NTCJ 36

雲林院
Unrin'in

El temple d'Unrin

Autor : Desconegut.


Argument : Un home anomenat Kinmitsu de la localitat d'Ashiya viatja al temple d'Unrin. Des de la seva infantesa ha estat un fervent lector i admirador de l'Ise Monogatari. Un cop allà, contempla els famosos cirerers del temple i en trenca una branca per emportar-se com a record, i llavors apareix un ancià que li retreu el fet. Després de parlar i aclarir-ho Kinmitsu li demana que li expliqui coses d'Unrin, però abans l'ancià li pregunta què hi fa allà i el per què del seu interès. Kinmitse li explica la seva passió per l'Ise Monogatari i que va tenir un somni en el que sortien una dona i un home, personatges del llibre, que semblava que fugien i vol esbrinar el secret d'aquelles dues persones i que allò el va impulsar a anar allà. Naturalment surt el nom del gran protagonista del llibre: Ariwara no Narihira. i parlen dels seus poemes. L'ancià és Narihira i acaba explicant-li el “secret” de l'Ise, que no és altre que la seva relació amb l'emperadriu Nijô (二条 后, Nijô no Kisaki), que era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), la seva trista fugida, i la persecució del germà de la noia (藤原基経 , 836-891 - Fujiwara no Mototsune) que la troba i torna amb ella a palau. Narihira clou l'obra amb la manifestació del seu profund amor que per ell és el “secret” de l'Ise, i Kinmitsu es desperta...........


Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880) és el protagonista de l'obra.
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

Aquest és un dels seus poemes més esmentats, exactament el no. 747 del “Kokinwakashû” (古今和歌集) :

五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる

L'autor tenia relacions amoroses, però la visitava d'amagat a contracor, amb una dona que vivia a l'ala occidental del palau de l'emperadriu Gojô. Poc després del dia deu de la primera lluna la dona se'n va anar a un altre lloc. Tot i que va esbrinar on era no aconseguia posar-s'hi en contacte. La primavera de l'any següent, quan florien les pruneres, un vespre de lluna esplèndida, tot recordant les emocions de l'any anterior, va tornar al lloc i estirat a la balconada fins que es va pondre la lluna, va compondre aquest poema.

Nota : L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826). Esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).

月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent


“Sosei / Monjo budista” (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859
897). Entre d'altres el seu poema no. 95 del “Kokinwakashû” (古今和歌集) :

うりむゐんのみこのもとに、花見にきた山のほとり にまかれりける時によめる

Compost pels voltants de Kitayama tot contemplant les flors, en una visita al príncep a Urin-In (veure nota Kokinshû -35-)

いざけふは春の山辺にまじりなむくれなばなげの花のかげかは

Anem per les muntanyes de primavera, i quan es faci fosc, ens acollirà l'ombra de les flors?

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).Trobem diversos poemes :
No. 88 :

春雨のふるは涙かさくら花ちるををしまぬ人しなければ

Són llàgrimes la pluja de primavera? Hi ha algú que no ho senti quan cauen les flors del cirerer?

Autor : Ôtomo no Kuronushi (大友黒主, act. lit. 885-897)
Poc se'n sap de la seva vida i gens se'n pot deduir dels pocs poemes que té en el Kokinshû i en un parell d'antologies posteriors. Va compondre un poema pel Daijôsai (大嘗祭, cerimònia xintoista per celebrar la pujada al tron d'un sobirà) de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) l'any 897.

No. 95 de Fujiwara no Yoshikaze (藤原よしかぜ, segle IX) :

春宮のたちはきのぢんにてさくらの花のちるをよめる

Compost a la caserna de la Guàrdia del príncep hereu tot veient com cau la flor del cirerer.

春風は花のあたりをよきてふけ心づからやうつろふと見む

Vent de primavera, bufa lluny de les flors, vull veure si és que volen caure.

Nota : El príncep hereu era Yasuakira (保明親王, 903-923), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).

No. 435 :

ちりぬればのちはあくたになる花を思ひしらずもまどふてふかな

La flor quan cau esdevé polsim, això no ho sap la papallona esglaiada.

Autor :Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).
Va servir l´emperador Nimmyô  (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest  va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta. És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

“Ise / Ise no miyasudokoro” (伊勢 / 伊勢の御息所,  875?/877? – 938?/940?). Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir una filla.
Va estar al servei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?), esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平, 875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella. i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar.
Encara que se li han atribut altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).



“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Essència literària de la nostra cort.
(Peces escollides per poetes japonesos).
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066) escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol no. 12 : Suma (須磨).
capítol no.53 : Tenarai (手習)
capítol no. 08 : Hana no en (花宴)

"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.


o0o

NTCJ 35

関寺小町
Sekidera Komachi

(Komachi a Sekidera)

Autor : Generalment s'atribueix a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443). No obstant això, l'única referència que hi ha és una anotació que trobem en el seu “Ongyaku Kowadashi Kuden” (音曲声出口伝) : Tractat sobre la música i la producció vocal, obra de l'any 1419. L'anotació : ..... (関寺小町) una obra del temps de Zeami......... (....世阿弥当時に存して曲......).

Argument : Durant la festa de “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”, uns monjos porten uns nens de l'escola del temple per celebrar la festivitat i a escoltar un recital de poesia, i arriben a casa d'una anciana que viu a prop del temple. Un cop allà demanen a la dona que expliqui coses de la seva vida i que els hi reciti algun poema perquè els vailets n'aprenguin, i la dona comença a parlar sobre l'art de la poesia. Els seus coneixements de les arts poètiques sorprenen als monjos que intueixen que la dona podria ser la famosa Ono no Komachi, una de les grans veus de la poesia clàssica. Ella parla dels seus amors i de la glòria mundana, de la fama que és com la rosada del matí i es plany de que tots aquells que va estimar ja no hi són, només ella, decrèpita, continua vivint. Els monjos la conviden a anar al temple i celebrar la festivitat tots plegats però ella refusa al·legant la seva edat i trontollant amb el seu bastó desapareix dintre de la cabana.



Referències :

El personatge principal és indiscutiblement Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900). La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera. La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.


“Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles” Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Sarashina Nikki” (更級日記) : El diari de Sarashina.
Un dels grans diaris de l'època Heian.
És una mena de “memòries” d'una dona que històricament s'anomena Dama Sarashina, però, de fet, el seu nom ens és desconegut. Estava emparentada amb l'autora d'un dels altres esplèndids diaris d'aquell temps : “Kagerô Nikki” (蜻蛉日記), que podríem traduir com “Diari Efímer”; una altra veu anònima que només coneixem com “la mare de Michitsuna”.

“Heike Monogatari” (平家物語), capítol I : El monestir de Gion (祇園精舎)
capítol VI : Kogô (小督).

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
És molt esmentat durant tota l'obra, especialment el su pròleg.
Tractant-se d'Ono no Komachi no podien faltar alguns dels seus poemes d'aquesta antologia :
No. 938
文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”

わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ

En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....


Nota : Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat, va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.

I el no. 552

思ひつつぬればや人の見えつらむ夢としりせばさめざらましを
Et somio perquè quan sóc al llit penso en tu? Si ho hagués sabut no m'hauria despertat.

Poso també el no. 556 tot i que no és de l'autora, però fa referència a ella :

しもついづもでらに人のわざしける日、真せい法し のだうしにていへりける事を哥によみてをののこまちがもとにつかはしける

Un dia que es celebrava una cerimònia per un difunt en un temple al sud d'Izumo, el poeta va compondre aquests versos sobre el sermó del monjo Shinsei que va oficiar el servei de difunts, i els va enviar a Ono no Komachi.

つつめども袖にたまらぬ白玉は人を見ぬめの涙なりけり

Per molt que les guardi no retindré aquestes joies blanques a la màniga, són llàgrimes per qui no puc veure.

Autor : Abe no Kiyoyuki (安倍清行朝臣, 825-900) . Poques dades ens han arribat de la seva vida, entre elles que es va diplomar al dotze anys a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮, Daigakuryô), i que va ser governador de diverses províncies.
“Fun'ya no Yasuhide” (文屋康秀, 858 ? - 888 ?). Poeta i un dels “Rokkasen” (六歌仙) : Els sis savis poetes. El sis millors poetes de poesia japonesa escollits per Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) l'any 905 segons el seu pròleg del Kokinwakashû (古今和歌集) que ja hem esmentat abans. Els altres cinc poetes són :

“Henjô” (遍昭, 816-890)　
“Ariwara no Narihira” (在原業平, 825-880)
“Kisen (喜撰, ?-¿)
la mateixa “Ono no Komachi” (小野小町, 825-900)
i “Ôtomo no Kuronushi” (大友黒主, ?-¿).

“Nihonshoki” o “Nihongi” (日本書紀) : Les cròniques de Japó. Llibre completat l'any 720.

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).


o0o

野ざらし紀行
芭蕉松尾
-2-

松葉屋風瀑が伊勢にありけるを尋ねおとづれて、十日ばかり足をとゞむ。腰間に寸鉄を帯ず、襟に一嚢をかけて、手に十八の珠をたづさふ。僧に似て塵あり、俗 に似て髪なし。我僧にあらずといへども、鬢なきものは浮屠の属にたぐへて、神前に入ことをゆるさず。（『泊船集』は「腰間」よりこゝまでの一段を「三十日 月なし」の句の次に記せり。）暮て外宮に詣侍りけるに、一の鳥居のかげほのくらく、御燈処／＼に見えて、また上もなき峰の松風身にしむばかり、深き心をお こして、
　　三十日月なし千とせの杉を抱嵐
西行谷の麓にながれあり。女どものいも洗ふを見るに、
　芋あらふ女西行ならば歌よまん
其日の帰るさ、ある茶屋に立よりけるに、蝶と云ける女、あが名に発句せよといひて、しろき絹出しけるに書つけ侍る。
　蘭の香や蝶のつばさに薫（タキモノ）す
閑人の茅舍を訪て、
　蔦植て竹四五本の嵐かな
長月のはじめ、故郷に帰て、北堂の萱草も霜がれ果て、跡だになし。何事もむかしにかはりて、はらからの鬢白く眉皺よりて、只命有てとのみいひて、ことの葉 もなきに、兄（コノカミ）の守袋をほどきて、母の白髮おがめよ、浦島が子の玉手箱、汝が眉もやゝ老たりとしばらく泣て、
　手にとらば消ん涙ぞあつき秋の霜
大和国に行脚して、葛下郡竹の内と云所に至る。此所は例のちりが旧里なれば、日頃とゞまりて足を休む。
　　　藪より奥に家有
　綿弓や琵琶になぐさむ竹の奥
二上山当麻寺に詣て、庭上の松を見るに、およそ千とせも経たるならん、大さ牛を隠すとも云べけん。かれ非情といへども、仏縁にひかれて斧斤の罪をまぬかれ たるぞ、幸にして尊し。
　僧朝がほいく死かへる法の松



Visití Matsubaya Fûbaku (8) a Ise.

Reposant els peus uns dos dies. No duia daga al maluc, amb la bossa penjant del coll i un rosari de divuit grans a les mans. Semblo un monjo amb la pols terrenal al damunt, sense cabells semblo un laic. Emperò, no sóc monjo; la gent amb el cap afaitat és considerada seguidora de Buda i no em permeteren entrar al santuari.
Es féu nit i visití el santuari exterior.

La primera entrada sagrada era a les fosques, es veien llanternes arreu, “El ventijol dels pins del cim” (9) clivellava el meu cos i penetrava el meu cor.

--Mes sense lluna, cedre mil.lenari, abraçat per la tempesta. (10)


HI ha un rierol al fons de la vall de Sagyô. Viu dones rentant patates.

--Unes dones rentant patates, si Sagyô hi fos en feria un poema. (11)


De tornada aquell jorn parí en una casa de te, i una dona de nom Papallona em demanà un poema fent referència al seu nom, em portà un tros de seda blanca i escriví :

--Olor d'orquídia, incens que perfuma ales de papallona.



Tot visitant la cabana d'un ermità.

--Heura plantada, quatre o cinc bambús són a la tempesta.



A primers de la novena lluna torní a la casa pairal, i dels lliris a la cambra de la mare, cremats pel glaç, no n'hi havia rastre. Tot allò d'antany era canviat, els cabells blancs dels germans i llurs arrugues als ulls, tot allò que podíem dir és que hi érem. El meu germà gran obrí una capsa amb relíquies i digué Venera els cabells blancs de la mare. Com Urashima (12) amb la capsa de les joies tes celles han envellit”, i ploràrem una bona estona.

--Els tingués a les mans es desfarien amb mes llàgrimes, tardor de glaç ardent. (13)



Pelegrinàrem a la província de Yamato a un lloc dit Take-no-uchi, al districte de Katsuge. Aquell lloc era el poble natal de Chiri, i hi descansàrem els peus uns dies.

Una casa al mig d'un bosquet de bambús.

Pal de batre cotó, consolat pel llaüt al cor del bambú.



Visitant el temple de Taima a la muntanya de Futagami veiérem un pi al jardí, realment mil.lenari, prou gran com per amagar-hi un bou. Tot i essent un objecte inanimat sa relació amb Buda el preservà de la destral del llenyataire, venturosament.

--Monjos, meravelles, quants heu mort, quantes s'han marcit, pi sagrat.

- - - - -

(8) Matsubaya Fûbaku (松葉屋風瀑, ¿-?). Poeta de “Haiku”.
(09) Referència a Saigyô Hôshi (西行法師, 1118-1190).
(10) Haiku irregular de 19 síl.labes.
(11) Haiku irregular de 20 síl.labes.
(12) Urashima Tarô (浦島 太郎) figura llegendària i protagonista d'un dels contes més populars del Japó.
(13) Haiku irregular de 20 síl.labes.


o0o


o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)



- 30 -


三十段

むかし、おとこ、はつかなりける女のもとに、

逢ふことは玉の緒許おもほえてつらき心のながく見ゆらん


Una vegada un home envià un poema a una dona amb qui rarament tenia contacte :

Nos trobades semblen com el fil entre dos grans (1), però vostra fredor és interminable. (2)



- - - - - -


(1)玉の緒 (tama no o) : fil d'un enfilall de perles, pedres, grans, etc., exactament el fil que les separa; sinònim, evident, de molt curt, breu.
(2)Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 951.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 29 -


二十九段

むかし、春宮の女御の御方の花の賀に、召しあづけられたりけるに、

花に飽かぬ歎きはいつもせしかども今日のこよひに似る時はな


Una vegada convidaren un home a una festa de celebració de les flors (1) en honor d'algú de l'entorn de la concubina imperial (2), i composà :

Sempre he sospirat incansable per les flors, no pas però com aquest vespre. (3)


- - - - - -


(1)花の賀 (hana no ga) . Eren festes on es celebrava la temporada dels cirerers i els aniversaris que en aquest cas es començava al complir quaranta anys i a partir de llavors es feia cada dècada.
(2)Podria tractar-se de l'emperadriu Nijô (二条) que era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(3)Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS 105.





o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 28 -


二十八段

昔、色好みなりける女、出でて去にければ、

などてかくあふごかたみになりにけん水もらさじと結びしものを


Una vegada quan una voluptuosa dona el deixà, un home (1) composà :

Per què és tan difícil poder veure't tot i haver promès que la nostra relació no perdés aigua? (2)


- - - - - -


(1)Algunes còpies de l'Ise porten una frase abans del poema :
"いふかひなくて男" i en altres "おとこいうかひながりて”, amb el sentit de “car era debades l'home....”
(2)Poema amb alguns punts que cal aclarir :
あふご (augo) és あふ (逢う ): “trobar-se, veure's” i ご (期) : “temps”. Homofonia amb 朸 que és “perxa d'on penja una cistella per portar sobre l'espatlla”.
かたみ (katami) té dos significats : 難 : "difícil, dur, etc." que lliga amb あふご, i 筐 "cistell de bambú” que lliga amb 朸 i també amb 水もらさじ (mizu morasaji) : “no perdre aigua”.
結び (musubi, del verb musubu) : “lligam, unió, nus, etc.” que també vol dir “comprometre's, fer una relació” i és homòfon amb 掬 : “agafar aigua amb les mans”.

Totes aquestes notes són imprescindibles per poder entendre el poema (i molts d'altres!). Per això totes les edicions dels textos clàssics japonesos van farcits de notes que a més d'aclarir el text ajuden a situar-lo dintre del seu context literari general.


o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 27 -

二十七段


昔、おとこ、女のもとに一夜いきて、又も行かずなりにければ、女の、手洗
ふ所に、貫簀（ぬきす)をうち遣りて、たらひのかげに見えけるを、みづから、

我許(ばかり)物思人は又もあらじと思へば水の下にも有けり

とよむを、来ざりけるおとこ立ち聞きて、

水口に我や見ゆらんかはづさへ水の下にて諸声になく


Una vegada un home visità una dona una nit i no hi tornà (1). Ella llevà la coberta (2) de la pica on es rentava les mans, s'hi veié reflectida i féu :

Quan pensí que no hi hauria ningú altre capficat com jo sí n'hi ha però sota l'aigua.

L'home que no havia tornat sentí allò i contestà :

Potser era jo aquell de la sèquia, inclús les granotes rauquen sota l'aigua. (3) (4)


- - - - - -

(1)Perquè una relació sentimental fos confirmada era preceptiu que l'home enviés a la noia una carta anomenada “Kinuginu no fumi (後朝の文) tan punt arribava a casa seva després de passar la nit amb ella. I així una altra vegada, i a la tercera era rebut per la família de la noia i la relació era oficial. Si la carta no arribava abans del migdia era que l'home no volia continuar amb la noia i, evidentment, no hi tornava.
(2) 貫簀（ぬきす) “nukisu” era una coberta feta amb tires de bambú que es posava damunt de la pica quan s'hi abocava l'aigua calenta perquè no esquitxés.
(3) 水口 "minakuchi” era un canal per on es distribuïa l'aigua del riu per regar els camps, i era, naturalment, un lloc propici per a les granotes.
(4) El verb なく(鳴く) “naku” també significa “plorar, gemegar, queixar-se, etc.”

o0o