YAMATO MONOGATARI (大和物語) 01
　

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【一】

亭子のみかといまはおりゐ給ひなんとするころ弘徽殿のかへに伊勢のこのかきつけゝる
別るれとあひもおしまぬ百敷をみさらんことのなにかかなしき
とありけれはみかと御らんしてそのかたはらにかきつけさせたまふける
身一つにあらぬはかりををしなへて行めくりてもなにか見さらん
となむありける.

Quan l'emperador del Teiji-in (1) era a punt d'abdicar, la dama Ise (2) escriví a la paret del Kokiden (3) aquest poema :

---Tot i deixar-vos sembla no haver cap plany en aquest palau que no haig de veure més, per què tanta tristor? (4)

Quan ho veié, l'emperador hi escriví al costat :

---No sóc pas l'únic, penseu sobre aquest fet, altres hi vindran i aquells que hi eren per què no veure'ls ?
- -- - - -

01 - Teiji-in (亭子院) : antic palau de Kyoto, residència de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931) després de la seva abdicació l'any 897. Ell mateix s'anomenava sovint Teiji-in.

02 – Ise (伊勢, ¿-?), s'en desconeix el seu nom real. Filla de Fujiwara no Tsugikage ( 藤原継蔭, ¿-?). .

03 – Kokiden (弘徽殿) era el nom d'un dels palaus dintre del recinte imperial.

04 – Poema no. 1322, llibre 19, Gosenwakashû (後撰和歌集). És el no. 1323 en altres edicions :
伊勢 亭子院のみかどおりゐ給うける年の秋弘徽殿のかべにかきつけゝる

別るれどあひも惜まぬ百敷を見ざらむことの何か悲しき.

És també esmentat en altres antologies, tan sencer com fragmentat.
o0o

鹿島紀行

芭蕉松尾

洛の貞室、須磨の浦の月見にゆきて、
　松かげや月は三五夜中納言
と云けん、狂夫のむかしもなつかしきまゝに、此秋かしまの山の月見んと思ひ立つことあり。伴ふ人ふたり、浪客の士ひとり、一人は水雲の僧。々はからすのご とくなる墨の衣に、三衣の袋を衿に打かけ、出山の尊像を厨子にあがめ入てうしろにせおひ、柱杖引ならして無門の関もさはるものなく、あめつちに独歩して出 ぬ。今ひとりは僧にもあらず、俗にもあらず、鳥鼠の間に名をかうぶりの鳥なき島にもわたりぬべく、門より舟にのりて行徳と云処に至る。舟をあがれば、馬に ものらず細脛のちからをためさんと、かちよりぞゆく。甲斐国より或人のえさせたるひの木もてつくれる笠を、おの／＼いたゞきよそひて、やはたと云里を過れ ば、かまかいが原と云ひろき野あり。秦甸の一千里とかや、目もはるかに見わたさるゝ。筑波山むかふに高く、二峰並び立り。かの唐土に双剣のみねありと聞え しは、廬山の一隅なり。
　雪は申さずまづむらさきのつくば哉
と詠しは、我門人嵐雪が句なり。すべて此山は日本武尊のことばをつたへて、連歌する人のはじめにも名付たり。和歌なくば有べからず、句なくば過べからず。 まことに愛すべき山のすがたなりけらし。萩は錦を地にしけらんやうにて、為仲が長櫃に折入て、都のつとに持せたるも、風流にくからず。きちかう女郎花かる かや尾花みだれあひて、小男鹿のつまこひわたる、いとあはれ也。野の駒処えがほにむれありく、又あはれ也。日既に暮かゝるほどに、利根川のほとりふさと言 処につく。此川にて鮭のあじろと云ものをたくみて、武江の市にひさぐものあり。宵のほど、漁家に入てやすらふ。よるのやどなまぐさし。月くまなくはれける まゝに、夜ふねさし下して、鹿島に至る。ひるより雨しきりに降て、月見るべくもあらず。麓に根本寺のさきの和尚、今は世をのがれて、此処におはしけると云 を聞て、尋ね入て臥ぬ。すこぶる人をして深省を発せしむと吟じけん、しばらく清浄の心をうるに似たり。暁の空いさゝかはれ間ありけるを、和尚おこし驚し侍 れば、人／゛＼起出ぬ。月の光、雨の音、只あはれなるけしきのみむねにみちて、いふべきことの葉もなし。はる／゛＼と月見に来たるかひなきこそ、ほいなき わざなれ。かの何がしの女すら、時鳥の歌えよまで帰りわづらひしも、我ためにはよき荷担の人ならんかし。
　　　　　　　　　　　　　　　和尚
おり／＼にかはらぬ空の月かげも
ちゞのながめは雲のまに／＼
月はやし梢は雨を持ながら　桃青
寺にねてまことがほなる月見かな　ゝ
雨にねて竹おきかへる月見かな　ソラ
月さびし堂の軒端の雨しづく　宗波
　　神前
此松の実ばえせし代や神の秋　桃青
ぬぐはゞや石のおましの苔の露　宗波
膝折やかしこまりなく鹿の声　ソラ
　　田家
かりかけし田面の鶴や里の秋　桃青
夜田かりに我やとはれん里の月　宗波
賤の子や稲すりかけて月をみる　桃青
芋の葉や月まつ里の焼ばたけ　ゝ
　　野
もゝひきや一花すりの萩ごろも　ソラ
花の秋草にくひあく野馬かな　ゝ
萩原や一夜はやどせ山の犬　桃青
　　帰路自準に宿す
塒せよわら干宿の友すゞめ　主人
秋をこめたるくねのさし杉　客
月見んと汐ひきのぼる舟とめて　ソラ
（文化板「主人」を「松江」、「客」
を「桃青」に作る）

貞享丁卯仲秋末五日






Crònica d'un viatge a Kashima

Bashô Matsuo (1644-1694)

Tot anant a la platja de Suma per contemplar la lluna, Teishitsu (1), de la capital, havia dit “Chûnagon (2), a l'ombra dels pins, la lluna, mitjans de tardor”. Amb el record de l'home de gustos refinats d'antany aquesta tardor pensí en anar a contemplar la lluna a les muntanyes de Kashima.
Amb dos acompanyants, un noi sens feina, i l'altre un monjo en pelegrinatge.
El monjo vestia de negre com un corb, tres estoles li penjaven del coll, a l'esquena un reliquiari amb la imatge de Sakyamuni (3), a la mà el seu bordó, tot marxant ferm i solitari per la barrera sens portes (4) del cel i de la terra. Ara jo sóc un viatger solitari, ni monjo ni laic, com ell una barreja d'ocell i rata, certament un rat-penat, com si creués sa i estalvi l'illa dels ocells.
Sortírem de casa i embarcàrem cap a un lloc de nom Gyôtoku.
Quan desembarcàrem anàrem sens cavalls i caminàrem per provar la força de les nostres cames. Tots amb capells fets de xiprer que una persona de la província de Kai ens havia lliurat.
Deixàrem enrere un poble anomenat Yahata, allà, una prada extensa amb el nom de Kagamai-ga-hara seria el “camp de mil llegües de Shinden” (5) que els ulls no poden abastar. Al davant s'alçaven els dos cims de la muntanya de Tsukuba. He sentit dirt que hi ha dos cims com espases a la Xina en un racó de la muntanya de Rozan (6).

--Sens parlar de la neu, primer de tot, la porpra del Tsukuba.

Poema compost pel meu deixeble Ransetsu (7).

En general, aquesta muntanya es relaciona amb les paraules del príncep Yamatotakeru (8) que donà nom a la primera antologia de vers lligat. No s'hi pot passar sens fer un “waka” o un “haiku” (9). Així és l'afecte per l'aparença de la muntanya.

Els trèvols s'escampaven com un domàs. Tamenagara (10) sels'emportava en un gran cofre quan antany tornava a la capital, era refinat. S'hi barrejaven campanetes, valerianes, eulàlies, herbes de pastura, els brams dels cérvols joves cridant llurs parelles.... molt colpidor. Ramats de cavalls pasturant satisfets,... també colpidor.

Enfosquia quan arribàrem a un lloc de nom Fusa, prop del riu Tone.
En aquest riu s'agafen els salmons amb xarxes fetes amb vímets i es venen al mercat d'Edo.
Al vespre descansàrem en una cabana dels pescadors (11) . L'estança podia a peix.
Com la lluna brillava arreu baixàrem de nit en barca i arribàrem a Kashima. Plovisquejava des del migdia i no poguérem contemplar la lluna.
Al peu de la muntanya s'hi havia reclòs l'antic abat del temple de Konponji, i havent-me'n assabentat el visití i ens hostatjà.
Amb paraules d'un poeta (12) “lloc de profunda meditació”, i per uns instants la puresa s'instal.là en mon cor.
A l'alba hi havia algunes clarianes, despertí l'abat i tots sortírem. La llum de la lluna, el so de la pluja...... l'escena ens colpí molt i no trobàrem paraules per descriure-la. Fou una pena venir de tant lluny per no poder contemplar la lluna. També amb paraules d'una certa dona (13) que també se'n tornà sens compondre cap vers sobre el cucut.
Amb l'ajut dels companys per complaure'm férem :

-- La llum de la lluna sempre hi és al cel immutable. És degut als núvols que ens escurcen sa visió. (L'abat)

-- La lluna rabent mentre les capçades reben tot el plugim. (Tôsei) (14)

-- Dormint al temple contemplo la lluna amb rostre revifat. (Tôsei)

-- Dorm a la pluja el jonc que es torça per mirar la lluna. (Sora) (15)

--La lluna i gotes de pluja dels ràfecs del temple soliu. (Sôba) (16)

Davant dels déus (del santuari de Kashima)

--Llavor ha estat aquest pi tota la tardor del temps dels déus. (Tôsei)

--Eixuguem la rosada sobre la molsa de l'ampla pedra. (Sôba)

--Veus de plany dels cérvols que es prostren amb llur veneració. (Sora)

Casa a l'arrossar.

--A l'arrossar per collir una grua i tardor del poble. (Tôsei)

--Nit a l'arrossar, deixeu-m'hi collir, lluna sobre el poble. (Sôba)

--El pobre infant para d'esclofollar per mirar la lluna. (Tôsei)

--Fulles de trumfa, espera la lluna poble del tros cremat. (Tôsei)

Al camp.

--Els pantalons fregats per una flor, engavanyat de trèvol. (Sora)

--Flors en l'herba de tardor, els cavalls s'afarten en cruspir-les. (Sora)

--Camp de trèvols acolliu per una nit els gossos muntanyencs. (Tôsei)

Hostatjats a cal Jijun (17) a la tornada.

--Reposeu pardals amics a la palla seca del galliner. (L'hoste) (18)

--Tardor exuberant, tanca florida de xiprers. (Hoste – Bashô)

--Per mirar la lluna cridem la barca que puja el corrent. (Sora)


- - - - - -

Vint-i-cinc de la vuitena lluna any quatre de Jôkyô (1687)


- - -

(1)Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人).
(2)Chûnagon ( 中納言) era el nom popular d'Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893).
(3)Buda.
(4)Mumon no kan (無門の関) : La barrera sense portes, de Hui-k'ai (en japonès Eki – 慧開, 1184-1260). Monjo xinès.
(5)Referència a Tôkan Kikô (東関紀行). Narració de viatge anònima de l'era de Kamakura (鎌倉), anys 1184-1260.
(6)Kozan, o Lu-shan, en xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats.
(7)Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707)
(8)Príncep Yamatotakeru (日本武尊, ¿-?). Esmentat en el Kojiki (古事記) i el Nihon Shoki (日本書紀).
(9)Waka (和歌) poema en 31 síl·labes, i Haiku (俳句) poema en 17 síl·labes
(10)Tachibana no Tamenaka (橘為仲, ¿ -1085). La referència és al Mumyôshô (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216), escrita cap a l'any 1210.
(11)Referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga pronunciació xinesa. La mateixa referència la trobem a l' Izayoi Nikki (十六夜日記), obra d'Abutsu (阿仏, ¿-1283), escrita l'any 1280.
(12)Referència al poeta xinès Du Mu (杜甫, 712-770).
(13)És Sei Shônagon ( 清少納言, 966-1025) i la referència s'esmenta en la seva obra Makura no Sôshi ( 枕草紙 (El llibre de capçalera).
(14)Un dels primers pseudònims literaris de Bashô.
(15)Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら
(16)Sôha (¿-?). Podria ser l'abat del temple de Jyôrinji (定林寺).
(17)Jijun (1623-1697). Metge i resident a Edo.
(18)Els “pardals amics” són, evidentment, Bashô i companyia.

o0o

鹿島紀行 芭蕉松尾 ------------

洛の貞室、須磨の浦の月見にゆきて、 　松かげや月は三五夜中納言 と云けん、狂夫のむかしもなつかしきまゝに、此秋かしまの山の月見んと思ひ立つことあり。伴ふ人ふたり、浪客の士ひとり、一人は水雲の僧。々はからすのご とくなる墨の衣に、三衣の袋を衿に打かけ、出山の尊像を厨子にあがめ入てうしろにせおひ、柱杖引ならして無門の関もさはるものなく、あめつちに独歩して出 ぬ。今ひとりは僧にもあらず、俗にもあらず、鳥鼠の間に名をかうぶりの鳥なき島にもわたりぬべく、門より舟にのりて行徳と云処に至る。舟をあがれば、馬に ものらず細脛のちからをためさんと、かちよりぞゆく。甲斐国より或人のえさせたるひの木もてつくれる笠を、おの／＼いたゞきよそひて、やはたと云里を過れ ば、かまかいが原と云ひろき野あり。秦甸の一千里とかや、目もはるかに見わたさるゝ。筑波山むかふに高く、二峰並び立り。かの唐土に双剣のみねありと聞え しは、廬山の一隅なり。 　雪は申さずまづむらさきのつくば哉 と詠しは、我門人嵐雪が句なり。すべて此山は日本武尊のことばをつたへて、連歌する人のはじめにも名付たり。和歌なくば有べからず、句なくば過べからず。 まことに愛すべき山のすがたなりけらし。萩は錦を地にしけらんやうにて、為仲が長櫃に折入て、都のつとに持せたるも、風流にくからず。きちかう女郎花かる かや尾花みだれあひて、小男鹿のつまこひわたる、いとあはれ也。野の駒処えがほにむれありく、又あはれ也。日既に暮かゝるほどに、利根川のほとりふさと言 処につく。此川にて鮭のあじろと云ものをたくみて、武江の市にひさぐものあり。宵のほど、漁家に入てやすらふ。よるのやどなまぐさし。月くまなくはれける まゝに、夜ふねさし下して、鹿島に至る。ひるより雨しきりに降て、月見るべくもあらず。麓に根本寺のさきの和尚、今は世をのがれて、此処におはしけると云 を聞て、尋ね入て臥ぬ。すこぶる人をして深省を発せしむと吟じけん、しばらく清浄の心をうるに似たり。暁の空いさゝかはれ間ありけるを、和尚おこし驚し侍 れば、人／゛＼起出ぬ。月の光、雨の音、只あはれなるけしきのみむねにみちて、いふべきことの葉もなし。はる／゛＼と月見に来たるかひなきこそ、ほいなき わざなれ。かの何がしの女すら、時鳥の歌えよまで帰りわづらひしも、我ためにはよき荷担の人ならんかし。 　　　　　　　　　　　　　　　和尚 おり／＼にかはらぬ空の月かげも ちゞのながめは雲のまに／＼ 月はやし梢は雨を持ながら　桃青 寺にねてまことがほなる月見かな　ゝ 雨にねて竹おきかへる月見かな　ソラ 月さびし堂の軒端の雨しづく　宗波 　　神前 此松の実ばえせし代や神の秋　桃青 ぬぐはゞや石のおましの苔の露　宗波 膝折やかしこまりなく鹿の声　ソラ 　　田家 かりかけし田面の鶴や里の秋　桃青 夜田かりに我やとはれん里の月　宗波 賤の子や稲すりかけて月をみる　桃青 芋の葉や月まつ里の焼ばたけ　ゝ 　　野 もゝひきや一花すりの萩ごろも　ソラ 花の秋草にくひあく野馬かな　ゝ 萩原や一夜はやどせ山の犬　桃青 　　帰路自準に宿す 塒せよわら干宿の友すゞめ　主人 秋をこめたるくねのさし杉　客 月見んと汐ひきのぼる舟とめて　ソラ （文化板「主人」を「松江」、「客」 を「桃青」に作る） 貞享丁卯仲秋末五日 Crònica d'un viatge a Kashima Bashô Matsuo (1644-1694) Tot anant a la platja de Suma per contemplar la lluna, Teishitsu (1), de la capital, havia dit “Chûnagon (2), a l'ombra dels pins, la lluna, mitjans de tardor”. Amb el record de l'home de gustos refinats d'antany aquesta tardor pensí en anar a contemplar la lluna a les muntanyes de Kashima. Amb dos acompanyants, un noi sens feina, i l'altre un monjo en pelegrinatge. El monjo vestia de negre com un corb, tres estoles li penjaven del coll, a l'esquena un reliquiari amb la imatge de Sakyamuni (3), a la mà el seu bordó, tot marxant ferm i solitari per la barrera sens portes (4) del cel i de la terra. Ara jo sóc un viatger solitari, ni monjo ni laic, com ell una barreja d'ocell i rata, certament un rat-penat, com si creués sa i estalvi l'illa dels ocells. Sortírem de casa i embarcàrem cap a un lloc de nom Gyôtoku. Quan desembarcàrem anàrem sens cavalls i caminàrem per provar la força de les nostres cames. Tots amb capells fets de xiprer que una persona de la província de Kai ens havia lliurat. Deixàrem enrere un poble anomenat Yahata, allà, una prada extensa amb el nom de Kagamai-ga-hara seria el “camp de mil llegües de Shinden” (5) que els ulls no poden abastar. Al davant s'alçaven els dos cims de la muntanya de Tsukuba. He sentit dirt que hi ha dos cims com espases a la Xina en un racó de la muntanya de Rozan (6). --Sens parlar de la neu, primer de tot, la porpra del Tsukuba. Poema compost pel meu deixeble Ransetsu (7). En general, aquesta muntanya es relaciona amb les paraules del príncep Yamatotakeru (8) que donà nom a la primera antologia de vers lligat. No s'hi pot passar sens fer un “waka” o un “haiku” (9). Així és l'afecte per l'aparença de la muntanya. Els trèvols s'escampaven com un domàs. Tamenagara (10) sels'emportava en un gran cofre quan antany tornava a la capital, era refinat. S'hi barrejaven campanetes, valerianes, eulàlies, herbes de pastura, els brams dels cérvols joves cridant llurs parelles.... molt colpidor. Ramats de cavalls pasturant satisfets,... també colpidor. Enfosquia quan arribàrem a un lloc de nom Fusa, prop del riu Tone. En aquest riu s'agafen els salmons amb xarxes fetes amb vímets i es venen al mercat d'Edo. Al vespre descansàrem en una cabana dels pescadors (11) . L'estança podia a peix. Com la lluna brillava arreu baixàrem de nit en barca i arribàrem a Kashima. Plovisquejava des del migdia i no poguérem contemplar la lluna. Al peu de la muntanya s'hi havia reclòs l'antic abat del temple de Konponji, i havent-me'n assabentat el visití i ens hostatjà. Amb paraules d'un poeta (12) “lloc de profunda meditació”, i per uns instants la puresa s'instal.là en mon cor. A l'alba hi havia algunes clarianes, despertí l'abat i tots sortírem. La llum de la lluna, el so de la pluja...... l'escena ens colpí molt i no trobàrem paraules per descriure-la. Fou una pena venir de tant lluny per no poder contemplar la lluna. També amb paraules d'una certa dona (13) que també se'n tornà sens compondre cap vers sobre el cucut. Amb l'ajut dels companys per complaure'm férem : -- La llum de la lluna sempre hi és al cel immutable. És degut als núvols que ens escurcen sa visió. (L'abat) -- La lluna rabent mentre les capçades reben tot el plugim. (Tôsei) (14) -- Dormint al temple contemplo la lluna amb rostre revifat. (Tôsei) -- Dorm a la pluja el jonc que es torça per mirar la lluna. (Sora) (15) --La lluna i gotes de pluja dels ràfecs del temple soliu. (Sôba) (16) Davant dels déus (del santuari de Kashima) --Llavor ha estat aquest pi tota la tardor del temps dels déus. (Tôsei) --Eixuguem la rosada sobre la molsa de l'ampla pedra. (Sôba) --Veus de plany dels cérvols que es prostren amb llur veneració. (Sora) Casa a l'arrossar. --A l'arrossar per collir una grua i tardor del poble. (Tôsei) --Nit a l'arrossar, deixeu-m'hi collir, lluna sobre el poble. (Sôba) --El pobre infant para d'esclofollar per mirar la lluna. (Tôsei) --Fulles de trumfa, espera la lluna poble del tros cremat. (Tôsei) Al camp. --Els pantalons fregats per una flor, engavanyat de trèvol. (Sora) --Flors en l'herba de tardor, els cavalls s'afarten en cruspir-les. (Sora) --Camp de trèvols acolliu per una nit els gossos muntanyencs. (Tôsei) Hostatjats a cal Jijun (17) a la tornada. --Reposeu pardals amics a la palla seca del galliner. (L'hoste) (18) --Tardor exuberant, tanca florida de xiprers. (Hoste – Bashô) --Per mirar la lluna cridem la barca que puja el corrent. (Sora) - - - - - - Vint-i-cinc de la vuitena lluna any quatre de Jôkyô (1687) - - - (1)Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人). (2)Chûnagon ( 中納言) era el nom popular d'Ariwara no Yukihira (在原行平, 818-893). (3)Buda. (4)Mumon no kan (無門の関) : La barrera sense portes, de Hui-k'ai (en japonès Eki – 慧開, 1184-1260). Monjo xinès. (5)Referència a Tôkan Kikô (東関紀行). Narració de viatge anònima de l'era de Kamakura (鎌倉), anys 1184-1260. (6)Kozan, o Lu-shan, en xinès, (廬山) . Famosa serralada a la Xina on molts poetes s'hi recollien per escriure inspirats. (7)Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707) (8)Príncep Yamatotakeru (日本武尊, ¿-?). Esmentat en el Kojiki (古事記) i el Nihon Shoki (日本書紀). (9)Waka (和歌) poema en 31 síl·labes, i Haiku (俳句) poema en 17 síl·labes (10)Tachibana no Tamenaka (橘為仲, ¿ -1085). La referència és al Mumyôshô (無名抄) : Tractat sense nom. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216), escrita cap a l'any 1210. (11)Referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga pronunciació xinesa. La mateixa referència la trobem a l' Izayoi Nikki (十六夜日記), obra d'Abutsu (阿仏, ¿-1283), escrita l'any 1280. (12)Referència al poeta xinès Du Mu (杜甫, 712-770). (13)És Sei Shônagon ( 清少納言, 966-1025) i la referència s'esmenta en la seva obra Makura no Sôshi ( 枕草紙 (El llibre de capçalera). (14)Un dels primers pseudònims literaris de Bashô. (15)Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら (16)Sôha (¿-?). Podria ser l'abat del temple de Jyôrinji (定林寺). (17)Jijun (1623-1697). Metge i resident a Edo. (18)Els “pardals amics” són, evidentment, Bashô i companyia. o0o

雨月物語 11
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

あら玉の月日は やく經ゆきて。下枝の茱萸色づき。垣根の野ら菊艶ひやかに。九月にもなりぬ。九日はいつよりも蚤く起出て。草の屋の席をはらひ。黄菊しら菊ニ枝三枝小瓶に 挿。嚢をかたふけて酒飯の設をす。老母云。かの八雲たつ國は山陰の果にありて。こゝには百里を隔つると聞は。けふとも定かたきに。其來しを見ても物すとも 遲からじ。左門云。赤穴は信ある武士なれば必約を誤らじ。其人をみてあはたゝしからんは思はんことの恥かしとて。美酒を沽ひ鮮魚を宰て厨に備ふ。此日や天 晴て。千里に雲のたちゐもなく。草枕旅ゆく人の群々かたりゆくは。けふは誰某がよき京入なる。此度の商物によき徳とるべき祥になんとて過。五十あまりの武 士。廿あまりの同じ出立なる。日和はかばかりよかりしものを。明石より舩もとめなば。この朝びらきに牛窗の門の泊りは追べき。若き男は却物怯して。錢おほ く費やすことよといふに。殿の上らせ給ふ時。小豆嶋より室津わたりし給ふに。なまからきめにあはせ給ふを。従に侍りしものゝかたりしを思へば。このほとり の渡りは必怯べし。な恚給ひそ。魚が橋の蕎麥ふるまひまをさんにといひなぐさめて行。口とる男の腹だゝしげに。此死馬は眼をもはたけぬかと。荷鞍おしなほ して追もて行。

Els jorns preciosos (87) s'escolaven ràpidament. Colorajaven les branques baixes del “gumi” (88), lluïen esplendorosos els crisantems de les tanques, i era ja la novena lluna. El novè jorn, Samon es llevà més aviat que de costum, espolsà les estores de l'humil casalot, posà en un gerro dues o tres branques de crisantems blancs i grocs (89), s'escurà la butxaca i preparà sake i arròs. Son anciana mare digué :
Aquesta contrada on s'alcen els “vuit núvols” (90) és enllà de les muntanyes, i he sentit dir que cent llegües ens hi separen. És difícil, doncs, d'assegurar que vingui avui. Quan veiem que arriba no serà pas massa tard per fer els aparells.
Samon digué :
Akana és un guerrer de paraula. Així dons, no mancaria pas a sa promesa. M'avergonyiria que pensés que només m'afanyo a preparar-ho tot quan el vegi.
Comprà un bon sake, cuinà peix fresc i ho tingué a punt a la cuina.
Aquell jorn el cel era ben aclarit i a mil llegües de distància no es veia ni un sol núvol. Viatgers que feien de l'herba llurs coixins anàvem en colla i xerraven.
Bona jornada per a tal i tal entrant a la capital!
Senyal que és ocasió per treure bon profit de nos afers!
Deien tot passant.
Un guerrer d'uns cinquanta anys li deia a algú altre d'una vintena d'anys en sa mateixa situació.
Quin bon jorn que fa! Si haguéssim agafat el vaixell des d'Akashi i sortit a trenc d'alba faríem escala al pas d'Ushimado. Els joves per contra sou apocats i malverseu molta moneda.
Quan vostre senyor pujà a la capital, travessà Azukijima cap a Murozu les passà ben crues, i segons que explicaren sos acompanyants la travessia per aquells paratges feia feredat. No us enutgeu pas! A Uogahashi us convidaré a uns fideus de blat de moro.
Això li digué tot caminant.
Un home manava un cavall de càrrega i enfurismat :
Ep, cavallot podrit! Podries obrir els ulls, no?
I li redreçava l'albarda empenyent-lo cap endavant.
- - - - - -
87 - あら玉 (aratama....) : epítet poètic clàssic que significa textualment “nou, fresc, preciós, etc.”. Una de les característiques “paraula-coixí” (枕詞 – Makura-kotoba), en aquest cas del temps del Man'yôshû, i que s'utilitzava en expressions de temps i lluna.
88 – Alaeagnus Umbellata
89 – Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
90 - 八雲 (Yakumo), una altra “makura-kotoba”. Posteriorment emprada aquí com a sinònim poètic de la província d'Izumo (出雲).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -209-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

君こふる涙しなくは唐衣むねのあたりは色もえなまし

きみこうるーなみだしなくはーからころもーむねのあたりはーいろもえなまし

Si no fos pas per les llàgrimes que per vós ploro el pit de mon indument de seda cremaria tot d'amor.

Nota : 唐衣 : vestit xinès. Eren de seda, per això ho he traduït així.

Poema no. 572

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -208-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

恋しきにわびてたましひ迷ひなばむなしきからのなにやのこらむ

こいしきにーわびてたましいーまどいなばーむなしきからのーなにやのこらむ

Si l'ànima estremida d'amor vagareja perduda només em restarà aquesta còrpora buida.

Poema no. 571

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -207-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Composició presentada al concurs de poesia sota el patronatge de l'emperadriu a l'era Kanpyô.

わりなくもねてもさめてもこひしきか心をいづちやらばわすれむ

わりなくもーねてもさめてもーこいしきかーこころをいずちーやらばわすれむ

Tant despert com adormit em corseca l'amor. Cap a on enviaré el meu cor per poder trobar-ne l'oblit?

Poema no. 570

Autor : Anònim.
o0o