MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -77-


み空行く雲にもがもな今日行きて妹に言どひ明日帰り来む

みそらゆく,くもにもがもな,けふゆきて,いもにことどひ,あすかへりこむ

Voldria ser núvol i volar pel cel. Avui aniria i li diria a l'estimada que demà tornaré a ella.

Poema no. 3510

Autor : Anònim. Aquest poema forma part de les anomenades “ cançons de les terres de l'est” (東歌, Azuma Uta).

NTCJ 29

羽衣
Hagoromo

“El vestit de plomes celestial”

Autor : Desconegut. Les primeres referències històriques la situen cap l'any 1524, la qual cosa implica que és posterior a l'època de Zeami.

Argument : Un pescador troba un vestit preciós, es tracta d'una roba de plomes celestial. Apareix una donzella, una ballarina celestial, que ha vist com el pescador l'agafava d'unes branques, li demana que li torni. La donzella es plany que sense el vestit no podrà tornar mai més al cel i el pescador compadit li diu que li tornarà, però abans vol veure com balla. Ella ho accepta cofoia. La dansa és la Suruga (駿河舞) i representa els canvis de la lluna durant el seu trànsit pel firmament. Hagoromo acaba amb la donzella desapareixent “com una muntanya colgada per la boira”.


Es tracta d'una llegenda que es remunta al segle VIII. L'obra combina dues llegendes: una sobre els orígens d'una dansa anomenada Suruga, i una altra sobre el descens d'un ésser celestial.


Referències :

“Manyôshû” (万葉集)

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.


“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre sinònim per Japó.
“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Apareix en el Heike Monogatari.

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

Ise Monogatari (伊勢物語)

-3-
三段

むかし、おとこありけり。懸想じける女のもとに、ひじきもといふ物をやるとて、思ひあらば葎の宿に寝もしなんひじきものには袖をしつゝも二条の后のまだ帝にも仕うまつりたまはで、たゞ人にておはしましける時のこと也。


Fou una vegada un home. Amb el desig d'enviar unes algues (1) a una dona de la que n'estava enamorat li feu un poema :

Si m'estiméssiu dormiríeu en casa abandonada tot i que per flassada fossin nostres mànigues. .(2) (3)

Era el temps quan l'emperadriu Nijô (4)) encara no servia a l'emperador i no era de la noblesa.
- - - - - -

(1) “ひじきも" (hijikimo) , una mena d'alga marina.
(2) El vers porta "葎" (mugura) “Llúpol japonès”, herba que creix en llocs en ruïnes, abandonats, per això combinat amb 宿 (yado),”casa”, aquí 葎の宿 (mugura no yado) ho tradueixo per “casa abandonada”.
(3) Poema del “Yamato Monogatari” (大和物語), no. 161 : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, i també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
(4)L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara no Takaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -69-

人のもとにまかれりける夜、きりぎりすのなきける をききてよめる
Compost tot sentint el cant del grill en una visita nocturna a una persona.

蟋蟀いたくななきそ秋の夜の長き思ひは我ぞまされる

きりぎりすーいたくななきそーあきのよのーながきおもうはーわれぞまされる

Oh, tu, grill, no et planyis tant! En aquesta llarga nit de tardor la meva pena és més gran.

Poema no. 196

Autor : Fujiwara no Tadafusa (藤原忠房, ¿ - 928)
Aristòcrata que va ocupar diversos càrrecs oficials, entre ells el de governador provincial. Va ser un flautista de renom.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -76-


隼人の名に負ふ夜声のいちしろく我が名は告りつ妻と頼ませ

はやひとの,なにおふよごゑの,いちしろく,わがなはのりつ,つまとたのませ

T'he dit el meu nom, clar com la veu de la guàrdia durant la seva ronda nocturna, mira'm com la teva dona!

Nota : Era costum que la dona digués el seu nom a l'home quan ella acceptava la seva proposta de matrimoni.
Inclús actualment al Japó dir a una persona, o permetre-li que se t'adreci, pel nom és mostra d'amistat i d'estimació.
Els habitants del sud de Kyushu eren reclutats per a la guàrdia del palau imperial i eren famosos per les seves potents veus (狗声 - lit.: veus de gos) durant les cerimònies oficials.

Poema no. 2497

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本人麻呂, 662-710)
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

NTCJ 28

杜若
Kakitsubata

Els iris
(Iris laevigata. Iris, de la família de les iridàcies).

Autor : No està clara la seva autoria. Algunes fonts l'atribueixen a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).
La seva primera representació està documentada l'any 1464.

Argument : Un monjo és a Mikawa per contemplar els iris d'aigua que han començat a florir a les ribes d'un riu quan, de sobte, es troba amb una dona que li diu que aquell lloc es diu Yatsuhashi i els seus iris són famosos arreu. El monjo li pregunta si hi ha alguna cosa escrita sobre aquest paratge i la dona li explica la història d'Ariwara no Narihira i d'un poema seu (1). Es fa fosc i ella li ofereix la seva cabana per passar la nit. Després la dona surt abillada esplèndidament i confessa que és l'esperit de l'iris d'aigua. Explica que Narihira era l'encarnació del bodhisattva del cant i de la dansa i que els seus poemes tenien el poder de salvar tots els éssers, inclús les plantes. Mentre recita la història d'amor i els poemes de Narihira a l'Ise Monagatari, l'esperit balla. Al final Buda li concedeix la il.luminació i a l'alba desapareix.


(1)“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol no. 9 :

から衣-きつゝなれにし-つましあれ-ばはるばるきぬる-たびをしぞ思
Karakoromo-Kitsutsu narenishi-Tsuma shi areba,-Harubaru kinuru-Tabi o shizo omou.

Com la roba a la qual s'està ben avesar, la muller és a casa, i jo lluny en el meu viatge.

És un poema acròstic. La primera síl.laba de cada vers forma el títol de l'obra : KAKITSUBATA.

Aquest poema és també al “Kokinshû” (古今集), amb el no. 410.

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
També del Kokinshû trobem els poemes següents :
No. 139
さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする
Quan sento la fragància de la flor del taronger tot esperant el cinquè mes recordo les mànigues perfumades de la persona d'antany.
Autor : Anònim.
I el no. 747 , d'Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)
五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる

L'autor que tenia relacions amoroses amb una dona amb qui, en principi, no s'hi sentia massa atret acabà per enamorar-se'n i la visitava. Però cap al deu del primer mes ella s'amagà en un altre indret. Tot i saber on s'amagava no era pas un lloc on ell hi pogués anar, i com no pogué altrament s'entristí molt. A primers de l'any següent quan les flors de les pruneres havien florit enyorà aquell amor i tornà al lloc. Mirà i mirà, ara dret, ara assegut, però tot era ja diferent de l'any passat, i estirat sobre l'enfustat (el terra de l'ala occidental del palau) plorà amb desconsol fins que la lluna es pongué tot pensant en l'any passat.


Nota : L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826). Esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).


月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent :

むかし、ひむがしの五条に、おほきさいの宮おはしましけるにしのたいに、すむ人ありけり。それをほいにはあらで、心ざしふかゝりける人、ゆきとぶらひけるを、む月の十日許のほどに、ほかにかくれにけり。ありどころはきけど、人のいきかよふべき所にもあらざりければ、なをうしとおもひつゝなむ有ける。又の年のむ月に、むめのはなざかりに、こぞをこひていきて、たちて見、ゐて見ゝれど、こぞにゝるべくもあらず。うちなきて、あばらなるいたじきに月のかたぶくまでふせりて、こぞを思いでゝよめる :

月やあらぬはるやむかしのはるならぬわが身ひとつはもとの身にして



Referències :

“Ise Monogatari” (伊勢物語) n'és la font principal, especialment el capitol no. 9, però també s'esmenten els capitols nos. 4, 7, 8, 45, 60 i 64.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集) : La nova antologia imperial de la poesia japonesa.
Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).
Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河天皇, 1212-1234) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador.
Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.
Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Hamamatsu Chûgagon Monogatari” (浜松中納言物語)
Obra de l'autora del “Sarashina Nikki” (更級日記) : “la filla de Sugawara Takasue” (菅原孝標女, 1008-?).

El mateix Mishima Yukio (三島由紀夫, 1925-1970) es va inspirar en el Hamamatsu per a la seva novel.la “Neu de primavera” (Haru no yuki : 春の雪), la primera de la seva tetralogia : “El mar de la fertilitat” (Hôjô no umi : 豐饒の海).

o0o


o0o

KOKINSHÛ (古今集) -68-

かむなりのつぼに人人あつまりて秋のよをしむ哥よ みけるついでによめる

Compost quan hi havia gent reunida al “Kamunari no Tsubo” (Pavelló del Tro) per compondre poemes en honor de les nits de la tardor.

Nota : “Kamunari no Tsubo”, també anomenat “Shihôsha, o Shûhôsha (襲芳舎), era un pavelló del palau on l'emperador es retirava durant les tempestes.

かくばかりをしと思ふ夜をいたづらにねてあかすらむ人さへぞうき

かくばかりーおしとおもうよをーいたずらにーねてあかすらむーひとさえぞうき

Quina pena aquell que perd una nit tan esplèndida dormint desvagat!

Poema no. 190

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic amb uns 193 poemes en les antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal: Mitsune Shû (躬恒集).