KOKINSHÛ (古今集) -24-

人の家にうゑたりけるさくらの花さきはじめたりけ るを見てよめる

Compost tot veient com començaven a florir les flor del cirerer vora la casa d'algú.

ことしより春しりそむるさくら花ちるといふ事はならはざらなむ
ことしよりーはるしりそむるーさくらばなーちるということはーならわざらなむ

Des d'enguany la primavera ha començat a conèixer la flor del cirerer. Que no aprengui a caure.

Poema no. 49

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.

El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -37-

人はいさ心も知らずふるさとは花ぞ昔の香ににほひける [35]
hito wa isaーkokoro mo shirazuーfurusato waーhana zo mukashi noーka ni nioi keru.

Ignots són els recers del cor de l´home, però a on vaig néixer les flors tenen encara la fragància d´antany.

Nota : Poema encapçalat per : はつせにまうづるごとにやどりける人の家に、ひさ しくやどらで、ほどへてのちにいたれりければ、かの家のあるじ、かくさだかになむや どりはあるといひいだして侍りければ、そこにたてりけるむめの花ををりてよめる

“Hi havia una casa on s´hi hostatjava el poeta sempre que peregrinava a Hatsuse. Va passar molt de temps sense anar-hi i quan hi va tornar el propietari li va dir “ Com pots veure, sempre hi haurà lloc per a tu en aquesta casa”. Llavors el poeta va trencar una branca de prunera que hi havia allà i va compondre aquest poema”.

Kokinshû no. 42. Primavera. 古今集 / 春.

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 868?/872? – 945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -30-

妹が見しやどに花咲き時は経ぬ我が泣く涙いまだ干なくに

いもがみし,やどにはなさき,ときはへぬ,わがなくなみた,いまだひなくに

L’estimada va veure com s’obrien les flors al voltant de casa. El temps passa i les meves llàgrimes encara no s’han eixugat.

Poema nº 469

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta, polític i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -36-

たれをかも知る人にせむ高砂の松も昔の友ならなくに [34]
tare wo ka moーshiru hito ni semuーTakasago noーmatsu mo mukashi noーtomo nara naku ni.

Qui em resta dels vells companys? Tampoc vosaltres, pins de Takasago, no sou els amics d´antany.

Nota : El pi de Takasago, un clàssic absolut, a la província de Harima, prop de Kobe, simbolitza la longevitat , es creia que tenia mil anys. Potser la llarga vida del pi fa més curta la vida de l´home que està sol.

Kokinshû no. 909. Temes diversos. 古今集 / 雑.

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)

Com a data certa de la seva vida només hi ha la del 24 d´abril del 914 quan va ser nomenat Jutge Suprem de la Cort.
Va participar activament en els cercles poètics del seu temps.

Sembla que va ser un virtuós del “koto” ( 琴 / 箏).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

KOKINSHÛ (古今集) -23-

ちりぬともかをだにのこせ梅花こひしき時のおもひいでにせむ

ちりぬともーかをだにのこせーうめのはなーこいしきときのーおもいでにせむ

Has de caure, però deixa la teva fragància, flor de la prunera, que serà el teu record quan em manquis.

Poema no. 48

Autor : Anònim

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -35-

久方の光のどけき春の日にしづごころなく花の散るらむ [33]

hisakata noーhikari nodokekiーharu no hi niーshizu kokoro nakuーhana no chiruramu.

Sota l´encalmada llum del cel d'un dia de primavera, per què, trasbalsat, es desfulla el cirerer?

Nota : També hi ha interpretacions polítiques entre els comentaristes històrics d´aquesta obra: quan el país està tranquil, per què s´amoïnen les flors?.
光 : llum, sol, dia, es pot entendre en aquest context con el govern, l' emperador, que lligat a la primavera ( l'estació bona per excel·lència) li dóna un sentit d´harmonia i de plenitud.

Poema encapçalat per 桜の花のちるをよめる :

“Compost sobre la caiguda de la flor del cirerer”.

KOKINSHÛ no. 84. Primavera. 古今集 / 春

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû

(友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -29-

こもりくの初瀬の山の山の際にいさよふ雲は妹にかもあらむ

こもりくの,はつせのやまの,やまのまに,いさよふくもは,いもにかもあらむ

Els núvols mandrosos de les vessants de les recloses muntanyes de Hatuse són potser aquella noia.

Nota : Poema escrit arran de la incineració del cos d’una jove de la familia Hijikata (王形).

Poema nº 428

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂).

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet els cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

Aquest és el poema pòstum del poeta. Era a la província d’Iwami quan va sentir-se morir i el va compondre.