雨月物語 38
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

明れば夜のさまをかたり。暮れば明るを慕ひて。此月日頃千歳を過るよりも久し。かの鬼も夜ごとに家を繞り或は屋の棟に叫びて。忿れる声夜ま しにすざまし。かくして四十二日といふ其夜にいたりぬ。今は一夜にみたしぬれば。殊に慎みて。やゝ五更の天もしら／＼と明わたりぬ。長き夢のさめたる如 く。やがて彦六をよぶに。壁によりていかにと答ふ。おもき物いみも既に満ぬ。絶て兄長の面を見ず。なつかしさに。かつ此月頃の憂怕しさを心のかぎりいひ和 さまん。眠さまし給へ。我も外の方に出んといふ。彦六用意なき男なれば。今は何かあらん。いざこなたへわたり給へと。戸を明る事半ならず。となりの軒にあ なやと叫ぶ聲耳をつらぬきて。思はず尻居に座す。こは正太郎が身のうへにこそと。斧引提て大路に出れば。明たるといひし夜はいまだくらく。月は中天ながら 影朧々として。風冷やかに。さて正太郎が戸は明はなして其人は見えず。内にや逃入つらんと走り入て見れども。いづくに竄るべき住居にもあらねば。大路にや 倒れけんともとむれども。其わたりには物もなし。いかになりつるやと。あるひは異しみ。或は恐る／＼。ともし火を挑げてこゝかしこを見廻るに。明たる戸腋 の壁に腥々しき血潅ぎ流て地につたふ。されど屍も骨も見えず。月あかりに見れば。軒の端にものあり。ともし火を捧げて照し見るに。男の髪の髻ばかりかゝり て。外には露ばかりのものもなし。浅ましくもおそろしさは筆につくすべうもあらずなん。夜も明てちかき野山を探しもとむれども。つひに其跡さへなくてやみ ぬ。此事井沢が家へもいひおくりぬれば。涙ながらに香央にも告しらせぬ。されば陰陽師が占のいちじるき。御釜の凶祥もはたたがはざりけるぞ。いともたふと かりけるとかたり傳へけり。

Quan sortí el sol parlaren dels fets de la nit. Aquells quaranta-dos jorns es feren més llargs que mil anys (196). Aquell esperit voltava la casa nit rere nit o xisclava pel teulat i cada nit la veu era més horrible. Així s'arribà a la darrera nit, una sola nit més i s'acabaria tot. Shôtarô fou més curós que mai.
El cel de la cinquena vetlla (197) s'il.luminà poc a poc. Com si es despertés d'un llarg somni Shôtarô cridà ràpidament Hokuroku, el qual s'acostà al tempanell i contestà :
--Què hi ha?
--L'estricta abstinència ja s'ha acabat! Tot aquest temps no t'he vist la cara. Tinc ganes de veure't, de parlar amb tu i confortar-me de les penes i neguits d'aquest temps. Desperta't, que jo també sortiré!
Hikoroku era un imprudent.
--Què et pot passar ara? Vine cap a la meva banda.
Només havia mig obert la porta que una eixordadora veu xisclà sota els ràfecs i sens adonar-se caigué d'esquena. Li anava la vida a Shôtarô i agafant una destral sortí al camí. La nit que semblava haver-se aclarit era encara fosca, la lluna al bell mig del cel lluïa enterbolida, el vent era glaçat. La porta de Shôtarô era oberta, emperò, a ell no se'l veia enlloc. Hikoroku hi entrà a corre-cuita i mirà, emperò, allà no hi havia on amagar-se. Hauria potser caigut al camí? Cercà per aquella banda endebades. Què li hauria passat? Desficiós i temorenc aixecà el llum i esguardà arreu. A un costat de la porta oberta, a la paret, remarcà sang fresca que regalimava cap al terra. Açò no obstant, no hi havia cap cadàver ni ossos. A la llum de la lluna ho descobrí a l'extrem dels ràfecs. Aixecà el llum i ho il.luminà. S'hi veia el tupè de la cabellera d'un home que penjava, llevat d'açò, res més. Cap pinzell no podria expressar el descoratjament i l'horror. Seguí cercant a la llum del sol per camps i muntanyes, emperò, finalment, no trobà cap rastres.
Tot açò fou transmès a a la família Izawa, la qual, amb plors, informà als Kasada.
Així doncs, l'auguri de l'endeví havia estat d'encert i també el malaverany de la caldera! Uns fets molt remarcables, i així s'ha transmès aquesta història.
- - - - - -

196 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
197 – Gokô (五更) : període comprès entre les quatre i les sis de la matinada.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -261-


心地そこなへりけるころ、あひしりて侍りける人の とはで、ここちおこたりてのちとぶらへりければ、よみてつかはしける

Compost i enviat a un home que la visitava, però quan ella emmalaltí no anà a veure-la.

しでの山ふもとを見てぞかへりにしつらき人よりまづこえじとて

しでのやまーふもとをみてぞーかえりにしーつらきひとよりーまずこえじとて

De la muntanya de la Mort n'he vist el peu i me n'he tornat no vull passar-hi abans que qui em martiritza.

Nota : es creia que la muntanya de la Mort apareixia al camí del regne dels morts.

Poema no. 789

Autor : Hyôe (兵衛, ? - ?)

Filla de Fujiwara no Takatsuna (藤原のたかつな) i esposa de Fujiwara no Tadafusa (Fujiwara no Tadafusa (藤原忠房, ? - 928).
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -260-



仲平朝臣あひしりて侍りけるを、かれ方になりにけ れば、ちちがやまとのかみに侍りけるもとへまかるとてよみてつかはしける

Quan (Fujiwara no) Nakahira deixà de visitar l'autora ella anà a casa de son pare, governador del Yamato, i allà compongué aquest poema i li envià.

みわの山いかにまち見む年ふともたづぬる人もあらじと思へば

みわのやまーいかにまちみむーとしふともーたずぬるひともーあらじとおもえば

Com puc esperar que vinguis al mont Miwa? Passarà el temps i no crec pas que ningú vingui a visitar-me........

Poema no. 780

Autor : Ise / Ise no Miyasudokoro(伊勢 / 伊勢の御息所, 875?/877? – 938?/940?).
Favorita de l´emperador Uda (宇多天皇 , 867-931) i posteriorment del príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930) amb qui va tenir un filla.
Va estar al servei de Fujiwara no Atsuko（藤原温子, ¿-?）, esposa de l’emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Ise tenia quinze anys quan Fujiwara no Nakahira（藤原仲平,875-945), germà d’Atsuko, es va fixar en ella, i van tenir una relació sentimental. Nakahira, però, va decidir casar-se amb una altra dona i la va deixar. Després d’aquell afer el germà gran de Nakahira, Tokihira (時平,871-909 ) la va festejar però ella el va rebutjar.

Encara que se li han atribuït altres poemes és coneguda per la seva aportació al Kokinshû. Té un recull personal : Ise Shû (伊勢集).

o0o

 YAMATO MONOGATARI (大和物語) 44
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【四十四】

おなし人にある人山へのほり給ふへき日はまたとをくやあるいつそといへりけれは

のほりゆく山の雲ゐの遠けれは日もちかく成物にそ有ける

とそいひをこせたりけるかくのみよからぬことの有かうへにいてきけれは

のかるとも誰かきさらんぬれ衣あめのしたにしすまん限りは

といひけり

Al mateix monjo algú li preguntà :

- És encara lluny el jorn que pujareu la muntanya? Quan serà?
Eshû féu i envià :

---Lluny són els núvols que escalen cap al cel de la muntanya emperò prop són del sol i avinent mon retorn.

Com la brama maliciosa no s'aturava composà :

---Tot i escapant com de roba mullada qui en pot fugir de brama com aquesta tot vivint en semblant món?
o0o

 YAMATO MONOGATARI (大和物語) 43
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【四十三】

この大とく房にしける所の前にきりかけをなむせさせけるそのけつりくつにかきつけゝる

まかきするひたのたくみのたつき音のあなかしかましなそやよの中

なといひてをこなひしにふかき山にいりなんとすといひていにけりほとへていつくにかあらんといひて深き山にこもり給ひぬとありしはいつくそといひやりたまひたりけれは

なにはかりふかくもあらすよの常のひえをとやまと見るはかりなり

となんいひたりけるよかはといふところに有なりけり

Aquest monjo virtuós havia fet posar un envà davant de sa cel.la. Escriví sobre un retall de fusta :

---Com el brogiment de la destral del fuster fent una tanca ah com n'és d'enutjosa tota la brama del món!
Amb això digué que se n'anava al cor de la muntanya a fer exercicis espirituals, i partí.
Un temps després. Algú (86) li envià :

- “On anar”, diguéreu, i em fan saber que sou reclòs a la muntanya. On sou?

Eshû envià :

---No és remota la muntanya on m'estic només és al peu de la cresta de Hie lloc per tothom conegut.

S'estava en un lloc de nom Yokawa.
- - - - - -

86 – Aquest “algú” podria ser la “persona” esmentada en la narració no. 42.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 42
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【四十二】

ゑしうといふほうしのある人の御験者つかうまつりけるほとにとかく世中に云事有けれはよみたりける

里はいふ山にはさはく白雲の空にはかなきみとや成なん

となん有ける又此人の御もとによみたりける

朝ほらけ我身は庭の霜なから何をたねにて心おひけん


Un monjo de nom Eshû (85) era servicial amb una persona i com sobre ells hi havia rumors composà :

---Brama del poble que puja la muntanya com un núvol blanc ben fugisser dalt del coll em caldria esvair?
I també féu i envià a aquella persona :

---Com la gebrada emmantellant el jardí de matinada qui d'aquest mon sentiment me n'ha fet la sembrada?
- - - - - -
85 – No hi ha cap dada històrica d'aquest Eshû (ゑしう/恵秀, ?-?), sí que n'hi ha d'un Enshô (延昌, ?-?) que era un monjo budista de la secta Tendai.
o0o

雨月物語 37
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

彦六にしか／＼のよしをかたりければ。 なでふ狐に欺かれしなるべし。心の臆れたるときはかならず迷はし神の魘ふものぞ。足下のごとく虚弱人のかく患に沈みしは。神佛に祈りて心を收めつべし。刀 田の里にたふとき陰陽師のいます。身禊して厭符をも戴き給へと。いざなひて陰陽師の許にゆき。はじめより詳にかたりて此占をもとむ。陰陽師占べ考へてい ふ。災すでに窮りて易からず。さきに女の命をうばひ。怨み猶尽ず。足下の命も旦夕にせまる。此鬼世をさりぬるは七日前なれば。今日より四十二日が間戸を閉 ておもき物斎すべし。我禁しめを守らば九死を出て全からんか。一時を過るともまぬがるべからずと。かたくをしへて。筆をとり。正太郎が背より手足におよぶ まで。てんりうのごとき文字を書。猶朱符あまた紙にしるして与へ。此呪を戸毎に貼て神佛を念ずべし。あやまちして身を亡ぶることなかれと教ふるに。恐れみ かつよろこびて家にかへり。朱符を門に貼。窓に貼て。おもき物斎にこもりける。其夜三更の比おそろしきこゑしてあなにくや。こゝにたふとき符文を設つるよ とつぶやきて復び聲なし。おそろしさのあまりに長き夜をかこつ。程なく夜明ぬるに生出て。急ぎ彦六が方の壁を敲きて夜の事をかたる。彦六もはじめて陰陽師 が詞を奇なりとして。おのれも其夜は寝ずして三更の此を待くれける。松ふく風物を僵すがごとく。雨さへふりて常ならぬ夜のさまに。壁を隔て聲をかけあひ。 既に四更にいたる。下屋の窓の紙にさと赤き光さして。あな悪や。こゝにも貼つるよといふ聲。深き夜にはいとゞ凄しく。髪も生毛もこと／＼く聳立て。しばら くは死入たり。


Quan li ho explicà tot a Hikoroku aquest digué :

---Has estat víctima de la maula d'una guineu. Quan un està abatut s'és propens a les escomeses dels esperits fetillers (191). Qui està com tu en aital desesper, per retrobar la serenor ha de pregar als déus i als budes. Al poble de Toda hi ha un endeví molt respectat. Purifica't i ell et donarà un amulet màgic.

Acompanyà Shôtarô a ca l'endeví i li ho explicà tot amb detall i li demanà una que fes una predicció. L'endeví consultà els auguris i digué :

---La maledicció és ja feta i no és gens fàcil. Ha arrabassat ja la vida d'una dona i sa malvolença no s'ha extingit. La vostra vida és encara constantment en perill. Aquest esperit ha deixat aquest món fa set jorns; heu, doncs, des d'avui mateix i durant quaranta-dos jorns (192), de tancar les portes i fer una estricta abstinència. Us exhorto a seguir aquestes indicacions i lliurar-vos així del perill de mort, emperò, la més petita dilació i no us en sortireu.

Amb aquestes severes admonicions l'endeví prengué un pinzell i sobre l'esquena, braços i cames de Shôtarô escriví uns caràcters en l'estil dels segells antics. A més, amb tinta vermella anotà ens uns papers uns encanteris i els hi lliurà.

---Enganxeu aquests conjurs a cadascuna de les portes i pregueu als déus i als budes. Una errada i perdreu la vida!

Esgarrifat i content alhora Shôtarô tornà a casa, enganxà els papers vermells a la porta d'entrada, a les finestres i s'hi reclogué observant una estricta abstinència.
Aquella nit, cap a la tercera vetlla (193), una veu horrible féu :

---Ah! Maleït! Ha posat talismans sagrats!

Remugà i no es tornà a sentir la veu. Shôtarô, esglaiat, es planyé de la durada de la nit. Poc després, amb la llum de l'alba es revifà. Picà ràpidament al tempanell de la banda de Hikoroku i li contà allò que havia passat a la nit.
Hikoroku per primera vegada s'amoïnà pel que havia dit l'endeví. Ell tampoc no dormí aquella nit i esperà la tercera vetlla. El vent bufava pels pins (194) com si els volgués abatre, inclús plovia en una nit especial. Mentre ells dos es parlaven separats pel tempanell s'arribà a la quarta vetlla (195).
Una llum groguenca travessà de sobte el paper de la finestra del recambró.

---Ah! Maleït! També ací n'ha enganxat!

Digué la veu que en la nit insondable fou encara més esglaiadora. Els cabells i els pèls de llurs cossos es posaren de punta i per un instant restaren com morts.
- - - - - -

191 – Referència a la narració no. 27 del Konjaku Monogatari (今昔物語).
192 - Segons les creences budistes els esperit vagaregen en una mena purgatori durant 49 dies, en aquest cas només en resten 42.
193 – Sankô (三更) : període comprès entre la mitjanit i les dues de la matinada.
194 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
195– Shikô (四更) : període comprès entre les dues i les quatre de la matinada.
o0o