NTCJ 21
井筒
Izutsu
Autor : Zeami ( 世阿弥,1363-1443)
Argument : Un monjo està visitant els set grans temples de Nara i arriba al temple d'Ariwara (在原寺) de camí cap a Hase, que, segons es creia, l'havia fet construir Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880).
Mentre el religiós prega per les ànimes de Narihira i la seva esposa apareix una vilatana amb una ofrena de flors pels difunt i agafa aigua d'un pou que hi ha al costat. El monjo li pregunta sobre la parella i la dona li parla d' una història d'amor entre Narihira i una filla (井筒) de Ki no Aritsune (紀の有常) . El jove Narihira i la noia comparaven la llargària dels seus respectius cabells a l'estructura de fusta d'un pou i quan van créixer es van casar després d'intercanviar-se poemes d'amor.
La dona revela al monjo que ella es Izutsu i desapareix. El religiós ho troba molt estrany i llavors un home del poble que passa per allà li explica la història d'ells amants i li demana que faci un ritual en memòria d' Izutsu.
Quan arriba la nit l'espectre d'Izutsu se li apareix en somnis. Porta la roba i el pentinat de Narihira i balla descrivint el seu amor i la seva enyorança per l'amat. L'ombra desapareix a trenc d'alba i el monjo es desperta.
Nota : Zeami va interpretar els papers respectius de Narihira i d'Izutsu, i està considerada una de les seves obres mestres.
L'argument està basat en la narració no. 23 de l'Ise Monogatari (伊勢物語), encara que hi ha referències també a les no. 17 i 24.
El títol original és “Tsutsu Izutsu” (筒 井筒).
No poso el text en original perquè es massa llarg per aquest article.
Referències :
"Kingyokushû" (金玉集) : Recull d'or i joies. Obra de Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). Aquí l'autor va incloure els poemes que va considerar “exemplars”.
“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu (在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fòrmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Heike Monogatari”, capitol 10 : 平家物語 卷第十維盛入水 : Kanemori es llença a l'aigua.
"Gyokuyowakashû" (玉葉和歌集) : Col.lecció de Fulles enjoiades, títol que es fa ressò del Kin'yo- Wakashû.
Va ser completada entre 1313 i 1314, dos o tres anys després de ser encarregada per l'emperador retirat Fushimi el 1311. El compilador en va ser Kyôgoku no Tamekane (京極為兼, 1273-1332), descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241).
Té 20 llibres i 2.796 poemes.
Aquesta antologia i la Fugashû van ser les úniques col.leccions imperials demanades pels “liberals” Ryogoku i o Reizei. Potser la raó de que tinguin més poemes que les altres antologies imperials es degut al factor polític d'estar en guerra amb l'emperador Go-Nijo.
"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono entre 1344 i 1346, ei ll mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada “la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial”.
“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Entre altres referències hi ha un famós poema de Narihira, el no. 747 :
五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる
L'autor tenia relacions amoroses, però la visitava d'amagat a contracor, amb una dama (1) que vivia a l'ala occidental del palau de l'emperadriu Gojô (2). Poc després del dia deu de la primera lluna la dona se'n va anar a un altre lloc. Tot i que va esbrinar on era no aconseguia posar-s'hi en contacte. La primavera de l'any següent, quan florien les pruneres, un vespre de lluna esplèndida, tot recordant les emocions de l'any anterior, va tornar al lloc i estirat a la balconada fins que es va pondre la lluna, va compondre aquest poema.
(1)Posteriorment l''emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2)L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826), i esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).
月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして
No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.
Poema que trobem també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent :
むかし、ひむがしの五条に、おほきさいの宮おはしましけるにしのたいに、すむ人ありけり。それをほいにはあらで、心ざしふかゝりける人、ゆきとぶらひけるを、む月の十日許のほどに、ほかにかくれにけり。ありどころはきけど、人のいきかよふべき所にもあらざりければ、なをうしとおもひつゝなむ有ける。又の年のむ月に、むめのはなざかりに、こぞをこひていきて、たちて見、ゐて見ゝれど、こぞにゝるべくもあらず。うちなきて、あばらなるいたじきに月のかたぶくまでふせりて、こぞを思いでゝよめる。
月やあらぬはるやむかしのはるならぬわが身ひとつはもとの身にして
Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat. És un dels Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).
8 de gener del 2010
1 de gener del 2010
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -97-
おほけなく憂き世の民におほふかなわが立つ杣にすみぞめの袖 [95]
ôkenaku-ukiyo no tami ni-ôu kana-waga tatsu soma ni-sumizome no sode
No sóc digne de protegir tota la gent d´aquest món efímer, jo, amb les mànigues negres del cim dels temples!
Nota :Aquest poema es refereix a un altre de famós de Saichô (Dengyô Daishi - 伝教大師- 767-922), fundador del monestir on es va establir la secta budista Tendai (天台宗) d´origen xinès. El seu poema es troba en el Shinkokinshû, no. 1920 (altres versions : 1921), escrit per celebrar la construcció de l´edifici central del temple, en el qual es demana als budes omnipotents la seva divina protecció :
比叡山中堂建立の時
阿耨多羅三藐三菩提のほとけたちわがたつそまに冥加あらせたま へ
Les mànigues negres del poeta signifiquen el seu estat religiós.
SENZAISHÛ no. 1137.Temes diversos. 千載集 / 雑
Autor : Daisôjô Jien / L´abat Jien (前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent.
Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.
Té un recull, el “Shûgyokushû ( 拾玉集: Col.lecció de les joies recollides.
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -68-
天の海に雲の波立ち月の舟星の林に漕ぎ隠る見ゆ
あめのうみに,くものなみたち,つきのふね,ほしのはやしに,こぎかくるみゆ
Els núvols onegen per la mar del cel i es veu el vaixell de la lluna com s'amaga en un bosc d'estels.
Poema no. 1068
Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.
Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.
Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖) : El sant de la Poesia.
27 de desembre del 2009
KOKINSHÛ (古今集) -61-
やよやまて山郭公事づてむ我世中にすみわびぬとよ
やよやまてーやまほととぎすーことずてむーわれよのなかにーすみわびぬとよ
Ei, espera cucut de la muntanya, tinc un missatge : m'és penós viure en aquest món.
Nota : Algunes versions tenen ことつてむ. El significat és el mateix.
Poema no. 152
Autor : Mikuni no Michi (みくにのまち, ¿-?).
Concubina de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850), i mare del príncep Tsuneyasu i de Sada no Noboru.
18 de desembre del 2009
NTCJ 20
江口
Eguchi
Autor : Zeami en el seu “Goon” (五音 “Els cinc sons)” diu :
“江口遊び女亡父曲", és a dir “La prostituta d'Eguchi – Composició del difunt pare”.
Llavors se li pot atribuir a Kan.ami Kiyotsugu (観阿弥 清次, 1333-1384). .
Argument :
Un monjo budista arriba al poble d'Eguchi, província de Settsu, on Saigyo va tenir un intercanvi de poemes amb una prostituta (江口の君 - Eguchi no Kimi) . Quan el monjo recita els versos apareix una dona del poble que contesta amb altres versos i llavors desapareix. Es presenta l'esperit d'Eguchi no Kimi, canta a favor de la meretriu que finalment es transforma en una deïtat i s'acull a la benevolència de Buda.
Saigyô Hôshi / El monjo Saigyô (西行法師, 1118-1190)
Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars, molt considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del país fent estada a monestirs i ermites.
Entre les seves obres destaca “Sankashû” (山家集 - Una cabana a la muntanya).
Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.
Referències :
“Sankashû” (山家集). És la font principal de l'obra.
"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 2 : La celebració de Yasuyori (康頼祝言) i no. 10 : La dama Senju ( 千手前).
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 4 : Yûgao (夕顔).
“Minishû” (壬二集 )
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2on. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del) Segon Rang.
“Minishû” (壬二集 ) : Recull de Mini ( basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” -壬生二品- que significa “la persona del Segon Rang”), també amb el títol de :
“Gyokuginshû” (玉吟集) : Recull de cançons enjoiades
Autor : Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆, 1158-1237).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics.
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Yûjoki” (遊女紀) : Notes sobre prostitutes. Obra d'Ôe no Masafusa (大江匡房, 1041-1111). Poeta. Fill d´una família d´intel·lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.
Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.També va conrear poesia en xinés.
“Izen no kuni fudoki” (肥前の国の風土記) : Topografia de la regió d'Izen.
Com el seu nom indica es tracta d'un llibre topogràfic dintre de l'estudi que va encarregar l'emperador Gemmei (元明天皇, 661-721), inspirant-se en fonts xineses.
Només n'han sobreviscut cinc dels quals n'hi ha fragments, llevat de l'Izumo no kuni no fudoki (出雲の国の風土記) que és sencer.
Antologies poètiques :
“Manyôshû” (万葉集)
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Trobem el poema no. 747 :
月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして
No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.
Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no 4, tot i que amb un encapçalament una mica diferent.
Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admiratÉs un dels trenta-sis “Poetes Immortals”.
Aquest poema té una nota força llarga i molt aclaridora que explica el seu origen. Aquest no és el lloc adient per publicar-ho tot sencer ja que forma part de la meva traducció de l'antologia i serà al bloc quan arribi l'hora.
“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -96-
み吉野の山の秋風さ夜ふけてふるさと寒く衣うつなり [94]
MiYoshino no-yama no akikaze-sayo fukete-furusato samuku-koromo utsu nari
El vent de la tardor de les muntanyes de Yoshino! A boca de fosc l´antic llogaret tremola mentre es bat la roba!
Nota : 擣衣の心を.Compost sobre el sentiment de qui sent com es bat la roba.
El recull personal d'aquest poeta, l' Asukai Shû (明日香井集), indica que formava part d´un altra col.lecció clàssica de 100 poemes dedicats a l´emperador Gotoba, l´any 1202.
SHINKOKINSHÛ no.483. Tardor. 新古今集 / 秋
Autor : Sangi Masatsune / El conseller Masatsune (参議雅経,1170-1221)
Era Fujiwara no Masatsune (藤原雅経).
Va estar al cor de les activitats literàries de l´època i va tenir una gran reputació entre els seus contemporanis.
Va estudiar poesia amb Shunzei ( Kôtaikô-gû no Daibu / El gran senescal del palau de l´emperadriu mare. (皇太后宮大夫俊成, 1114-1204 ). Era Fujiwara no Toshinari ( 藤原俊成), també es llegeix Shunzei.
.
.