KOKINSHÛ (古今集) -320-


くれのおも
Fonoll.

こし時とこひつつをればゆふぐれのおもかげにのみ見えわたるかな

こしときとーこいつつおればーゆうぐれのーおもかげにのみーみえわたるかな

Amor encara tinc quan penso en l'hora en què venia de nit només em resta veure la seva ombra.


Vegeu KOKINSHÛ (古今集) -130- (Poema no. 428) amb la nota que explica la peculiaritat d'els poemes que porten els noms de les coses que els encapçalen dintre dels versos.


Poema no. 1103

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -319-


我が背子を みやこにやりて 塩釜の まがきの島の 松ぞ恋しき

わがせこをーみやこにやりてーしおがまのーまがきのしまのーまつぞこいしき

A la capital han enviat mon home faré com els pins de Shiogama l'illa esperaré mon amor.


Clàssic doble sentit amb 松 / matsu : “pi” i “esperar”.


Poema no. 1089

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -318-


みちのくのうた
Cant de Michinoku.

阿武隈に 霧立ちくもり 明けぬとも 君をばやらじ 待てばすべなし

あぶくまにーきりたちくもりーあけぬともーきみをばやらじーまてばすべなし

Per l'Abukuma la boirina s'escampa i tot i l'alba no et deixaré anar no podria esperar.


Nota : la part final del volum no. 20 d'aquesta antologia està dedicada als “Cants de les províncies orientals”. Té origen en la zona oriental de la capital, i el llibre 19 del Man'yôshû n'és un precedent.

Michinoku és un àrea a l'extrem nord-est del Japó i correspon actualment a la regió de Tôhoku.

Abukuma és el riu que passa per la prefectura de Fukushima i desemboca a l'oceà Pacífic.

Poema no. 1087

Autor ; Anònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 96
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【九十六】

かくて九のきみの侍従のきみにあはせ奉り給てけりおなしころ御息所を宮おはしまさすなりにけれは左のおとゝの右衛門督におはしましける比御文奉れ給ひけりかのきみむことられ給ひぬときゝ給ふておとゝ御息所に
波のうつかたもしらねとわたつ海のうらやましくもおもほゆる哉


Així doncs, la novena filla maridà el camarlenc. Aquell mateix temps, quan la dama del Sanjô no rebé més visites del príncep, el ministre de l'Esquerra (166), llavors capità de la Guàrdia de la Dreta de les Portes, començà a escriure-li lletres. Quan sabé que el camarlenc havia estat rebut com a gendre, el ministre envià a la dama del Sanjô :

---Jo no sé tampoc cap a on les onades són elevades però sento enveja de qui és a la cala.

- - - - - -

166 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 95
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【九十五】

おなし右のおほいとのゝみやすところみかとおはしまさすなりて後式部卿宮なんすみたてまつり給ひけるをいかゝ有けむおはしまさゝりけるころ斎宮の御もとより御ふみたてまつりたまへりけるにみやすんところ宮のおはしまさぬ事なときこえ給ふておくに
しら山に降にし雪の跡たえて今はこしちの人もかよはす
となん有ける御返あれと本になしとあり


Després del traspàs de l'emperador (162), la mateixa dama del Sanjô, filla del ministre de la Dreta, rebé les visites del príncep cap de Cerimònies de la cort (163), i quan sens cap mena de raó deixà de fer-ho, una lletra li arribà de la residència de la princesa sacerdotessa (164). La dama contestà i li féu saber que el príncep havia deixat de visitar-la, i al final hi havia :

---Damunt de la neu de la blanca muntanya no hi ha petges i aquell que venia ara ja no ho fa més. (165)

Si hi hagué resposta, no hi és pas al llibre.
- - - - - -
162 –Es refereix al traspàs de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).
163 - Príncep Atsumi (敦実親王, 893–967), fill de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Era un gran músic.
164 - Princesa Jûshi (柔子内親王, ?-959), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Va ser sacerdotessa del santuari d'Ise.
165 – Poema no. 471, llibre 8, Gosenwakashû (後撰和歌集). Hi ha molts jocs de paraules:
Furi : 降る: caure (la pluja, etc.) i古い : vell, envellir.
Yuki : 雪 : neu i 行き: anar.
Koshi : 越す : passar, creuar, etc. I 来る: venir
Koshiji : こしじ és un topònim.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 94
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【九十四】

故中務宮の北方うせ給ひて後ちいさききんたちをひきくして三条右大臣殿にすみ給ひけり御いみなとすくしてはつゐにひとりは すくし給ふましかりけれはかの北のかたの御をとうと九君をやかてえたまはんとおほしけるをなにかはさもやとおやはらからもおほしたりけるにいかゝありけん 左兵衛督のきみ侍従にものし給けるころその御ふみもてくとなんきゝ給ふけるさて心つきなしとやおほしけむもとの宮になんわたり給にけるその時に御息所の御 もとより
なき人のすもりにたにもなるへきに今はとかへるけふのかなしさ
宮の御返し
すもりにと思ふ心はとゝむれとかひあるへくもなしとこそきけ
となんありける


Després del traspàs de l'esposa del príncep cap d'Afers Interns (159), aquest anà a viure amb ses infants a la residència del ministre de la Dreta de la Tercera Avinguda. Passat el temps de dol, com ja no hi havia cap motiu per a seguir sol, adés pensà en una germana petita de la difunta, la novena filla, i els pares i germans hi consentiren. Mentrestant, ell se n'assabentà que el capità de la Guàrdia de l'Esquerra de palau, que era llavors camarlenc (160), s'escrivia amb la noia. En fou naturalment desplagut i se'n tornà a casa seva. Fou llavors que de la residència de la dama de la Tercera Avinguda (161) rebé :

---Per a protegir el niu de qui no hi és s'hi ha de restar vós ara us en torneu i això és dolençós.

El príncep contestà :

---Per cuidar el niu tenia el propòsit de romandre-hi però se m'ha fet saber que seria debades.
- - - - - -
159 – Príncep Yoakira (代明親王, ?-937), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).La seva esposa era la filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932).
160 – Fujiwara no Moromasa (藤原師尹, 920-969), cinquè fill de Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949).
161 – Fujiwara no Yoshiko (藤原能子, ?-964), en altres fonts el nom能子 és llegeix Nôshi. Filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932) i consort de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).

o0o

雨月物語 57
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

左内興じて席をすゝみ。さてしもかたらせ給 ふに。富貴の道のたかき事。己がつねにおもふ所露たがはずぞ侍る。こゝに愚なる問事の侍るが。ねがふは祥にしめさせ給へ。今ことわらせ給ふは。専金の徳を 薄しめ。富貴の大業なる事をしらざるを罪とし給ふなるが。かの紙魚かいふ所もゆゑなきにあらず。今の世に富るものは。十が八ッまではおほかた貪酷残忍の人 多し。おのれは俸禄に飽たりながら。兄弟一属をはじめ。祖より久しくつかふるものゝ貧しきをすくふ事をもせず。となりに栖つる人のいきほひをうしなひ。他 の援けさへなく世にくだりしものゝ田畑をも。價を賎くしてあながちに己がものとし。今おのれは村長とうやまはれても。むかしかりたる人のものをかへさず。 禮ある人の席を譲れば。其人を奴のごとく見おとし。たま／＼舊き友の寒暑を訪らひ來れば。物からんためかと疑ひて。宿にあらぬよしを應へさせつる類あまた 見來りぬ。又君に忠なるかぎりをつくし。父母に孝廉の聞えあり。貴きをたふとみ。賎しきを扶くる意ありながら。三冬のさむきにも一裘に起臥。三伏のあつき にも一葛を濯ぐいとまなく。年ゆたかなれども朝にくれに一椀の粥にはらをみたしめ。さる人はもとより朋友の訪らふ事もなく。かへりて兄弟一属にも通を塞 れ。まじはりを絶れて。其怨をうつたふる方さへなく。汲／＼として一生を終るもあり。さらばその人は作業にうときゆゑかと見れば。夙に起おそくふして性力 を凝し。西にひがしに走りまどふありさまさらに閑なく。その人愚にもあらで才をもちうるに的るはまれなり。これらは顔子が一瓢の味はひをもしらず。かく果 るを佛家には前業をもて説しめし。儒門には天命と教ふ。もし未來あるときは現世の陰徳善功も來世のたのみありとして。人しばらくこゝにいきどほりを休め ん。されば富貴のみちは佛家にのみその理をつくして。儒門の教へは荒唐なりとやせん。霊も佛の教にこそ憑せ給ふらめ。否ならば祥にのべさせ給へ。

Sanai, interessat, se li acostà.
- Així doncs, segons el que dius, les vies de la riquesa i els honors són dignes, per tant, no és pas diferent de ma pensada! Ara et faré una pregunta estúpida, emperò, i et prego que em contesteu en detall. En aquesta apologia d'adès, menystenir completament la virtut de l'or i ignorar la preeminència de la riquesa és un crim. Allò que diuen les rates de biblioteca no és pas una desraó. Avui qui s'ha enriquit és, deu de vuit, la majoria, gent cobejosa i cruel. Aquell que disposa de prou ingressos no fa res per treure de la pobresa ses germans i família, i encara menys aquells que per generacions els han servit, i quan un veí resti sens mitjans, arruïnat, sens ajut de ningú, ell li prendrà els camps forçant-lo amb preus de misèria, i ara, capitost del poble, respectat, no tornarà pas els préstecs d'antany. Si algú ben educat li cedeix son lloc, gairebé ni se'l mirarà, com si fos un servent. Si una vella amistat, per ventura, li fa una visita de temporada, sospitarà que li demanarà diners i farà fer dir que no és a casa. Ja n'he vist jo d'aquesta mena! Per altra banda, n'hi ha que porten al màxim la lleialtat vers llur amos, que són considerats per llur devoció als pares, respecten aquells que s'ho mereixen i ajuden al necessitós. Als mesos més crus de l'hivern vesteixen matí i nit només una roba amb folre, quan la calor és més intensa no tenen temps per rentar llur únic vestit de roba, els anys de bona collita, matí i vespre omplen el ventre amb un únic bol de farinetes. Aquesta gent no rep mai visites dels amics, tot el contrari, són llurs germans i parents qui trencaran amb ells i ni hi passen. No tenen manera de plànyer-se a ningú, i sens repòs acaben llur existència. Així doncs, és que potser no entenen res de llurs mitjans. D'hora llevats i tard allitats. Exhaureixen llur energia, ara corren cap a l'oest, ara cap a l'est (251), erràtics, sens folgança. No són pas estúpids, emperò, és estrany que assoleixin res amb llur talent. No coneixen ni el gust de la carbassa de Yen-Tzu (252). Fineixen per llurs actes anteriors, ho expliquen els budistes, per designi del cel, segons els confucianistes. Si hi ha una vida futura, les virtuts ocultes, les accions meritoses del present compten per a l'esdevenidor, i per uns instants s'apaivagarà llur indignació. Així, l' explicació exhaustiva que de les vies de la fortuna fan els budistes i els ensenyaments de l'escola de Confuci, són per cas vagueries? Tu, esperit, et fonamentes segurament en la doctrina de Buda. Altrament, explica-m'ho en detall
- - - - - -

251 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenkô (吉田兼好, 1283?-1350?), capítol no. 74 .
蟻の如くに集りて、東西にいそぎ、南北に走る。高きあり、賤しきあり。老いたるあり、若きあり。行く所あり、歸る家あり。夕にいねて、朝に起く。いとなむ所何事ぞや。生を貪り、利を求めて止む時なし。
252 - Yen-tzu ( ¿-?). Deixeble de Confuci, molt pobre. A les “Ananectes” es diu que tot I viure miserablement en un carreró I tenir només una carbassa per got era un home feliç.

o0o