MAN’YÔSHÛ (万葉集) -8-

稲搗けば かかる吾が手を 今夜もか 殿の若子が 取りて嘆かむ

Tornarà el jove fill de la casa gran a agafar-me les mans aspres de tant esclofollar arròs i sospirarà per mi aquesta nit?

Poema nº 3459

Autor anònim.

Poso la llista dels 36 poetes immortals ( Sanjûrokkasen三十六歌仙) considerant que dintre de l’ Ogura Hyakunin Isshu hi ha molts poetes que hi formen part . D’aquesta manera es tindrà una relació de poetes que són esmentats en moltes antologies i es podran situar històricament. Hi ha 31 homes i 5 dones.

Algunes dates són prou exactes, unes són aproximatives, unes quantes molt aproximatives i d’altres simplement inexistents. No obstant això, i degut al sistema de càlcul dels anys emprat pels japonesos, pot haver-hi petites diferències entre les fonts històriques.

Aquests poetes van ser seleccionats pel poeta Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041) i representaven pels gustos de l’època el cim de la sensibilitat i l’estètica japoneses. A partir del segle XIII van començar a aparèixer dibuixos i pintures amb les imatges idealitzades dels poetes conjuntamentr amb els seus poemes més representatius.

Els 36 poetes immortals :

Kakinomoto no Hitomaro 柿本人麿 - mort 729

Ki no Tsurayuki 紀貫之 - 868-945

Ôshikôchi no Mitsune 凡河内躬恒 - 925

Ise 伊勢 - 875-938 ?

Ôtomo no Yakamochi 大伴家持 - ¿-¿

Yamabe no Akahito 山部赤人 - aprox.800

Ariwara no Narihira 在原業平 - 825-880

El bisbe Henjô (Henjô Sôjô) 遍照僧正 - Yoshimine no Munesada - 816-890

El monjo Sosei (Sosei Hôshi )素性法師 Yoshimine no Harutoshi – aprox.1000

Ki no Tomonori 紀友則 - 905-907 mort

Sarumaru Dayû 猿丸太夫 - aprox. 800

Ono no Komachi 小野小町 - 825-900 aprox.

Fujiwara no Kanesuke 藤原兼輔 - 877-933

Fujiwara no Asatada 藤原朝忠 - 910-966

Fujiwara no Atsutada 藤原敦忠 - 906-943

Fujiwara no Takamitsu 藤原高光 - aprox. 939-994

Minamoto no Kintada 源公忠 - 889-948

Mibu no Tadamine 壬生忠岑 - aprox. 850

Saigû no Nyôgo 斎宮女御 - 929-985

Ônakatomi no Yorimoto 大中臣頼基 - 921-991

Fujiwara no Toshiyuki 藤原敏行 - 881-907

Minamoto no Shigeyuki 源重之 - mort 1000

Minamoto no Muneyuki 源宗于 - ¿-¿

Minamoto no Saneakira 源信明 - ¿-¿

Fujiwara no Nakafumi 藤原仲文 - ¿-¿

Ônakatomi no Yoshinobu 大中臣能宣 - 921-991

Mibu no Tadami 壬生忠見 - aprox. 1000

Taira no Kanemori 平兼盛 - mort 990

Fujiwara no Kiyotada 藤原清忠 - ¿-¿

Minamoto no Shitagou 源順 - ¿-¿

Fujiwara no Okikaze 藤原興風 - ¿-¿

Kiyohara no Motosuke 清原元輔 - 908-990

Sakanoue no Korenori 坂上是則 - aprox. 1000

Fujiwara no Motozane 藤原元真 - ¿-¿

Kodai no Kimi 小大君 - ¿-¿

Nakatsukasa 中務 - 912-991

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首

-4-

春過ぎて夏来にけらし白妙の衣ほすてふ天の香具山

[2]

La primavera ha passat

i l´estiu ja és aquí.

Roba blanca estesa al

cim sagrat del Kagu.

Emperadriu Jitô

Aquest poema és una reproducció gairebé exacta del que apareix en el Man´yôshû* (1 – 28). Kagu era la muntanya on es va recloure la Deessa del Sol (Amateratsu) tot deixant el món sense llum, i estableix un lligam entre la llum de la deessa i la llum del bon govern del seu descendent humà: l´emperador.

Aquí la roba blanca fa referència al vestits d’aquest mateix color que portaven les verges que oficiaven durant els rituals de purificació que es celebraven en aquell lloc.

SHINKOKINSHÛ, III-175, 新古今集 -夏. Estiu.

Emperadriu Jitô (持統天皇, 645 – 702). El seu nom de naixement era Unonosarara (顱野讚良). Era filla de l’emperador Tenji/Tenchi i va pujar al tron arran de la mort del seu espòs, el seu propi oncle, el príncep Ôama (大海人皇子) que esdevindria l’emperador Temmu , per assegurar així l’eventual successió del seu nét, l’emperador Mommu. L’any 697 va abdicar a favor de Mommu, però ella va continuar mantenint el poder , cosa absolutament normal en la política japonesa d’aquells temps.

La personalitat del seu fill , el príncep Kusakabe, no el feia apte per a ser emperador, tot el contrari del seu nebot, el príncep Otsu, fill de la seva germana gran, però Jitô el va obligar a suïcidar-se. Tot i així, Kusakabe va morir abans de ser anomenat emperador i el tron el va ocupar el seu besnét.

* 春過ぎて夏来るらし白栲の衣干したり天の香具山

L’única diferència remarcable és en 白 i 白栲, encara que tots dos signifiquen exactament el mateix. Tant 妙 com 栲 tenen la mateixa pronunciació TAE, tot i que els seus significats són diferents: 妙 és “exquisit, delicat, misteriós, rar, etc. 栲 fa referència a una mena de morera de la qual se n’extreien fibres que s’utilitzaven per fer teixits de color molt blanc.

Les altres diferències són les partícules del japonès clàssic, com per exemple : けらし i らし que són sinònims i el seu ús és purament emfàtic.

[pmjs] A new book on the Man'yoshu

Yasuhiko Ogawa comunica :

Dear PMJS members, I am pleased to inform you that I have published my first book, _Man’yo Gakushi no Kenkyu (A Study of the History of the Classical Scholarship on the Man’yoshu)_. I considered the study and reception of the _Man’yoshu_ from the 9th to the 16th centuries in their historical and cultural contexts, and from a bibliographical viewpoint. (I do not characterize its history as a scholarly development from a primitive or immature to a present high stage.) It consists of 16 chapters with 29 images, including the letter of Sengaku, a learned monk in the 13th century, as well as Heian-period manuscripts of the _Man’yoshu_. I would be happy if you took interest in it. If you need a copy, please contact me. I can pass on your order to directly the publishers, Ofu, who can provide it to you at a somewhat reduced price. Web site: http://shop.ohfu.co.jp/i-shop/product.pasp?cm_id=102992

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -7-

信濃なる 千曲の川の 細石も 君し踏みてば 玉と拾はむ

Inclús els còdols del riu Chikumi a Shinano colliria com si fossin un tresor si tu els trepitgessis.

Poema nº 3400

Autor anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -6-

かく恋ひむ ものと知りせば 夕置きて 朝は消ぬる 露にあらましを

Si hagués sabut que el meu mal d’amor seria tan fort.
Tant de bo hagués estat com la rosada que neix al matí i s'esvaeix al vespre.

Poema nº 3038. Tema : Primavera

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors.
També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -3-

秋の田のかりほの庵の苫をあらみわが衣手は露にぬれつつ
[1]

Aspre canyís

sobre la cabana

als arrossars de la tardor,

les meves mànigues

plenes de rosada.

Emperador Tenchi

S´ha atribuït el poema a aquest emperador, la qual cosa ha suscitat molts comentaris, però sembla que és l’adaptació d´un poema anònim del Man´yôshû* (llibre 10, nº 2174) i també apareix en el Shinkokinshû** (新古今集, nº 454. Tardor) amb un petit canvi. Primer aparegut en el Gosenshû on s´interpreta la rosada que mulla les mànigues com les llàgrimes provocades per la malenconia del final de la tardor que anuncia l´hivern.

Altres comentaristes diuen però que és una mostra d´enyorança per estar lluny de la capital i d´altres ho interpreten com la compassió de l´emperador per la duresa de la vida del camperol.

GOSENSHÛ*** - -302- 後撰集. 秋.Tardor

* 秋田刈る刈廬を作り我が居れば衣手寒く露ぞ置きにける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per la collita dels arrossars de la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

** 秋田もるかりいほつくりわがをれば衣手さむしつゆぞをきける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per vigilar els arrossars a la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

*** GOSENSHÛ . “Antologia posterior de poesia”.

Té 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´època Heian (any 951).

El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇, 926-967) i els recopiladors, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû. Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per aquests autors.

Emperador Tenchi / Tenji (天智天皇, 626-671)

38è. emperador del Japó.

Va ser proclamat príncep hereu quan va pujar al tron l´emperador Kôtoku (孝徳天皇).

Com a emperador es va distingir com un bon administrador i l´any 670 va publicar un codi de lleis, en 22 volums, conegut sota el nom de “Ômi-Ryô” (近江令). Va concedir al seu ministre Nakatomi no Kamatari (中臣鎌足) el nom de Fujiwara (藤原), cognom que havia de marcar tota la història del Japó per la seva influència i poder.

Sota el seu govern els japonesos van haver d´abandonar definitivament la península coreana al ser derrotats per un exèrcit combinat de xinesos i coreans.

Va establir la seva cort a Ômi, al sud-oest del llac Biwa i per aquest motiu també va ser conegut com l´emperador Ômi. Va ser molt respectat inclús per aquells que s´oposaven a la seva política.

Alguns dels seus poemes figuren en el Man´yôshû i va ser molt actiu tant en el camp cultural com polític.