KOKINSHÛ (古今集) -306-


人にあはむ 月のなきには 思ひおきて 胸はしり火に 心やけをり

ひとにあわむーつきのなきにはーおもいおきてーむねはしりびにーこころやけおり


Jo el vull veure mes sense lluna no puc. Obre bé els ulls les brases i foc al pit fan que cremi el meu cor.



Nota : Dobles sentits a dojo en aquest poema característic de l'autora :

月のなき - つきのなき : sense lluna - sense oportunitat.
おきて : brases / gerundi del verb OKIRU (おきる): "despertar-se, llevar-se”.
むねはしり火 : 胸騒ぎ : trasbals sentimental/confusió.
: 走り火 : foc que espetega.

Poema no. 1030

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom "小野" han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -305-


あひ見まく 星は数なく ありながら 人に月なみ 惑ひこそすれ

あいみまくーほしはかずなくーありながらーひとにつきなみーまどいこそすれ


Els meus desficis per tornar-te a veure són tan infinits com les estrelles del cel mes sens lluna sóc perdut.




Nota : Algunes versions son diferents tot i que el significat és el mateix:

あひ見まく 星は数なく ありながら 人に月なみ 惑ひこそすれ


Poema no. 1029

Autor : Ki no Aritomo ( 紀有朋, ¿ - ?).

Pare de Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -304-


富士の嶺の ならぬ思ひに もえばもえ 神だにけたぬ むなし煙を

ふじのねのーならぬおもいにーもえばもえーかみだにけたぬーむなしけぶりを

Si has de cremar estimada sense foc com dalt del Fuji crema doncs com fum en va que ni els déus apaguen.


Poema no. 1028

Autor : Ki no Menoto (きのめのと, ? - ?).

Dida de l'emperador Yôzei (陽成天皇, 869-949).

o0o

AMATO MONOGATARI (大和物語) 85
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十五】

おなし右近もゝそのゝ宰相のきみなんすみ給ふなといひのゝしりけれとそらことなりけれはかのきみによみてたてまつりける
よし思へあまのひろはぬうつせ貝むなしき名をはたつへしや君
となん有ける


La mateixa Ukon, quan corria la brama de sa relació amb el conseller del Jardí dels Presseguers (143), la qual cosa era una falòrnia, féu aquest poema per a ell :

---Penseu-hi de ferm com closca rebutjada per la gent de mar és per cas sens cap sentit la brama escampada?
- - - - - -

143 – Fujiwara no Morouji (藤原師氏, 913-970).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 84
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十四】

おなし女おとこの忘れしとよろつの事をかけてちかひけれとわすれにける後にいひやりける
忘らるゝ身をは思はす誓てし人の命のおしくも有かな
かへしはえきかす

La mateixa dona, a un home que li havia jurat una i altra vegada que no l'oblidaria, després que l'oblidés :

---Que m'oblidéssiu poc pot ja importar-me, per vostra vida és la temença que tinc per tots vostres juraments. (142)

Res no sabem de la resposta.
- - - - - -

142 – Poema no. 870, llibre 14, Shûiwakashû (拾遺和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 83
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【八十三】

おなし女内のさうしにすみける時忍ひてかよひ給人有けり頭なりけれは殿上につねに有けり雨のふる夜さうしのしとみのつらに立より給へりけるもしらて雨のもりけれはむしろをひきかへすとて
思ふ人雨と降くる物ならはわかもるとこはかへさゝらまし
となんうちいひけれはあはれときゝ給てふとはい入給にけり


La mateixa dona, quan vivia en una cambra a palau, tenia un home que la visitava en secret. Era el cap dels cancellers i era al palau del sòlit.
Una nit de pluja, sens saber que ell hi era, dret a l'enreixat, ella féu per capgirar les estores car la pluja regalimava :

---Si qui estimo fos esdevingut pluja que vessa del cel i mullés ma flassada no la capgiraria.

Això digué a la impensada, ell ho sentí commòs i entrà promptament.

o0o

雨月物語 53
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

- - - - - -

荘主頭を畳に摺て。御僧この事をなし給はゞ。此國の人は浄土にうま れ出たるがごとしと。涙を流してよろこびけり。山里のやどり貝鐘も聞えず。廿日あまりの月も出て。古戸の間に洩たるに。夜の深きをもしりて。いざ休ませ給 へとておのれも臥戸に入りぬ山院人とゝまらねば。楼門はうばらおひかゝり。經閣もむなしく苔蒸ぬ。蜘網をむすびて諸佛を繋ぎ。燕子の糞護摩の牀をうづみ。 方丈廊房すべて物すざましく荒はてぬ。日の影申にかたふく比。快庵禅師寺に入て錫を鳴し給ひ。遍参の僧今夜ばかりの宿をかし給へと。あまたたび叫どもさら に應なし。眠蔵より痩槁たる僧の漸／＼とあゆみ出。咳たる聲して。御僧は何地へ通るとこゝに來るや。此寺はさる由縁ありてかく荒はて。人も住ぬ野らとなり しかば。一粒の斎糧もなく。一宿をかすべきはかりこともなしはやく里に出よといふ。禅師いふ。これは美濃の國を出て。みちの奥へいぬる旅なるが。この麓の 里を過るに。山の霊水の流のおもしろさにおもはずもこゝにまうづ。日も斜なれば里にくだらんもはるけし。ひたすら一宿をかし給へ。あるじの僧云。かく野ら なる所はよからぬ事もあなり。強とゞめがたし。強てゆけとにもあらず。僧のこゝろにまかせよとて復び物をもいはず。こなたよりも一言を問はで。あるじのか たはらに座をしむる。看／＼日は入果て。宵闇の夜のいとくらきに。燈を點ざればまのあたりさへわかぬに。只澗水の音ぞちかく聞ゆ。あるじの僧も又眠蔵に入 て音なし。



L'amo s'inclinà fins a tocar l'estora.

- Si el reverend bonze fes açò, per la gent d'aquesta contrada seria com renéixer al paradís!

I plorava de joia.

En l'allotjament d'aquell poble de muntanya no es sentien ni cargoles ni campanes (230). Feia vint jorns de la sortida de la lluna que brillava per les feses de la vella porta, l'amo s'adonà de que ja era fosca nit i digué :

- Bé, que descanseu.

I es retirà a sa cambra.

Al santuari de la muntanya no hi vivia ningú. Les bardisses encerclaven la portalada, al pavelló dels textos sagrats, buit, hi creixia la molsa. Les teranyines s'escampaven entrellaçant totes les estàtues, les fentes de les orenetes cobrien el terra de l'altar on es cremaven les invocacions, la cel·la de l'abat, les altres i els corredors eren d'una desolació esfereïdora. Quan el sol declinava cap a l'hora del Mico (231) Kaian entrà al temple i picà amb son bastó.

- Doneu acull per aquesta nit a un bonze itinerant!

Cridà unes quantes vegades, mes sens cap resposta.

Des del dormitori sortí un monjo escardalenc caminant amb decaïment, i digué amb veu rogallosa :

- Reverend bonze, cap a on aneu que sou vingut ací? Per algunes raons, aquest temple és desolat. Com ha esdevingut una terra on no hi viu gent no hi ha ni un gra per a menjar. No puc, doncs, acollir-vos per una nit. Torneu-vos-en de pressa al poble!

El Mestre Zen digué :

- Vinc de la contrada de Mino i vaig cap a Michinoku. He passat el poble al peu de la muntanya i m'han captivat el paratge i els dolls d'aigua, i sens ni adonar-me'n sóc arribat ací. El sol es pon i és llarg el camí de baixada al poble. Us prego acolliment de tot cor.

El monjo del lloc digué :

- En un lloc desolat com aquest no hi passen coses bones, no us puc forçà a restar-hi ni a fer-vos anar, feu doncs com us plagui!

Kaian tampoc no preguntà més i s'assegué al costat de son hoste.

El sol es pongué en un moment i en la fosca nit sens lluna amb cap llum encès no s'hi veia res més enllà dels ulls, només es sentia, propera, la remor de l'aigua de la vall. El monjo havia anat a sa cambra sens fer cap soroll.


231 – Hora del Mico (申 - Saru), període de temps entre les 16-18 hores

o0o