徒然草 - 73 - - - Tsurezuregusa -- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -73- - - -

世にかたり傳ふる事、誠は愛なきにや、多くは皆虚言（そらごと）なり。あるにも過ぎて、人はものをいひなすに、まして年月すぎ、境も隔たりぬれば、いひたき侭に語りなして、筆にも書き留めぬれば、やがて定りぬ。道々のものの上手のいみじき事など、かたくななる人〔頭の惡い理解のない人〕の、その道知らぬは、そゞろに神の如くにいへども、道知れる人は更に信も起さず。音にきくと見る時とは、何事も變るものなり。かつ顯はるゝ〔一方から顯はれる〕も顧みず、口に任せていひちらすは、やがて浮きたることと聞ゆ。又我も實しからずは思ひながら、人のいひし侭に、鼻の程をごめきて言ふは、その人の虚言にはあらず。げに＼／しく、所々うちおぼめき〔わざと所々をあいまいにして〕、能く知らぬよしして、さりながら、つま＼〃／合せて語る虚言は、恐ろしき事なり。わが爲面目（めんぼく）あるやうに言はれぬる虚言は、人いたくあらがはず、皆人の興ずる虚言は、一人さもなかりし物といはむも詮なくて、聞き居たる程に、證人にさへなされて、いとゞ定りぬべし。とにもかくにも虚言多き世なり。唯常にある、珍しからぬ事の侭に心えたらむ、よろづ違ふべからず。下ざまの人のものがたりは、耳驚くことのみあり。よき人はあやしき事を語らず。かくはいへど、佛神の奇特（きどく）、權者（ごんじゃ）〔神佛が衆生濟度のため此世にかりに出現せる者の意〕の傳記、さのみ信ぜざるべきにもあらず。これは世俗の虚言を懇に信じたるも、をこがましく、「よもあらじ。」などいふも詮なければ、大方は眞しくあひしらひて、偏に信ぜず、また疑ひあざけるべからず。 - - - Moltes de les coses que sentim no són certes, potser perquè la veritat no és interessant? La gent fins i tot exigeix fets que han passat i que amb el temps i la distància són propensos a inventar a gust, i quan són escrits aviat són acceptats. D’aquells que són notables en diverses formes d’art, els ignorants, que res no saben d’art, en parlen a l’atzar com si fossis déus, emperò, aquells que són coneixedors no ho creuen pas. Les coses són diferents quan un veu allò del qual n’ha sentit parlar. - - - Quan algú parla sens reflexionar de qualsevulla cosa que li passa pel cap aviat se sap que allò són falsies. Amb tot, quan un mateix pensa en alguna cosa que sap que no és certa i ho explica com si li ho haguessin dit, se li arronsa el nas en una ganyota (138), com si la mentida no fos seva. Tota vegada, quan algú diu una mentida i omet, a consciència, algunes parts i amb tota mena de detalls açò fa basarda. Ningú no discuteix gens quan una mentida ens és de profit. Quan algú s’entreté escoltant una mentida i algú creu que seria debades ésser l’únic en discutir que no ha estat així, mentre ho escolta sens dir res, tot i que en podria ésser testimoni, açò passa com a veritable. - - - En qualsevol cas, el món és ple de mentides. Millor acceptar que res no és estrany i que tot és normal. Les històries que un escolta de la gent de classe baixa són sorprenents. L’home ben educat no explica coses misterioses. - - - Amb açò, no vull dir de no creure pas en els miracles dels budes i dels déus o en les reencarnacions dels sants. És estúpid creure a ple les mentides populars, emperò, no criticar-ho dient que “no són possibles”. En general, tractem-ho com si fos veritable sens creure-hi de debò, ni tampoc escarnir-ho. - - - - - - - - - 138 – (129 – 12) Frase copiada del Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 02 : Hahagiri (帚木). o0o

徒然草 - 72 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -72- - - -

賎しげなるもの。居たるあたりに調度の多き、硯に筆の多き、持佛堂〔佛像位牌など納めて置く所〕に佛の多き、前栽に石草木のおほき、家のうちに子孫（こうまご）のおほき、人にあひて詞のおほき、願文に作善〔自分のした善行、例へば佛像供養、經典書寫の事など書き列ねること〕おほく書き載せたる。おほくて見苦しからぬは、文車〔下に車をつけた持ち運びの容易くできる書棚〕の文、塵塚〔ごみため〕のちり。 - - - Coses de mal gust : - - - Massa coses al lloc on la gent s’asseu. Massa pinzells al costat de la tinta. Massa budes al lloc de les pregàries. Massa pedres i plantes al jardí. Massa infants a casa. Massa paraules quan ens trobem amb algú. Massa benmereixements al fer una petició. - - - Coses que àdhuc per massa no són de malveure, com un carretó de llibres (137), massa brossa al brossador.- - - - - - - - - 137 – (129 – 08) Furuguma no fumi. Un carretó per a traslladar llibres. - - o0o

徒然草 - 71 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -71- - - -

名を聞くより、やがて面影はおしはからるゝ心地するを、見る時は、又かねて思ひつるまゝの顔したる人こそなけれ。昔物語を聞きても、この頃の人の家のそこ程にてぞありけむと覺え、人も今見る人の中に思ひよそへらるゝは、誰もかく覺ゆるにや。またいかなる折ぞ、たゞ今人のいふことも、目に見ゆるものも、わが心のうちも、かゝる事のいつぞやありしがと覺えて、いつとは思ひいでねども、まさしくありし心地のするは、我ばかりかく思ふにや。- - - Quan sento el nom d’una persona a l’instant tinc la sensació d’afigurar-me’n les faccions i quan li veig el rostre no s’assembla pas a allò que m’havia imaginat. - - - També quan escolto històries d’antic imagino com eren els habitatges d’aquell temps i també conformo aquella gent amb les persones d’ara. Em pregunto si hom també ho fa. - - - També m’ha passat, en altres ocasions, que algú ha dit quelcom o ha vist alguna cosa que penso ja ha passat abans, emperò, no puc recordar quan succeí, tot i que tinc la sensació de que així fou. Sóc l’únic en pensar d’aquesta mena? - - - o0o

徒然草 - 70 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -70- - - -

玄應の清暑堂〔宮中豐樂院の後の殿〕の御遊に、玄上は失せにしころ、菊亭の大臣〔藤原兼季、西園寺公相の孫〕、牧馬〔（＊玄上と）共に琵琶の名器〕を彈じ給ひけるに、座につきてまづ柱（ぢゅう）をさぐられたりければ、ひとつ落ちにけり。御ふところに續飯（そくひ）をもち給ひたるにて付けられにければ、神供（じんぐ）の參るほどに、よく干て事故（ことゆゑ）なかりけり。いかなる意趣〔遺恨〕かありけむ、物見ける衣被（きぬかづき）（＊原文ルビ「きぬかつぎ」）の、よりて放ちて、もとのやうに置きたりけるとぞ〔顔かくせる婦人の所爲たる事を説明してある〕。 - - - A l’era de Gen-Ô (134) es féu un concert al palau de Seishô després d’haver desaparegut el famós “biwa” Genzô (135). El ministre del Pavelló del Crisantem (136) s’assegué per a tocar el “biwa” dit Bokuba. Primer de tot mentre mirava que tots els trastos fossin a lloc en caigué un. D’una butxaca es tragué una mica de pasta d’arròs que portava i l’enganxà. Mentre s’assecava es feren les ofrenes als déus. No hi hagué cap destorb. - - - Potser per un greuge, una dona amb un mantell de seda amb caputxa s’apropà al “biwa”, arrencà el trast i el tornà a posar com estava abans. - - - - - - - - - 134 – (126 – 01) Era de Gen-Ô (元応) : període que va des de l’any 1391 fins al 1321. No obstant això, el fet que s’explica va passar l’any 1318. - - - 135 – (126 – 03) Genjô (玄上), nom d’un famós “biwa” (琵琶) : instrument semblant a un llaüt. - - - 136 – (126 – 04) Kikutei no Otodo (菊亭の大臣) era Fujiwara no Kanesue (藤原兼季, 1284-1339). També un famós intèrpret de “biwa”. - - - o0o

徒然草 - 69 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -69- - - -

書寫の上人〔播磨書寫山に居た性空、橘善根の子〕は、法華讀誦の功積りて、六根淨〔六根、眼、耳、鼻、舌、身、意の清淨なること〕にかなへる人なりけり。旅の假屋に立ち入られけるに、豆の殻〔此の豆殻の話は支那七歩の詩から出て居る。魏文帝弟曹植を召し七歩の中に詩を作らせ、出來ねば殺すと云つた。その時曹植の詩「煮レ豆持作レ羹、漉レ■（豆＋支：：：大漢和に無し）（＊鼓）以爲レ汁、黄在2釜下1燃、豆在2釜中1泣、本自2同根1生、相煎何太急。」〕を焚きて豆を■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153）ける音の、つぶ＼／と鳴るを聞きたまひければ、「疎からぬ己等しも、うらめしく我をば■（煮の脚を「火」に作る：：：大漢和57153)て、辛（から）き目を見するものかな。」といひけり。焚かるゝ豆がらのはら＼／と鳴る音は、「わが心よりする事かは。燒かるゝはいかばかり堪へがたけれども、力なきことなり。かくな恨み給ひそ。」とぞ聞えける。- - - L’home virtuós de la muntanya de Shôsha (132), per les benmereixences en ses exhaustives lectures del sutra del Lotus (133), havia assolit la purificació dels sis sentits. - - - Una vegada, de viatge, s’aturà en un hostal on eren cuinant mongetes en un foc fet amb les clofolles i sentí que el soroll del crepitar de les flames parlava així : - - - - Cruels que sou! A nosaltres que no us som pas estranyes ens feu passar per l’agonia d’ésser cremades!- - - I les clofolles petant en el foc contestaren : - - - - Per cas ho fem de cor? Cremar ens és insuportable, emperò, no hi podem fer res. No ens blasmeu així!- - - - - - - - - 132 – (125 – 01) L’home virtuós de Shôsha (書寫の上人) era Shôku Shônin (性空上人, 928-1007), un asceta que volia assolir la il·luminació per la purificació mitjançà pràctiques austeres eliminant la seva dependència dels sis òrgans sensorials segons la doctrina budista : ulls, orelles, llengua, nas, cos i ment. - - - 133 – (125 – 02) Referència al “MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus. En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ). Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi. Probablement va ser compilat durant el primer segle d.e.c., uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda. El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans. És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. - - - o0o

徒然草 - 68 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -68- - - -

筑紫に、なにがしの押領使〔數郡の領守で該地方の惡人鎭定の役人〕などいふやうなる者のありけるが、土大根（つちおほね）〔大根〕を萬にいみじき藥とて、朝ごとに二つづゝ燒きて食ひける事、年久しくなりぬ。ある時、館（たち）のうちに人もなかりける隙（ひま）をはかりて、敵襲ひ來りて圍み攻めけるに、館の内につはもの二人出できて、命を惜しまず戰ひて、皆追ひかへしてけり。いと不思議におぼえて、「日頃こゝにものし給ふとも、見ぬ人々のかく戰ひしたまふは、いかなる人ぞ。」と問ひければ、「年來（としごろ）たのみて、あさな＼／めしつる土大根らに候。」といひて失せにけり。深く信を致しぬれば、かゝる徳もありけるにこそ。 - - - A Tsukushi (131) hi havia un determinat inspector del govern que creia que els naps ho guarien tot i durant molts anys en menjà dos rostits tots els matins. - - - Una vegada, tot aprofitant que no havia ningú a la seu del govern, forces enemigues encerclaren i atacaren el lloc. Llavors aparegueren dos soldats de dintre que lluitaren desatents de llurs pròpies vides i els foragitaren. - - - L’inspector preguntà molt admirat : - - - - Fins avui no ho recordo pas haver vist ací ningú que lluités d’aquesta manera. Qui sou? - - - I ells contestaren : - - - - Som els naps que cada matí, des de fa anys, ens feu la fidúcia d’esmorzar-nos. - - - I desaparegueren. - - - Una fe pregona és també un virtut. - - - - - - - - - - 131 – (123 – 01) Tsukushi (筑紫) era el nom antic de Kyûshû (九州), la tercera illa més gran del Japó. - - - o0o

徒然草 - 67 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -67- - - -

賀茂の岩本、橋本〔共に上賀茂神の側にある社〕は、業平、實方〔藤原實方、家時の子、左近中將〕なり。人の常にいひ紛へ〔混同して云ふこと〕侍れば、一とせ參りたりしに、老いたる宮司の過ぎしを、呼びとゞめて尋ね侍りしに、「實方は御手洗〔神社前の川或は泉、参詣人の手を洗ふ所〕に影のうつりける所と侍れば、橋本やなほ水の近ければと覺えはべる。吉水の和尚（くゎしゃう）〔慈鎭和尚の事、東山吉水に居たからかく云ふ。關白忠通の子〕、 - - - 月をめで花をながめし古のやさしき人はこゝにあり原 - - - - - - と詠みたまひけるは、岩本の社とこそ承りおき侍れど、おのれらよりは、なか＼／御存じなどもこそさぶらはめ。」と、いと忝（うや＼／）しくいひたりしこそ、いみじく覺えしか。 - - - 今出川の院の近衞〔今出川院は龜山帝の中宮嬉子、夫に仕へた近衞と云ふ女房〕とて、集どもにあまた入りたる人は、若かりける時、常に百首の歌を詠みて、かの二つの社の御前に、水にて書きて手向けられけり。誠にやんごとなき譽ありて、人の口にある歌おほし。作文詩序などいみじく書く人なり。- - - Els santuaris d’Iwamoto i de Hashimoto a Kamo són dedicats a Nariwara i a Sanekata (127). - - - Un any hi aní, i com tothom confon quin santuari es dedicat a qui, preguntí a un clergue ancià que passava per allà i em digué : - - - - Sembla que el dedicat a Sanekata és en el lloc on la gent el venera i es renta les mans en el rierol davant de la capella i, on es diu, que reflecteix son ànima. Llavors, crec que és el de Hashimoto perquè és aquell que està més a prop de l’aigua. L’abat Yoshimizu composà (128) : - - - Amant la lluna - - - Embadalit amb les flors - - - Des de l’antigor - - - El molt noble i gentil - - - Ariwara és aquí. - - - He sentit dir que és al santuari d’Iwamoto, emperò, vós sembleu potser més informat que no pas jo mateix. Magnífica sa manera tan respectuosa de parlar-me. - - - La dama Konoe (129) era al servei de la princesa d’Imadegawa (130) i autora de nombrosos poemes que són aplegats em les antologies imperials. De jove composava series de cent poemes amb tinta que diluïda en l’aigua del rierol que flueix davant dels dos santuaris, manuscrits que després oferia als santuaris. Fou molt reconeguda i ses poemes eren en boca de tothom. Composà també de manera esplèndida poesia xinesa i pròlegs per a antologies poètiques. - - - - - - - - - 127 – (121 – 02) Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880). Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. - - - Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ésser molt gran i el seu estil encara és admirat. - - - És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙). - - - Fujiwara no Sanekata (藤原実方,? – 998). Poeta. Va morir durant el seu viatge com a governador a la província de Mutsu. - - - 128 – (122 – 07) Yoshimitsu no Kanshô (吉水の和尚) nom amb el qual era conegut el prior Jien (慈円, 1155-1225). - - - 129 – (122 – 10) La dama Konoe (近衞, ¿-?). Era filla de Takatsukasa Korehira (鷹司伊平, 1199-?). - - - 130 – (122 - 10) Princesa Imadegawa (今出川の院). Amb aquest nom era coneguda Kishi (嬉子, 1252-1318)), consort de l’emperador Kameyama (龜山帝, 1249-1305). - - - o0o