OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首

-4-

春過ぎて夏来にけらし白妙の衣ほすてふ天の香具山

[2]

La primavera ha passat

i l´estiu ja és aquí.

Roba blanca estesa al

cim sagrat del Kagu.

Emperadriu Jitô

Aquest poema és una reproducció gairebé exacta del que apareix en el Man´yôshû* (1 – 28). Kagu era la muntanya on es va recloure la Deessa del Sol (Amateratsu) tot deixant el món sense llum, i estableix un lligam entre la llum de la deessa i la llum del bon govern del seu descendent humà: l´emperador.

Aquí la roba blanca fa referència al vestits d’aquest mateix color que portaven les verges que oficiaven durant els rituals de purificació que es celebraven en aquell lloc.

SHINKOKINSHÛ, III-175, 新古今集 -夏. Estiu.

Emperadriu Jitô (持統天皇, 645 – 702). El seu nom de naixement era Unonosarara (顱野讚良). Era filla de l’emperador Tenji/Tenchi i va pujar al tron arran de la mort del seu espòs, el seu propi oncle, el príncep Ôama (大海人皇子) que esdevindria l’emperador Temmu , per assegurar així l’eventual successió del seu nét, l’emperador Mommu. L’any 697 va abdicar a favor de Mommu, però ella va continuar mantenint el poder , cosa absolutament normal en la política japonesa d’aquells temps.

La personalitat del seu fill , el príncep Kusakabe, no el feia apte per a ser emperador, tot el contrari del seu nebot, el príncep Otsu, fill de la seva germana gran, però Jitô el va obligar a suïcidar-se. Tot i així, Kusakabe va morir abans de ser anomenat emperador i el tron el va ocupar el seu besnét.

* 春過ぎて夏来るらし白栲の衣干したり天の香具山

L’única diferència remarcable és en 白 i 白栲, encara que tots dos signifiquen exactament el mateix. Tant 妙 com 栲 tenen la mateixa pronunciació TAE, tot i que els seus significats són diferents: 妙 és “exquisit, delicat, misteriós, rar, etc. 栲 fa referència a una mena de morera de la qual se n’extreien fibres que s’utilitzaven per fer teixits de color molt blanc.

Les altres diferències són les partícules del japonès clàssic, com per exemple : けらし i らし que són sinònims i el seu ús és purament emfàtic.

[pmjs] A new book on the Man'yoshu

Yasuhiko Ogawa comunica :

Dear PMJS members, I am pleased to inform you that I have published my first book, _Man’yo Gakushi no Kenkyu (A Study of the History of the Classical Scholarship on the Man’yoshu)_. I considered the study and reception of the _Man’yoshu_ from the 9th to the 16th centuries in their historical and cultural contexts, and from a bibliographical viewpoint. (I do not characterize its history as a scholarly development from a primitive or immature to a present high stage.) It consists of 16 chapters with 29 images, including the letter of Sengaku, a learned monk in the 13th century, as well as Heian-period manuscripts of the _Man’yoshu_. I would be happy if you took interest in it. If you need a copy, please contact me. I can pass on your order to directly the publishers, Ofu, who can provide it to you at a somewhat reduced price. Web site: http://shop.ohfu.co.jp/i-shop/product.pasp?cm_id=102992

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -7-

信濃なる 千曲の川の 細石も 君し踏みてば 玉と拾はむ

Inclús els còdols del riu Chikumi a Shinano colliria com si fossin un tresor si tu els trepitgessis.

Poema nº 3400

Autor anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -6-

かく恋ひむ ものと知りせば 夕置きて 朝は消ぬる 露にあらましを

Si hagués sabut que el meu mal d’amor seria tan fort.
Tant de bo hagués estat com la rosada que neix al matí i s'esvaeix al vespre.

Poema nº 3038. Tema : Primavera

Autor : Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710)

Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû.

Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet el cinquanta anys.

Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors.
També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -3-

秋の田のかりほの庵の苫をあらみわが衣手は露にぬれつつ
[1]

Aspre canyís

sobre la cabana

als arrossars de la tardor,

les meves mànigues

plenes de rosada.

Emperador Tenchi

S´ha atribuït el poema a aquest emperador, la qual cosa ha suscitat molts comentaris, però sembla que és l’adaptació d´un poema anònim del Man´yôshû* (llibre 10, nº 2174) i també apareix en el Shinkokinshû** (新古今集, nº 454. Tardor) amb un petit canvi. Primer aparegut en el Gosenshû on s´interpreta la rosada que mulla les mànigues com les llàgrimes provocades per la malenconia del final de la tardor que anuncia l´hivern.

Altres comentaristes diuen però que és una mostra d´enyorança per estar lluny de la capital i d´altres ho interpreten com la compassió de l´emperador per la duresa de la vida del camperol.

GOSENSHÛ*** - -302- 後撰集. 秋.Tardor

* 秋田刈る刈廬を作り我が居れば衣手寒く露ぞ置きにける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per la collita dels arrossars de la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

** 秋田もるかりいほつくりわがをれば衣手さむしつゆぞをきける

Fa fred mentre m’estic a la cabana que m’he fet per vigilar els arrossars a la tardor i tinc les mànigues plenes de rosada.

*** GOSENSHÛ . “Antologia posterior de poesia”.

Té 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´època Heian (any 951).

El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇, 926-967) i els recopiladors, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû. Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per aquests autors.

Emperador Tenchi / Tenji (天智天皇, 626-671)

38è. emperador del Japó.

Va ser proclamat príncep hereu quan va pujar al tron l´emperador Kôtoku (孝徳天皇).

Com a emperador es va distingir com un bon administrador i l´any 670 va publicar un codi de lleis, en 22 volums, conegut sota el nom de “Ômi-Ryô” (近江令). Va concedir al seu ministre Nakatomi no Kamatari (中臣鎌足) el nom de Fujiwara (藤原), cognom que havia de marcar tota la història del Japó per la seva influència i poder.

Sota el seu govern els japonesos van haver d´abandonar definitivament la península coreana al ser derrotats per un exèrcit combinat de xinesos i coreans.

Va establir la seva cort a Ômi, al sud-oest del llac Biwa i per aquest motiu també va ser conegut com l´emperador Ômi. Va ser molt respectat inclús per aquells que s´oposaven a la seva política.

Alguns dels seus poemes figuren en el Man´yôshû i va ser molt actiu tant en el camp cultural com polític.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -2-

EL RECOPILADOR
--------------------------

Fujiwara no Teika ( 1162 – 1241), és juntament amb Saigyô (西行法師,1118 - 1190), Matsuo Bashô (松尾 芭蕉,1644 -1694) i Kakimoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662 - 710) un dels quatre grans poetes del Japó.

La malaltia va ser una constant des de la seva adolescència però no va afectar gaire la seva vida dedicada intensament a la política i a la poesia.

L´any 1186 va participar en l´edició del Futamiagaura Hyakushu (二見浦百首.La sèrie Futamigaura de 100 poemes), un recull iniciat per Saigyô. Teika ja hi havia col.laborat amb alguns poemes inclosos posteriorment en l´antologia Shinkokinshû* (新古今集). El 1187 el seu estil va canviar esdevenint més complexe conceptualment i va rebre moltes crítiques, encara que alguns dels seus poemes d´aquella època estan considerats entre els millors de tota la seva producció. La seva poesia va experimentar molts canvis durant la seva vida, afectant també la seva obra en prosa, crítica i editorial.

Durant l´última dècada del segle XI va ser el més brillant dels seus contemporanis amb un gran futur, però la caiguda del clan dels Kujô el 1196 el va deixar sense recursos econòmics i la seva posició social se´n va ressentir. Llavors va decidir relacionar-se amb l´ex-emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180 – 1239). El 1200 va produir una sèrie de “waka” : Shôji Ninen In Shodo On Hyakushu (正治二年院初度御百首.Cent poemes de l´era Shôji) i el seu èxit li va permetre estar amb contacte amb el retirat i ambiciós emperador.

El principi tot va anar bé i el 1201 va treballar pel Departament de Poesia. El moment culminant va ser quan se li va demanar la seva participació en un gran concurs poètic patrocinat per Gotoba en el qual Teika va col.laborar-hi com a poeta i com a jutge. El 1202, conjuntament amb altres poetes , va ser encarregat de recopilar la vuitena col.lecció oficial : Shinkokinshû, però Teika i Gotoba no es van posar d´acord sobre els principis de selecció. Gotoba volia incloure poemes menors entre els millors per fer de la col.lecció un exemple d´associació i progressió de tècniques diverses. Teika, per la seva banda, volia mantenir una categoria de gran qualitat amb només poemes importants i famosos . Les discrepàncies entre aquests dos personatges es van interrompre amb la mort de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成,1114-1204) que va endarrerir les celebracions del final de l´antologia, la qual va ser revisada posteriorment per Gotoba, fent-ne una adaptació al seu gust. El 1216 Teika va fer un recull dels seus propis poemes : Shûigusô (拾遺愚草.Una collita escassa).

Les relacions entre ambdós personatges es va deteriorar fins al punt que Teika va ser criticat i sancionat el 1220. Aquesta situació va canviar radicalment quan Gotoba va ser exiliat a Oku pel règim de Kamamura pel seu suport a la guerra Jôkyû (承久,1221) en un intent de restaurar el poder imperial contra els governants militars, fet que va ajudar Teika a recuperar la seva posició social.

Va passar els últims vint anys de la seva vida malalt però també va ser un temps de gran activitat intel.lectual. El 1235 problemes amb les cames el van recloure a casa seva, impedint-li de participar en els concursos poètics de la cort. La seva residència va esdevenir un centre cultural on moltes obres clàssiques van ser copiades i estudiades, i hi va col.laborar en totes elles. L´emperador Gohorikawa (後堀河天皇,regnat : 1221- 1232) li va encarregar la que havia de ser la seva última aportació poètica: l´antologia imperial Shinchokusenshû** (新勅撰集) i Teika hi va participar amb uns poemes molt senzills, però tan intensos i depurats com sempre havia estat el seu estil.

Va morir el 1241, vuit anys després de fer-se monjo.

* 新古今集.

“Nova antologia de poemes japonesos antics i nous”.

Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune.

L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb el manuscrit tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.

**新勅撰集

“Nova antologia de la poesia japonesa”.

Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).

Encarregada per l´emperador Gohorikawa l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika va ser-ne el recopilador.

Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.

Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -5-

筑波嶺に 雪かも降らる 否をかも かなしき子ろが 布干さるかも

És que ha nevat al cim del Tsukuba

o és potser que l’estimada hi ha estès la bugada?

Poema nº 3351

D’autor anònim, és un poema de la provincia de Hitachi.