落窪物語 -02-
Ochikubo Monogatari
Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
- - - - - -
八月朔日ごろなるべし、君ひとり臥して寝も寝られぬままに、「母君、われを迎へたまへ。いとわびし」と言ひつつ、
われにつゆあはれをかけば立ちかへりともにを消えよ憂き離れなむ
心慰めに、いとかひなし。
つとめて、物語してのついでに、「これが、かく申すは、いかがしはべらむ。かくのみは、いかがはし果てさせたまはむ」と言ふに、いらへもせず。言ひわづらひてゐたるほどに、三の君の御手水参るとて、召さるれば、立ちぬ。
心のうちには、とありともかかりとも、よきことはありなむや、女親のおはせぬに、さいはひなき身やと知りて、いかで死なむと思ふ心深し。尼になりても殿のうち離るまじければ、ただ消え失せなむわざもがなと思ほす。
帯刀、大将殿に参りたれば、「いかにぞ。かのことは」、「言ひはべりしかば、しかじかなむ申す。まことにいと遙けげなり。かやうの筋は、親ある人は、それこそともかくも急げ、おとども、北の方に取りこめられて、よもしたまはじ」と申せば、「さればこそ、入れに入れよとは言へ。婿取らるるも、いとはしたなき心ちすべし。らうたうなほおぼえば、ここに迎へてむ」と、「さらずは、あなかまとても止みなむかし」と宣へば、「そのほどの御定め、よく承りてなむ、仕うまつるべかめる」と言へば、少将、「見てこそは定むべかなれ。そらにはいかでかは。まめやかには、なほたばかれ。よにふとは忘れじ」と宣へば、帯刀「『ふと』ぞ、あぢきなき文字ななる」と申せば、君うち笑ひたまひて、「『長く』と言はむとしつるを、言ひたがへられぬるぞや」など、うち笑ひたまひて、「これを」とて御文賜へば、しぶしぶに取りて、あこきに、「御文」とて引き出でたれば、「あな見苦し。何しにぞとよ。よしないことは聞えで」と言えば、「なほ御返りせさせたまへかし。よに悪しきことにはあらじ」と言えば、取りて参りて、「かの、聞えはべりし御文」とて引き出でたれば、「あな見苦し。何しにぞとよ。よしないことはえ聞えで」と言へば、「なほ御返りせさせたまへかし。よに悪しきことにはあらじ」と言へば、取りて参りて、「かの、聞えはべりし御文」とて、奉れば、「何しに。上も、聞いたまひては、よしとは宣ひてむや」と宣ふ。「さてあらぬ時は、よくや聞えたまへる。
上の御心なつつみきこえたまひそ」と言へど、いらへもしたまはず。
あこき、御文を紙燭さして見れば、ただかくのみあり。
君ありと聞くに心を筑波ねのみねど恋しきなげきをぞする
「をかしの御手や」と、ひとりごちゐたれど、かひなげなる御けしきなれば、おし巻きて御櫛の箱に入れて立ちぬ。
帯刀「いかにぞ。御覧じつや」、「いで、まだいらへをだにせさせたまはざりつれば、置きて立ちぬ」と言へば、「いでや、かくておはしますよりは、よからむ。我等がためにも思ふやうにて」と言へば、「いでや、御心の頼もしげにおはせば、などかはさも」と言ふ。
つとめて、おとど、樋殿におはしけるを、落窪をさしのぞいて見たまへば、なりのいと悪しくて、さすがに髪のいとうつくしげにてかかりてゐたるを、あはれとや見たまひけむ、「身なり、いと悪し。あはれと見たてまつれど、まづ、やむごとなき子どものことをするほどに、え心知らぬなり。よかるべきことあらば、心ともしたまへ。かくてのみいまするが、いとほしや」と宣へど、恥づかしくて物も申されず。
帰りたまひて、北の方に「落窪をさしのぞきたりつれば、いと頼み少なげなる。白き袷一つをこそ着てゐたりつれ。子どもの古衣やある。着せたまへ。夜いかに寒からむ」と宣へば、北の方、「常に着せたてまつれど、はふらかしたまふにや、あくばかりもえ着つきたまはぬ」と申したまへば、「あなうたてのことや。親に疾くおくれて、心もはかばかしからずぞあらむかし」といらへたまふ。
婿の少将の君の表の袴、縫はせにおこせたまふとて、「これは、いつよりもよく縫はれよ。禄に衣着せたてまつらむ」と宣へるを聞くに、いみじきこと限りなし。
いと疾く清げに縫ひ出でたまへれば、北の方、よしと思ひて、おのが着たる綾の張綿の萎えたるを着せさせたまへば、風はただはやになるままに、いかにせましと思ふに、すこしうれしと思ふぞ、心ちの屈し過ぎたるにや。
Cap al primer jorn de la vuitena lluna la damisel·la Ochikubo jeia sens poder dormir i exclamà :
- Mare, emporteu-me amb vós, que sóc molt sola.
---Ni que rosada la vostra compassió sigui per a mi retorneu a aquest món i anem-nos-en juntes.
Açò digué per a consolar son cor, mes endebades.
L'endemà, mentre parlaven, Akogi li explicà allò que li havia dit Tachihaki:
Què fareu? No podeu passar-vos tota la vida així.
Ochikubo no respongué. Akogi era amoïnada sens poder dir res i justament llavors algú demanà aigua per al bany de la tercera damisel·la i Akogi s'alçà i sortí.
En son cor Ochikubo es preguntava què hauria de fer, què seria el millor, dissortada, sens la mare, només pensava en morir. Deixar la casa, fer-se monja, era impensable, només desitjava desaparèixer.
Quan Tachihaki anà a la residència del general de la Guàrdia Imperial (11), el Shôshô (12) li preguntà com anava aquell afer. Tachihaki explicà allò que s'havia dit.
- Açò, realment, trigarà. En aquest afer hi ha els pares i, de fet, no es pot apressar ni al pare ni a la Kita no Kata. No en tenen pas de disposició.
- Per açò et vaig dir de fer-m'hi entrar. No hi ha cap possibilitat de que m'acceptin com a gendre. Si quan la vegi la trobo agradosa la portaré ací, a casa. Altrament, per evitar rumors deixaria de veure-la.
- Per portar-ho a terme em caldria saber adientment vostra decisió.
- Per a decidir-me l'haig de veure. No puc si no la veig. Serveix-me fidelment i no me n'oblidaré mica.
- ”Mica” no és pas el mot adient.....
El Shôshô somrigué.
- ”Mai” volia dir, m'he equivocat de mot.
Digué tot somrient, i li donà una lletra que Tachihaki prengué remís.
Tachihaki donà la lletra a Akogi.
- Açò és vergonyós! Què és açò? No li puc dir res que no sigui escaient.
- Després de tot, fes que en doni resposta. No hi ha cap mal en açò.
Akogi la portà a la damisel·la.
- Aquesta lletra és de qui ja us n'he parlat.
- Per què me la portes? Si se n'assabenta la Kita no Kata què passaria?
- Que per cas, alguna vegada, és conforme amb el que feu? No us amoïneu pas per ella.
No hi hagué resposta.
Akogi encengué un lluquet i mirà la lletra. Només hi havia escrit aquest poema :
---Sentir dir de vós i vostra posició fa batre mon cor i tot sense veure-us sóc ben defallit d'amor.
- Quina cal.ligrafia tan maca!
Murmurejà Akogi, mes com Ochikubo no es dignava ni mirar-la l'enrotllà i la desà a la capsa de les pintes, s'alçà i sortí.
Tachihaki li preguntà :
- Què doncs? Ha llegit la lletra?
- Doncs encara no ha fet res per contestar, l'he desada i he sortit.
- Bé, si s'hi avingués estaria molt millor que no pas ara, i pensem en nosaltres també!
Com de costum, el Chûnagon sortí de sa cambra i féu una ullada a on era Ochikubo. Fou molt consirós de veure ses pobres vestits, tot i que ses cabells penjaven esplendorosos.
- Tes vestits són arrossinats. Em fa pena veure-ho. Tinc altres filles per a vetllar i a tu t'he descurat. Si es presentés una bona proposició, pren-la en consideració. M'afligeix trobar-te en aquest estat.
Ella, avergonyida, no digué res.
De tornada, el Chûnagon digué a la Kita no Kata :
- Quan he mirat on és Ochikubo m'he adonat de la precarietat de sa situació. Vestia només un senzill vestit blanc. Que no hi ha roba vella de les noies? Que la porti ella. Fa fred de nit.
- Sempre se li'n donen de vestits, emperò, no en té cura i quan se'n cansa no els porta més. - digué la Kita no Kata.
Ah! És preocupant. Des que perdé la mare tan petita sembla que s'hagi marfondit.
La Kita no Kata ordenà Ochikubo de cosir un vestit de cerimònia per a son gendre, el Shôshô.
- Cus millor que mai, i tindràs un vestit com a premi.
Ochikubo en fou joiosa.
Com el vestit fou cosit promptament i de manera magnífica la Kita no Kata el trobà molt bé i li donà un vestit de domàs tan vell i gastat que Ochikuko pensà en què passaria quan bufés el vent al canviar l'estació, mes tot i la fretura en fou molt contenta, tan sumís era esdevingut son cor.
- - - - - -
11 – Taishô (大将) : general de la Guàrdia Imperial). La residència de l'Ukon no Shôshô (右近の少将). Veure nota no. 10.
12 - Shôshô (少将) : es refereix a l'Ukon no Shôshô (右近の少将). Notes 9 i 10).
o0o
