NTCJ 20

江口
Eguchi

Autor : Zeami en el seu “Goon” (五音 “Els cinc sons)” diu :
“江口遊び女亡父曲", és a dir “La prostituta d'Eguchi – Composició del difunt pare”.
Llavors se li pot atribuir a Kan.ami Kiyotsugu (観阿弥 清次, 1333-1384). .

Argument :
Un monjo budista arriba al poble d'Eguchi, província de Settsu, on Saigyo va tenir un intercanvi de poemes amb una prostituta (江口の君 - Eguchi no Kimi) . Quan el monjo recita els versos apareix una dona del poble que contesta amb altres versos i llavors desapareix. Es presenta l'esperit d'Eguchi no Kimi, canta a favor de la meretriu que finalment es transforma en una deïtat i s'acull a la benevolència de Buda.


Saigyô Hôshi / El monjo Saigyô (西行法師, 1118-1190)
Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars, molt considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del país fent estada a monestirs i ermites.
Entre les seves obres destaca “Sankashû” (山家集 - Una cabana a la muntanya).
Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.

Referències :

“Sankashû” (山家集). És la font principal de l'obra.


"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.



“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 2 : La celebració de Yasuyori (康頼祝言) i no. 10 : La dama Senju ( 千手前).


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 4 : Yûgao (夕顔).

“Minishû” (壬二集 )
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2on. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del) Segon Rang.

“Minishû” (壬二集 ) : Recull de Mini ( basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” -壬生二品- que significa “la persona del Segon Rang”), també amb el títol de :
“Gyokuginshû” (玉吟集) : Recull de cançons enjoiades
Autor : Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆, 1158-1237).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics.

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

“Yûjoki” (遊女紀) : Notes sobre prostitutes. Obra d'Ôe no Masafusa (大江匡房, 1041-1111). Poeta. Fill d´una família d´intel·lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.
Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.També va conrear poesia en xinés.

“Izen no kuni fudoki” (肥前の国の風土記) : Topografia de la regió d'Izen.
Com el seu nom indica es tracta d'un llibre topogràfic dintre de l'estudi que va encarregar l'emperador Gemmei (元明天皇, 661-721), inspirant-se en fonts xineses.
Només n'han sobreviscut cinc dels quals n'hi ha fragments, llevat de l'Izumo no kuni no fudoki (出雲の国の風土記) que és sencer.


Antologies poètiques :

“Manyôshû” (万葉集)

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.

Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Trobem el poema no. 747 :
月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no 4, tot i que amb un encapçalament una mica diferent.

Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admiratÉs un dels trenta-sis “Poetes Immortals”.
Aquest poema té una nota força llarga i molt aclaridora que explica el seu origen. Aquest no és el lloc adient per publicar-ho tot sencer ja que forma part de la meva traducció de l'antologia i serà al bloc quan arribi l'hora.

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).