KOKINSHÛ (古今集) -296-




世の中は 昔よりやは うかりけむ 我が身ひとつの ためになれるか

よのなかはーむかしよりやはーうかりけむーわがみひとつのーためになれるか

Ha estat el món ja des de son antigor lloc de sofrença? O ho ha esdevingut potser només per a mi?


Poema no. 948


Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -295-



いづこにか 世をばいとはむ 心こそ 野にも山にも 惑ふべらなれ

いずくにかーよをばいとわむーこころこそーのにもやまにもーまようべらなれ

On podré anar afartat ja d'aquest món? A la muntanya, al camp, emperò mon cor hi vagaria perdut.


Poema no. 947

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897)

Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per a un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau.
Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -294-



よのなかにいづらわが身のありてなしあはれとやいはむあなうとやい はむ

よのなかにーいづらわが身のーありてなしーあはれとやいわむーあなうとやい わむ

sóc en aquest món emperò sense ser-hi i “quina tristor” hauria jo d'exclamar o també “quina pena”?


Poema no. 943


Autor : Anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 76

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【七十六】


桂のみこの御もとによしたねかきたりけるを母御息所きゝつけ給てかとをさゝせ給けれはよひと夜立わつらひて帰るとてかく聞え給へとてかとのはさまよりいひいれける
今宵こそ涙の河にゐる千鳥なきてかへると君はしらしな.


Yoshitane (129) visitava la princesa de Katsura (130), la mare d'ella (131) ho sabé i féu tancar la porta. Ell restà dempeus tota la nit amoïnat. Quan se'n tornava passà aquest poema per una fesa de la porta tot demanant que el lliuressin a la princesa:

---Per tota la nit en un riu de llàgrimes plora l'estornell, no sabeu ma senyora el fet de ma tornada?
- - - - - -

129 - Minamoto no Yoshitane (源嘉種, ?-918).
130 - Princesa Fushi (孚子内親王, ? - 954), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
131 - Filla del príncep conseller Tôyo (参議十世 王, 833-916).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 75

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【七十五】


同し中納言蔵人にて有ける人の加賀のかみにてくたりけるにわかれおしみける夜ちうなこん
きみかゆく越のしら山しらね共ゆきのまに／＼跡は尋ん
となんよみ給ひける.


També el mateix conseller, una nit que veié entristit la partença d'un canceller que anava de governador a Kaga, composà :

---Camí de Kaga per les blanques muntanyes que no conec pas i malgrat tota la neu seguiré vos petjades.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 74

　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【七十四】


同し中納言かの殿のしんてむのまへにすこしとをくたてりける桜をちかくほりうへ給けるかかれさまにみえけれは
宿ちかく移して植しかひもなく待とをにのみ見ゆる花かな
とよみ給ける.


El mateix conseller havia fet trasplantar més a prop un cirerer que era una mica lluny davant de l'entrada de sa residència perquè semblava començar a dessecar-se, i composà :

---És endebades apropar el cirerer prop de la casa ben lluny és l'esperança només de veure'n les flors. (128)

- - - - - -

128 – Poema no. 17, llibre 1, Gosenwakashû (後撰和歌集), amb algunes diferències.

o0o

雨月物語 50

Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

道遥なれば夜なかばかりに蘭若に到る。老和尚眠蔵をゐざり出て。此物がたりを聞 て。そは浅ましくおほすべし。今は老朽て験あるべくもおぼえ侍らねど。君が家の災ひを黙してやあらん。まづおはせ。法師も即詣なんとて。芥子の香にしみた る袈裟とり出て。庄司にあたへ。畜をやすくすかしよせて。これをもて頭に打かづけ。力を出して押ふせ給へ。手弱くあらばおそらくは迯さらん。よく念じてよ くなし給へと実やかに教ふ。庄司よろこぼひつゝ馬を飛してかへりぬ。豊雄を密に招きて。比事よくしてよとて袈裟をあたふ。豊雄これを懐に隠して閨房にい き。庄司今はいとまたびぬ。いざたまへ出立なんといふ。いと喜しげにてあるを。此袈裟とり出てはやく打かづけ。力をきはめて押ふせぬれば。あな苦し。なん ぢ何とてかく情なきぞ。しばしこゝ放せよかしといへど。猶力にまかせて押ふせぬ。法海和尚の輿やがて入來る。庄司の人々に扶けられてこゝにいたり給ひ。口 のうちつぶ／＼と念じ給ひつゝ。豊雄を退けて。かの袈裟とりて見給へば。富子は現なく伏たる上に。白き蛇の三尺あまりなる蟠りて動だもせずてぞある。老和 尚これを捉へて。徒弟が捧たる鉄鉢に納給ふ。猶念じ給へば。屏風の背より。尺ばかりの小蛇はひ出るを。是をも捉て鉢に納給ひ。かの袈裟をもてよく封じ給 ひ。そがまゝに輿に乗せ給へば。人々掌をあはせ涙を流して敬まひ奉る。蘭若に帰り給ひて。堂の前を深く掘せて。鉢のまゝに埋させ。永劫があひだ世に出るこ とを戒しめ給ふ。今猶蛇が塚ありとかや。庄司が女子はつひに病にそみてむなしくなりぬ。豊雄は命恙なしとなんかたりつたへける.



El camí era llarg i arribà al monestir de nit. L'ancià monjo s'arrossegà fora de la cel·la. Quan sentí tota la història digué :

- Açò ha d'ésser terrible! Ara sóc un vell xaruc i no crec pas que pugui servir-vos, tanmateix, no podria restar indiferent a l'infortuni de vostra llar. Sortiu vós primer, jo vindré tot seguit.

Agafà una estola impregnada d'encens de rosella i li donà a l'intendent amb aquestes recomanacions :

- Sigueu abellidor amb la bèstia i que se us acosti. Llavors li llanceu açò al cap i tingueu-la ben estirada a terra amb tota la força que pugueu, si us fallessin els braços és probable que se us escapi. Concentreu-vos bé i feu-ho com cal.

L'intendent, ben content, se'n tornà volant amb el cavall.

Cridà Toyô dissimuladament :

- Açò fes-ho bé! - li digué tot donant-li l'estola.

Toyô s'ho amagà al pit i anà al dormitori.

- L'intendent m'ha donat el consentiment per anar-me'n. Som-hi doncs i anem-nos-en.

Ella era joiosa, Toyô tragué l'estola i li cobrí el cap ràpidament i la mantingué estirada amb totes ses forces.

- Ah! Em feu mal! Com podeu ésser tan cruel! Deixeu-me un instant.
Emperò ell la serrà encara amb més força.


El palanquí del monjo Hôkai arribà promptament. Amb l'ajut de la gent de l'intendent el portaren allà. Mormorejant unes invocacions féu Toyô a un costat i llevà l'estola. Quan mirà, sobre el cos de Tomiko que jeia inconscient hi havia enrotllada una serp blanca de més de tres peus inerta. L'ancià monjo l'agafà i la posà en un bol de ferro que li aguantava un deixeble, féu encara unes invocacions més i darrera del paravent sortí arrossegant-se una petita serp que no feia ni un peu. L'agafà també i la posà al bol i el segellà curós embolicant-lo amb l'estola. Mentre pujava al palanquí tothom el reverencià amb les mans juntes i plorant.

De tornada al monestir féu fer un forat profund davant de la capella, hi colgà el bol i prohibí a les serps de no eixir-hi en una eternitat. Bé, de fet, no hi ha encara avui el “Turó de les serps”?

La filla de l'intendent, Tomiko, emmalaltí i finalment traspassà.

Toyô, segons ens diu la tradició, tingué una vida plena de salut.
o0o