NTCJ 40

百万
Hyakuman

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).
El “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), indica que és un text de Zeami :
“百万 世子作”.

En el seu tractat “Sandô” (三道), també anomenat “ Nôsakusho” (能作書 ), Zeami diu que “abans hi havia una obra amb el títol de “Saga ga monogurui no kyôjo”, i que ara és Hyakuman” (昔の嵯峨物狂の狂女今の百万これなり....) : La boja de Saga.
Altres fonts indiquen l'existència de l'obra “Saga no Dainenbutsu no onna monogurui” (嵯峨の大念仏の女物狂) : Les pregàries de la boja de Saga.

En el Fûshikaden (風姿花伝) Zeami també esmenta l'obra tot fent referència al seu pare, Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), i és considera que Zeami fa una revisió del text de Kan'ami amb la seva 百万.


Argument : Un home procedent de les muntanyes de Yoshino va de camí cap a un servei religiós quan es troba un noiet que sembla abandonat i se l'emporta amb ell al temple. Un cop allà l'home pregunta al guardià que s'encarrega del lloc que li expliqui que hi ha allà i què es fa i el guardià mentre li mostra les imatges els hi parla d'una dona trastocada que sempre canta i balla davant de l'estàtua de Buda. L'home i el noiet veuen dintre del temple una dona vestida amb parracs que canta fervorosament en honor de Sakyamuni tot pregant-li que li torni la raó i que pugui trobar el fill perdut. El noiet reconeix sa mare i li demana a l'home que li pregunti qui és i d'on ve. La dona contesta que és de Nara i es diu Hyakuman. Explica que quan va morir el seu marit va veure's separada del fill, i va perdre la raó. Ara només fa que anar per tot arreu i pregar perquè pugui retrobar-lo. L'home li expressa el seu desig de què pugui trobar-lo precisament en aquells llocs on sempre s'hi aplega molta gent. Hyakuman narra totes les seves vicissituds en un monòleg esplèndid on l'amor pel nen perdut li atorga la lucidesa del record. Al final l'home commogut li mostra el noi dient-li que és el fill perdut. L'obra acaba amb lloances a Buda i amb el retorn de Hyakuman i el noi a Nara.


Hyakuman significa etimològicament “un mil.lió”, que aquí es podria interpretar com el nombre, simbòlic, de les pregàries de la mare per retrobar el fill.


Referències :

“Manyôshû” (万葉集).

“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集): “La nova antologia imperial de la poesia japonesa”. Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382). Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河, va regnar entre 1222-1232) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador. Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû. Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.

“Gyokuyowakashû” (玉葉和歌集 )
Col.lecció de Fulles enjoiades, títol que es fa ressò del Kin'yowakashû.
Va ser completada entre 1313 i 1314, dos o tres anys després de ser encarregada per l'emperador retirat Fushimi el 1311. El compilador en va ser Kyôgoku no Tamekane (京極為兼, 1273-1332), descendent de Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). Té 20 llibres i 2.796 poemes.
Aquesta antologia i la Fugashû van ser les úniques col.leccions imperials demanades pels “liberals” Ryogoku i o Reizei. Potser la raó de que tinguin més poemes que les altres antologies imperials es degut al factor polític d'estar en guerra amb l'emperador Go-Nijo.

“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115).
Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.
“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).

“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Fubokuwakashô” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos."Hosshinshû". Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Nota : A continuació poso l'article aparegut el 03.01.10 a la premsa japonesa referent a la troballa d'un rotlle de l'època Muromachi que mostra una escena d'aquesta obra :

世阿弥の能「百万」…鮮やかに　室町時代の貴重な絵巻、米で発見 (1/2ページ)
2010.1.3
米国で発見された室町時代の能の「百万」の絵巻（下、国立能楽堂蔵）と“兄弟本”の桃山時代の絵本（上、個人蔵）＝東京・国立能楽堂（瀧誠四郎撮影）
　室町時代（１４～１６世紀前半）に描かれたとみられる世阿弥作の能舞台の絵巻が米国で見つかり、日本で展示されることになった。この絵巻には、兄弟本とも言える桃山時代（１６世紀後半）の絵本があることも判明、２巻そろって同時公開される。
　米国で発見された絵巻は、満開の桜の下で生き別れの母子が再会する世阿弥作の能「百万」を描いたもので、縦１６．６センチ、横７３８．１センチに１６図をもつ。ニューヨークの日本美術商から国立能楽堂（東京・千駄ケ谷）に持ち込まれた。
　 当初はテーマなどがわからなかったが、その後の研究などで、世阿弥の代表作で女芸能者の百万が登場する「百万」を描いたものであることが判明。芸能史、絵 画史にまたがる貴重な資料として、平成２０年に同能楽堂が収蔵することを決めた。「百万」には桃山時代に描かれた絵本が存在し、集英社版「図説日本の古典 　能・狂言」の表紙に使われるなど、これまで当時の演能を見る重要な作品として知られていたが、今回発見された絵巻はその先行例となる。
　 鑑定を行った国文学研究資料館（東京都立川市）の小林健二教授（中世文学）は「能を描いた絵巻、絵本は室町から江戸初期のものは数が少なく、『松風』など 数例があるくらい。今回発見されたものは保存状態もよく、珍しい兄弟関係の作例があったことにも驚いた。図の数も同じで、直接に絵巻から絵本が作られたか のような類似点も存在する」と高く評価す


o0o

NTCJ 39

三輪
Miwa

La deessa de la muntanya de Miwa.

Autor : Desconegut.

Argument : Al peu de la muntanya de Miwa viu un monjo anomenat Genpin. Cada dia veu una dona que va a la seva cabana per oferir-li un branquilló de badiana i aigua purificadora i que li demana un vestit per protegir-se del fred. El monjo la hi dóna i li pregunta qui és. Ella li respon que viu a prop d'un cedre no lluny d'allà. Un dia un vilatà va al santuari de la deïtat de Miwa i veu penjada d'un arbre la roba que el monjo va donar a la dona i va a dir-li ho. El monjo li parla de la visita de la dona, i decideix anar al lloc on ella li ha dit que viu, i, efectivament, veu la roba penjada. Llavors el déu de Miwa apareix en forma de dona i li explica una antiga llegenda :
El marit d'una dona només la visitava al vespre, i ella va decidir esbrinar d'on venia. Va lligar un fil a la vora del seu vestit i el va seguir, però es va trobar que només la duia fins al peu d'aquell arbre.
La deessa interpreta l'antiga dansa que es va ballar per fer sortir la deessa Amaterasu de la cova on s'havia amagat.
S'enceta l'alba i el monjo es desperta complagut.


Nota : A l'edat mitjana Miwa era considerada la seu del déu "Omiwa" (大神神社 三輪山) a qui se li atribuïa l'art de la poesia. És un dels santuaris més antics del Japó, tot i que no té un santuari principal com és habitual.
La deïtat és encara força popular com a símbol del “sake”, de fet de totes les begudes alcohòliques, i medicina en general. Les boletes fetes amb fulles de cedre utilitzades com una icona arreu del Japó pels comercianta de “sake”
procedeixen dels cedres d'aquest santuari.


Referències :


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Trobem el poema no. 982, d'autor desconegut :
わが庵は三輪の山もと恋しくはとぶらひ来ませ杉立てる門

La meva cabana és al peu de la muntanya de Miwa, si m'enyores vine a veure'm allà on a la porta s'alça un cedre.


“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos.
Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica és recollida en moltes antologies.
Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.
“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Essència literària de la nostra cort.
(Peces escollides per poetes japonesos).
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066), escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.

“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai).
Autor : Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055/57-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. “Shunrai no Zuinô és un tractat poètic encara interessant. Alguna referència data la seva publicació cap a l'any 1115.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre XXII – Tamakazura (玉鬘).
“Godanshô” (江談抄) : Narracions d'Ôe.
Autor : Gon Chûnagon Masafusa / El Conseller Supernumerari del Mig Masafusa (権中納言匡房, 1041-1111). Era Ôe no Masafusa.
Fill d´una família d´intel.lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.
Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.
També va conrear poesia en xinés.
“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos."Hosshinshû". Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155 - 1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda. Tot i que la seva autoria és discutible està provat el seu protagonisme.

“Akazome Emon” (赤染衛門, 956/976? - 1041).
Una de les grans autores que van formar el grup esplendorós de la literatura de l'època Heian amb Murasaki Shikibu (紫 式部, 973 - 1014/1025?), Sei Shônagon (清少納言, 966-1017) i Izumi Shikibu (和泉式部, 976? - ?).

“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de dades.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, naturalment anònimes, en etapes diferents, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Periode de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Shûgyokushû ( 拾玉集 - Col.lecció de les joies recollides)
Obra de Daisôjô Jien / L´abat Jien 前大僧正慈円, 1155-1225)
Historiador. Fill d´una família noble però no massa influent. Als trenta-set anys, en part per les relacions de la seva família i també per la seva capacitat, va ser el cap de la secta budista Tendai arribant posteriorment a ser-ne arquebisbe.
Va unir-se al corrent més innovador de la poesia del moment. Va escriure també sobre els “principis del veritable govern”, obra interessant sobretot pels detalls de l´època. Potser és més conegut pel seu treball històric : Gukan Shô (愚管抄), la seva traducció habitual és “El futur i el passat”, ja que es tracta d'una obra sobre la història, però és literalment “Notes d'un foll”, aparegut entre el 1219 i el 1220.

“Amidakyô” (阿弥陀経) : Sutra sobre la vida eterna de Buda.
És el sutra “SUKHÂVATÎ-VYÛHA DHĀRAṆĪ “, el més curt dels tres sutres anomenats de “La Terra Pura”.

No cal descriure els dos primers clàssics de la història japonesa:
“Kojiki” (古事記).
“Nihon Shoki” (日本書紀), generalment abreujat “Nihongi” (日本紀).


o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)
- 40 -

四十段

昔、若きおとこ、異しうはあらぬ女を思ひけり。さかしらする親ありて、思ひもぞつくとて、この女をほかへをひやらむとす。さこそいへ、まだをいやらず。人の子なれば、まだ心いきおひなかりければ、とゞむるいきおひなし。女も卑しければ、すまふ力なし。さる間に、思ひはいやまさりにまさる。にはかに親この女をおひうつ。おとこ、血の涙をながせども、とゞむるよしなし。率て出でて去ぬ。おとこ、泣く泣くよめる。

出でていなば誰か別の難からんありしにまさる今日は悲しも

とよみて絶え入りにけり。親あはてにけり。猶思ひてこそいひしか、いとかくしもあらじと思ふに、真実に絶え入りにければ、まどひて願たてけり。今日の入相許に絶え入りて、又の日の戌の時ばかりになんからうじていき出でたりける。昔の若人は、さるすける物思ひをなんしける。今の翁、まさにしなむや。


Una vegada un jove s'enamorà d'una noia que no estava gens malament. Els pares d'ell posaren inconvenients, i tement que llur amor esdevingués més fort maldaren per fer fora la noia. Això ho digueren però encara no ho feren. El noi depenia dels pares, era de poc caràcter i no pogué oposar-s'hi. Essent la noia de poca condició (1) tampoc no hi podia fer res. Mentrestant llur amor s'intensificava. Sobtadament els pares enviaren la noia fora. El noi plorà llàgrimes de sang però no pogué aturar-ho. La noia fou escortada lluny d'allà. El noi tot plorant composà :

Quan algú se'n va per a qui és més dura la partença? I avui sóc més afligit. (2)

I havent-ho compost s'esvaní. Els pares foren consternats. Ells ho havien dit tot pensant en el seu fill i no pensaren que fóra tan seriós. Però ell s'havia realment esvanit i els pares, confusos, pregaren als déus. S'havia esvanit al capvespre i no recuperà els sentits fins al jorn següent a l'hora del Gos (3).
Els enamoraments dels joves d'antany eren ben forts. Ho farien els vells d'ara?


- - - - - -


(1)Era una minyona.
(2)Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no. 2326 i Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 826.
(3)Entre les 20 i 21 hores.
o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)



- 39 -

三十九段

むかし、西院の帝と申す帝おはしましけり。その帝の皇女、崇子と申すいまそがりけり。その皇女うせ給て、御葬の夜、その宮の隣なりけるおとこ、御葬見むとて、女車にあひ乗りて出でたりけり。いと久しう率て出でたてまつらず。うち泣きてやみぬべかりける間に、天の下の色好み、源の至といふ人、これも物見るに、この車を女車と見て、寄り来てとかくなまめく間に、かの至、蛍をとりて女の車に入れたりけるを、車なりける人、この蛍のともす火にや見ゆらん、ともし消ちなむずるとて、乗れるおとこのよめる。

出でていなば限りなるべみともし消ち年経ぬるかと泣く声を聞け

かの至、返し、

いとあはれ泣くぞ聞ゆるともし消ち消ゆる物とも我は知らずな

天の下の色好みの歌にては猶ぞありける。

至は順が祖父也。皇女の本意なし。


Fou una vegada un emperador anomenat Saiin no Mikado (1). Tenia una filla, la princesa imperial Takaiko (2). Aquesta princesa havia traspassat, i un home que vivia prop del palau volgué veure aquell vespre la comitiva del funeral i pujà al carruatge d'una dama de la cort per anar-hi plegats. L'home esperà molt de temps però la comitiva no sortia. Condolgut i quan ja pensava en retirar-se, Minamoto no Itaru (3), l'home més fembrer sobre la terra, també volia assistir-hi, i tot veient el carruatge s'hi acostà i volent fer-se el gentil, Itaru, agafà una llumeta i la posà dintre del carruatge. La dama pensà que amb la il.luminació de la llumeneta podia ésser vista i féu per apagar-la, i l'home del carruatge recità :

Quan surti serà la fi de tot; llum extingida, anys escurçats, escolteu les veus ploroses? (4)

Itaru contestà :

Entristit escolto els plors, però no sé pas si la llum apagada és la extinció.

Per ésser un poema de l'home més fembrer de tots fou ben vulgar.

Itaru fou avi de Shitagô (5). El seu comportament vers la princesa Takaiko no fou l'adient.

- - - - - -



(1)Era l'emperador Junna (淳和天皇, 786-840). Anomenat Saiin (西院) perquè quan va abdicar es va retirar a l'ala occidental de palau.
(2)Era la princesa imperial Takaiko (崇子内親王), traspassada el quinze del cinquè mes de l'any 848, als dinou anys.
(3)Minamoto no Itaru (源の至, ¿-?).
(4)Es refereix a quan surti la comitiva funerària.
(5)至 era l'avi de Minamoto no Shitagô (源順, 911-983 ), autor del Wamyô Ruijû Shô (和名類聚抄), una obra compilada entre els anys 931-937 que combina les funcions de diccionari i d'enciclopèdia, el primer text d'aquestes característiques publicat al Japó.




o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 38 -


三十八段

むかし、紀の有常がりいきたるに、歩きてをそく来けるに、よみてやりける。

君により思ならひぬ世中の人はこれをや恋といふらん

返し、

ならはねば世の人ごとに何をかも恋とはいふと問ひし我しも


Una vegada un home anà a casa de Ki no Aritsune (1) però com havia sortit a passejar no el trobà i li envià aquest poema :

Mitjançant vos me n'he adonat d'això que tothom anomena amor.

I Ki no Aritsune contestà :

Com jo no me n'he adonat pregunto a tothom què és això anomenat amor.


- - - - - -


(1)Veure la narració no. 16, nota no. 1.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 37-


三十七段

昔、おとこ、色好みなりける女に逢へりけり。うしろめたくや思けん、

我ならで下紐とくな朝顔の夕かげ待たぬ花にはありとも

返し、

ふたりして結びし紐をひとりしてあひ見るまでは解かじとぞ思



Una vegada un home havia conegut una voluptuosa dona . Com es sentís inquiet li envià aquest poema :

Si no sóc jo no es deslligui el nus del teu cinyell tot i que la campaneta és flor que no espera.

I ella contestà :

No desfaré pas jo sola el nus lligat per nosaltres dos fins a retrobar-nos. (1) (2)



- - - - - -


(1)Poema anònim. MYS no. 2919, amb alguna diferència.
(2)Era costumari en aquell temps que quan un home i una dona tenien relacions sexuals es lliguessin mútuament els cinyells respectius de la roba interior, i només se la deslligaven quan es tornaven a veure. També es deia que l'afluixaven quan la persona era estimada.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 36 -

三十六段

昔、「忘れぬるなめり」と問ひ言しける女のもとに、

谷せばみ峰まで延へる玉かづら絶えむと人にわが思はなくに



Una vegada un home envià un poema a una dona que li havia preguntat “sembla que ja m'heu oblidat” :

Com la fina meravella s'enfila de l'estretor de la vall fins al cim no crec es talli el nostre lligam. (1) (2)


- - - - - -


(1) 玉かづら : aquí 玉 (tama) significa “bell, preciós, etc.”. És un eufemisme (美称
bishô). かづら (kazura) és “planta enfiladissa, meravella”. Així doncs la traducció no és imprescindible car no aporta cap matís diferenciador, i no sempre és traduït.
(2) Poema anònim. MYS no. 3587, amb alguna diferència.



o0o