徒然草 - 79 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -79- - - -

何事も入りたたぬさましたるぞよき。よき人は知りたる事とて、さのみ知りがほにやはいふ。片田舎よりさしいでたる人こそ、萬の道に心得たるよしのさしいらへはすれ。されば世に恥しき方もあれど、自らもいみじと思へる氣色、かたくななり。よく辨（わきま）へたる道には、必ず口おもく、問はぬかぎりは、言はぬこそいみじけれ。 - - - Un no hauria de palesar un coneixement pregon sobre una matèria. Una persona educada parla amb arrogància d’allò que sap? Un que vingui de rodalies parlarà com un saberut de qualsevol matèria. Hom que l’escolti se’n vergonyarà i tot i que tingui bones qualitats serà menystingut. Aquell que entès en algunes matèries sempre és prudent i només parla d’allò que li pregunten és admirable.- - - o0o

徒然草 - 78 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -78- - - -

今樣の事どもの珍しきを、いひ廣めもてなすこそ、又うけられね。世に事ふりたるまで知らぬ人は心にくし。今更の人〔今あらたに交際する人〕などのある時、こゝもとに〔こちらで〕言ひつけたる〔云ひ馴れた〕言種（ことぐさ）、物の名など心得たるどち、片端言ひかはし、目見合はせ笑ひなどして、心しらぬ人に心得ず思はすること、世なれず〔社交馴れない（かく樂屋落を云つて喜ぶからだ）〕よからぬ人の必ずあることなり。 - - - També és intolerable com s’estenen i es tracten les noves d’avui. Són d’admirar aquells que no en som coneixedors fins que ja són velles per a tothom. És de maleducats i desconsiderats que quan hi ha un nouvingut es facin comentaris, s’esmenti gent que només ells i llurs companys coneixen, que parlin entre ells fent-se mirades i rient-se. Açò fa que el nouvingut, no avesat, no entengui res i es senti estrany. - - - o0o

徒然草 - 77 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -77- - - -

世の中に、そのころ人のもてあつかひぐさ〔もて囃す材料〕に言ひあへること、いろふ〔取扱ふ、干渉する〕べきにはあらぬ人の、能く案内（あない）知りて、人にもかたり聞かせ、問ひ聞きたるこそうけられね〔呑み込めない〕。殊にかたほとりなる聖法師などぞ、世の人の上はわが如く尋ね聞き、如何でかばかりは知りけむと覺ゆるまでぞ言ひ散らすめる。- - - És inacceptable que quan hi ha gent comentant alguna nova hi intervingui algú sens res a veure-hi, tot i que coneixedor de detalls, ho explica a tothom i pregunta per a saber-ne més. Passa que a vegades algun monjo que viu retirat al camp s’entremet en els afers d’altri i després ho escampa arreu. I un es pregunta com és que sigui tant informat. - - - o0o

徒然草 - 76 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -76- - - -

世のおぼえ花やかなるあたりに、嘆きも喜びもありて、人多く往きとぶらふ中（うち）に、聖法師の交りて、いひ入れ佇みたるこそ、さらずともと見ゆれ。さるべきゆゑありとも、法師は人にうとくてありなむ。- - - Quan entre una munió de gent que visita una família molt ben considerada, sigui per una avinentesa trista o gojosa, s’hi barreja un monjo mendicant (141), aturat a la porta, tot esperant vènia per a entrar, no és gens de bon veure. Tot i amb un motiu, un monjo s’hauria de mantenir apartat de la gent. - - - - - - - - - 140 – (137 – 04) Hijiribôshi (聖法師) : monjos mendicants que anaven pidolant almoines de casa en casa.- - - o0o

徒然草 - 75 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -75- - - -

つれ＼〃／わぶる〔徒然をこまる〕人は、いかなる心ならむ。紛るゝ方なく、唯一人あるのみこそよけれ。世に從へば、心外（ほか）の塵にうばはれて惑ひ易く、人に交はれば、言葉よそのききに隨ひて、さながら心にあらず。人に戲れ、物に爭ひ、一度はうらみ、一度はよろこぶ。そのこと定れることなし。分別妄（みだ）りに起りて、得失やむ時なし。まどひの上に醉へり、醉（ゑひ）の中（なか）に夢をなす。走りていそがはしく、ほれて〔ぼける事〕忘れたること、人皆かくのごとし。いまだ誠の道を知らずとも、縁を離れて身を閑（しづか）にし、事に與らずして心を安くせむこそ、暫く樂しぶともいひつべけれ。「生活（しゃうくゎつ）、人事（にんじ）、技能、學問等の諸縁をやめよ。」とこそ、摩訶止觀〔天台大師の著書、十卷、妙法蓮華經觀心の義を述べたもの、三台三大部の一〕にもはべれ。 - - - Com es pot haver la sensació de què ésser desvagat és afligidor? Sens destorbs, el gaudi d’ésser sol! Si un és sotmès a la societat son cor serà seduït per la brutícia del món i s’esgarriarà fàcilment. Si un es barreja amb els altres serà sotmès a les paraules que escolti, no pas a son veritable cor. Farà facècies, discutirà, algun cor ressentit, altres contents. Mudadís en aquests afers serà malsegur, sempre sospesant avantatges i desavantatges. Ebri de deliris. Somnis d’embriaguesa. I açò fa tothom anant amunt i avall, acuitats, en oblit d’ells mateixos. Tot i que un desconegui el veritable camí, mentre es deslliuri dels lligams terrenals i porti una vida assossegada, desfermat dels afers del món, son cor en pau, podem dir que és benaurat, encara que un instant. Segons el Mohe Zhiguan (139) : - - - - Deslliureu-vos dels actes per a la subsistència, dels afers personals, de les arts i l’erudició. - - - - - - - - - 139 – (135 – 15) Referència al Móhē Zhǐguān (摩訶止觀), text de la secta budista Tendai (天台宗), compilat per Guandin (灌頂, 561-632), també conegut com a Chang-an (章安), segons els textos del seu mestre Zhiyi (智顗, 538-597). - - - o0o

徒然草 - 74 - - - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -74-

蟻の如くに集りて、東西にいそぎ南北に走る。貴（たか）きあり、賎しきあり、老いたるあり、若きあり、行く所あり、歸る家あり、夕にいねて朝に起く。營む所何事ぞや。生を貪り利を求めてやむ時なし。身を養ひて何事をか待つ、期（ご）するところ〔必ず來るもの〕たゞ老（おい）と死とにあり。その來る事速かにして、念々の間〔一刹那一刹那とすぎゆく間〕に留まらず。これを待つ間、何の樂しみかあらむ。惑へるものはこれを恐れず。名利に溺れて、先途〔到著點、死して行く先〕の近きことを顧みねばなり。愚かなる人はまたこれをかなしぶ。常住〔永久不變〕ならむことを思ひて、變化（へんげ）の理を知らねばなり。 Com formigues van plegats, acuitant-se est i oest, corrent sud i nord, els poderosos i els humils. N’hi ha de vells i n’hi ha de joves. Hi ha llocs on anar i llars on tornar. Dormen de nit i es lleven de matí. Què és tanta activitat? Sens aturall llur cobejança per a una llarga vida i profits. Què espereu procurant tant per la vostra salut? Allò que ens espera és només la vellesa i la mort que s’atansa de pressa i sens ni aturar-se un instant. Quin gaudi haurem mentre esperem? Aquells que són seduïts pels afers del món no ho temen pas. Aquell que té dèria de fama i fortuna no s’adona que la fi és propera. El neci també açò l’angoixa delerós de la vida eterna, ignorant la llei immutable del canvi. - - - o0o

徒然草 - 73 - - - Tsurezuregusa -- - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -73- - - -

世にかたり傳ふる事、誠は愛なきにや、多くは皆虚言（そらごと）なり。あるにも過ぎて、人はものをいひなすに、まして年月すぎ、境も隔たりぬれば、いひたき侭に語りなして、筆にも書き留めぬれば、やがて定りぬ。道々のものの上手のいみじき事など、かたくななる人〔頭の惡い理解のない人〕の、その道知らぬは、そゞろに神の如くにいへども、道知れる人は更に信も起さず。音にきくと見る時とは、何事も變るものなり。かつ顯はるゝ〔一方から顯はれる〕も顧みず、口に任せていひちらすは、やがて浮きたることと聞ゆ。又我も實しからずは思ひながら、人のいひし侭に、鼻の程をごめきて言ふは、その人の虚言にはあらず。げに＼／しく、所々うちおぼめき〔わざと所々をあいまいにして〕、能く知らぬよしして、さりながら、つま＼〃／合せて語る虚言は、恐ろしき事なり。わが爲面目（めんぼく）あるやうに言はれぬる虚言は、人いたくあらがはず、皆人の興ずる虚言は、一人さもなかりし物といはむも詮なくて、聞き居たる程に、證人にさへなされて、いとゞ定りぬべし。とにもかくにも虚言多き世なり。唯常にある、珍しからぬ事の侭に心えたらむ、よろづ違ふべからず。下ざまの人のものがたりは、耳驚くことのみあり。よき人はあやしき事を語らず。かくはいへど、佛神の奇特（きどく）、權者（ごんじゃ）〔神佛が衆生濟度のため此世にかりに出現せる者の意〕の傳記、さのみ信ぜざるべきにもあらず。これは世俗の虚言を懇に信じたるも、をこがましく、「よもあらじ。」などいふも詮なければ、大方は眞しくあひしらひて、偏に信ぜず、また疑ひあざけるべからず。 - - - Moltes de les coses que sentim no són certes, potser perquè la veritat no és interessant? La gent fins i tot exigeix fets que han passat i que amb el temps i la distància són propensos a inventar a gust, i quan són escrits aviat són acceptats. D’aquells que són notables en diverses formes d’art, els ignorants, que res no saben d’art, en parlen a l’atzar com si fossis déus, emperò, aquells que són coneixedors no ho creuen pas. Les coses són diferents quan un veu allò del qual n’ha sentit parlar. - - - Quan algú parla sens reflexionar de qualsevulla cosa que li passa pel cap aviat se sap que allò són falsies. Amb tot, quan un mateix pensa en alguna cosa que sap que no és certa i ho explica com si li ho haguessin dit, se li arronsa el nas en una ganyota (138), com si la mentida no fos seva. Tota vegada, quan algú diu una mentida i omet, a consciència, algunes parts i amb tota mena de detalls açò fa basarda. Ningú no discuteix gens quan una mentida ens és de profit. Quan algú s’entreté escoltant una mentida i algú creu que seria debades ésser l’únic en discutir que no ha estat així, mentre ho escolta sens dir res, tot i que en podria ésser testimoni, açò passa com a veritable. - - - En qualsevol cas, el món és ple de mentides. Millor acceptar que res no és estrany i que tot és normal. Les històries que un escolta de la gent de classe baixa són sorprenents. L’home ben educat no explica coses misterioses. - - - Amb açò, no vull dir de no creure pas en els miracles dels budes i dels déus o en les reencarnacions dels sants. És estúpid creure a ple les mentides populars, emperò, no criticar-ho dient que “no són possibles”. En general, tractem-ho com si fos veritable sens creure-hi de debò, ni tampoc escarnir-ho. - - - - - - - - - 138 – (129 – 12) Frase copiada del Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 02 : Hahagiri (帚木). o0o