YAMATO MONOGATARI (大和物語) 07
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【七】

男女あひしりてとしへにけるをいさゝかなることによりてはなれにけれとあくとしもなくてやみにしかはにや有けん男も哀とおもひけりかくなんいひたりける
逢ことは今はかきりとおもへとも涙はたえぬ物にそ有ける
女いとあはれとおもひけり

Un home i una dona amb anys de coneixença es distanciaren per una fotesa, emperò, com no fou pas perquè s'haguessin cansat l'un de l'altre, l'home, afligit, li envià això :
---Tot i que penso que ara nos trobades són ja ben closes aquestes mes llàgrimes són ja ben infinites. (22)
- - - - - -

22- Aquest poema és al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), llibre 14, no. 740, d'autor anònim.
 
o0o

雨月物語 17
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

勝四郎は雀部に従ひて京にゆき。絹ども残りなく交易せしほどに。當時都は花美を好む 節なれば。よき徳とりて東に帰る用意をなすに。今度上杉の兵鎌倉の御所を陥し。なほ御跡をしたふて責討ば、古郷の邊りは干戈みち／＼て。たくろくの岐とな りしよしをいひはやす。まのあたりなるさへ偽おほき世説なるを。ましてしら雲の八重に隔たりし國なれば。心も心ならず。八月のはじめ京をたち出て。岐曽の 真坂を日くらしに踰けるに。落草ども道を塞へて。行李も殘りなく奪はれしがうへに。人のかたるを聞けば。是より東の方は所々に新関を居て。旅客の往來をだ に宥さゞるよし。さては消息をすべきたづきもなし。家も兵火にや亡びなん。妻も世に生てあらじ。しからば古郷とても鬼のすむ所なりとて。こゝより又京に引 かへすに。近江の國に入て。にはかにこゝちあしく。熱き病を憂ふ。武佐といふ所に。児玉嘉兵衛とて富貴の人あり。是は雀部が妻の産所なりければ苦にたのみ けるに。此人見捨ずしていたはりつも。醫をむかへて薬の事専なりし。やゝこゝち清しくなりぬれば。篤き恩をかたじけなうす。されど歩む事はまだはか％＼し からねば。今年は思ひがけずもこゝに春を迎ふるに。いつのほどか此里にも友をもとめて。揉ざるに直き志を賞ぜられて。児玉をはじめ誰々も頼もしく交りけ り。此後は京に出て雀部をとふらひ。又は近江に帰りて児玉に身を托。七とせがほとは夢のごとくに過しぬ。

Katsushirô havia anat a Kyoto amb Sasabe on havia venut tota la seda perquè en aquell temps el luxe era molt preuat a la capital. Com n'havia tret un bon guany i quan es disposava a tornar a Azuma s'escampà la brama que els soldats d'Uesugi havien fet caure el palau de Kamakura i, a més, seguint les petges de Shigeuji havien atacat, i els voltants de son poble eren a vessar de llances i escuts, com si fossin la cruïlla de Takuroku (117), Inclús allò que s'esdevé davant dels ulls és molt exagerat, més encara quan passa en una contrada més enllà dels “núvols blancs de vuit gruixos” (118); així, a contracor, a primers de la vuitena lluna Katsushirô deixà la capital. Quan al capvespre creuà la collada de Kiso, a Misaka, uns lladres havien barrat el camí i li prengueren tot. Sentí dir que a l'est d'allà s'havien alçat noves barreres i que el trànsit de viatgers no era permès. En aquelles circumstàncies no hi havia manera de posar-se en contacte. Potser els soldats havien cremat la casa, ara en ruïnes, i la dona ja no era d'aquest món, aleshores el poble seria un catau de dimonis...... Així dons, féu altra vegada el camí cap a la capital i tot entrant a la contrada d'Ômi es sentí malament de sobte i s'enfebrà. En un indret anomenat Musa hi vivia un home de nom Kodama Kahee, era la vila de la muller de Sasabe, i a ell li demanà ajut. Aquest home no només no el desemparà sinó que el tractà amb deferència, i féu venir un metge que hi tingué molta cura amb ses medecines. Mica en mica Katsushirô es recuperà i regracià Kodama amb molt agraïment per sa benvolença. No obstant això, no es sentia encara prou fort per caminar i no tingué més remei aquell any que esperar la primavera vinent. Aviat féu amistats en aquell poble i son tarannà natural i afable fou apreciat, començant pel mateix Kodama que li féu molta confiança.
Més endavant anà a Kyoto a visitar Sasabe i de tornada a Ômi es posà a la disposició de Kodama, i set anys s'escolaren com en un somni.

- - - - -

117 – Takuroku (たくろく). En xinès, transcripció fonètica antiga : Cho Lu. Lloc on hi va haver una famosa batalla a la Xina, segons es descriu al Shiji (史記, Annals del gran historiador), monumental obra històrica de la Xina de Sima Qian / Ssuma-Ch'ien - 司馬遷, 145/135 – 86 aC).
118 - Forma poètica per expressar una gran distància, així esmentat al Man'yôshû (万葉集), poema no. 866, llibre 5, :
はろはろに思ほゆるかも白雲の千重に隔てる筑紫の国は.
També és al Kokinwakashû (古今和歌集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -227-


わがこひはしらぬ山ぢにあらなくに迷ふ心ぞわびしかりける

わがこいはーしらぬやまじにーあらなくにーまようこころぞーわびしかりける

No és mon amor com obscura drecera de la muntanya però mon cor afligit n'és del cert esgarriat.

Poema no. 597

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -226-


年をへてきえぬおもひは有りながらよるのたもとは猶こほりけり

としをへてーきえぬおもいはーありながらーよるのたもとはーなおこうりける

I passen els anys i la meva passió no s'apaga pas emperò cap a la nit mes mànigues són de glaç.


Nota : おもひ, “passió amor, pensament......” Aquí el caràcter porta la síl.laba ひ que significa “foc” (la pronunciació actual és い), fent contrast amb les mànigues on les llàgrimes s'han glaçat.

Poema no. 596

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -225-


あづまぢのさやの中山なかなかになにしか人を思ひそめけむ

あずまじのーさやのなかやまーなかなかにーなにしかひとをーおもいそめけむ

Per què vaig haver d'estimar tan follament com per travessar Saya per les muntanyes per viaranys cap a l'est?

Poema no. 594

Autor : Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907, dates aprox.)

Va col.laborar en la recopilació d´antologies oficials, entre elles el Kokinshû.

Poques coses més tenim de la seva vida. Va ocupar càrrecs oficials al govern.

És un autor representat en diverses antologies i té un recull personal : Tomonori Shû (友則集) que no aporta cap dada biogràfica.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 06
　
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【六】

あさたゝの中将人のめにてありける人にしのひてあひわたりけるを女も思ひかはしてすみけるほとにかのおとこ人の国のかみになりてくたりたりけれはこれもかれもいとあはれとおもひけりさてよみてつかはしける
たくへやる我玉しゐをいかにしてはかなきそらにもてはなるらん
となんくたりける日いひやりける

El comandant Asada (20) tenia relacions en secret amb l'esposa d'un altre home i ella el corresponia. Mentre que ell la sovintejava, son espòs esdevingué governador d'una contrada, i quan hi anà amb ella, Asada i la dona s'emmelangiren molt. Ell composà un poema i li envià :
--- L'ànima meva que a vós he lliurada com podeu així en viatge inútil anar-vos i deixar-me!
Això li adreçà el jorn de sa partença.

- - - - - -

20 - Fujiwara no Asatada (藤原朝忠, 910-966).
21 - Aquest poema és al Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集), però és atribuït a Fujiwara no Karetada (藤原伊尹   , ¿-?).

o0o

雨月物語 16
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

此年享徳 の夏。鎌倉の御所成氏朝臣。管領の上杉と御中放て。舘兵火に跡なく滅ければ。御所は総州の御味方へ落させ給ふより。関の東忽に乱れて。心％＼の世の中とな りしほどに。老たるは山に逃竄れ。弱きは軍民にもよほされ。けふは此所を焼はらふ。明は敵のよせ來るぞと。女わらべ等は東西に迯まどひて泣かなしむ。勝四 郎が妻なるものも。いづちへも遁れんものをと思ひしかど。此秋を待と聞えし夫の言を頼みつゝも。安からぬ心に日をかぞへて暮しける。秋にもなりしかど風の 便りもあらねば。世とゝもに憑みなき人心かなと。恨みかなしみおもひくづをれて
身のうさは人しも告じあふ坂の夕づけ鳥よ秋も暮ぬ
とかくよめれども。國あまた隔ぬれば。いひおくるべき傳もなし。世の中騒がしきにつれて。人の心も恐しくなりにたり。適間とふらふ人も。宮木がかた ちの愛たきを見ては。さま％＼にすかしいざなへども。三貞の賢き操を守りてつらくもてなし。後は戸を閉て見えざりけり。一人の婢女も去て。すこしの貯へも むなしく。其年も暮ぬ。年あらたまりぬれども猶をさまらす。あまさへ去年の秋京家の下知として。美濃の國郡上の主。東の下野守常縁に御旗を給びて。下野の 領所にくだり。氏族千葉の実胤とはかりて責るにより。御所方も固く守りて拒ぎ戦ひけるほとに。いつ果べきとも見えず。野伏等はこゝかしこに寨をかまへ。火 を放ちて財を奪ふ。八州すべて安き所もなく。浅ましき世の費なりけり。



Aquell any, l'estiu de l'era Kyôtoku (107), esclatà un conflicte entre Shigeuji (108), de Kamakura i el governador Uesugi (109). Quan la mansió de Shigeuji fou arrasada a sang i foc aquest fugí a Shimôsa on hi tenia aliats i, de sobte, l'est de la Barrera fou en revolta. En un món on hom només procurava per ell mateix els vells fugien a aixoplugar-se a les muntanyes i els joves eren cridats a les armes. “Avui cremarem aquest lloc”, “Demà l'enemic vindrà per allà”........ Dones i infants fugien arreu esmaperduts amb plors i gemegor.
La dona de Katsushirô pensà també en fugir a algun altre lloc, emperò, “Espera aquesta tardor!” havia dit son home, ella confià en sa aparaula i visqué desficiosa comptant els jorns.
Arribà la tardor, emperò, cap vent no li'n portà noves. “Com els afers d'aquest món el cor humà no és de fiar” es lamentava, decebuda, amb amargor.
---De mon sofriment ningú no li'n dirà res. Ocell d'Ôsaka, fes-lo ja assabentar que la tardor ha passat (110).
Això composà, emperò, massa contrades els separaven i no hi havia ningú que li'n pogués fer arribar noves seves. Amb el món revoltat el cor de l'home (111) havia esdevingut ferotge. Aquells que de quan en quan la visitaven (112) al veure l'amorosenca figura de Miyagi l'afalagaven de diverses maneres per tal de captivar-la, emperò, ella amb la discreció de la castedat els tractava amb tota fredor, i més endavant tancà la porta i no aparegué més. La sola minyona que tenia se n'anà també, ses pocs estalvis s'exhauriren, i també aquell any arribà a la fi (113). L'any nou continuà igual, en desori. Demés, la tardor anterior, per ordre del “shôgun” (114), el senyor de Gujô, província de Mino, Tô no Tsunemori (115), féudal de Shimotsuke, que havia rebut l'ensenya imperial, anà a ses terres de Shimonotsuke i amb son parent Chiba no Sanetane (116) atacà Shigeuji, emperò, aquest ben defensat rebutjà les escomeses que semblaven no acabar mai. Faccions de gent armada cremaven les fortificacions i es dedicaven al pillatge. De les vuit províncies ni una no era en pau, i aquell món miserable era tot en ruïnes.

- - - - - -



106 – Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Matsukaze (松風).
107 - Any 1455.
108 – Ashikaga Shigeuji (足利成氏, 1434/8-1497).
109 – Uesugi Norizane (上杉 憲実, 1410/1-1466).
110 - Referència al poema no.536, llibre 11, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
相坂のゆふつけどりもわがごとく人やこひしきねのみなくらむ .
111 - Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
112 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
113 . Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
114 - Ashikaga Yoshimasa ((足利 義政, 1435-1490).
115 – Tô no Tsuneyori (東の常緑,1402-1484).
116 – Chiba no Sanetane (千葉貞胤, 1291-1351).

o0o