徒然草 - 60 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -60- -

- - 眞乘院〔仁和寺内の一坊、門主の隱居所〕に、盛親僧都とてやんごとなき智者ありけり。芋頭〔里芋の親〕といふものを好みて多く食ひけり。談義の座にても、大きなる鉢にうづたかく盛りて、膝もとにおきつゝ、食ひながら書をも讀みけり。煩ふ事あるには、七日（なぬか）二七日（ふたなぬか）など療治とて籠り居て、思ふやうによき芋頭をえらびて、ことに多く食ひて、萬の病をいやしけり。人に食はすることなし、たゞ一人のみぞ食ひける。極めて貧しかりけるに、師匠死にざまに錢二百貫〔一貫は一千文〕と坊ひとつを讓りたりけるを、坊を百貫に賣りて、かれこれ三萬疋〔一疋は十文、一貫は百疋と云ふ、三百萬疋（＊ママ）は三百貫。〕を芋頭の錢（あし）と定めて、京なる人に預けおきて、十貫づゝ取りよせて、芋頭を乏しからずめしけるほどに、また他用（ことよう）に用ふる事なくて、その錢（あし）皆になりにけり。「三百貫のものを貧しき身にまうけて、かく計らひける、誠にあり難き道心者（だうしんじゃ）なり。」とぞ人申しける。この僧都、ある法師を見て、しろうるり〔語調が何となく滑稽に聞え坊主らしく聞える出鱈目の綽號、語意を考證する必要はない。〕といふ名をつけたりけり。「とは何ものぞ。」と人の問ひければ、「さるものを我も知らず。もしあらましかば、この僧の顔に似てむ。」とぞいひける。この僧都、みめよく、力つよく、大食（たいしょく）にて、能書、學匠、辯説人にすぐれて、宗の法燈〔一宗の光明たる中心人物〕なれば、寺中にも重く思はれたりけれども、世を輕く思ひたる曲者〔こゝでは變物、ひねくれ者〕にて、よろづ自由にして、大かた人に隨ふといふ事なし。出仕して饗膳などにつく時も、皆人の前すゑわたすを待たず、我が前にすゑぬれば、やがて獨りうち食ひて、歸りたければ、ひとりついたちて行きけり。時非時〔僧は一日一食正午に食する、夫以外に晩食などするをかく云ふ。〕も人にひとしく定めて食はず、我が食ひたき時、夜中にも曉にも食ひて、ねぶたければ晝もかけ籠りて、いかなる大事あれども、人のいふこと聽き入れず。目覺めぬれば、幾夜もいねず。心をすまして嘯き〔こゝでは飄然として居る形容である、空うそぶく有樣。〕歩きなど、世の常ならぬさまなれども、人にいとはれず、よろづ許されけり。徳のいたれりけるにや。 - - - Al monestir de Shinô hi havia un abat de nom Jôshin el qual era molt sabent. Li agradaven molt els nyams i en menjava grans quantitats. Inclús durant ses lliçons sobre les escriptures religioses en tenia un topí ben ple al costat i se’ls menjava mentre llegia els textos sagrats. Quan queia malalt es recollia a la cel.la per a guarir-se durant una o dues setmanes i en menjava moltíssims, i així s’ho curava tot. No en donava mai a ningú, tots se’ls menjava ell sol. - - - Sempre havia estat molt pobre i al morir son mestre aquest li deixà dos-cents “kan” (117) i sa residència. Jôshin se la vengué per cent “kan”, i tots els tres-cents se’ls gastà en nyams. Els deixà en custòdia ca un amic de la capital el qual els hi enviava en lots de cent cada vegada, i d’aquesta manera no li’n mancaven mai. No es gastà els diner en cap altra cosa i així se li acabaren. - - - La gent digué : . . . - Un home pobre que rep tres-cents “kan” i en disposa d’aquesta manera ha d’ésser certament algú amb molta fe. - - - Una vegada, aquest abat veié un bonze i li posà el nom de “Shiroururi” (118). Quan li preguntaren què volia dir aquell nom ell contestà : - - - - No ho sé ni jo mateix. Mes, si això existís s’assemblaria a la cara d’aquest bonze! - - - L’abat era de bona parença, de forta constitució, gran menjaire, excel·lia en cal·ligrafia, en estudis religiosos i en retòrica. Al monestir se’l tenia en gran consideració, una llumenera de la secta, emperò, també com un excèntric, despreocupat dels afers del món, un esperit lliure que no obeïa res ni ningú. Àdhuc a l’hora de dinar després d’un servei religiós, seia a taula sens esperar ningú. Quan era servit començava a menjar tot seguit i quan volia tornar-se’n tot just s’alçava i sortia. No seguia els horaris dels àpats com els altres. Menjava quan li abellia, tan de nit com de matinada. Quan volia dormir es recloïa a la cel.la i encara que fós un afer important no escoltava res d’allò que li deien. Una vegada despert podia estar-se nits sens dormir, anava serè tot indiferent mentre cantava. - - - Era un home diferent, emperò, no era desagradós a ningú i li permetien tot. Potser perquè excel·lia en virtut? - - - - - - - - - 117 – (110 - ) Kan (貫). Un “kan” de monedes de coure (銭 – zeni) equivalia a uns 1000 “monme (匁) amb un pes de 3,75 grs. Les monedes tenien un forat quadrat al centre i se’n feien lligats de 100 o 1000 monedes.- - - 118 – (112 - 13 ) Shiroururi (しろうるり). De fet, es desconeix el seu significat. Shiro (白) vol dir “color blanc” i potser té alguna relació amb el color de la pell de la persona de la qual es parla. També podria estar relacionat amb “shirouri” (白瓜 ) : meló blanc. - - - o0o

徒然草 - 59 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -59- - - -

大事〔こゝでは佛道の修行〕を思ひたたむ人は、さり難き心にかゝらむ事の本意を遂げずして、さながら捨つべきなり。しばしこの事果てて、おなじくば彼の事沙汰しおきて、しか＼〃／の事人の嘲りやあらむ、行末難なく認め設けて〔よくとり調べ始末して〕、年ごろもあれば（＊ママ）こそあれ〔年來かうして居るのならば兎に角、僅な時間ですむのであるからの意。〕、その事待たむ程あらじ、物さわがしからぬやうになど思はむには、え去らぬ事のみいとゞ重なりて、事の盡くる限りもなく、思ひたつ日もあるべからず。おほやう人を見るに、少し心ある際は、皆このあらましにてぞ一期〔一生涯〕は過ぐめる。近き火などに逃ぐる人は、「しばし。」とやいふ。身を助けむとすれば、恥をも顧みず、財（たから）をも捨てて遁れ去るぞかし。命は人を待つものかは。無常の來ることは、水火の攻むるよりも速かに、遁れがたきものを、その時老いたる親、いときなき子、君の恩、人の情、捨てがたしとて捨てざらむや。 - - - Algú que prengui la gran decisió (116) per difícil que sigui d’abandonar aquest món, s’ha d’abstenir d’allò on hi ha posat el cor i deixar-ho tal com era. - - - Alguns pensaran : - - - - Espera’t una mica i acabar-ho. - - - - Tan se val per a esperar una mica més o menys. - - - - La gent se’m riurà si deixo les coses com estan. Ho disposaré de manera que tot sigui més fàcil cara al futur. - - - - Després de tant de temps m’esperaré fins a arranjar-ho, no cal acuitar-me. - - - I així els afers s’aniran apilant i no arribarà mai el jorn que un havia decidit. - - - En general, quan observo la gent, aquells que tenen poca activitat mental, me n’adono que molts passen la vida com si tinguessin tot el temps del món. - - - Quan hi ha foc i la gent s’enfuig, se li dirà que s’esperi una mica? Per a salvar-se un no tindrà cap vergonya en deixar els béns i escapolir-se. La vida no espera l’home. La mort ataca més de pressa que no pas l’aigua i el foc, i és més difícil defugir-se. Quan arribi aquell moment, no haurem d’abandonar, per difícil que sigui, els pares ancians, els infants, el favor de nostramo i l’afecte de la gent? - - - - - - - - - 116 – (108 – 01) 大事. Aquí es refereix al fet d’entrar en religió. - - - o0o

徒然草 - 58 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -58- - - -

「道心あらば住む所にしもよらじ、家にあり人に交はるとも、後世を願はむに難かるべきかは。」といふは、更に後世知らぬ人なり。げにはこの世をはかなみ、必ず生死を出でむと思はむに、何の興ありてか、朝夕君に仕へ、家を顧る營みの勇ましからむ〔氣が乘らうや〕。心は縁にひかれて移るものなれば、靜かならでは、道は行じがたし。その器（うつはもの）昔の人に及ばず、山林に入りても、飢をたすけ、嵐を防ぐよすがなくては、あられぬわざなれば、おのづから世を貪る〔人世の欲を思ふまゝに欲求する。〕（＊頭注脱字あり。補う。）に似たる事も、便りに觸れば、などか無からむ、さればとて、「背けるかひなし。さばかりならば、なじかは捨てし。」なんどいはむは無下の事〔此上ない惡いこと〕なり。さすがに一たび道に入りて、世をいとなむ人、たとひ望みありとも、勢ひある人の貪欲多きに似るべからず。紙の衾（ふすま）麻の衣、一鉢のまうけ〔僧は鐵鉢に食料を入れるから云ふ、一杯の食物の用意〕、藜の羮（あつもの）〔藜の吸物、粗食の意。韓愈の詩に「藜羮尚如レ此肉食安可レ營。」〕、いくばくか人の費（つひえ）をなさむ。もとむる所はやすく、その心早く足りぬべし。形に恥づる所もあれば、さはいへど、惡にはうとく、善には近づくことのみぞ多き。人と生れたらむしるしには、いかにもして世を遁れむ事こそあらまほしけれ。偏に貪ることをつとめて、菩提〔正しい佛教の悟り、飜譯名義集に「道之極者稱曰2菩提1。」〕に赴かざらむは、よろづの畜類にかはる所あるまじくや。 - - - Es diu : - - - - Mentre tinguis fe no importa on visquis. Pots tenir casa i barrejar-te amb la gent sens que açò sigui cap impediment per a pregar per a la vida futura. - - - Aquells que parlen així no en saben res de la vida futura. - - - Quan un s’adona de què aquest món és efímer i pensa en defugir el cicle de la vida i la mort, quin gaudi pot haver en servir son senyor matí i nit i posar el cor en els afers de la família? - - - El cor de l’home és influenciat per tot allò que l’envolta, i si no viu en pau no podrà seguir el camí de la virtut. - - - La gent d’avui no té la capacitat d’aquells de l’antigor. Es reclouen en muntanyes i boscos i si no poden assadollar la fam ni protegir-se de les tempestes ho troben insuportable. És natural que no puguin fer altrament que deixar-se emportar per la cobejança dels plaers d’aquest món. Així doncs, és absurd dir : - - - - És inútil rebel·lar-se contra el món. Per què, doncs, abandonar-lo? - - - Per tant, una vegada en el camí de Buda, cansats del món, tot i que encara es tinguin desitjos no s’assemblaran pas a la ben arrelada cobejança dels poderosos. - - - Quant li costa una flassada de paper, un vestit de cànem, una escudella per a l’arròs i una sopa de bledes? Allò que vol és fàcil d’haver i en serà prestament satisfet. .- - - - Com és avergonyit de son aparença (115) moltes vegades s’allunyarà del mal i s’aproparà a la bondat. És desitjable que essent de naturalesa humana volguéssim allunyar-nos del món. Si encegats per la cobejança descurem el camí de la salvació no som pas diferents de totes les altres bèsties. . . . - - - - - - 115 – (106 – 22) Es refereix a l’aspecte que té un bonze amb el cap afaitat i la roba de color negre. - - - o0o

徒然草 - 57 .- - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text. - - - -57- - - -

人のかたり出でたる歌物語の、歌のわろきこそ本意なけれ。すこしその道知らむ人は、いみじと思ひては語らじ。すべていとも知らぬ道の物がたりしたる、かたはらいたく〔傍で見て居ても氣の毒で〕聞きにくし。 - - - És descoratjador que en una reunió sobre poesia es parli de poemes dolents. Per pocs coneixements que es tinguin no s’hauria de dir que són de mereixement. - - - És ridícul i insuportable sentir algú parlar de coses de les quals no té coneixements. - - - o0o

徒然草 - 56 - ´ Tsurezuregusa´ - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -56- - - -

久しく隔たりて逢ひたる人の、わが方にありつる事、數々に殘りなく語り續くるこそあいなけれ。へだてなく馴れぬる人も、ほどへて見るは恥しからぬかは。次ざまの人〔身分のよくない人〕は、あからさまに〔一寸、かりそめ（＊に）〕立ち出でても、興ありつることとて、息もつぎあへず語り興ずるぞかし。よき人〔品格のよき人〕の物がたりするは、人あまたあれど、一人に向きていふを、自ら人も聽くにこそあれ。よからぬ人は、誰ともなく數多の中にうち出でて、見る事のやうに語りなせば、皆同じく笑ひのゝしる〔大聲あげて騒ぐ〕、いとらうがはし〔亂りがはし〕。をかしき事をいひてもいたく興ぜぬと、興なき事をいひてもよく笑ふにぞ、品のほどはかられぬべき。人の見ざま〔樣子〕のよしあし、才ある人はその事など定めあへるに、おのが身にひきかけていひ出でたる、いとわびし〔厭だ〕。 - - - És exasperant trobar-se amb algú que feia molt temps que no ens veien i comença a explicar-nos totes les coses que li han passat des de llavors. Encara que amb una persona que hi teniu molta relació si us trobeu després d’un temps, no sentireu una certa reserva? La gent vulgar, encara que surti poc de casa seva, ens explicarà molt complagut i sens aturador tot allò que li hagi passat. Quan una persona educada explica quelcom a algú, tot i haver-hi molta gent, hom l’escoltarà de mena. Els mal educats, sens adreçar-se a ningú en particular, començaran a parlar enmig de tothom de tot allò que veuen i tothom esclafirà de riure. Es valorarà certament la qualitat d’una persona quan diu una cosa entretinguda sens immutar-se, i se’n riurà quan diu coses sens importància. És molt desagradós quan s’avalua la bona o la mala aparença o la intel·ligència d’algú fent comparació amb aquell que parla. - - - o0o

徒然草 - 55 - - - Tsurezuregusa - - - . Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -55- - - -

家のつくりやうは夏をむねとすべし。冬はいかなる所にも住まる。暑き頃わろき住居（すまひ）は堪へがたきことなり。深き水は涼しげなし、淺くて流れたる、遙かに涼し。細かなるものを見るに、遣戸〔横に引いてあける戸〕は蔀の間〔格子のはまつた部屋〕よりもあかし。天井の高きは、冬寒く、燈くらし。造作〔家の建具類〕は用なき所をつくりたる、見るもおもしろく、よろづの用にも立ちてよし。」とぞ、人のさだめあひ侍りし。 - - - Quan es construeix una casa s’hauria de tenir present l’estiu. A l’hivern es pot viure en qualsevol lloc. La calor en una casa mal feta és insuportable. - - - L’aigua fonda no dona la sensació de frescor. L’aigua de sobrefaç flueix i és molt més fresca. - - - Per a mirar coses menudes, una porta corredissa és millor que una amb finestrons i frontisses. . . . Un sostre alt dona fred a l’hivern i hi calen llums. - - - Una casa amb espais sens usos determinats és agradosa de veure i hom en pot decidir l’esmerç que desitgi.- - - o0o

徒然草 - 54 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -54- - - -

御室〔仁和寺の事〕にいみじき兒のありけるを、いかで誘ひ出して遊ばむとたくむ法師どもありて、能あるあそび法師〔藝才があり人に興を添へ得る法師〕どもなど語らひ〔仲間にひき入れ〕て、風流の破籠（わりご）やうのもの〔中に隔てがあつて割つてある辨當の類〕、ねんごろに營み出でて、箱風情のものに認め入れて、雙（ならび）の岡〔御室にある丘陵〕の便りよき所〔都合のよい所〕にうづみおきて、紅葉ちらしかけなど、思ひよらぬさまにして、御所へまゐりて、兒をそゝのかし出でにけり。うれしく思ひて、こゝかしこ遊びめぐりて、ありつる〔例の、前に埋めた所を意味する。〕苔の筵に竝みゐて、「いたうこそ困じにたれ。あはれ紅葉を燒（た）かむ人〔白氏文集の「林間暖レ酒燒2紅葉1」の句意を採り、酒を暖めん人〕もがな。しるしあらむ僧たち、いのり試みられよ。」などいひしろひて、埋みつる木のもとに向きて、數珠（ずゝ）おしすり、印〔眞言宗の秘密法、指にて種々の形をして呪法とする。〕こと＼〃／しく結びいでなどして、いらなく〔勿體らしく、大仰に〕ふるまひて、木の葉をかきのけたれど、つや＼／〔とんと〕物も見えず。所の違ひたるにやとて、掘らぬ所もなく山をあされども無かりけり。埋（うづ）みけるを人の見おきて、御所へ參りたる間に盜めるなりけり。法師ども言の葉なくて、聞きにくくいさかひ腹だちて歸りにけり。あまりに興あらむとすることは、必ずあいなき〔面白味がない〕ものなり。 - - - A Omuro (113) hi havia un acòlit molt atractiu i els bonzes no sabien què fer per a temptar-lo perquè es divertís amb ells. - - - Demanaren ajut a altres bonzes més avesats en l’organització de festes, aprestaren una carmanyola molt parençosa amb bones menges i la posaren en una capsa que colgaren en un indret adient de Narabinooka. Ho taparen amb una escampadissa de fulles d’auró perquè ningú no se n’adonés de res, s’entornaren i convidaren al noi que els acompanyés.- - - Els bonzes s’entreteniren alegrois ací i allà, i estengueren una estoreta sobre la molsa del lloc on havien colgat la capsa. - - - - Ah! Estic baldat! - - - - Algú podria fer un foc amb les fulles d’auró (114)! - - - - A veure si fem una predicció amb nostre pregàries....... - - - Es posaren davant de l’arbre sota el qual havien colgat la capsa. Friccionaren llurs rosaris, fent signes màgics cargolant els dits de manera exagerada i escarbotaren entre les fulles caigudes, emperò, no hi trobaren res. Potser s’havien equivocat de lloc i no deixaren d’escarbotar per tota la muntanya, emperò, res de res. Algú els havia vist colgant la capsa i la robà mentre ells tornaven al temple. Els bonzes restaren una estona sens badar paraula, emperò, acabaren dient-se coses molt desagradoses, es barallaren i tornaren tots ben enfadats. - - - Qualsevol ardit massa enginyós acabarà en fallida. - - - - - - - - - 113 – (99 – 01) Omuro (御室) és un altre nom per designar el temple de Ninnaji (仁和寺). - - - 114 – (101 – 13) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. Un dels poemes recollits explica que es pot escalfar el vi amb les fulles mortes d’auró. - - - o0o