おらが春 -10-
LA MEVA PRIMAVERA
小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)
より／＼思ひ寄せたる小兒をも遊び連にもと爰に集ぬ
柳からももんぐあゝあと出る子哉 ゝ
蓬莱になんむ／＼といふ子哉 ゝ
年問へば片手出す子や更衣 一茶
小兒の行末を祝して
たのもしやてんつるてんの初袷 ゝ
名月を取てくれろとなく子哉 ゝ
子寶がきやら／＼笑ふ榾火哉 ゝ
あこが餅／＼とて並べけり ゝ
妹が子の脊負ふた形りや配餅 ゝ
餅花の木陰にてうちあはゝ哉 ゝ
凉風の吹く木へ縛る我子かな ゝ
わんぱくや縛られながらよぶ螢 ゝ
其引
あゝ立たひとり立たることし哉 貞徳
子にあくと申人には花もなし 芭蕉
袴着や子の草履とる親心 子堂
花といへも一ツいへやちいさい子 羅香
春雨や格子より出す童の手 東來
早乙女や子のなく方へ植てゆく 葉捨
折とても花の木の間のせがれ哉 其角
はしとり初たる日
鵙鳴や赤子の頬をすふ時に 同
男にきらはれて親のもとに住みけるに、おのが子の初節句見たくも晝は人目茂ければ
去られたる門を夜見る幟かな よみ女しらず
子を思ふ實情さもと聞へて哀なり。猛きものゝふの心を和らぐるとはかゝる眞心をいふなるべし。いかなる鬼男なりとも、風の便りにもきゝなば、いかでかふたゝび呼び歸さざらめや。
所有畜類是レ世々ノ親族ナリとなん、親をしたひ子を慈む情、何ぞへだてのあるべきや。
人の親の烏追けり雀の子 鬼貫
夏山や子にあらはれて鹿の鳴 五明
負て出て子にも鳴かする蛙哉 東陽
鹿の親笹吹く風にもどりけり 一茶
小夜しぐれなくは子のない鹿にがな ゝ
子をかくす藪の廻りや鳴雲雀 ゝ
Un recull casual per a l'infant de mes pensades i per a ses companys de joc.
Del salze estant
fent l'esquirol que vola
xiscla un infant.
Davant dels adorns
de la festa de cap d'any
prega un infant.
I tu “Quants anys tens”
Ella alça una mà
vestida d'estiu.
Per a celebrar l'esdevenidor de mon infant.
Esperançador
que el seu primer vestit
ja li sigui curt.
“Agafa-me-la
aquesta lluna plena”
plora un infant.
Un tresor d'infant
esclafa la rialla
prop la foguera.
“Meves són meves”
i els pastissets d'arròs
arranja l'infant.
Porta pastissets
la noia a l'esquena
per a repartir.
Sota un arbre
decorat amb pastissets
bat de mans un nen.
Allà a l'arbre
on bufa el vent glaçat
lligo mon infant.
Entremaliat
tot i lligat ell crida
les cuques de llum.
Sobre el mateix tema.
Ah! Es posa dret
que es posa dret tot sol
ja en aquest any. (Teitoku - 69)
No hi haurà flors
per aquell que diu dolent
a criatures. (Bashô)
Al Hakamagi
posar-li sandàlies
amor de pares. (70) (Shidô - 71)
I diu flor i flor
un cop i un altre cop
el petit infant. (Rakô - 72)
Durant el xàfec
primaverenc treu la mà
el nen pel reixat. (Tôrai - 73)
Les arrossaires
van plantant cap a on
ploren els infants. (Yôsha - 74)
Fent trencadissa
entre els arbres florits
hi veig el meu fill. (Kikaku - 75)
El primer jorn que fa servir els bastonets.
Canta un capsot
a la galta del nadó
li faig un petó. (Kikaku)
Rebutjada pel marit i retornada a casa dels pares una dona volgué veure son fill a la primera festa dels nens. Era migjorn i massa gent podia veure-la.
A la porta d'on
he estat rebutjada
l'ensenya del nen. (Una dona desconeguda - 76)
Quanta tristor en aquesta expressió d'amor de mare. Realment, una autèntica manisfestació d'amor per a ablanir el cor endurit d'un home. Per molt cruel que sigui l'home, si li arribés la brama no li demanaria de tornar? Tots els animals són una família en aquest món. Els infants segueixen al pares que alhora estimen llurs fills, hi ha per cas alguna diferència en açò?
Un progenitor
foragita la gralla
d'entre els pardals. ( Onitsura - 77)
Estiu al turó
apareix el cervatell
al crit del cérvol. (Gomei- 78)
Amb el seu petit
a l'esquena el granot
li fa que canti. (Tôyô - 79)
Quan bufa el vent
als bambús torna al cau
el pare cérvol.
Sota un xàfec
plora en nit de tardor
un cérvol sens fills.
Volta els matolls
on s'amaga la cria
canta l'alosa.
- - - - - -
69 - Matsunaga Teikoku松永貞徳 (1571-1653). Nascut a Kyoto.
70 - Hakamagi (袴着). Cerimònia celebrada el quinze de l'onzena lluna en que els nens que fan cinc anys porten per primera vegada aquesta peça de roba, uns pantalons de camals molt amples.
71 - Shidô (子堂, ¿-?). Nascut a Edo. Potser ser va ser deixeble de Kikaku (nota no.35).
72 - Rakô (羅香, ¿-?). Nascut a Iga no Ueno. Deixeble de Bashô.
73 - Tôrai (東來, ¿-1713). També com Rakô nascut a Iga no Ueno i deixeble de Bashô.
74 - Yôsha (葉捨, ¿-?). De fet, però, una nota explica que el seu nom hauria de ser Kisha (棄捨).
75 - Takarai Kikaku ( 宝井其角; 1661–1707). Deixeble de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1694). També conegut amb el nom d'Enomoto Kikaku.
76 - Nobori (幟) és una bandera amb noms i inscripcions de múltiples usos. Aquí és per a celebrar el “Tango no Sekku (端午の節句), la tradicional diada dels nens : Kodomo no Hi (子供の日), una festivitat nacional.
77 - Onitsura (鬼貫, ?- 1738).
78 - Gomei (五明, ?-1803).
79 - Tôyô (東陽, ¿-?). Era amic d'Issa.
o0o
