徒然草 - 27 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -27- - - -

御國ゆづりの節會〔天子御位を皇太子に讓らるゝ儀式〕行はれて、劒（けん）、璽、内侍所〔三種の神器、璽は玉、内侍所は鏡〕わたし奉らるゝほどこそ、かぎりなう心ぼそけれ。新院〔花園院〕のおりゐさせ給ひて〔文保二年二月讓位。〕の春、よませ給ひけるとかや。 - - - 殿守の伴のみやつこ〔伴の御奴、主殿寮の下司で伴氏の者、「主殿の伴の御奴心あらば此の春ばかり朝清めすな」の歌がある。〕よそにしてはらはぬ庭に花ぞ散りしく - - - 今の世のことしげきにまぎれて、院にはまゐる人もなきぞ寂しげなる。かゝるをりにぞ人の心もあらはれぬべき。- - - La cerimònia de traspàs de poders per a l’abdicació, quan es lliuren els Tres Tresors Imperials (74) al nou emperador, és molt corprenedora. - - - Quan el tot just retirat emperador (75) abdicà per la primavera, compongué, crec : - - - Sóc com un estrany - - - pels servidors de palau - - - ningú escombra - - - el meu jardí i les flors - - - són escampades arreu. (76) - - - Quina tristor que hom fos tan enfeinat amb els afers del nou regnat que ningú no vetllés per l’emperador retirat! És en moments com aquests quan es mostra el cor dels homes. - - - - - - - - - 74 - (60 – 02) Els Tres Tresors Sagrats de l’imperi “Sanshu no Jingi/Mikusa no Kandakara (三種の神器). Els quals són : - - - “Yata no kagami” (八咫鏡) – El mirall. - - - “Yasakani no magatama” (八尺瓊曲玉) – La joia. - - - “Kusanagi-no-Tsurugi” (草薙の剣) – L'espasa. Originalment era “Ama-no-Murakumo-no-Tsurugi” (天叢雲剣).- - - Segons el “Heike Monogatari” (平家物語), durant el decurs de la batalla final a Dannoura entre els Minamoto i els Taira els tres tresors van caure a l'aigua i només es van poder recuperar el mirall i la joia. L'espasa no es va trobar mai. - - - L'espasa representa el valor, el mirall la saviesa i le joia la benevolència. - - - La joia és al palau imperial de Tokyo i el mirall al gran santuari d'Ise. - - - 75 – (60 – 04) Era l’emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348). - - - 76 – (60 – 05) Poema semblant a uns versos del llibre 18 del Shûiwakashû (拾遺和歌集卷第十六雜春) : 殿守のともの宮つこ心あらばこの春ばかり朝ぎよめすな. - - - Autor : Minamoto no Kintada (源公忠朝, 889-948). - - - o0o

徒然草 - 26 -- - - Tsurezuregusa - - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -26- - - -

風も吹きあへず移ろふ人の心の花に、馴れにし年月をおもへば、あはれと聞きし言の葉ごとに忘れぬものから、我が世の外になり行くならひこそ、亡き人の別れよりも勝りて悲しきものなれ。されば白き絲の染まむ事を悲しび〔淮南子に「墨子見2練絲1而泣（＊レ）之。」〕、道の衢のわかれむ事を歎く人〔同書に「楊子見2逵路1而哭（＊レ）之。」〕もありけむかし。堀河院（ほりかはのゐん）の百首の歌の中に、 - - - むかし見し妹が垣根は荒れにけり茅花（つばな）まじりの菫のみして〔藤原公實の詠歌〕- - - さびしきけしき、さること侍りけむ。 - - - Com les flors que s’escampen sens que bufi el vent (71) penso de sòlit en els anys i llunes que han passat, en els afectes que s’han capgirat, sento amb emoció els mots que una vegada es digueren i que no puc oblidar, que s’allunyen de mi i és més punyent que el comiat dels difunts. Així hi hagué algú que s’entristí perquè el fil blanc es podia tenyir i perquè els camins tenien cruïlles (72). Com diu un poema del Horikawa no In no Hyaku (73): - - - Tanca malmesa - - - que cercava la casa - - - d’antany l’amada - - - ara només violes - - - barrejades amb herbots. - - - Una imatge ben trista, i que de segur succeí. - - - - - - - - - 71 – (58 – 01) Referència al poema no. 83, llibre 02, del Kokinwakashû (古今和歌集) : - - - さくら花とくちりぬともおもほえず人の心ぞ風も吹きあへぬ. - - - Autor: Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872–945). - - - També referència a un altre poema, en aquest cas el no. 787, llibre 15, del mateix Kokinwakashû: 色見えでうつろふ物は世中の人の心の花にぞ有りける. - - - Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900). - - - 72 – (58 – 04) Referència al Mengqiuji (蒙求集), una curta enciclopèdia xinesa escrita per Li Han 李瀚, ¿-?) a l’època Tang (唐 - 618-907), i traduïda al japonès per Minamoto no Mitsuyuki (源 光行, 1163–1244) amb el títol : Môkyû Waka (蒙求和歌). - - - 73 – (58 – 05) Referència a un poema del Horikawa In Ontoki Hyakushû Waka (堀河院御時百首和歌), recull de cent poemes fet durant el regnat de l’emperador Horikawa (堀河天皇, 1079-1107), quan el seu pare, Shirakawa (白河天皇, 1053 ー1129), havia entrat en religió. El títol abreujat és Horikawa Hyakû Waka (堀河院 百首 和歌) i va ser recopilat per Fujiwara no Kinzane (藤原 公実, 1053ー1107). - - - o0o

徒然草 - 25 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - -

-25- - - - 飛鳥川の淵瀬常ならぬ世にしあれば、時うつり事去り、樂しび悲しび行きかひて、花やかなりし邊（あたり）も、人すまぬ野らとなり、變らぬ住家（すみか）は人あらたまりぬ。桃李物いはねば〔「桃李不レ言春幾暮」（菅原時文（＊文時、和漢朗詠集））〕、誰と共にか昔を語らむ。まして見ぬ古のやんごとなかりけむ跡のみぞいとはかなき。京極殿、法成寺（ほふじゃうじ）〔共に藤原道長の住みし所、後者はその晩年。〕など見るこそ、志留まり、事變じにける樣は哀れなれ。御堂殿〔藤原道長〕の作り磨かせ給ひて、莊園（しゃうゑん）多く寄せられ、我が御族（みぞう）のみ、御門の御後見、世のかためにて、行末までとおぼしおきし時、いかならむ世にも、かばかりあせ果てむとはおぼしてむ（＊けむ）や。大門（だいもん）金堂など近くまでありしかど、正和のころ南門は燒けぬ。金堂はその後たふれ伏したるままにて、取りたつるわざもなし。無量壽院ばかりぞ、そのかたとて殘りたる。丈六の佛九體、いと尊くて竝びおはします。行成（ぎゃうぜい）大納言の額、兼行〔大和守藤原兼行、書の名手。〕が書ける扉、あざやかに見ゆるぞあはれなる。法花堂などもいまだ侍るめり。これも亦いつまでかあらむ。かばかりの名殘だになき所々は、おのづから礎ばかり殘るもあれど、さだかに知れる人もなし。されば萬に見ざらむ世までを思ひ掟てむこそ、はかなかるべけれ。- - - Aquest món és tan mutable (61) com els tolls i basses del riu Asuka. El temps passa (62), les coses desapareixen, joia i dolor vénen i van, llocs pròspers han esdevingut erms abandonats, habitacles que no han canviat mes la gent sí que ho ha fet. El presseguer i la prunera res no diuen, emperò, amb qui es podrà parlar del passat? (63). - - - Quan es miren les nobles ruïnes d’antany, un s’adona de la impermanència de les coses. Quan es contemplen el palau de Kyôgoku (64) i el temple de Hôjôji (65) que en conserven el traçat, que n’és de trist com han canviat! Midôdono (66) ho construí en esplendor, hi afegí moltes cases senyorials, considerà que ses descendents vetllarien sempre per l’emperador i conservarien el poder..... com podria haver imaginat la desolació en què ha esdevingut tot? - - - La Portalada i el Saló Daurat que encara s’alçaven fins fa poc, emperò, a l’era Shôwa (67) s’incendià la Porta del Sud, després el Saló Daurat s’esfondrà, i així continua, res no s’ha fet per a restaurar-lo. Només hi resta el Saló Muryôjû (68). Nou imatges de Buda de setze peus s’alcen majestuoses en filera. És emocionant de veure en tota claredat la placa feta pel Gran Conseller Kôzei (69) i la inscripció de Kaneyuki (70) a la porta. Sembla que el Saló Hokke, entre d’altres, encara hi és, emperò, qui sap fins a quan? - - - D’altres no hi ha massa traces, només unes pedres que podrien ésser els fonaments, mes ningú no ho sap del cert. - - - Per tant, en totes les coses, és endebades fer propòsits per a un món que no arribarem a veure . - - - - - - - - 61 – (55 – 01) Referència al poema no.933, llibre 18, del Kokinwakashû (古今和歌集) : 世中はなにかつねなるあすかがはきのふのふちぞけふはせになる. - - - 62 – (55 – 02) Referència al pròleg del Kokinwakashû (古今和歌集). - - - 63 – (55 – 04) Referència a l’antologia Wakan Rôeishû (和漢朗詠集) de poemes xinesos i japonesos. Recull fet cap l’any 1013. - - - 64 – (55 – 06) Era el palau on residia Fujiwara no Michinaga (藤原道長, 966 – 1028). - - - 65 – (55 – 07) Hōjō-ji (法成寺). Un temple budista el qual va arribar a ser un dels més alts del Japó. Va ser construït per Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966 – 1028) l’any 1017. - - - 66 – (55 – 10) Midôdono (御堂殿) era Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966 – 1028). - - - 67 – (56 – 17) L’era Shôwa (正和) : 1312-1317.- - - 68 – (56 – 20) Era dintre del temple de Hōjō-ji (法成寺). Vegeu la nota no. 65. - - - 69 – (56 – 22) Kôzei Dainagon (行成大納言) era Fujiwara no Yukinari (藤原 行成, 972-1027). Va ser un gran cal·lígraf. - - - 70 – (56 – 23) Minamoto no Kaneyuki (源兼行 1024-1074). Va ser també un gran cal·lígraf. - - - o0o

徒然草 - 24 - - - Tsurezuregusa- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-24- - - - 齋宮〔天子即位毎に處女の皇族を伊勢大神宮奉仕に遣はさるゝその居所、或はその人。〕の野の宮〔齋宮の伊勢へ出發前齋戒のため居られる所、賀茂神社へもあつた。〕におはします有樣こそ、やさしく面白き事の限りとは覺えしか。經佛（きゃうほとけ）など忌みて、中子〔佛の忌詞〕、染紙（そめがみ）〔經文の忌詞〕などいふなるもをかし。すべて神の社こそ、捨て難くなまめかしきものなれや。ものふりたる森の景色もたゞならぬに、玉垣しわたして、榊に木綿（ゆふ）かけたるなど、いみじからぬかは。殊にをかしきは、伊勢、賀茂、春日、平野〔山城葛野郡平野神社〕、住吉、三輪〔大和三諸山三輪神社〕、貴船、吉田、大原野〔（＊以下）皆山城愛宕郡〕、松尾（まつのを）、梅宮（うめのみや）。 - - - Crec que no hi ha pas res més gentil i encisador que el santuari de Nonomiya (58) quan hi ha una princesa imperial en servei. - - - És divertit com allà defugen de dir paraules com “Sutra” i “Buda” (59), i diuen “Paperets de color” i “Aquell de dintre”. En general, els santuaris del xintoisme són massa captivadors com per a no aturar-s’hi. La vista de llurs velles arbredes és extraordinària, i les tanques que les envolten amb tiroies de cotó lligades a les branques dels “sakakis” (60) són impressionants. - - - Ben esplèndids són els santuaris d’Ise, Kamo, Kasuga, Hirano, Sumiyoshi, Miwa, Kibune, Yoshida, Ôharano, Matsunoo i Umenomiya. - - - - - - - - - 58 – (54 – 02) Nonomiya (野の宮) : santuari a la zona de Saga, a l’oest de Kyoto. Quan s’encetava un nou regnat, amb la coronació del nou emperador, s’enviava una princesa reial verge al santuari d’Ise (伊勢) . Abans, però, s’havia d’estar un any a Nonomiya. - - - 59 – (54 – 03) Engishiki (延喜式). Llibre sobre lleis I customs. Aquesta referència és al capitol no. 05. La seva redacció es va acabar l’any 927. L’obra va ser encarregada per l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). - - - 60 – (54) Sakaki (榊), arbre de fulles perennes . És l’arbre sagrat del xintoisme japonès i és emprat en cerimònies religioses. És una “cleyera japonica / ochnacea”. - - - o0o

徒然草 - 23 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-23- - - - 有樣衰へたる末の世とはいへど、猶九重の神さびたるこそ、世づかずめでたきものなれ。露臺〔宮中屋なき臺、舞などに用ゐる。〕、朝餉〔清凉殿内、帝の御朝食を召す所〕、何殿（でん）、何門などは、いみじとも聞ゆべし。怪しの所にもありぬべき小蔀、小板敷、高遣戸なども、めでたくこそ聞ゆれ。「陣に夜の設けせよ。」といふこそいみじけれ。夜（よン）の御殿（おとゞ）のをば、「掻燈（かいともし）疾うよ。」などいふ、まためでたし。上卿（しゃうけい）の、陣にて事行へる樣は更なり、諸司の下人どもの、したり顔になれたるもをかし。さばかり寒き終夜（よもすがら）、此處彼處に睡（ねぶ）り居たるこそをかしけれ。「内侍所の御（み）鈴の音は、めでたく優なるものなり。」とぞ、徳大寺の太政大臣は仰せられける。 - - - Tot i que es parla de la degeneració i fi d’aquest món, és emocionant que les condicions del venerable palau imperial es mantinguin lliures de les impureses del món. - - - Els noms com la “Terrassa de la rosada”, la “Menja del matí”, “Aquest saló”, “Aquella portalada” , són esplèndids de sentir. - - - Àdhuc coses que s’haurien de trobar en les cases humils, com “enreixats i persianes”, “verandes” o “altes portes corredisses” són plaents d’escoltar. - - - “Féu els arranjaments per a la nit!” és extraordinari quan es diu, i també quan es prepara la cambra de sa majestat :”Enceneu els llums, prest!” és de bon sentir. - - - I les cares arrogants dels nobles en funcions especials i les d’aquells de rangs inferiors són també esplèndides. - - - Veure aquesta gent en una freda nit d’hivern capcinejant ací i allà és molt entretingut. El primer ministre Tokudaiji (56) manifestà : - - - - El so de les campanetes del Saló del Mirall Sagrat (57) és benaurat i preciós. - - - - - - - - 56 – 52 – 17) Tokudaiji no Ôki Otodo (徳大寺の太政大臣) era Fujiwara no Kintaka (藤原公孝) (1253-1305). - - - 57 - (52 – 16) Naishidokoro (内侍所), també dit Kashidokoro (賢所). Era el lloc on es guardaven els tres tresors sagrats de l’imperi “Sanshu no Jingi/Mikusa no Kandakara (三種の神器). Els quals són : - - - “Yata no kagami” (八咫鏡) – El mirall. - - - “Yasakani no magatama” (八尺瓊曲玉) – La joia. - - - “Kusanagi-no-Tsurugi” (草薙の剣) – L'espasa. Originalment era “Ama-no-Murakumo-no-Tsurugi” (天叢雲剣).- - - Segons el “Heike Monogatari” (平家物語), durant el decurs de la batalla final a Dannoura entre els Minamoto i els Taira els tres tresors van caure a l'aigua i només es van poder recuperar el mirall i la joia. L'espasa no es va trobar mai. - - - L'espasa representa el valor, el mirall la saviesa i le joia la benevolència. - - - La joia és al palau imperial de Tokyo i el mirall al gran santuari d'Ise. - - - o0o

徒然草 - 22 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-22- - - - 何事も古き世のみぞ慕はしき。今樣は無下に卑しくこそなり行くめれ。かの木の道の匠のつくれる美しき器（うつはもの）も、古代の姿こそをかしと見ゆれ。文の詞などぞ、昔の反古（ほうご）どもはいみじき。たゞいふ詞も、口惜しうこそなりもて行くなれ。古は、「車もたげよ。」「火掲げよ。」とこそいひしを、今やうの人は、「もてあげよ。」「かきあげよ。」といふ。主殿寮〔宮内省内、供御輿輦の事及殿庭洒掃、燈燭庭燎（＊ていれう－篝火）などを 掌る。〕の「人數（にんず）だて〔松明（＊を）持つ役に用意せよと命令する事〕。」といふべきを、「立明し〔松明（＊原文は「立明」に注する。）〕白くせよ。」といひ、最勝講〔五月吉日清凉殿で最勝王經を講ぜしめられる儀式〕の御聽聞所（みちゃうもんどころ）なるをば、「御講（みかう）の廬（ろ）〔場所の義〕。」とこそいふべきを、「講廬。」といふ、口をしとぞ、古き人の仰せられし。- - - - Res no enyoro tant com el passat. L’estil d’ara és massa vulgar. Trobo que inclús les formes antigues dels preciosos mobles fets pels artesans són esplèndides. Àdhuc els fragments de lletres d’antany són admirables. La manera tan directa de parlar d’avui és molt lamentable. - - - Abans es deia : “Alceu les vares del carruatges”, “Esmoqueu les llànties”. La gent d’ara diu : “Aixeca” i “Estira”. - - - Quan s’hauria de dir “Que el servei de palau es presenti” ha esdevingut ara “Vinga, enceneu les torxes”. Allò que abans era “El Gran Saló de la Lectura Imperial” (55) ha passat a ésser ara “La capella de la Lectura”. - - - Un ancià digué que açò era deplorable. - - - - - - - - - 55 – (51 – 12) Allà es feien les lectures del “Sutra de l’excelsa llum daurada” (Konkômyôkyô) , amb el nom complet de “Konkômyôkyô Saishôôkyô sutra” (金光明経最勝王経). En aquella època aquest text era el més representatiu del budisme i se’n feien lectures a palau durant la cinquena lluna de cada any al Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps. - - - o0o

徒然草 - 21 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-21- - - - 萬の事は、月見るにこそ慰むものなれ。ある人の、「月ばかり面白きものは有らじ。」といひしに、またひとり、「露こそあはれなれ。」と爭ひしこそをかしけれ。折にふれば何かはあはれならざらむ。月花はさらなり、風のみこそ人に心はつくめれ。岩に碎けて清く流るゝ水のけしきこそ、時をもわかずめでたけれ。「■（三水＋元：げん：：大漢和17186）湘（げんしゃう）日夜東（ひンがし）に流れ去る、愁人の爲にとゞまること少時（しばらく）もせず。」〔戴叔倫の詩「■（三水＋元：げん：：大漢和17186）湘日夜東流去、不下爲2愁人1住中少時上」〕といへる詩を見侍りしこそあはれなりしか。■（禾＋尤／山：けい：：大漢和8272）康（けいかう）〔竹林七賢の一人、彼の文に「遊2山澤1觀2魚鳥1心甚樂レ之。」〕も、「山澤にあそびて魚鳥を見れば心樂しぶ。」といへり。人遠く水草（みぐさ）きよき所にさまよひ歩きたるばかり、心慰むことはあらじ. - - - Contemplar en qualsevol ocasió la lluna és consolador. Algú digué : - - - - Res no és tan plaent com la lluna. - - - I algú altre : - - - - La rosada és més delitosa.- - - I, quina desraó, es discutiren!- - - Si és el moment adient, res no deixa d’emocionar-nos. No cal dir de la lluna i les flors, àdhuc el vent, que ens toquen el cor. (52). L’aigua que flueix cristal·lina i espetega sobre una roca és gratificant en qualsevol moment. - - - --- Dia i nit el Gen i el Shô flueixen cap a l’est i no deixen pas de consolar-me ni un instant. (53)- - - És emocionant llegir aquests versos! - - - Es digué que : - - - - Esbargir-se per muntanyes i llacs i contemplar peixos i ocells és un gaudi. (54) - - - Vagarejar per llocs lluny de la gent on l’aigua i les flors resten pures, res no plau més el nostre cor. - - - - - - 52 – (48 – 04) Referència al poema no. 200, llibre 04, de Shinkokinwakashû S (新古今和歌集) : - - - おしなべて物を思はぬ人にさへ心をつくる秋の初風 Autor anònim. - - - 53 – (49 – 04) Referència a dos rius xinesos en un poema del poeta xinès Dai Shulun (戴叔倫,732-789), de l’antologia poètica San Ti Shi (三体詩).- - - 54 – (49 – 06) Referència al poeta xinès Ji Kang (嵇康, 223 – 262). Va ser un dels “Set savis del bosc de bambús” (竹林七賢). En la transcripció fonètica antiga el seu nom era Hsi-K’ang. El poema és a l’antologia Wen xuan (文選), un dels reculls literaris més Importants de la Xina i un de dels més antics del món ordenat per temes. o0o