KOKINSHÛ (古今集) -274-



大納言ふぢはらのくにつねの朝臣の、宰相より中納 言になりける時、そめぬうへのきぬあやをおくるとてよめる

Compost i enviat com una francesilla amb un domàs sense tenyir (pel vestit de cerimònia) al gran conseller Fujiwara no Kunitsune quan va ser promocionat de primer ministre a conseller del Centre.

色なしと 人や見るらむ 昔より 深き心に 染めてしものを

いろなしとーひとやみるらむーむかしよりーふかきこころにーそめてしものを

La gent pensarà que no en té de color però des d'antany l'he tenyit profundament des del fons d'aquest mon cor.

Poema no. 869

Autor : Minamoto no Yoshiari (源能有 -右大臣,Udaijin- /近院右のおほいまうちぎみ, 845-897).

Fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Va ser ministre de la Dreta, com indica el seu títol, el 896.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -273-


やまひしてよわくなりにける時よめる

Compost afeblit per la malaltia.

つひにゆく 道とはかねて 聞きしかど 昨日今日とは 思はざりしを

ついにゆくーみちとは　かねてーききしかどーきのうきょうとはーおもわざりしを

N'he sentit parlar del camí on a la fi serem abocats però no podia pas pensar que fos tan sobtat.

Poema no. 861

Autor : Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880).

Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -272-


藤原のとしもとの朝臣の右近中将にてすみ侍りける ざうしの、身まかりてのち人もすまずなりにけるを、秋の夜ふけてものよりまうできけ るついでに見いれければ、もとありしせんざいもいとしげくあれたりけるを見て、はや くそこに侍りければむかしを思ひやりてよみける.

El lloc havia estat la residència de Fujiwara no Toshimoto quan era comandant de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial i havia estat deshabitat des del seu traspàs. Un vespre, a la tardor, l'autor hi passà de retorn dels seus afers i veié el jardí abandonat. Com que un cop havia estat al servei del difunt compongué aquests versos tot recordant el temps passat.

きみがうゑしひとむらすすき虫のねのしげきのべともなりにけるかな

きみがうえしーひとむらすすきーむしのねのーしげきのべともーなりにけるかな

Aquella feixa d'eulàlies plantades ha esdevingut un prat de terra erma ple del so dels insectes.

Poema no. 853.

Autor : Miharu no Arisuke (みはるのありすけ, ? - ¿)

Va estar al servei del comandament de la Secció Esquerra de la guàrdia imperial cap a l'any 902.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 59

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十九】

よの中をうんしてつくしへくたりける人女のもとにをこせたりける

忘るやといてゝこしかといつくにもうさははなれぬ物にさりける
 
Un home fart del món anà a Tsukushi i envià això a una dona :

---Ací sóc vingut per oblidar mon despit però fins i tot en aquests verals no puc allunyar-me del patir. (113)

- - - - - -

113 – Joc de paraules entre “usa” (憂さ) : plany, ansietat, malaurat, depressió.
“usa” (宇佐) : un sinònim per Tsukushi (築紫).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 58

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十八】

同しかねもりみちのくにゝてかん院の三のみこの女に有ける人くろつかといふところにすみけりそのむすめともにをこせたりける
陸奥のあたちか原のくろ塚にをにこもれりといふはまことか
といひたりけりかくてそのむすめをえんといひけれはおやまたいとわかくなんあるいまさるへからんおりにをといひけれは京にいくとてやまふきにつけて
花盛過もやすると蛙なくゐての山吹うしろめたしも
といひけりかくてなとりのみゆといふ事を恒忠のきみのめよみたりけるといふなん此塚のあるし成ける
大空の雲のかよひち見てしかなとりのみゆけはあとはかもなし
となんよみたりけるをかねもりの大きみおなし所を
塩かまの浦にはあまや絶にけんなとすなとりのみゆる時なき
となんよみけるさて此心かけしむすめことおとこして京にのほりたりけれは聞てかねもりのほりものし給なるをつけたまはてといひたりけれは井手の山吹うしろめたしといへりけるふみをこれなんみちのくにのつとゝてをこせたりけれは男
年をへてぬれわたりつる衣手をけふの涙に朽やしぬらん
といへりけり
 
El mateix Kanemori essent a la contrada de Michinoku, havia enviat a les filles d'un home que era fill del príncep tercer del Kai-In (110), que vivia a un lloc dit Kurozuka,
aquest poema :

---A Michinoku en la prada d'Adachi a Kurozuka he sentit de dimonis reclosos, és veritat? (111)

Així, Kanemori demanà al pare :

- Vull la vostra filla.
El pare digué :

- Encara és molt jove, quan arribi el moment, de cert.

De camí a la capital, Kanemori envià lligat a un ram de roses grogues :

---És passat el temps de l'esplendor de la flor diu la granota deixant rere les roses a Ide només es plany.

Es diu que l'esposa de Tsunetada composà un poema sobre les caldes de Natori, ella era la propietària de Kurozuka :

---Mentre contemplo els viaranys dels núvols pel gran firmament només volen els ocells que prest desapareixen. (112)

Kanemori ho sentí i sobre aquest mateix tema composà :

---A Shiogama de gent de mar no n'hi ha arreu la cala sinó per què no hi són com sempre fent calada?

La noia que ell desitjava acceptà un altre home i amb ell anà a la capital. Quan Kanemori ho sabé escriví :

- Sou a la capital i no m'heu dit res.

Llavors ella li envià una lletra amb son poema sobre les roses grogues d'Ide deixades enrere, i Kanemori digué :

---Durant molt de temps ben mullades del vestit són les mànigues avui amb mes llàgrimes certament es desfaran.

- - - - - -

110 – El príncep Sadamoto (貞元親王, 884-909), fill de l'emperador Seiwa( 清和天皇, 850-880).
111 – Poema no. 669, llibre 9, Shûiwakashû (拾遺和歌集), amb alguna diferència.
112 – Poema no. 385, llibre 7, Shûiwakashû (拾遺和歌集), amb alguna diferència.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 57

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【五十七】

近江介平中興かむすめをいといたうかしつきけるをおやなく成て後とかくはふれて人の国にはかなき所に住けるをあはれかりてかねもりかよみてをこせたりける
遠近の人めまれなる山里に家ゐせんとはおもひきや君
とよみてなんをこせたりけれは見て返事もせてよゝとそなきける女もいとらうある人成けり
 
Taira no Nakaki (107), governador adjunt d'Ômi, tenia una filla que havia educat amb molta cura. Després del traspàs de son pare, ella patí tota mena de dissorts i marxà a viure a un lloc desolat en una altra contrada. Kanemori (108), compadit, composà i li envià :

---Que vós poguéssiu en poble de muntanya tenir-hi casa on ningú no hi passa com creure-ho senyora? (109)

Quan ella ho rebé i llegí no pogué respondre i esclatà en plors. Era una dona de talent.

- - - - - -

107- Taira no Nakaki (平中興, ?-930).
108 -Taira no Kanemori (平兼盛, ?-990).
109 – Poema no. 1173, llibre 16, Gosenwakashû (後撰和歌集).

o0o

雨月物語 42
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

豊雄。もとよりかゝるをこそと乱心なる思 ひ妻なれば。塒の鳥の飛立ばかりには思へど。おのが世ならぬ身を顧れは。親兄弟のゆるしなき事をと。かつ喜しみ。且恐れみて。頓に答ふべき詞なきを。真女 児わびしがりて。女の浅き心より。鳴呼なる事をいひ出て。帰るべき道なきこそ面なけれ。かう浅ましき身を海にも没で。人の御心を煩はし奉るは罪深きこと。 今の詞は徒ならねども。只酔ごゝちの狂言におぼしとりて。こゝの海にすて給へかしといふ。豊雄。はじめより都人の貴なる御方とは見奉るこそ賢かりき。鯨よ る濱に生立し身の。かく喜しきこといつかは聞ゆべき。即の御答へもせぬは。親兄に仕ふる身の。おのが物とては爪髪の外なし。何を録に迎へまゐらせん便もな ければ身の徳なきをくゆるばかりなり。何事をもおぼし耐給はゞ。いかにも／＼後見し奉らん。孔子さへ倒るゝ恋の山には。孝をも身をも忘れてといへば。いと 喜しき御心を聞まいらするうへは。貧しくとも時々こゝに住せ給へ。こゝに前の夫の二つなき寳にめで給ふ帯あり。これ常に帯せ給へとてあたふるを見れば。金 銀を餝りたる太刀の。あやしきまで鍛ふたる古代の物なりける。物のはじめに辞なんは祥あしければとりて納む。今夜はこゝに明させ給へとて。あながちにとゞ むれど。まだ赦なき旅寝は親の罪し給はん。明の夜よく偽りて詣なんとて出ぬ。其夜も寝がてに明ゆく。太郎は網子とゝのほるとて。晨て起出て。豊雄が閨房の 戸の間をふと見入たるに。消残りたる灯火の影に。輝々しき太刀を枕に置て臥たり。あやし。いづちより求ぬらんとおぼつかなくて。戸をあらゝかに明る音に目 さめぬ。太郎があるを見て。召給ふかといへば。輝々しき物を枕に置しは何ぞ。價貴き物は海人の家にふさはしからず。父の見給はゞいかに罪し給はんといふ。 豊雄。財を費して買たるにもあらず。きのふ人の得させしをこゝに置しなり。太郎。いかてさる寳をくるゝ人此邊にあるべき。あなむつかしの唐言書たる物を買 たむるさへ。世の費なりと思へど。父の黙りておはすれば今までもいはざるなり。其太刀帯て大宮の祭をねるやらん。いかに物に狂ふそといふ聲の高きに。父聞 つけて従者が何事をか仕出つる。こゝにつれ來よ太郎と呼に。いづちにて求ぬらん。軍将等の佩給ふべき輝々しき物を買たるはよからぬ事。御目のあたりに召て 問あきらめ給へ。おのれは網子どもの怠るらんと云捨て出ぬ。


Toyô, després d'allò, certament, pensant en ella com sa muller, se li esvalotà el cor com un ocell volant cap al niu; tanmateix, reflexionà en el fet que no era amo de si mateix. En aquell afer no tenia el consentiment del pare ni del germà, i ara en joia i ara en temença, restà així sens respondre. Mortificada, Manago digué :

--He dit bajanades pròpies del cor insignificant d'una dona; no les puc fer enrere i sento vergonya, de debò. Torbar el cor d'un home és una falta molt greu, que aquest mon cos miserable se l'engoleixi la mar ! Mes paraules d'aquest instant no són pas fútils, prengueu-les com vagueries d'embriac, tireu-les a la mar !
Des d'un bon començament he copsat sens equivocar-me que sou persona de qualitat de la capital. Jo, que sóc crescut en aquesta costa on s'apropen les balenes, que hagi de sentir aitals mots venturosos ! Si no us he contestat abans és perquè depenc del pare i del germà, no tinc res meu, i llevat de mes ungles i cabells no tinc mitjans per comprometrem, sento molt mes mancances. Si ho accepteu així i us hi aveniu, faré tot el que calgui per tenir cura de vós. Àdhuc Confuci ensopegà a la muntanya de l'amor (208). Un s'oblida de ses deures i d'un mateix.

--Sóc joiosa de saber vos sentiments. Malgrat ma penúria, vingueu sovint i estigueu-vos ací (209). Qui fou mon espòs estimava açò com un tresor sens parell. Porteu-la sempre al cinyell.

Toyô mirà allò que li donava. Era una espasa amb incrustacions d'or i argent, era antiga i de forja extraordinària. Començar amb un refús hauria estat de malaverany i ho acceptà.

--Passeu la nit ací. - li demanà.

--Si hi resto sens el permís el pare em castigarà. Demà al vespre, amb alguna excusa, vindré.

I se n'anà.

Tampoc no pogué dormir aquella nit.
Tarô es llevà aviat i sortí per arranjar les tasques dels pescadors (210). Féu una ullada per la porta entreoberta a la cambra de Toyô i a la claror del llum mig apagat veié que dormia amb una espasa que resplendia al coixí.

--Què estrany! D'on ho ha tret açò? - digué alarmat.

Amb el soroll al tancar la porta de cop Toyô es despertà. Al veure Tarô li preguntà :

--Que em cridaves?

--Què és aquest objecte que brilla al coixí? Una cosa valuosa com aquesta no fa per la casa d'un pescador. Si el pare ho veu et castigarà de debò!

--No ho he comprat, no m'he gastat res. Una persona m'ho donà ahir i ho he portat ací.

--Qui dels voltants podria donar-te un tresor com aquest? Ja quan et gastaves els diners amb llibrots xinesos pensava que era llançar-los, emperò, com el pare es callava jo no he dit res fins avui. Que potser esperes desfilar amb l'espasa al cinyell per les festes del temple? Has perdut l'enteniment!

El pare sentí els crits.

--Què ha fet aquest malaguanyat? Porta'l ací, Tarô!

--No sé on ho ha trobat. S'ha comprat una espasa brillant digne d'un general, i açò no és bo! Crideu-lo i demaneu-li que us ho digui. Me'n vaig, els pescadors duen estar fent el dropo.

I dient açò s'acomiadà.
- - - - - -

207 - Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 89.
208 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 24 : Kochô (胡蝶).
209 – Era habitual en el Japó d'antany que l'home no visqués amb la dona i que anés a casa d'ella a passar la nit de quan en quan.
210 - Referència al Man'yôshû (万葉集), llibre 3, poema 238 :
大宮の内まで聞こゆ網引すと網子ととのふる海人の呼び声
o0o