13 de juny del 2020

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-133-


雑 / 庵の前に、松のたてりけるをみて

Temes diversos / Tot mirant un pi que s'alça davant de la cabana.

ひさにへてわが後の世をとへよ松跡したふべき人もなき身ぞ

ひさにへて-わがのちのよを-とへよまつ-あとしのぶべき-ひともなきみぞ

Hisa ni hete-waga nochi no yo o-toeyo matsu-ato shinobubeki-hito mo naki mi zo


Tu pi de molts anys
demana per ma vida
que ha de venir
no hi haurà pas ningú
que recordi ma petja


Poema no. 1358
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-132-



雑 / おなしくにに、大師のおはしましける御あたりの山に、いほりむすひてすみけるに、月いとあかくて、うみのかたくもりなく見えけれは

Temes diversos / A la mateixa província, en la muntanya prop d'on visqué Daishi. em fiu una cabana i hi viví. Escrit quan la lluna fou molt brillant contemplant la mar sense núvols.

くもりなき山にて海の月見れば島ぞこほりの絶間なりける

くもりなき-やまにてうみの-つきみれば-しまぞこほりの-たえまなりける

Kumori naki-yama nite umi no-tsuki mireba-shima zo koori no-taema narikeru


Sense cap núvol
des del turó he mirat
la lluna al mar
les illes eren feses
en una capa de glaç

Poema no. 1356

Nota : Kûkai (空海) conegut amb el nom pòstum de Kôbô Daishi (弘法大師, 774- 835) que significa : el gran mestre que propagà l'ensenyament budista.
Va ser el fundador de la secta Shingon (真言宗 – Shingon-shû), una de les escoles més importants del budisme japonès.
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-131-



雑 / さぬきにまうてて、まつやまのつと申す所に、院おはしましけん御あとたつねけれと、かたもなかりけれは

Temes diversos / Aní a Sanuki i en un lloc dit el Port de Matsuyama cerquí on l'emperador retirat havia viscut, mes no en trobí cap resta.

松山の波のけしきはかはらじをかたなく君はなりましにけり

まつやまの-なみのけしきは-かはらじを-かたなくきみは-なりましにけり

Matsuyama no-nami no keshiki wa-kawaraji o-kata naku kimi wa-narimashinikeri


No han canviat
d'aparença les ones
de Matsuyama
però de vós mon senyor
no hi ha cap petjada

Poema no. 1354
Nota : Es tracta de l'emperador Sutoku (崇徳天皇, 1118-1164).
o0o

6 de juny del 2020

落窪物語 -73-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かくて年月経るに、めでたきことどもなむ、まさりける。大弐は、たひらかにくだり着きて、左の大殿に物いと多く奉りたまへり。左の大殿の太郎、十四にて御冠、姫君、十三にて御裳着せたてまつりたまふ。「二郎君をも落させじ」と、せさせたてまつりたまふに、父おとど「かくいどませたまふ」と笑ひたまふ。
 年返りては、姫君、内裏に参りたまはむとて、限りなくかしづきたまふほどに、はかなくて年返りぬ。二月に参らせたまふ。書かずとも、儀式ありさま思ひやれ。限りなくをかしげにおはすれば、いと時めきたまふに、いとど后の宮思ひきこえたまひつれば、なじめさぶらひたまふ人々よりも、こよなく花やぎたまふ。
 播磨の守は辨ひなりたまひにけり。かの衛門が夫の三河の守は左少辨にてなむありける。弁の北の方にて、あまたの子生み出でて、いとおもおもしくて参りまかでしける。
 かかるほどに、大殿、御心ち悩みたまひて、太政大臣返したてまつりたまへど、帝、さらに用ひたまはねば、「いといたう老いたはべれど、おほやけを見たてまつりはべらざらむが悲しさに、今まで参りはべりつるなり。今年なむ、つつしむべき年にはべれば、このりはべらむと思ひたまふるに。この族にては、おほやけのやむごとなからむまつりごとに参らせでは、びんなかるべし。辞したてまつる代りには、左大臣をなさせたまへ。さてけしう侍らざめり。されば、翁よりも御後見はいとよあくしはびりなむ」と、后の宮して、せめて申させたまひければ、帝「何かは。生きてものしたまはむこそ、うれしからめ」とて、左のおとどを太政大臣には、なしたてまつりたまふ。世人「まだ四十になりたまはで、位を定めたてまつることよ」と驚きあへり。
 御むすめの女御、后にゐたまひぬ。宮の亮に少将を中将になしてなむ、せさせたまひける。兵衛の佐たち、皆喜びしたまふ。太郎の兵衛の佐、左近衛の少将になりたまひぬ。おほぢおとど「わが兵衛の佐、遅くなしたまふ」と宣へば、「いとわりなきこと。おのれは、子の限りを、事の始めには、いかがしはべらむ」と申したまへば、「これは御子かは。翁の五郎に侍れば、何かは人のそしりにならむ。先には、御太郎、左近、のつかさにはなりにしかば、こたみは右近衛の少将をなせ。叔父にて、甥になり劣るやうやはある」と宣ひて、「よしよし、しぶしぶに思ひたまふめり」と、内裏にせちに奏せさせたまひて、右近衛の少将になしたまひて、「かうてこそ見め。この子とく生れたらましかば、かれにぞ、わが官爵も譲らまし」とぞ宣ひける。愛しうしたまふとは、世の常なりや。大殿の北の方、御さいはひを、「めでたしとは古めかしや。落窪に単の御袴のほどは、かく太政大臣の御北の方、后の母と見えたまはざりき」とぞ、なほ昔の人々は、言ひけるに、まそかごとも言ひける。
 三の君を、中宮の御匣殿になむなしたてまつりたまへりける。
 帥は任果てて、いとたひらかに四の君の来たるを、北の方、うれしと思したり。ことわりぞかし。かく栄えたまふを、よく見よとや神仏も思しけむ、とみにも死なで七十余までなむ、いましける。大殿の北の方「いといらく老いたまふめり。功徳を思はせ」と宣ひて、尼に、いとめでたくてなしたまへりけるを、喜び宣ひ、いますかりける。「世にあらむ人、継子憎むな。うれしきものはありける」と宣ひて、また、うち腹立ちたまふ時は、「魚のほしきに、われを尼になしたまへる、生まぬ子は、かく腹きたなかりけり」となむ宣ひける。夜にたまひて後も、ただ大殿のいかめしうしたまひける。
 右衛門は宮の掌侍になりにけり。後々のことは、次々、出で来べし。
 この少将の君達、一よろひになむ、なりあがりたまひける。おほぢおとど、うせたまひにけれども、「われ思はば、ななし落しそ」と、返す返す宣ひたまひける。左大将、右大将にてぞ、続きてなりあがりたまひける。母北の方、御さいはひ、言はずともげにと見えたり。
 帥は、この殿の御徳に、大納言になりたまへり。
 面白は、病重くて法師になりにければ、音にも聞えぬなるべし。
 かの典薬の助は、蹴られたりし病にて、死にけり。「これ、かくておはするも、見ずなりぬるぞ、くちをしき。などて、あまり蹴させけむ。しばし生けておいたらんものを」とぞ、男君宣ひける。
 女御の君の御家司に和泉の守なりて、御徳いみじう見ければ、昔のあこき、今は典侍になるべし。典侍は二百まで生けるとや。


I passà el temps, cada vegada més venturós.

El Sochi arribà a Tsukushi sa i estalvi i envià molts presents al ministre de l'Esquerra. El fill gran del ministre, amb ja catorze , celebrà sa majoria d'edat. La filla, amb tretze anys, es posà la “primera faldilla” (112). El segon fill, tot i més jove, no fou exclòs i celebrà també la majoria d'edat. Son avi, el primer ministre, digué tot rient que si hagués estat altrament s'haurien disputat.

La segona lluna de l'any nou la filla que havien educat amb tota cura entrà a la cort com a consort imperial. No cal dir res de l'esplendor de la cerimònia. Per sa bellesa sens parió es guanyà el cor de l'emperador i per l'afecte que li tenia l'emperadriu-mare, sa tieta, des d'un bon principi gaudí d'una posició que ningú no havia assolit abans.

El governador de Harima rebé el títol de controlador. L'espòs d'Emon, governador de Mikawa, fou nomenat Sashôben (113). Sa Kita no Kata, Emon, tenia molts fills i visitava Ochikubo amb tota solemnitat.

El primer ministre havia demanat diverses vegades de deixar el càrrec per raons de salut mes l'emperador no ho havia acceptat pas.

– Em faig massa vell – digué el primer ministre – i em desplau molt no poder atendre mes deures a la cort com sempre he fet. Enguany és temps de mal averany, així he decidit de recloure'm a casa. Seria molt improcedent no poder portar a cap mes obligacions. Poseu el càrrec a disposició del ministre de l'Esquerra. No és pas persona deshonesta, i seria de millor acompliment que no jo mateix.

També l'emperadriu-mare hi intercedí i l'emperador pensà que per què s'hi hauria d'oposar si el més important era que continués en vida. Així doncs, el ministre de l'Esquerra fou nomenat primer ministre i hom exclamà admirat :

– No té encara quaranta anys i ja ha assolit la màxima dignitat possible!

Sa filla esdevingué emperadriu. El Shôshô fou promocionat a Miuya no Suke (114) i Chûjô. Dels dos fills del ministre, que ambdós ja eren Hyôe no Suke (115), el gran rebé el càrrec de Sakone no Shôshô (116). L'avi demanà a son fill, el ministre, per què son Hyôe no Suke no havia estat també promocionat.

– Perquè no seria de raó que quan començo mon càrrec promocioni mes dos fills per igual.
– No és ton fill! És mon cinquè fill. Qui t'ho ha de retreure? Ja has nomenat Sakone no Shôshô ton fill gran, nomena ara doncs l'altre Ukone no Shôshô (117). On s'ha vist que el nebot tingui més rang que l'oncle? Bé, bé, veig que no ho faràs.

I llavors l'avi anà a la cort i aconseguí que el noi esdevingués Ukone no Shôshô.

– Ara està bé. Si fos més gran li hauria deixat el càrrec a ell.

Son amor d'avi no tenia parió en aquest món!

Gran era la felicitat de la Kita no Kata del primer ministre (118).

– Qui hauria dit que aquella Ochikubo que vestia roba senzilla sens folrar seria la Kita no Kata d'un primer ministre i mare d'una emperadriu?

Deia d'amagat la gent que la coneixia d'abans.


La tercera dama rebé el càrrec de cap del guarda-roba imperial. A la cloenda de son manament el Sochi i la quarta dama tornaren sans i estalvis a la capital amb tota la joia de la Kita no Kata, sa mare. Era segurament designi dels déus que visqués fins als setanta anys i poder veure així la prosperitat assolida.

La Kita no Kata del primer ministre li digué :

– Sou ja molt vella. Dediqueu-vos a la benmereixença de la vida futura.

La vella Kita no Kata fou cofoia per l'exhortació a fer-se monja.

– Ningú en el món no hauria de tenir malvolença als fills adoptius. Tenir-ne és una benaurança.

Emperò, quan s'enrabiava deia :

– Ella m'ha fet fer monja sabent com m'agrada el peix. Els fills que no són de ton ventre són molt arters.

Quan ella morí el primer ministre li féu unes solemnes exèquies.

Emon fou designada dama d'honor de l'emperadriu. Després continuarem parlant d'ella.

Els dos fills del primer ministre reberen més nomenaments i sempre ensems. El vell ministre havia traspassat i ses darrers mots foren :

– Per consideració a mi, no desatenguis el petit a favor del gran.

I ell ho acomplí amb noblesa. Quan el gran fou Sadaishô (119) el petit fou Udaishô (120). La felicitat de llur mare era absoluta.

El Sochi fou promocionat a Dainagon mercès a la influència del primer ministre.

El Hyôbu no Shôyû (121) després d'una llarga malaltia entrà en religió i no n'hem sentit a parlar més.

El Tenyaku no Suje (122) no es recuperà de les puntades de peu i ja era mort. El primer ministre digué a Ochikubo :

– És una pena que no hagi pogut viure més per a poder veure ta benaurança- Per que hauria d'haver permès tantes puntades de peu! Tan de bo si hagués pogut viure una mica més.

Per mediació de l'emperadriu, quan era encara consort imperial, l'espòs de la tieta d'Akogi, el governador d'Izumi, rebé el càrrec de Keishi (123).

L'antigament anomenada Akogi era ara sotsdirectora del servei intern de l'emperadriu. Es diu que visqué fins als dos-cents anys.

- - - - - -

112 - 裳着 : cerimònia de “Posar-se la primera faldilla” que es feia als 12-13 anys (ja esmentat en la nota no. 2).
113 – Evidentment es tracta dels coneguts Akogi i Tachihaki, ara ja amb els seus nous títols i càrrecs. Sashôben (左少辨) : Sotscontrolador de l'Esquerra.
114 - Miya no suke (宮の亮) : Adjunt al palau imperial.
115 - Hyôe no suke (兵衛の佐) : Adjunt al cos de la guàrdia imperial.

116 - Sakyôe no shôshô (左近衛の少将) :Tinent de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial.

117 - Ukyôe no shôshô (右近衛の少将) :Tinent de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial.
118 - Dajôdaijin no Kita no Kata (太政大臣の御北の方 / 大殿の北の方) : Ochikubo.
119 - Sataishô (左大将) : General de de la Secció Esquerra del cos de la guàrdia imperial.
120 - Udaishô (右大将) : General de la Secció Dreta del cos de la guàrdia imperial.
121 –Hyôbu no Shôyû (兵部の少輔), l'anomenat “Cavall-cara-blanca”. Vegeu el capítol no. 33.
122 - Tenyaku no Suke (典薬の助) : Sotsdirectora de l'oficina de medecina. Vegeu el capítol no. 45.

123 - Keishi (家司) : Adjunt a un alt càrrec del palau imperial.

終り


30 de maig del 2020

おらが春 -04-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828).



今年みちのくの方修行せんと、乞食袋首かけて、小風呂敷せなかに負たれば影法師はさながら西行らしく見えて殊勝なるに、心は雪と墨染の袖と思へば /\入梅晴のそらはづかしきに、今更すがた替へるもむつかしく、卯の花月十六日といふ日、久しく寐馴れたる菴をうしろになして、二三里も歩みしころ、細杖 をつく/\思ふに、おのれすでに六十の坂登りつめたれば、一期の月も西山にかたぶく命、又ながらへて歸らんことも、白川の關をはる%\越える身なれば、十 府の菅菰の十に一ツもおぼつかなしと、案じつゞくる程に、ほとんど心細くて、家々の鶏の時を告る聲もとつてかへせとよぶやうに聞へ、畠々の麥に風のそよ吹 くも、誰ぞまねくごとく覺へて、行道もしきりにすゝまざれば、とある木陰に休らひて、痩脛さすりつゝ詠るに、柏原はあの山の外、雲のかゝれる下あたりなど おしはかられて、何となく名殘りおしさに

思ふまじ見まじとすれど我家かな 一茶
おなし心を
故郷に花もあらねどふむ足の
迹へ心を引くかすみかな ゝ
あまひらをおどろかさじと青麥に
ほどよき風の吹すぐるかな [note]
日々懈怠不惜寸陰
けふの日も棒ふり蟲よ翌も又 一茶
無限欲有限命
此風に不足いふなり夏坐敷 ゝ
起/\の欲目引張る青田哉 ゝ
心に思ふことを
故郷は蠅まで人をさしにけり ゝ
直き世や小錢程でも蓮の花 ゝ
松陰や寐蓙一ツの夏坐敷 ゝ
題童唄
三度掻て蜻蛉とまるや夏座敷 希杖
片息に成て逃入る螢かな 一茶
夕顔の花で洟かむおばば哉 ゝ
あついとてつらで手習した子哉 ゝ
大螢ゆらり/\と通りけり ゝ
田中川原如意湯に晝浴みして
なを暑し今來た山を寐て見れば ゝ
なむあみだ佛の方より鳴蚊かな ゝ
とべよ蚤同し事なら蓮の上 ゝ
かくれ家は蠅も小勢でくらしけり ゝ
ひいき鵜は又もから身で浮みけり ゝ
松の蝉どこまで鳴て晝になる ゝ
今迄は罰もあたらず晝寐蚊屋 ゝ
はなれ鵜が子のなく舟に戻りけり ゝ


Enguany aní cap a Michinoku amb l'afany d'estudiar l'art del “haiku”. En pengí la bossa de mendicant al coll tot traginant qualques coses en un mocadoret de fer farcells. Semblava que fos l'ombra de Saigyô (26), cosa admirable, emperò mentre pensava que la diferència entre nostres cors era com la neu i el color negre de les mànigues sentí vergonya com el cel a l'època de les pluges, mes era ja difícil canviar d'aparença. El setzè jorn de la quarta lluna, lluna de les flors de dèutzia, deixí enrere la cabana on havia fet llargues dormides. Fiu dues o tres llegües amb mon bastó tot decidit.
Ja he pujat el turó dels seixanta anys (27) i la lluna de ma vida s'atansa a les muntanyes de ponent. Si per cas pogués travessar la barrera de Shirakawa és tan incert de ma tornada i continuar viu és com si es pogués travessar els deu fils de les estores de Tofu. Quant més anava més era mon angoixa. Àdhuc els cants dels galls casolans anunciant l'hora jo ho sentia com una crida a tornar-me'n i inclús la brufada del vent sobre els bladars semblava convidar-me al retorn.
No avançava massa en mon camí. Reposí a l'ombra dels arbres i em fiu unes fregues a les cames esprimatxades tot mirant cap a Kashiwabara enllà d'aquesta muntanya i que jo imaginava en algun lloc sota els núvols, i d'alguna manera sentí enyorança.

Sense pensar-hi
sense ni contemplar-la
la meva casa.

Amb el mateix estat d'ànim.

Al meu llogaret
cap flor ja no s'hi troba
mes a cada pas
diu a mon cor de tornar
la bromallada.


La papallona
no és pas temorenca
quan al blat tendre
una bona ventada
s'hi és ja atansada.

Tots els jorns mandrejant i ni un moment pesarós.

També avui és
una larva de mosquit
i demà també.

Desitjos infinits, vida breu.

Aquesta brisa
diuen que no n'hi ha prou
al saló d'estiu.

Tot just ben despert
cap als camps que verdegen
els ulls se me'n van.

Desitjos del cor.

Al meu llogaret
fins i tot les mosquetes
ens fan picades.

En un món com cal
com petites monedes
les flors de lotus.

A l'ombra dels pins
hi ha una estora
mon saló d'estiu.

Cançons d'infants.

Fent tres passades
la libèl·lula para
al saló d'estiu. (Kijô -28)

Tota panteixant
s'escapoleix en dintre
la cuca de llum.

Una velleta
amb una meravella
es moca el nas.

I amb la calor
cara i mans ben brutes
el nen fa lletra.

Es bransoleja
una gran libèl·lula
mentre va passant.

A Tanakagawabara al migdia després de banyar-me.

Més xafogosos
són els puigs avui passats
des del llit estant.

De l'oració
“Namu Amida Butsu”
brunzir de mosquits. (29)

Salta puceta
i si altre cop fes-ho
sobre el lotus.

En el meu recés
també les mosques viuen
en família.

Amic cormorà
un altre cop a l'aigua
amb el pap ben buit.

Cigala del pi
fins quan penses en cantar
abans de migjorn?

I bé sens càstig
sota la mosquitera
faig migdiada. (30)

Cormorà lliure
te'n tornes a la barca
on plora ton fill.

- - - - - -

26 – Saigyô (西行 法師, 1118-1190).
27 – De fet, Issa en tenia cinquanta-set.
28 - - Kijô (希杖). El seu nom era Yumoto Gorôji (湯本五郎治), mort l'any 1836.
29 - 南無阿弥陀仏 (Namu Amida Butsu). És la versió japonesa de la frase original en sànscrit de “Namo Amitābhāya ”, frase dedicada a Buda que es pot traduir com “Homenatge a la Llum Infinita”.
30 – Poema repetit. Vegeu 03.

o0o

23 de maig del 2020

与謝蕪村 - 120

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



夜を寒み小冠者臥たり北枕
Yo wo samumi kokaja fushitari kita makura.


En la freda nit
amb la testa cap al nord
jeu el jovencell. (57)


山鳥の枝踏かゆる夜長哉
Yamadori no eda fumikayuru yonaga kana.

En la llarga nit
camina per les branques
tot coix el faisà.
- - - - - -

57 - Els morts eren situats amb el cap senyalant el nord.
o0o

与謝蕪村 - 119

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



猿どのゝ夜寒訪ゆく兎かな

Saru-dono no yosamu toiyuku usagi kana.

Al senyor mico
fa visita el conill
en la freda nit.


缺/\て月もなくなる夜寒哉

Kake kakete tsuki mo nakunaru yosamu kana.

Minva i minva
la lluna fins no ser-hi
en la freda nit.

o0o