NTCJ 51

邯鄲
Kantan

Autor : Desconegut.

Una anotació del “Tadasugawara Kanjin Sarugaku” (糺河原勧進猿楽) indica que l'obra va ser estrenada el cinquè dia del quart mes de l'any 1464.

Argument : La mestressa d'un hostal explica que una vegada va tenir d'hoste un ermità dotat en les arts màgiques i com a pagament per la seva estada va donar-li un coixí tot dient-li que qui hi dormís podria veure el passat i el futur. Arriba un home anomenat Rosei, que de bon principi ens diu que no vol entrar en religió, i que va cap a les muntanyes de Yôhi perquè ha sentir parlar d'un monjo molt ben considerat que hi viu i li vol fer una pregunta molt important.




Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna l'any 1960 amb el mateix títol. Forma part d'unes adaptacions modernes de peces clàssiques que va fer entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns).

Alexander Goehr (1932) en va fer una ópera basant-se en el text modern de Mishima l'any 1999.


Referències :

L'obra està basada en una narració del “Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô”(南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militar, amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
El fragment és al capítol no. 25 :
...............楚国の君賢才（けんさい）の臣を求（もとめ）給ふ由を聞（きき）て、恩爵（おんしやく）を貪（むさぼ）ら ん為に則（すなはち）楚国へぞ趣（おもむき）ける。路に歩疲（あゆみつかれ）て邯鄲（かんたん）の旅亭に暫（しばらく）休（やすみ）けるを、呂洞賓（りよ とうびん）と云（いふ）仙術の人、此（この）客の心に願ふ事暗（あん）に悟（さとつ）て、富貴の夢を見する一（ひとつ）の枕をぞ借したりける。客此（こ の）枕に寝（いね）て一睡（いつすゐ）したる夢に、楚国の侯王（こうわう）より勅使来（きたり）て客を被召....................
El nom del personatge principal del Nô, Rosei, no surt aquí.

“Tsuma Kagami” (妻鏡) : “Mirall per a dones”.
Obra escrita cap a l'any 1300 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). De fet el títol original significa “Mirall per a dones casades ( 妻)”, però el llibre està adreçat a la dona en general.

“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -110-

ほりかはのおほいまうちぎみの四十賀、九条の家に てしける時によめる

Compost en ocasió de la celebració del 40è aniversari del Gran Ministre Horikawa a la seva residència de Kujô.

(Es tracta de Fujiwara no Motosune (藤原基経, 836-891). Celebrat l'any 875 . El nom de “Horikawa” li ve del barri on tenia la seva residència principal).

さくら花ちりかひくもれおいらくのこむといふなる道まがふがに

さくらばなーちりかいくもれーおいらくのーこむというなるーみちまがうがに

Cau, flor del cirerer, vela la llum i que el camí per on arriba, diuen, la vellesa, no sigui planer.

Poema no. 349

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -109-

哥たてまつれとおほせられし時によみてたてまつれ る

Compost per ordre de Sa Majestat de presentar un poema.

ゆく年のをしくもあるかなますかがみ見るかげさへにくれぬと思へば

ゆくとしのーおしくもあるかなーますかがみーみるかげさえにーくれぬとおもえば

Com m'entristeix l'any que se'n va! També en el nítid mirall m'adono de ma decadència.

Poema no. 342

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -108-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Poema presentat al concurs poètic amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898).

雪ふりて年のくれぬる時こそつひにもみぢぬ松も見えけれ

ゆきふりてーとしのくれぬるーときにこそーついにもみじぬーまつもみえけれ

Cau la neu i es clou l'any, és llavors que el pi sembla més verd que mai.

Poema no. 340

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -107-

年のはてによめる

Compost al cap d'any.

あらたまの年のをはりになるごとに雪もわが身もふりまさりつつ

あらたまのーとしのおわりにーなるごとにーゆきもわがみもーふりまさりつつ

Cada cop que es clou l'any la neu s'apila més sobre meu.

Poema no. 339

Autor : Aiwara no Motokata (在原もとかた, ?-¿)

Nebot d' Ariwara no Narihira (在原業平, 825-880) i fill adoptiu del Gran Conseller Fujiwara no Kunitsune (藤原くにつね, 827-908).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -106-

物へまかりける人をまちてしはすのつごもりによめ る

Compost el darrer dia de l'any tot esperant algú que se n'havia anat.

わがまたぬ年はきぬれど冬草のかれにし人はおとづれもせず

わがまたぬーとしはきぬれどーふゆくさのーかれにしひとはーおとずれもせず

No espero l'any nou, però heu-lo aquí. L'herba d'hivern s'ha ressecat, però qui m'ha deixat no m'ha escrit.

Nota : かれにし, de かれる, “assecar, ressecar, eixarreir, marcir, etc.” , també vol dir aquí“ aquell que m'ha deixat/abandonat”.

Poema no. 338

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Va ser un poeta prolífic i té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 60 -

六十段

むかし、おとこ有けり。宮仕へいそがしく、心もまめならざりけるほどに家刀自、まめに思はむといふ人につきて、人の国へいにけり。このおとこ、宇佐の使にていきけるに、ある国の祗承(しぞう)の官人の妻にてなむあると聞きて、「女あるじにかはらけとらせよ。さらずは飲まじ」といひければ、かはらけとりて出したりけるに、さかななりける橘をとりて、

五月まつ花たちばなの香をかげばむかしの人の袖の香ぞする

といひけるにぞ、思ひ出でて、尼になりて、山に入りてぞありける。


Fou una vegada un home. Enfeinat al servei de la cort i com era un espòs desatent sa muller s'uní a una persona que li expressà amor devot i partí a una altra contrada.
Quan aquest home (1) viatjà com a missatger a Usa sentí que ella era la muller de
l' oficial de recepció (2) d'una contrada, i allà (3) digué “Que em serveixi les copes vostra muller, altrament no beuré”. Quan ella agafà la copa i li'n oferí ell agafà una taronja servida de guarnició (4) i recità :

Sento la fragància de les taronges en flor esperant el cinquè mes, és la fragància de les mànigues de la persona d'antany. (5)

Ella recordà (6), es féu monja i es retirà a les muntanyes.


- - - - - -

(1) このおとこ.... (kono otoko) es refereix a l'exmarit.
(2) 祗承の官人 (shizô no kanjin). Era el funcionari que rebia els missatgers imperials i els hi oferia un àpat de benvinguda.
(3) El text no descriu quan ni com va anar-hi allà, simplement continua com si ja hi hagués arribat.
(4) さかな (sakana). Era un plat que es servia amb el sake i consistia, generalment, en peix, verdures i fruita.
(5) Poema anònim. KKS 139, i Shinsenwakashû (新撰和歌集). En el KKRJ 4220 els versos són atribuïts a Ise o a Ariwara no Narihira.
(6) Els comentaris clàssics aclareixen que “recordà el temps passat amb el seu exmarit”.


o0o