KOKINSHÛ (古今集) -28-

寛平御時きさいの宮の哥合のうた

Poema presentat al concurs amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (veure Kokinshû -8-).

み吉野の山べにさけるさくら花雪かとのみぞあやまたれける
みよしののーやまべにさけるーさくらばなーゆきかとのみぞーあやまたれける

Prop de les muntanyes del gran Yoshino han florit els cirerers i, de debò, he cregut que era la neu.

Poema no. 60

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.
Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.
És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -45-

あひみての後のこころにくらぶれば昔はものを思はざりけり [43]
ai mite no-nochi no kokoro ni-kurabureba-mukashi wa mono wo-omowazari keri

He vist el meu amor. Si comparo els meus sentiments d´ara, abans no havia estimat ningú.

Nota : Seleccionat del Shûishû sota el tòpic : Tema desconegut, però en l´esborrany anterior d´aquest mateix recull la nota diu que es tracta d´un poema enviat al matí següent després de visitar una dama.

És un convencionalisme que podríem qualificar d´imprescindible aquell temps.

Shûishû no. 710. Amor. 拾遺集 / /恋.

Autor : Chûnagon Atsutada / El conseller Atsutada (権中納言敦忠, 906-943).

Era Fujiwara no Atsutada (藤原敦忠). També conegut sota els noms de : Hon-In-Chûnagon (本院中納言) i Biwa Chûnagon (琵琶中納言).

Poeta molt famós per la seva tècnica.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -34-

常はさね思はぬものをこの月の過ぎ隠らまく惜しき宵かも

つねはさね,おもはぬものを,このつきの,すぎかくらまく,をしきよひかも

No sempre em sento així. Que aquesta lluna passi i es pongui fa ben trista la nit.

Poema nº 1069

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -44-

契りきなかたみに袖をしぼりつつ末の松山浪越さじとは

[42]

chigiriki na-katami ni sode wo-shibori tsutsu-Sue no matsu-yama-nami kosaji to wa

Havíem promès, les nostres mànigues amarades de llàgrimes, que les onades no arribarien a les pinedes de Sue.

Nota : El poema fa referència al poema no.1093 del Kokinshû :

君をおきてあだし心をわがもたばすゑの松山浪もこえなむ

kimi wo okite-adashikokoro wo-waga mo taba-Sue no matsuyama-nami mo koenamu

Si el meu cor fos inconstant i capaç d´oblidar-te, que les onades de la mar colguin les pinedes de Sue.

La nota que apareix en el Goshûishû respecte al poema de Motosuke aclareix que era adreçat a una dona que havia canviat els seus sentiments cap a una altra persona.
Poema escrit pel poeta per a un amic en aquestes circumstàncies:

心變り侍りける女に、人に代りて

Goshûishû no. 770. Amor. 後拾遺集 / 恋.

Autor : Kiyohara no Motosuke (清原元輔, 908-990)

Pare de Sei Shônagon (清少納言, 965-1010?).

Recopilador conjuntament amb altres literats d´una antologia basada en el Man´yôshû i el Gosenshû (aprox. 951).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

KOKINSHÛ (古今集) -27-

さくらの花のもとにて年のおいぬることをなげきて よめる

Compost sota les flors del cirerer tot deplorant la pròpia vellesa.

いろもかもおなじむかしにさくらめど年ふる人ぞあらたまりける

いろもかもーおなじむかしにーさくらめどーとしふるひとぞーあらたまりける

Des d'antany el color i la fragància de la flor del cirerer és sempre la mateixa, però no pas l'home que canvia amb els anys.

Poema no. 57

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850 - 904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.
Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.
És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori no Shû (忠見集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -43-

恋すてふわが名はまだき立ちにけり人知れずこそ思ひそめしか [41]
koisu chô-waga na wa madaki-tachi ni keri-hito shirezu koso-omoi someshi ka

És clar que estimo, però la brama del que sento ja s´ha escampat arreu, i ningú no l´havia de saber el meu amor.

Nota : Aquest és el poema que va quedar finalista en el concurs de l´any 960 :

天暦の御時の歌合

En una col.lecció de narracions curtes de Mujû Ichien (無住一円) titulada “De sorra i pedra” (沙石集, 1279-1283) es diu que el poeta va sentir-se tant frustrat pel resultat final que va deixar de menjar, va emmalaltir i va morir poc després, la qual cosa no és certa ja que el seu recull personal Tadami no shû (忠見集) va aparèixer molts anys després. Tot i el seu segon lloc el poema va ser molt apreciat.

Shûishû no. 621. Amor. 拾遺集 / 恋.

Autor : Mibu no Tadami (壬生忠見, ?-?, aprox. any 1000)

Fill de Mibu no Tadamine (壬生忠岑 act.lit. 892-920).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -33-

うち渡す武田の原に鳴く鶴の間なく時なし我が恋ふらくは

うちわたす,たけたのはらに,なくたづの,まなくときなし,あがこふらくは

A l’altra banda dels camps de Taketa la clamadissa de les grues és incessant com el meu amor.

Poema nº 760

Autor : Dama Ôtomo no Sakanoue (大伴坂上郎女, 695?-750), tieta i sogra alhora d’Ôtomo no Yakamochi.

Cap al 728 va anar a viure amb el seu seu germanastre Ôtomo no Tabito (大伴の旅人,665-731) per fer-se càrrec de l’educació del seu nebot. A la mort de Tabito va continuar amb Yakamochi i va ajudar-lo en la seva activitat literària.

Es va casar amb un príncep, i quan va quedar-se vídua va tornar a maridar-se amb un membre molt important de la família Fujiwara. Va tenir una filla que l’any 740 va contraure núpcies amb Yakamochi. El 746 Yakamochi va deixar la capital amb la seva esposa per anar a ocupar el càrrec de gobernador d’una província.

Sakanoue va continuar escrivint poesia fins a la seva mort.

Quan el seu nebot va preparar aquesta antologia hi va incloure setanta-nou poemes d’ella, més que de qualsevol altre autora.