野ざらし紀行
芭蕉松尾
-3-

ひとり芳野のおくにたどりけるに、まことに山深く、白雲峰に重り、煙雨谷を埋て、山賤の家処／゛＼にちひさく、西に木を伐音東にひゞき、院／＼の鐘の声は 心の底にこたふ。昔より此山に入て世をわすれたる人の、おほくは詩にのがれ歌にかくる。いでや唐土の廬山といはんもまたむべならずや。
　　　ある坊に一夜をかりて
　砧打て我に聞せよや坊が妻
西上人の草の庵の跡は、おくの院より右の方二丁ばかりわけ入ほど、柴人のかよふ道のみわづかにありて、さかしき谷を隔たる、いと尊し。かのとく／＼の清水 はむかしにかはらずと見えて、今もとく／＼と雫落ける。
　露とく／＼こゝろみに浮世すゝがばや
もしこれ扶桑に伯夷あらば、必口をすゝがん。もし是非許由に告ば、耳を洗ん。山をのぼり坂を下るに、秋の日既になゝめになれば、名ある処／゛＼見残して、 先後醍醐帝の御陵を拝む。
　御廟年を経てしのぶは何をしのぶ草
大和より山城を経て、近江路に入て、美濃に至る。います山中を過て、いにしへ常盤の墳あり。伊勢の守武が云ける、義朝殿に似たる秋風とは、いづれの処か似 たりけむ。我もまた、
　義朝のこゝろに似たりあきの風
　　　不破
　秋風や藪もはたけも不破の関
大垣に泊りける夜は、木因が家を主とす。むさし野を出る時、野ざらしを心に思ひて旅立ければ、
　死もせぬ旅ねのはてよ秋のくれ
桑名本当寺にて、
　冬牡丹千鳥よ雪のほとゝぎす
草の枕に寝倦て、まだほのぐらき中に浜の方へ出て、
　あけぼのやしら魚白き事一寸


Errí tot sol per les fondàries de Yoshino amb muntanyes ben espadades, amb núvols blancs apilats als cims, valls colgades sota el plugim, humils habitatges dels llenyataires escampats arreu. El so de la fusta tallada a l'oest ressona a l'est, les campanades dels temples em penetren fins al fons del cor.

Des de l'antigor molts homes abandonaren el món i s'endinsaren per aquestes muntanyes, s'aixoplugaren en la poesia i feren versos. Realment, es pot dir ben bé que és la muntanya de Rozan de la Xina. (14).


Passant la nit en un temple.

--Pila de fusta de rentar, deixa que ho senti, muller del temple. (15)


Les restes de la cabana de Sagyô són a la dreta del temple interior, entrant uns dos-cents metres per un caminoi de llenyataires separat per una vall aspriva, preciós. L'aigua transparent que hi fluïa semblava no haver canviat amb els anys, inclús ara hi ressonen les gotes..


--La rosada cau i cau, i jo voldria netejar-hi la pols del món. (16)


Si Hakui (17) hagués estat al Japó segurament s'hi hauria rentat la boca.
Si Kyoyû (18) n'hagués sentit parlar si hauria rentat les orelles.

Descendí els turons al voltant de la muntanya. El sol de la tardor era ja esbiaixat. Renuncií a altres llocs d'anomenada i fiu els meus respectes al sepulcre de l'emperador Godaigo (19).


--Mausoleu que el curs dels anys ha envellit, què recorden les falgueres? (20)


De Yamato passí Amashiro arribant a Mino per la ruta d'Ômi.

Després d'Imasu i Yamanaka es troba l'antiga tomba de Tôkina (21). El guarda (22), del santuari d'Ise, féu “El vent de la tardor s'assembla a Yoshitomo (23)”.

En què ho seria? Jo també fiu :

--Al cor de Yoshitomo s'hi assembla el vent de la tardor.


A la barrera de Fuwa.

--Vent de la tardor. Camps i matolls i la barrera de Fuwa.


Passí la nit a Ôgaki, hoste de Bokuin (24).


Quan comencí el viatge a les prades de Musashi tenia els ossos esblanqueïts al cap :

--Sóc viu encara al final del viatge, vesprada de tardor.



Al temple de Hontô, a Kuwana :

--Peònia d'hivern, estornells i cucut a la neu.


Fart de l'herba com a coixí aní cap a la platja a trenc d'alba.

--A l'albada, peix argentat, una blancor d'una polzada.
- - - - -
(14)Kozan o Lu-shan, xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats.
(15)(15 )Haiku irregular de 19 síl·labes.
(16) Haiku irregular de 19 síl·labes.
(17) Hakui (伯夷 ¿-?), Boyi, en xinès. Savi xinès que va aconsellar Wu-Wang, de la dinastia Zhou (周朝 – 1045-256 aC) de no matar Zhou-Wang per una qüestió de lleialtat, però no se li va fer cas i es va recloure a les muntanyes.
(18) Kyoyû (許由, ¿-?), Hsu-Yu, en xinès. Ermità xinès. Quan l'emperador Yao li digué que volia donar-li el seu regne va fugir i es va rentar les orelles al riu Yin Shui.
(19) Emperador Godaigo (後醍醐天皇, 1288-1339).
(20) Haiku irregular de 20 síl·labes
(21) Tokiwa Gozen (常盤御, 1123 – 1180 ?). Mare de Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159 – 1189).
(22) Arakida Moritake (荒木田守武,1473–1549)
(23) Minamoto no Yoshitomo (源義朝,1123 – 1160), espòs de Tokiwa, veure nota 21, i pare de Yoshitsune.
(24) Bokuin (木因 1646- 1725), navilier d'Ôgaki.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -80-

やまとのくににまかりける時、さほ山にきりのたて りけるを見てよめる

Compost durant un viatge a la província de Yamato tot veient com s'aixecava la boirina de la muntanya de Saho.

たがための錦なればか秋ぎりのさほの山辺をたちかくすらむ

たがためのーにしきなればかーあきぎりのーさほのやまべおーたちかくすらむ

Per a qui és aquesta seda que la boirina de tardor del Saho vol colgar?

Poema no. 265

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)
Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -79-

これさだのみこの家の哥合によめる

Composició presentada al concurs poètic celebrat a la residència del príncep Koresada.

あめふればかさとり山のもみぢばはゆきかふ人のそでさへぞてる

あめふればーかさとりやまのーもみじばはーゆきかうひとのーそでさえぞてる

Sota la pluja les fulles rogenques de la muntanya de Kasatori espurnegen les mànigues de la gent que passa.

Poema no. 263

Príncep Koresada (是貞の親王, ?-¿) : fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893 .

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -78-

秋の夜のつゆをばつゆとおきながらかりの涙やのべをそむらむ

あきのよのーつゆおばつゆとーおきながらーかりのなみだやーのべおそむらま

La rosada de les nits de tardor cau, però no seran potser les llàgrimes de les oques salvatges les que tenyeixen els camps?

Poema no. 258

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -77-

これさだのみこの家の哥合によめる

Composició presentada al concurs poètic celebrat a la residència del príncep Koresada.

白露の色はひとつをいかにして秋のこのはをちぢにそむらむ

しらつゆのーいろはひとつおーいかにしてーあきのこのはおーちじにそむらむ

Com és que la blanca rosada amb el seu únic color tenyeix les fulles dels arbres de tardor amb tantes tonalitats?

Poema no. 257

Príncep Koresada (是貞の親王, ?-¿) : fill de l'emperador Kôkô (光孝天皇 830-887) i germà gran de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Aquest concurs es va celebrar l'any 893 .
Autor : Fujiwara no Toshiyuki Ason (El noble Fujiwara no Toshiyuki, 藤原敏行朝臣 / 藤原敏行, ¿ - 901?/907?)
No hi ha gairebé dades sobre la seva vida.
 A més de poeta va ser un cal.lígraf molt famós i va participar en molts concursos durant els regnats del quatre emperadors que va servir.
És una dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o o0o

KOKINSHÛ (古今集) -76-

人の見る事やくるしきをみなへし秋ぎりにのみたちかくるらむ

ひとのみるーことやくるしきーおみなえしーあきぎりにのみーたちかくるらむ

Tan penosa t'és la mirada dels humans, nard, que t'has d'amagar en la bromada de la tardor?

Poema noi. 235

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

NTCJ 36

雲林院
Unrin'in

El temple d'Unrin

Autor : Desconegut.


Argument : Un home anomenat Kinmitsu de la localitat d'Ashiya viatja al temple d'Unrin. Des de la seva infantesa ha estat un fervent lector i admirador de l'Ise Monogatari. Un cop allà, contempla els famosos cirerers del temple i en trenca una branca per emportar-se com a record, i llavors apareix un ancià que li retreu el fet. Després de parlar i aclarir-ho Kinmitsu li demana que li expliqui coses d'Unrin, però abans l'ancià li pregunta què hi fa allà i el per què del seu interès. Kinmitse li explica la seva passió per l'Ise Monogatari i que va tenir un somni en el que sortien una dona i un home, personatges del llibre, que semblava que fugien i vol esbrinar el secret d'aquelles dues persones i que allò el va impulsar a anar allà. Naturalment surt el nom del gran protagonista del llibre: Ariwara no Narihira. i parlen dels seus poemes. L'ancià és Narihira i acaba explicant-li el “secret” de l'Ise, que no és altre que la seva relació amb l'emperadriu Nijô (二条 后, Nijô no Kisaki), que era Fujiwara noTakaiko (藤原高子, 842-910), la seva trista fugida, i la persecució del germà de la noia (藤原基経 , 836-891 - Fujiwara no Mototsune) que la troba i torna amb ella a palau. Narihira clou l'obra amb la manifestació del seu profund amor que per ell és el “secret” de l'Ise, i Kinmitsu es desperta...........


Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880) és el protagonista de l'obra.
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

Aquest és un dels seus poemes més esmentats, exactament el no. 747 del “Kokinwakashû” (古今和歌集) :

五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる

L'autor tenia relacions amoroses, però la visitava d'amagat a contracor, amb una dona que vivia a l'ala occidental del palau de l'emperadriu Gojô. Poc després del dia deu de la primera lluna la dona se'n va anar a un altre lloc. Tot i que va esbrinar on era no aconseguia posar-s'hi en contacte. La primavera de l'any següent, quan florien les pruneres, un vespre de lluna esplèndida, tot recordant les emocions de l'any anterior, va tornar al lloc i estirat a la balconada fins que es va pondre la lluna, va compondre aquest poema.

Nota : L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826). Esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).

月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent


“Sosei / Monjo budista” (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859
897). Entre d'altres el seu poema no. 95 del “Kokinwakashû” (古今和歌集) :

うりむゐんのみこのもとに、花見にきた山のほとり にまかれりける時によめる

Compost pels voltants de Kitayama tot contemplant les flors, en una visita al príncep a Urin-In (veure nota Kokinshû -35-)

いざけふは春の山辺にまじりなむくれなばなげの花のかげかは

Anem per les muntanyes de primavera, i quan es faci fosc, ens acollirà l'ombra de les flors?

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).Trobem diversos poemes :
No. 88 :

春雨のふるは涙かさくら花ちるををしまぬ人しなければ

Són llàgrimes la pluja de primavera? Hi ha algú que no ho senti quan cauen les flors del cirerer?

Autor : Ôtomo no Kuronushi (大友黒主, act. lit. 885-897)
Poc se'n sap de la seva vida i gens se'n pot deduir dels pocs poemes que té en el Kokinshû i en un parell d'antologies posteriors. Va compondre un poema pel Daijôsai (大嘗祭, cerimònia xintoista per celebrar la pujada al tron d'un sobirà) de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) l'any 897.

No. 95 de Fujiwara no Yoshikaze (藤原よしかぜ, segle IX) :

春宮のたちはきのぢんにてさくらの花のちるをよめる

Compost a la caserna de la Guàrdia del príncep hereu tot veient com cau la flor del cirerer.

春風は花のあたりをよきてふけ心づからやうつろふと見む

Vent de primavera, bufa lluny de les flors, vull veure si és que volen caure.

Nota : El príncep hereu era Yasuakira (保明親王, 903-923), fill de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930).

No. 435 :

ちりぬればのちはあくたになる花を思ひしらずもまどふてふかな

La flor quan cau esdevé polsim, això no ho sap la papallona esglaiada.

Autor :Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞).
Va servir l´emperador Nimmyô  (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest  va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta. És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

“Ise / Ise no miyasudokoro” (伊勢 / 伊勢の御息所,  875?/877? – 938?/940?). Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir una filla.
Va estar al servei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?), esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平, 875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella. i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar.
Encara que se li han atribut altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).



“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Essència literària de la nostra cort.
(Peces escollides per poetes japonesos).
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066) escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol no. 12 : Suma (須磨).
capítol no.53 : Tenarai (手習)
capítol no. 08 : Hana no en (花宴)

"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.


o0o