MAN’YÔSHÛ (万葉集) -34-

常はさね思はぬものをこの月の過ぎ隠らまく惜しき宵かも

つねはさね,おもはぬものを,このつきの,すぎかくらまく,をしきよひかも

No sempre em sento així. Que aquesta lluna passi i es pongui fa ben trista la nit.

Poema nº 1069

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -44-

契りきなかたみに袖をしぼりつつ末の松山浪越さじとは

[42]

chigiriki na-katami ni sode wo-shibori tsutsu-Sue no matsu-yama-nami kosaji to wa

Havíem promès, les nostres mànigues amarades de llàgrimes, que les onades no arribarien a les pinedes de Sue.

Nota : El poema fa referència al poema no.1093 del Kokinshû :

君をおきてあだし心をわがもたばすゑの松山浪もこえなむ

kimi wo okite-adashikokoro wo-waga mo taba-Sue no matsuyama-nami mo koenamu

Si el meu cor fos inconstant i capaç d´oblidar-te, que les onades de la mar colguin les pinedes de Sue.

La nota que apareix en el Goshûishû respecte al poema de Motosuke aclareix que era adreçat a una dona que havia canviat els seus sentiments cap a una altra persona.
Poema escrit pel poeta per a un amic en aquestes circumstàncies:

心變り侍りける女に、人に代りて

Goshûishû no. 770. Amor. 後拾遺集 / 恋.

Autor : Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990)

Pare de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010?).

Recopilador conjuntament amb altres literats d´una antologia basada en el Man´yôshû i el Gosenshû (aprox. 951).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

KOKINSHÛ (古今集) -27-

さくらの花のもとにて年のおいぬることをなげきて よめる

Compost sota les flors del cirerer tot deplorant la pròpia vellesa.

いろもかもおなじむかしにさくらめど年ふる人ぞあらたまりける

いろもかもーおなじむかしにーさくらめどーとしふるひとぞーあらたまりける

Des d'antany el color i la fragància de la flor del cirerer és sempre la mateixa, però no pas l'home que canvia amb els anys.

Poema no. 57

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850 - 904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.
Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.
És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori no Shû (忠見集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -43-

恋すてふわが名はまだき立ちにけり人知れずこそ思ひそめしか [41]
koisu chô-waga na wa madaki-tachi ni keri-hito shirezu koso-omoi someshi ka

És clar que estimo, però la brama del que sento ja s´ha escampat arreu, i ningú no l´havia de saber el meu amor.

Nota : Aquest és el poema que va quedar finalista en el concurs de l´any 960 :

天暦の御時の歌合

En una col.lecció de narracions curtes de Mujû Ichien (無住一円) titulada “De sorra i pedra” (沙石集, 1279-1283) es diu que el poeta va sentir-se tant frustrat pel resultat final que va deixar de menjar, va emmalaltir i va morir poc després, la qual cosa no és certa ja que el seu recull personal Tadami no shû (忠見集) va aparèixer molts anys després. Tot i el seu segon lloc el poema va ser molt apreciat.

Shûishû no. 621. Amor. 拾遺集 / 恋.

Autor : Mibu no Tadami (壬生忠見, ?-?, aprox. any 1000)

Fill de Mibu no Tadamine (壬生忠岑 act.lit. 892-920).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -33-

うち渡す武田の原に鳴く鶴の間なく時なし我が恋ふらくは

うちわたす,たけたのはらに,なくたづの,まなくときなし,あがこふらくは

A l’altra banda dels camps de Taketa la clamadissa de les grues és incessant com el meu amor.

Poema nº 760

Autor : Dama Ôtomo no Sakanoue (大伴坂上郎女, 695?-750), tieta i sogra alhora d’Ôtomo no Yakamochi.

Cap al 728 va anar a viure amb el seu seu germanastre Ôtomo no Tabito (大伴の旅人,665-731) per fer-se càrrec de l’educació del seu nebot. A la mort de Tabito va continuar amb Yakamochi i va ajudar-lo en la seva activitat literària.

Es va casar amb un príncep, i quan va quedar-se vídua va tornar a maridar-se amb un membre molt important de la família Fujiwara. Va tenir una filla que l’any 740 va contraure núpcies amb Yakamochi. El 746 Yakamochi va deixar la capital amb la seva esposa per anar a ocupar el càrrec de gobernador d’una província.

Sakanoue va continuar escrivint poesia fins a la seva mort.

Quan el seu nebot va preparar aquesta antologia hi va incloure setanta-nou poemes d’ella, més que de qualsevol altre autora.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -42-

しのぶれど色に出でにけりわが恋はものや思ふと人の問ふまで [40]

shinoburedo-iro ni ide ni keri-wa ga koi wa-mono ya omou to-hito no tou made

No ho puc dissimular. El meu rostre proclama tot l´amor que sento, i em pregunten si penso en res més .....

Nota : Poema d´un concurs de l´any 960 : 天暦の御時の歌合
Va ser una competició molt dura i va ser l´emperador Murakami (村上天皇, 926-967) qui entonant en veu baixa aquests versos va decidir la competició.

Shûishû poema no. 622. Amor. 拾遺集 / 恋

Autor : Taira no Kanemori (平兼盛, ¿ - 990 )

Descendent de l´emperador Kôkô (光孝天皇,830-887 - poema no. 15).
Va ser governador de Suruga.
La seva activitat literària es va desenvolupar durant la recopilació de la segona antologia imperial : Gosenshû.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”

KOKINSHÛ (古今集) -26-

そめどののきさきのおまへに花がめにさくらの花を ささせ給へるを見てよめ
Tot contemplant la flor del cirerer en un gerro davant de su majestat l'emperadriu de Somedomo.

年ふればよはひはおいぬしかはあれど花をし見ればもの思ひもなし

としふればーよわいはおいぬーしかはあれどーはなをしみればーものおもいもなし

M'he envellit amb els anys, però quan contemplo les flors me n'oblido de tot.

Nota : L'emperadriu era Fujiwara no Akirakeiko (藤原明子, ¿-?). Esposa de l'emperador Montoku (文徳天皇 , 827-858) i filla de l'autor del poema. El nom li ve de la residència del seu pare anomenada Somedomo.

Poema no. 52

Autor : Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房 , 804-872).

Saki no Ôkôimauchigimi (さきのおほきおほいまうちぎみ),

Un gran polític. Va aconseguir situar el seu nét com emperador amb el nom de Seiwa ( 清和天皇, 850-880). De fet, va convertir-se en regent i va ser ell qui va governar el pais. Va ser el primer regent de la historia japonesa que no era de llinatge imperial.