落窪物語 -05-
Ochikubo Monogatari
Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
- - - - - -
二人臥して、かたみに君の御心ばへどもを語る。今宵雨降れば、よもおはせじとて、うちたゆみて比したり。
女君、人なき折にて、琴いとをかしうなつかしう弾き臥したまへり。帯刀、をかしと聞きて、「かかるわざしたまひけるは」と言へば、「さかし。故上の、六歳におはせし時より教へたてまつりたまへるぞ」と言ふほどに、少将、いと忍びておはしにけり。人を入れたまひて、「聞ゆべきことありてなむ。帯刀出でたまへ」と言はすれば、帯刀心得て、おはしにけると思ひて、心あわただしくて、「ただ今対面す」とて、出でて往ぬれば、あこき、御前に参りぬ。
少将、「いかに。かかる雨に来たるを、いたづらにて帰すな」と宣へば、帯刀「まづ御消息を賜はせて。音なくてもおはしけるかな。人の御心も知らず、いとかたきことにぞはべる」と申せば、少将、「いといたくなすぐだちそ」とて、しとと打ちたまへば、「さはれ、おりさせたまへ」とて、もろともに入りたまふ。御車は、「まだ暗きに来」とて、返しつ。 わが曹司の遣戸口にしばし居て、あるべきことを聞ゆ。人少ななる折なれば、心やすしとて、「まづ、かいまみせさせよ」と宣へば、「しばし。心おとりもぞせさせたまふ。物忌の姫君のやうならば」と聞ゆれば、「笠も取りあへで、袖をかづきて帰るばかり」と笑ひたまふ。
格子のはざまに入れたてまつりて、留守の宿直人や見つくると、おのれもしばし簀子にをる。君の見たまへば、消えぬべく火ともしたり。几帳、屏風ことになければ、よく見ゆ。向ひゐたるは、あこきなめりと見ゆる、容体、かしらつき、をかしげにて、白き衣、上につややかなるかい練の衵着たり。添ひ臥したる人あり。君なるべし。白き衣の萎えたると見ゆる着て、かい練の張綿なるべし、腰よりしもに引きかけて、側みてあれば、顔は見えず。かしらつき、髪のかかりば、いとをかしげなりと見るほどに、火消えぬ。くちをしと思ほしけれど、つひにはと思しなす。「あな暗のわざや。人ありと言ひつるを、はや往ね」と言ふ声も、いといみじくあてはかなり。「人に会ひにまかりぬるうちに、御前にさぶらはむ。大方に人なければ、恐ろしくおはしまさむものぞ」と言へば、「なほ、はや。恐ろしさは目なれたれば」と言ふ。君出でたまへれば、「いかが。御送り仕うまつるべき。御笠は」と言へば、「妻を思へば、いたく方びく」と笑ひたまふ。
心のうちには、衣どもぞ萎えためる、恥づかしと思はむものぞと思ほしけれど、「はや、その人呼び出でて寝よ」と宣へば、曹司にゆきて呼ばすれば、「今宵は御前にさぶらふ。早うさぶらひにまれおはしね」と言へば、「ただ今人の言ひつること聞えむ。ただあからさまに出でたまへ」と聞さへすれば、「何事ぞとよ。かしがましや」とて、遣戸を押しあけて、さし出でたれば、帯刀とらへて、「『雨降る夜なめり。ひとりな寝そ』と言ひつれば、いざたまへ」と言へば、女笑ひて、「そよ。事なかり」と言へど、強ひて率てゆきて臥しぬ。ものも言はで、寝入りたるさまを作りて、臥せり。
女君、なほ寝入らねば、琴を臥しながらまさぐりて、
なべて世の憂くなる時は身隠さむいはほの中の住みか求めて
と言ひて、たみに寝入るまじければ、また人はなしと思ひて、格子を木の端にていとよう放ちて、押し上げて入りぬるに、いと恐ろしくて起き上がるほどに、ふと寄りてとらへたまふ。あこき、格子を上げらるる音を聞きて、いかならむと驚きまどひて、起くれば、帯刀さらに起さず。「こはなぞ。御格子の鳴りつるを、なぞと見む」と言えば、「犬ならむ、鼠ならむ」と「驚きたまひそ」と言えば、「なでふことぞ。したるやうのあれば言ふか」と言へば、「何わざかせむ。寝なむ」と、抱きて臥したれば、「あなわびし。あなうたて」と、いとほしくて、腹立てど、動きもせず抱きこめられて、かひもなし。
少将、とらへながら装束ときて臥したまひぬ。女、恐ろしう、わびしくて、わななきたまひて泣く。少将「いと心憂く思したるに、世の中のあはれなることも聞えむ、巌の中求めて奉らむ、とてこそ」と宣へば、誰ならむと思ふよりも、衣どものいとあやしう、袴いとわろび過ぎたる思ふに、ただ今も死ぬるものにもがなと泣くさま、いといみじげなるけしきなれば、わづらはしくおぼえて、物も言はで臥いたり。
S'allitaren i parlaren dels sentiments de llurs respectius senyors. Aquella nit plovia i com no vindria ningú jagueren desansiats.
La damisel·la, com no hi havia ningú, s'allità i tocà el koto de manera exquisida.
Tachihaki ho escoltà amb delit.
- En té molta mestria.
- Sí. Sa mare, la princesa, li ensenyà a tocar des de que tenia sis anys.
I mentre deien açò, el Shôshô arribà en secret. Envià un de ses homes a dir a Tachihaki que sortís, que havia de parlar-hi. Tachihaki entengué que havia arribat i sortí tot atabalat.
- Vinc ara mateix.
Akogi anà a la cambra de sa mestressa.
El Shôshô digué :
- Bé. He vingut tot i la pluja, i no me'n tornaré endebades.
- Heu vingut sens fer-m'ho avinent. Sou arribat a la impensada. No sé en quin ànim serà ella, és un afer complicat.
- No posis aquesta cara tan seriosa – digué el Shôshô, i li tustà l'espatlla.
- De totes maneres, baixeu del carruatge – digué Tachihaki, i entraren plegats.
Digueren a la gent del carruatge que tornessis quan es fes fosc, i marxaren.
Durant una estona restaren davant de la porta de la cambra de Tachihaki parlant de què haurien de fer. Com hi havia molt poca gent a la casa eren tranquils.
- Abans de res, deixa'm fer una ullada.
- Espereu-vos un moment, Podríeu ésser decebut, com passà amb la princesa Monoimi (19).
- Si és així, no em llevaré el barret i me'n tornaré tapant-me la cara amb les mànigues (20) – digué el Shôshô tot rient.
Tachihaki el portà a una ventalla de llistons encreuats per a no ésser vistos pel vigilant de nit, i ell s'instal·là a la galeria, a l'aguait.
El Shôshô esguardà per la ventalla, hi havia poca llum, i com no hi havia ni cortines ni paravents hi veié bé. Tot just al davant hi havia una dona que pensà ésser Akogi, de bona parença i esplèndids cabells. Sobre un vestit blanc duia una roba de seda vermella lluenta. A son costat jeia una dona. Havia d'ésser la damisel·la. Vestia roba que semblava gastada, i sobre un vestit folrat de seda des de la cintura fins als peus, i com era de costat no li pogué veure el rostre. Esguardava admirat ses llargs cabells quan s'apagà el llum,. Li recà, mes a la fi l'havia vist.
- Ja és fosc. Digueres de veure ton home. Ves-hi ja.
- Digué Ochikubo, i sa veu era molt plaent.
- Mon home té una visita. Esperaré amb vós. Segurament tindreu basarda si sou sola.
- En sóc ja acostumada a la basarda.
Quan el Shôshô sortí Tachihaki li preguntà :
- Què en penseu? Us acompanyo de tornada? On és vostre capell?
- Penses en ta muller, i per açò em fas la gara-gara.
Somrigué el Shôshô. Pensà que Ochikubo era avergonyida de sa roba gastada.
- Vinga, crida la dona i aneu a dormir!
Tachihaki anà a la cambra i la cridà. Mes Akogi respongué :
- Aquesta nit restaré amb la damisel·la.Tu ves ja a dormir a la cambra dels dels guardes.
- Vull comentar-te allò que la visita m'ha dit. Surt un moment.
- De què es tracta? Què n'ets de pesat!
Obrí la porta i sortí. Tachihaki l'agafà.
- Diu que és nit de pluja i que no vol dormir sol. Vine amb mi.
La dona somrigué.
- Vaja! No hi fa res.
Tachihaki la portà al llit ben agafada. Jagueren sens dir res tot fingint dormir.
La damisel·la jeia sens poder dormir i polsà les cordes del koto.
---En tot aquest temps de dol i aflicció desitjaria amagar-me i viure al cor d'una cavorca. (21)
El Shôshô pensant que ella no dormiria de seguida i que no hi havia ningú més forçà la pota amb un tros de fusta i entrà. Ochikubo s'alçà aterrida, emperò ell se li apropà i l'agafà.
Akogi sentí el soroll de la porta tement que hi passés alguna cosa. Féu per llevar-se mes Tachihaki li ho impedí.
- Què fas? He sentit grinyolar la porta i vull veure què passa.
- Serà un gos o una rata, No t'espantis.
- Què està passant? Sembla que sàpigues quelcom, altrament no diries açò!
- No és res, dorm. - i l'abraçà retenint-la.
- És deplorable! Ets un miserable!
Pensà en com de malament es sentiria la damisel·la i s'enrabià. Tachihaki no la deixava moure i fou inútil.
El Shôshô mentre la tenia agafada li descordà la roba i l'estirà. La dona, esgarrifada, plorava tremolosa.
- A vostre cor ple d'aflicció ofereixo una cavorca on no sabreu de les misèries del món. - digué el Shôshô.
Ella pensà que no podria ésser altre que el Shôshô. Sentí tanta vergonya per l'estat de ses vestits que desitjà morir en aquell instant. Ell veient-la tota plorosa en fou commogut per son estat i restà ajagut sens dir res.
- - - - - -
19 – Monoimi no himegimi (物忌の姫君), possiblement el personatge d'una obra antiga de la qual no hi ha referència. S'esmenta en el Genji Monogatari (源氏物語), al capítol Suetsumuhana(末摘花). El nom significa, de fet, “abstinència”, però aquí segurament en el sentit de dona lletja.
20 - Una referència a l'obra esmentada en la nota 19?
21 – Semblant al poema no. 952, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :
いかならむ 巌の中に 住まばかは 世の憂きことの 聞こえこざ
o0o
