徒然草 – 07 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-07- [ あだし野〔山城愛宕山の麓にある野〕の露消ゆる時なく、鳥部山〔山城愛宕郡清水寺附近の墓地〕の煙立ちさらでのみ住み果つる習ひならば、いかに物の哀れもなからむ。世は定めなきこそいみじけれ。命あるものを見るに、人ばかり久しきはなし。かげろふの夕を待ち〔淮南子に「蜉蝣朝生而夕死、而盡2其樂1。」〕、夏の蝉の春秋を知らぬもあるぞかし。つく＼〃／と一年（ひととせ）を暮らす程だにも、こよなうのどけしや。飽かず惜しとおもはば、千年（ちとせ）を過すとも、一夜の夢の心地こそせめ。住みはてぬ世に、醜きすがたを待ちえて、何かはせむ。命長ければ恥おほし〔莊子に「壽則多辱」〕。長くとも四十（よそぢ）に足らぬほどにて死なむこそ、目安かるべけれ。そのほど過ぎぬれば、かたちを愧づる心もなく、人にいでまじらはむ事を思ひ、夕（ゆふべ）の日に子孫を愛し、榮行（さかゆ）く末を見むまでの命をあらまし〔豫想する、豫期する〕、ひたすら世を貪る心のみ深く、物のあはれも知らずなり行くなむあさましき。 Si no desaparegués la rosada d’Adashino, si sempre s’alcés la fumera de la muntanya de Toribe (12) i ens acostuméssim a viure eternament, com sentiríem l’emoció de les coses? L’encant del món és precisament son incertesa. Mirem les criatures vives: cap d’elles no viu tant com l’home. L’efímera no espera la vesprada (13), la cigala d’estiu no coneixerà pas la primavera ni la tardor (14). És extraordinari viure plenament en serenor encara que només un any. Emperò, si un no en té prou així, podria viure mil anys, i amb tot, li semblaria el somni d’una sola nit. No podem viure eternament en aquest món. Així doncs, per què esperar la lletjor de nostra parença? A llarga vida més vergonya (15). Morir abans dels quaranta anys seria l’adient. Un cop passada aquesta edat un ja té vergonya de son aparença i no pensa en sortir i barrejar-se amb la gent. En el capvespre de son existència estima sa descendència (16) i desitja viure per a veure’ls esdevenir pròspers. La cobejança per a aquest món creix en son cor i deixa de copsar la bellesa de les coses (17), i n’és lamentós. - - - - - - 12 – (26 – 01) Adashino (あだし野) era el nom d’un cementiri. Toribeyama (鳥部山) és encara actualment el cementiri principal de Kyoto. La referència al fum sembla indicar que va ser també un crematori. 13 – (26 – 04) Referència a l’Enanji (淮南子 - 説林訓), un compendi d’essaigs xinesos que es van celebrar a la cort de Liu A, rei de Huainan, poc abans de l’any 139 a.e.c. Tracta sobre conceptes taoistes, confucionistes i legalistes. En xinès és “Huainanzi”. 14 – (26 – 05) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 逍遙遊. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 15 – (26 – 07) Referència a un text de Zhuangzi (莊子, 369-286 a.e.c. ): 天地. Chuang-tzu en l’antiga transcripció fonètica. 16 – (26 - 08 ) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat de l’era Heian. Hi ha una frase semblant en els escrits de Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista). 17 – (26 - 09) Referència al capítol no. 03 (栂尾上人物語ノ事) del Shasekishū (沙石集), també llegit Sasekishū, : Recull de sorra i pedres. Obra en cinc volums amb paràboles budistes escrita per Mujū Dōkyō (無住道曉, 1227 - 1312) cap a l’any 1283. o0o

徒然草 – 06 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-06- 我が身のやんごとなからむにも、まして數ならざらむにも、子といふもの無くてありなむ。前中書王〔中書は中務卿の唐の官名、兼明親王、醍醐帝の皇子〕、九條太政大臣〔藤原伊通、宗通の子〕、花園左大臣〔源有仁、輔仁親王の子〕、皆族（ぞう）絶えむ事を願ひ給へり。染殿大臣〔藤原良房、冬嗣の子〕も子孫おはせぬぞよく侍る。末の後れ給へる〔子孫の劣れる〕は、わろき事なりとぞ、世繼の翁の物語（＊大鏡）にはいへる。聖徳太子の御（み）墓を、かねて築（つ）かせ給ひける時も、「こゝをきれ、かしこを斷て。子孫あらせじと思ふなり。」と侍りけるとかや. Que els nobles i més encara aquells que són inferiors, pel que fa a fills no n’haurien d’haver. Saki no Chûshôo (7), Kujô no Ôkiotodo (8), i Hanazono no Sadaijin (9), tots desitjaven que llurs llinatges acabessin amb ells. Somedono no Otodo (10), com es diu al Yotsugi no ôkina no monogatari : - És millor no haver descendència. Quina desgràcia que els fills fossin inferiors als pares! Quan el príncep Shôtoku (11) es féu construir una tomba en vida es diu que disposà : - Talleu per ací i escurceu per allà. No en vull de descendència! - - - - - - 07 – (24 – 04) Saki no Chūshoō (前中書王) : l’anterior cap principal de palau. Era el príncep imperial Kaneakira (兼明親王) (914–987). Fill de l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). 08 – (24 - 05) Kujô no Ôkiotodo (九條太政大臣 – El Gran Ministre Kujô) era Fujiwara no Koremichi (藤原伊通, 1093-1165). 09 – (24 – 06) Hanazono no Sadaijin (花園左大臣) era Minamoto no Arihito (源 有仁 , 1103-1149). Mort als quaranta-cinc anys. 10 – (24 – 07) Somedono no Otodo. (染殿大臣) era Fujiwara no Yoshifusa (藤原 良房, 804-872). Tot i que l’autor diu que la frase és del Yotsugi no ôkina no monogatari (世継の翁の物語) : històries del vell Yotsugi (un nom alternatiu per Ôkagami -大鏡-), aquest és el nom més emprat, : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025. La frase no apareix en aquesta obra. 11 – (24 – 09) Príncep Shotoku (聖徳太子, 573-621), també conegut com príncep Umayado (厩戸皇子) i príncep Kamitsumiya (上宮皇子). o0o

徒然草 – 05 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-05- 不幸に憂へに沈める人の、頭おろしなど、ふつゝかに〔拙乏に淺薄に〕思ひとりたるにはあらで、有るか無きかに門さしこめて、待つこともなく明し暮らしたる、さるかたにあらまほし。顯基（あきもと）中納言〔源顯基、大納言俊賢の子〕のいひけむ、「配所〔流罪の地〕の月、罪なくて見む。」こと、さもおぼえぬべし。 És desitjable que aquell que enfonsat en el desesper per una desgràcia tanqui la porta de casa perquè ningú no sàpiga si hi és o no, i que visqui dia i nit sens esperar res abans que, eixelebrat, s’afaiti el cap. Es diu que el Conseller del Centre Akimoto (6) digué de contemplar la lluna en l’exili puix que no era culpable de cap crim, i certament és així! - - - - - - 06 – (23 – 07) Akimoto Chûnagon (顯基中納言) era Minamoto no Akimoto (源顯基, ¿-?). Quan l’emperador Go- Ichijô ((後一条天皇,1008-1036) va morir, Akimoto, un noble de la cort que llavors tenia trenta-set anys, va entrar en religió i va anar a viure a la muntanya d’Ôhara. o0o

徒然草 – 04 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-04- 後の世のこと心に忘れず、佛の道うとからぬ、心にくし。 Admirable aquell que en son cor no oblida la vida futura i no s’allunya del camí de Buda. o0o

徒然草 – 03 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -03-

よろづにいみじくとも、色好まざらむ男（をのこ）は、いとさう＼〃／しく〔寂しく慊らず〕、玉の巵（さかづき）の底なき心地ぞすべき。露霜にしほたれて、所さだめず惑ひ歩（あり）き、親のいさめ、世のそしりをつゝむに、心のいとまなく、合ふさ離（き）るさ〔一方よければ一方うまくゆかぬこと〕に思ひ亂れ、さるは獨り寢がちに、まどろむ夜なきこそ、をかしけれ。さりとて一向（ひたすら）たはれたる方にはあらで、女にたやすからず〔與し易くなく〕おもはれむこそ、あらまほしかるべき業なれ。 Un home pot excel·lir en tot, emperò, si no ho fa en ses relacions amoroses seria tan desagradós com una copa de vi sens fons. És ben plaent un home amb la roba molla de gebrada, vagarejant sens lloc on anar, aclaparat sens assossec pels retrets dels pares i les maldiences de la gent, amb la dèria de com sortint-se’n, i al cap i a la fi, bo per a dormir sol, sens nits de son. Tot i així, no deixar-se emportar massa per la luxúria i que les dones no el tinguin per massa fàcil; açò seria el millor. o0o

徒然草 – 02 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-02- いにしへの聖の御代の政をも忘れ、民の憂へ、國のそこなはるゝをも知らず、萬にきよら〔華麗〕を盡して、いみじと思ひ、所狹きさましたる人こそ、うたて、思ふところなく見ゆれ。「衣冠より馬車（うまくるま）に至るまで、あるに隨ひてもちひよ。美麗を求むることなかれ。」とぞ九條殿〔右大臣藤原師輔、忠平の子〕の遺誡（ゆゐかい）にもはべる。順徳院の、禁中の事ども書かせ給へる〔順徳院の御著禁秘抄〕にも、「おほやけの奉物（たてまつりもの）はおろそかなるをもてよしとす。」とこそ侍れ。 Aquells que obliden la forma de governar dels savis emperadors de l’antigor, que no pensen en l’aflicció de la gent i en els greuges de la nació, que es lliuren absolutament a la magnificència considerant-ho important, que fan com si el món els hi fos petit , són homes desassenyats. El comte Kyô (4) deixà escrit en ses darreres voluntats: - Feu amb les coses que tingueu, des dels vestits de la cort fins als cavalls i els carruatges! No cerqueu l’aparença! També en el llibre de l’emperador retirat Junkoku (5), sobre els cerimonials de la cort, es diu : - Seria adient que l’abillament de l’emperador fos senzill. - - - - - - 04 – (21 – 05) Kujō-dono (九條殿) era Fujiwara no Morosuke (藤原 師輔, 909-960). Va ser ministre de la Dreta 05 – (21 – 06) Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kinpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”. La nota que figura al 徒然草 és del capítol no. 03. La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. o 0 o

徒然草 – 01 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

つれづれなるまゝに〔退屈なので〕、日ぐらし〔終日〕硯に向ひて、心に移り行くよしなしごと〔つまらぬ事、らちもない事〕を、そこはかとなく〔とりとめもなく〕書きつくれば、怪しうこそ物狂ほしけれ。 Al capvespre, quan en hores desvagades, davant del tinter, esborrallo les bajanades que en passen pel cap, me n’adono que n’és d’estrany tantes nicieses. -01- いでや〔偖、之は前の節と續く心持と見たい〕、この世に生れては、願はしかるべきことこそ多かめれ。帝の御（おん）位はいともかしこし。竹の園生〔皇族〕の末葉まで、人間の種ならぬぞやんごとなき〔特に貴い〕。一の人〔攝政關白〕の御ありさまはさらなり、唯人（たゞうど）も、舎人〔朝廷より許された護衞隨身〕などたまはる際は、ゆゝし〔すてきである〕と見ゆ。その子、孫（うまご）までは、はふれにたれど〔零落したけれども〕、なほなまめかし。それより下つ方は、ほどにつけつゝ、時に逢ひ、したり顔なるも、みづからはいみじと思ふらめど、いと口惜し。法師ばかり羨しからぬものはあらじ、「人には木の端のやうに思はるゝよ。」と、清少納言が書けるも、げにさることぞかし。勢猛にのゝしりたるにつけて、いみじとは見えず。増賀聖のいひけむやうに、名聞ぐるしく、佛の御教（みをしへ）に違ふらむとぞ覺ゆる。ひたぶるの世すて人は、なか＼／あらまほしき方もありなむ。人はかたち有樣の勝れたらむこそ、あらまほしかるべけれ。物うち言ひたる、聞きにくからず、愛敬ありて、詞多からぬこそ、飽かず對（むか）はまほしけれ。めでたしと見る人の、心劣りせらるゝ本性（ほんじゃう）見えむこそ、口をしかるべけれ。人品（しな）容貌こそ生れつきたらめ、心はなどか、賢きより賢きにも、うつさば移らざらむ。かたち心ざまよき人も、才なくなりぬれば、人品くだり、顔憎さげなる人にも立ちまじりて、かけずけおさるゝ〔わけもなく壓倒される〕こそ、本意なきわざなれ。ありたきことは、まことしき文の道〔質實な學問、修身齊家の道〕、作文、和歌、管絃の道、また有職〔朝廷武家などの典禮に通ずる事〕に公事のかた〔朝廷の政事儀式の方面〕、人の鑑ならむこそいみじかるべけれ。手など拙からずはしりがき、聲をかしくて拍子（はうし）とり、いたましうするものから〔酒をすゝめられて恐縮したやうにはして居るものの〕、下戸ならぬこそ男（をのこ）はよけれ。 Bé, sembla que hem vingut a aquest món tots ben plens de desitjos. El tron de l’imperi ens és massa excels. Aquells nascuts al “Jardí dels bambús” (1), fins a les darreres fulles, no són de la llavor dels humans, són sagrats. Els cancellers, naturalment, els nobles sens càrrecs oficials i els que serveixen a la cort, són esplèndids, fins i tot llurs fills i néts, tot i en decadència, són refinats. Aquells de classe inferior que són afortunats de conservar llurs posicions i ho fan amb arrogància, considerant-se importants, és molt lamentós. Res no és menys envejable que un religiós. Sei Shônagon (2) escriví que “Per a la gent els religiosos són com trossos de fusta”, i és ben cert! Tot i que llurs cridòries siguin vehements, ningú no els considerarà admirables. Com el virtuós Soga (3) digué, el renom és pertorbador i no s’adiu gens amb els preceptes de Buda. Aquell que desitgi retirar-se del món ho hauria de fer de debò. Aquells que destaquen per llurs bones aparences són d’enveja, emperò, que allò que digueren no fos pas de mal sentir, agradable, mes poc parlador, llavors un no se’n cansaria pas. És deplorable quan algú que un considera admirable ens mostra sa vera naturalesa inferior. El caràcter i l’aparença ens venen de naixement, emperò, no podria nostre cor anar d’allò que és bo a allò que és millor? Aquell que sigui d’aparença i de bon cor, si no té seny es barrejarà amb gent vulgar i d’aparença desagradosa, certament llastimós. Allò desitjós és tenir bons fonaments de literatura, escriure en prosa, fer poesia en la nostra llengua i compondre música, i encara coneixements dels usos i costums de la cort on la gent s’hi pogués emmirallar. Escriure amb mà gens matussera, cantar amb aptesa i ritme, i tot i poc prest a beure no ser abstemi, açò és un bon home. - - - - - - 01 – (18 – 01) 竹の園生 (Take no sonô) :Jardí de bambú. Aquí representa la família imperial. Té origen en un jardí que va fer Liu Wu (劉武, 168-144 a.e.c.) que va rebre el nom pòstum de príncep Xiao de Liang (梁孝王). També se’l coneix com a “rei” Xiao de Liang. 02 – (18 – 06) Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025), autora del Makura no Sôshi (枕草子). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 03 - (18 – 08) Sôga (増賀, 917-1003), monjo de la secta budista Tendai (天台宗). Mort al 87 anys. o0o