徒然草 - 135 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -135- - - -

資季大納言入道〔藤原資季、資家の子〕とかや聞えける人、具氏（ともうぢ）宰相中將〔源具氏、通氏の子、宰相は參議の異稱〕に逢ひて（＊向かって）、「わぬしの問はれむ程の事、何事なりとも答へ申さざらむや。」といはれければ、具氏、「いかゞ侍らむ。」と申されけるを、「さらば、あらがひ給へ〔爭ひ給へ〕。」といはれて、「はか＼〃／しき事〔むづかしい事〕は、片端もまねび知り侍らねば、尋ね申すまでもなし。何となきそゞろごと〔たはい（＊ママ）もなき事〕の中に、覺束なき事をこそ問ひ奉らめ。」と申されけり。「まして、こゝもとの淺きことは、何事なりともあきらめ申さむ〔説明しよう〕。」といはれければ、近習の人々、女房なども、「興あるあらがひなり。おなじくは御前にて爭はるべし。負けたらむ人は供御（ぐご）をまうけらるべし。」と定めて、御前にて召し合せられたりけるに、具氏、「幼くより聞きならひ侍れど、その心知らぬこと侍り。馬のきつりやうきつにのをか、なかくぼれいりぐれんどう〔沼波瓊音氏の説に從つて置かう。其の説は「馬退きつ」で此の五字を除き、「りやうきつにのをか」の九字が「中凹れ入り」で最初のりと最後のかを除いて皆陷落しその「りか」が「ぐれんどう」で顛倒する、即ち雁と云ふ答を得る謎である〕と申すことは、いかなる心にかはべらむ。承らむ。」と申されけるに、大納言入道はたとつまりて、「これは、そゞろごとなれば、云ふにも足らず。」といはれけるを、「もとより、深き道は知り侍らず。そゞろ言を尋ね奉らむと、定め申しつ。」と申されければ、大納言入道負けになりて、所課〔課せられたもの、罰金として御馳走〕いかめしくせられたりけるとぞ。 - - - Sukesue (225), conseller major i bonze laic, es trobà amb Tomouji (226), capità de la guàrdia del primer ministre, i li digué : - Us contestaré qualsevol pregunta que em féu. - Voleu dir? - Sí, provem-ho. - Tinc pocs estudis i no sé massa. Us preguntaria quelcom insignificant que no sé què pot ésser. - Doncs, bé, si és una cosa senzilla, sigui allò que sigui, us ho podré explicar. Els cortesans i les dames de companyia exclamaren : - Açò és molt interessant! Si no us fa res, féu-ho davant de sa majestat. Qui perdi farà una convidada. Acordaren fer-ho en presència de sa majestat. Quan foren convocats , Tomouji digué : - Açò ho he sentit des que era nen, emperò, no sé pas què vol dir : “Uma no kitsuryô, kitsu ni no oka, naka kubore iri, kuren dô”. Què significa? Digueu-m’ho. El conseller major i bonze laic restà perplex tot d’una, i contestà : - Açò no té cap sentit. No paga la pena ni parlar-ne. - Des del principi ja us havia dit que mes coneixements no són pregons. Havíem quedat que jo us preguntaria una cosa sens importància. El conseller major i bonze laic havia perdut i hagué de fer una esplèndida convidada. - - - - - - - - - 225 – (225 – 01) Fujiwara no Sukesue (藤原資季, 1207-1289). - - - 226 – (225 – 02) Minamoto no Tomouji (源具氏, 1231-1275). - - - o0o

徒然草 - 134 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -134- - - -

高倉院〔山城愛宕郡清閑寺〕の法華堂の三昧僧何某（なにがし）の律師とかやいふ者、ある時鏡を取りて顔をつくづくと見て、我が貌（かたち）の醜くあさましき事を、餘りに心憂く覺えて、鏡さへうとましき心地しければ、その後長く鏡を恐れて、手にだに取らず、更に人に交はる事なし。御堂の勤め許りにあひて、籠り居たりと聞き傳へしこそ、あり難く覺えしか。かしこげなる人も人の上をのみ計りて、己をば知らざるなり。我を知らずして外を知るといふ理（ことわり）あるべからず。されば、己を知るを、物知れる人といふべし。貌醜けれども知らず、心の愚かなるをも知らず、藝の拙きをも知らず、身の數ならぬをも知らず、年の老いぬるをも知らず、病の冒すをも知らず、死の近き事をも知らず、行ふ道の至らざるをも知らず、身の上の非をも知らねば、まして外の譏りを知らず。たゞし貌は鏡に見ゆ、年は數へて知る。我が身の事知らぬにはあらねど、すべき方のなければ、知らぬに似たりとぞいはまし。貌を改め齡を若くせよとにはあらず。拙きを知らば、何ぞやがて退かざる。老いぬと知らば、何ぞ閑に身をやすくせざる。行ひ愚かなりと知らば、何ぞこれを思ふ事これにあらざる。すべて人に愛樂（あいげう）〔愛し好かれる〕せられずして衆に交はるは恥なり。貌みにくく心おくれにして出で仕へ、無智にして大才（たいさい）に交はり、不堪（ふかん）の藝〔堪能ならぬ藝〕をもちて堪能の座〔上手な者ばかりの一座〕に連なり、雪の頭（かうべ）を戴きて壯（さか）りなる人〔曲禮に「三十曰レ壯。」〕にならび、況んや及ばざることを望み、叶はぬことを憂へ、來らざる事を待ち、人に恐れ、人に媚ぶるは、人の與ふる恥にあらず、貪る心に引かれて、自ら身を恥（はづか）しむるなり。貪ることのやまざるは、命を終ふる大事今こゝに來れりと、たしかに知らざればなり。- - - Una vegada, un asceta religiós, un cert bonze ·samadhi” (222) del santuari de Hokke al mausoleu de l’emperador Takakura (223), prengué un mirall i s’hi mirà amb atenció. Es deprimí tant al veure’s lleig i de malveure que fins i tot trobà ofensiu el mirall. Després, i durant molt de temps, tingué tanta por dels miralls que ni els tocava i deixà de relacionar-se amb la gent. Sentí dir que només atenia els serveis religiosos del santuari i després es recloïa a sa cel.la. Admirable! Gent que sembla intel.ligent també fa llurs consideracions dels altres i no sap res d’ella mateixa. No és de raó conèixer els altres i no conèixer-nos nosaltres. Podem dir que conèixer-se un mateix és conèixer els altres. Un no sap que ses faccions són de lletjor, no sap que son cor és neguitós, no sap que no té aptituds artístiques, no sap que és insignificant, no sap que és vell, no sap que és en risc de malaltia, no sap que la mort és propera, no sap les pràctiques religioses per a la salvació, no sap ses pròpies mancances i, encara més, no sap el blasme dels altres. Tanmateix, si un es mira al mirall sap el pas dels anys. No és que no ens coneguem sinó que no fem allò que hauríem de fer, que és el mateix que no conèixer-se. No és que hàgim de canviar nos faccions i fer-nos joves. Si sabem de nos mancances fent alguna cosa, per què no ho deixem prestament? Si saps que ets vell, per què no vius en pau i tens cura de tu? Si ta devoció no és l’adient, per què no t’hi esmerces? (224). Barrejar-te amb gent que no et té en estima és vergonyós. Si ton aparença no és agradosa, ets poc diligent i vols servir a la cort, si essent ignorant et barreges amb gent erudita, si no domines les arts i seus amb els mestres, si amb la neu dels anys al cap et poses al costat de joves en la flor dels anys, encara més, si desitges allò fora de ton abast, et neguiteges per coses impossibles, esperes allò que no pot arribar i temorenc afalagues els altres, la vergonya que sentiràs no serà deguda als altres, hauràs vergonya provocada per ta pròpia cobejança. La nostra cobejança no es detura perquè no som certs que el gran esdeveniment que és la nostra vida s’acaba ara i ací. - - - - - -- - - 222 – (222 – 02) Eren monjos de la secta budista Tendai (天台宗) que arribaven al “samadhi” mitjançà la meditació sobre el sutra del Lotus. - - - 223 – (222 – 01) Emperador Takakura (高倉天皇, 1161-1181). - - - 224 – (223 – 14) Referència al Shujin (書経): El llibre de la Història, un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. - - - o0o

o0o 徒然草 - 133 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -133- - - -

夜（よ）の御殿（おとゞ）は東御（み）枕なり。大かた東を枕として陽氣を受くべき故に、孔子も東首（とうしゅ）〔東枕、論語に「疾君視レ之、東首加2朝服1施レ紳。〕し給へり。寢殿のしつらひ、或は南枕、常のことなり。白河院は北首に御寢なりけり。「北は忌むことなり。又伊勢は南なり。太神宮（だいじんぐう）の御方を御（おん）跡にせさせ給ふ事いかゞ。」と人申しけり。たゞし太神宮の遥拜は辰巳に向はせたまふ、南にはあらず。 - - - A la cambra de l’emperador el capçal s’orienta cap a l’est (219). És possible que sigui així perquè amb el capçal a l’est es rep l’energia positiva (220); també Confuci posava el cap a l’est (221). És usual que els dormitoris siguin orientats cap al sud. L’emperador Shirakawa dormia amb el cap orientat al nord. Es diu : - S’hauria d’evitar el nord. De l’altra banda, el santuari d’Ise és cap al sud. Com és que algú pugui assenyalar amb els peus el gran santuari? Tot i així, quan l’emperador ret culte des de lluny s’orienta cap al sudest, no pas cap al sud. - - - - - -- - - 219 – (220 – 02) Referència a “Kinpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret. Un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, escrit per emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242). Va regnar del 1210 al 1221. - - - 220 – (220 – 03) Referència a Raiki (礼記): El llibre dels Ritus, (Liji en xinès). És un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. Segons la tradició va ser compilat per Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.), però va ser extensivament revisat cap al segle I a.e.c. Textos que descriuen les formes social, administratives i cerimonials de la dinastia Zhou (周朝, 1046-771 a.e.c.). - - - 221 – (220 – 04) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). Dormir amb el cap orientat al nord i sobre el costat dret és la imatge transmesa indicant la postura de Buda preparat per a entrar al Nirvana. - - - o0o

徒然草 - 132 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -132- - - -

鳥羽の作り道は、鳥羽殿〔白河上皇の應徳三年建立、所謂鳥羽の里内裏〕建てられて後の號（な）にはあらず、昔よりの名なり。元良親王〔陽成帝第一皇子、三品兵部卿〕、元日の奏賀〔元日辰刻（午前八時）天子大極殿に臨御、羣臣慶賀を奏すること〕の聲はなはだ殊勝にして、大極殿（だいごくでん）より鳥羽の作り道まできこえけるよし、李部王（りほうわう）の記〔醍醐帝の皇子式部卿重明親王の著書、李部は式部卿の唐名〕に侍るとかや。- - - La carretera que mena a Toba no deu son nom després d’haver-se construït el palau de l’emperador Toba (216). El nom li ve d’antic. Crec que en els annals del príncep Rihô (217) quan el príncep imperial Motoyoshi (218) llegí amb veu esplèndida els auguris per l’any nou se’l sentia des de la sala de l’assemblea imperial fins a la carretera de Toba. - - - - - - - - - 216 – (219 – 02) Construït per l’emperador Shirakawa (白河天皇, 1053-1129) l’any 1086. . . . 217 – (219 – 07) Un altre nom per al príncep Shigeakira (重明, 906-954). Era fill de l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). - - - 218 – (219 – 04) Príncep Motoyoshi (元良親王, 890-943). - - - o0o

徒然草 - 131 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -131- - - -

貧しきものは財をもて禮とし、老いたるものは力をもて禮とす〔曲禮に「貧者不下以2貨財1爲上レ禮、老者不下以2筋力1爲上レ禮。」とあるのを表現をかへたのである〕。おのが分を知りて、及ばざる時は速かにやむを智といふべし。許さざらむは人のあやまりなり。分を知らずして強ひて勵むは、おのれがあやまりなり。貧しくして分を知らざれば盜み、力衰へて分を知らざれば病をうく。- - - El pobre creu de cortesia fer regals. Ell vell creu de cortesia fer treballs físics. Un ha de conèixer-se i deixar de fer prest allò que és massa feixuc per a un mateix, açò és saviesa (215). Si et diuen de no deixar-ho els errats són els altres. Si t’esforces sens conèixer tes pròpies forces llavors tu ets l’errat. Aquell que no accepta sa pobresa robarà i aquell que no accepta son afebliment emmaltirà. - - - - - - - - - 215 – (218 – 02) Referència a Raiki (礼記): El llibre dels Ritus, (Liji en xinès). És un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. Segons la tradició va ser compilat per Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.), però va ser va extensivament revisat cap al segle I a.e.c. Textos que descriuen les formes social, administratives i cerimonials de la dinastia Zhou (周朝, 1046-771 a.e.c.). Els cinc llibres clàssics són : - Llibre de la Poesia : Shijing (詩經). - Llibre de la Història : Shujin (書経). - Llibre dels Ritus : Liji (礼記). - Llibre dels Canvis : Yijing (易經). - Annals de Primavera i Tardor : Chinqui (春秋). - - - o0o

徒然草 - 130 - - - Tsurezuregusa .- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -130- - - -

物に爭はず〔論語に「君子無レ所レ爭。」〕、己を枉げて人に從ひ、我が身を後にして、人を先にするには如かず。萬のあそびにも、勝負を好む人は、勝ちて興あらむ爲なり。己が藝の勝りたる事をよろこぶ。されば負けて興なく覺ゆべきこと、また知られたり。我負けて人を歡ばしめむと思はば、さらに遊びの興なかるべし。人に本意なく思はせて、わが心を慰めむこと、徳に背けり。むつましき中に戲（たはぶ）るゝも、人をはかり欺きて、おのれが智の勝りたることを興とす。これまた禮にあらず。さればはじめ興宴より起りて、長き恨みを結ぶ類おほし。これ皆あらそひを好む失なり。人に勝らむことを思はば、たゞ學問して、その智を人に勝らむと思ふべし。道を學ぶとならば、善に誇らず、ともがら〔同輩〕に爭ふべからずといふ事を知るべきゆゑなり。大きなる職をも辭し、利をも捨つるは、たゞ學問の力なり。 - - - Eviteu les querelles, plegueu-vos al parer dels altres, poseu-vos darrera i els altres devant, és la millor manera. La gent frueix en els jocs de competició perquè li agrada guanyar i gaudeix quan sa destresa és superior a les dels altres. És palès que a ningú no agrada perdre. Si un es deixa guanyar per a complaure l’altre llavors no hi ha gaudi en el joc. Que ens reconforti el plany de l’altre no és de bonhomia. Àdhuc quan un s’entreté amb les amistats frueix enredant-los exhibint son talent superior açò no és de bones maneres. Allò que ha començat divertit en una festa moltes vegades acaba en un greuge durador. Tot açò es perd pel gaudi de competir. Si un vol ésser superior que ho sigui per l’estudi, el coneixement et farà superior. Si cerques el saber no seràs arrogant perquè pots fer altrament que no pas competir amb tes companys. Només la força del coneixement et farà rebutjar alts càrrecs i renunciar al guanys materials. - - - o0o

徒然草 - 129 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -129- - - -

顔囘〔顔淵。孔子の門弟〕は、志人に勞を施さじ〔論語公冶長篇に「顔淵曰願無レ伐レ善、無レ施レ勞。」〕となり。すべて人を苦しめ、物を虐（しへた）ぐる事、賎しき民の志をも奪ふべからず。又幼き子を賺（すか）し嚇（おど）し、言ひ辱しめて興ずることあり。大人しき人〔大人〕は、まことならねば事にもあらず思へど、幼き心には、身にしみて恐ろしく、恥しく、あさましき思ひ、誠に切なるべし。これを惱して興ずる事、慈悲の心にあらず。大人しき人の、喜び怒り哀れび樂しぶも、皆虚妄（こまう）なれども、誰か實有（じつう）の相〔實在せる如く見ゆる現象〕に著（ぢゃく）せざる。身を破るよりも、心を痛ましむるは、人を害（そこな）ふ事なほ甚だし。病を受くる事も、多くは心より受く。外より來る病は少なし。藥を飮みて汗を求むるには、驗なき事あれども、一旦恥ぢ恐るゝことあれば、かならず汗を流す〔文選稽康（＊ママ）の養生論に「夫服レ藥求レ汗、或有レ弗レ獲、而愧情一集、渙然流離。」〕は、心のしわざなりといふことを知るべし。凌雲の額を書きて、白頭の人となりし例〔三國志に「魏明帝立2凌雲觀1、誤先釘レ榜、乃以レ籠盛2辛誕1、轆轤引上書レ之、去レ地二十五丈、既下、鬚髪皓然。〕なきにあらず。- - - Gankwai (210) tenia la voluntat (211) de no molestar ningú. És evident que no hem de fer patir ningú, maltractar les criatures vives ni obligar els humils que actuïn contra llurs voluntats (212). També hi ha gent que frueix entabanant infants, esporuguint-los i avengonyint-los. Els adults no hi donaran importància, emperò, pel cor d’un infant es debò i sentirà en l’ànima la por, la vergonya i es creurà menyspreat. Qui frueix fent patir un infant té el cor de pedra. Alegries, enuigs, tristors i plaers són fal.làsies dels adults, emperò, qui no s’hi lliura com si fossin reals? Les ferides del cor són molt pitjors que les del cos. Moltes malalties procedeixen del cor. Poques venen de fora. A vegades la medecina que prenem per a suar no ens fa efecte, emperò, de seguida ens raja la suor quan tenim vergonya i por (213). Senyal que és un fet del cor. A l’home que gravà la placa de la torre Ryô-Un se li tornaren els cabells blancs (214), i no hi ha pas manca d’exemples. - - - - - - - - - 210 – (214 – 01) Yan / Yen Hui (顏回, 521?-481 a.e.c.). Era el principal deixeble de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.) - - - 211 – (214 – 02) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - 212 – (214 – 04) Referència a les Analectes (論語) de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). - - - 213 – (214 – 09) Referència a l’obra xinesa ”Wen xuan” (文選), “Monzen” en japonès. Traducció : Seleccions de literatura refinada. Obra composta entre els anys 501-531. És una de les fonts més importants per a l’estudi de la literatura xinesa. Consta de 761 peces en prosa i vers d’uns 130 escriptors. - - - 214 – (214 – 10) Referència a a l’obra xinesa “Shishuo xinyu” (世説新語),“Sesestushingo” en japonès. Traducció : Nova crònica d’històries del món”. Obra compilada per Liu Yiqing (劉義慶, 403–444) durant la dinastia Liu Song (劉宋朝, 420-479), període de les dinasties del sud i del nord (南北朝,420–589). El llibre conté uns mil cent trenta relats històrics i notes sobre uns sis-cents literats, músics i pintors. És la història d’I Tan, un gran cal·lígraf de la dinastia Wei (魏朝, 220-265), que va pujar fins a una alçada de setanta-cinc metres per a gravar una placa, i va passar tanta por que quan va baixar tenia tot el cabell blanc. - - - o0o