徒然草 - 66 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -66-

岡本關白殿〔藤原家平、家基の子〕、盛りなる紅梅の枝に、鳥一雙〔雉一番〕をそへて、この枝につけて參らすべき由、御鷹飼下毛野武勝（たけかつ）に仰せられたりけるに、「花に鳥つくる術知り候はず、一枝に二つつくることも存じ候はず。」と申しければ、膳部にたづねられ、人々に問はせ給ひて、また武勝に、「さらば汝が思はむやうにつけて參らせよ。」と仰せられたりければ、花もなき梅の枝に、一つをつけてまゐらせけり。武勝が申し侍りしは、「柴の枝、梅の枝、つぼみたると散りたるにつく。五葉〔五葉の松〕などにも著く。枝の長さ七尺、あるひは六尺、かへし刀五分に切る〔枝を斜に切りその先を又反對から五分だけ切る〕、枝のなかばに鳥をつく。著くる枝踏まする枝あり。しゞら藤〔つゞら藤〕の割らぬにて二所つくべし。藤のさきは、火うち羽（ば）のたけに比べて切りて、牛の角のやうに撓むべし。初雪のあした、枝を肩にかけて、中門より振舞ひてまゐる。大砌（おほみぎり）の石〔軒下の石〕を傳ひて、雪に跡をつけず、雨覆ひの毛〔雉の尾の附根の所にある毛〕を少しかなぐり〔むしる〕散らして、二棟の御所の高欄によせかく。祿をいださるれば、肩にかけて拜して退く。初雪といへども、沓のはなの隱れぬほどの雪にはまゐらず。雨覆ひの毛を散らすことは、鷹は弱腰を取ることなれば、御鷹の取りたるよしなるべし。」と申しき。花に鳥つけずとは、いかなる故にかありけむ。長月ばかりに、梅のつくり枝に雉をつけて、「君がためにと折る花は時しもわかぬ〔伊勢物語に「我が頼む君がためにと折る花は時しも分かぬものにぞありける」〕。」といへること、伊勢物語に見えたり。作り花は苦しからぬにや。 - - - Una vegada, el canceller Okamoto (125) envià a Shimotsukeno no Takekatsu, son falconer, una branca florida de prunera vermella i un parell de faisans demanant-li que els fermés a la branca. - - - - No sé pas com fermar faisans a una branca florida. Tampoc no tinc coneixements per a fermar-ne dos en una branca. - - - El canceller ho féu preguntar a son cuiner i a altra gent, i tornà a convocar Takekatsu : - - - - Doncs, ferm-los com a tu et sembli. .- - - Takekatsu en fermà un a una branca sens flors, ho presentà al canceller i li explicà : - - - - Es pot fermar un faisà a la branca d’un arbust o d’una prunera si té brots o si li han caigut les flors. Es pot també fermar a la branca d’un pi de cinc fulles. La branca hauria de tenir una llargària de set polzades, potser sis, i fer una tall en diagonal cap a avall i després torçar cap a amunt de l’altre costat amb una fondària de mitja polzada. El faisà s’ha de fermar all bell mig de la branca. A vegades se’l ferma pel cap i d’altres per les potes. L’au agafada per dos llocs amb una tija de glicina sencera. Els extrems de la tija s’han de torçar a la mateixa alçada que la punta de les plomes de l’ala i torçar-los perquè semblin les banyes d’un bou. La branca es portarà a l’espatlla el matí de la primera nevada i es passarà per la pòrta principal amb el cerimonial que escau. Es passarà pel camí empedrat per a no deixar petjades en la neu. Li arrencarà unes plomes de l’esquena i les escamparà per terra. S’arrepenjarà la branca a la balustrada del palau. Si se li ofereix una gratificació en forma de forma de roba de vestir, se la posarà a l’espatlla, farà una reverència i es retirarà. Tot i ésser la primera nevada, l’ofrena no es farà si la neu no cobreix la punta de les sabates. Les plomes escampades són per a semblar que el faisà ha estat pres per un falcó, que sempre els agafa per l’esquena. Per quina raó no es ferma un faisà a una branca florida? Una narració de l’Ise Monogatari (126) ens explica com algú fermà un faisà a una branca amb flors artificials : - - - Per a vós aquestes flors - - - Que us he collit - - - No saben d’estacions. - - - Per què les flors artificials no són pas adients? - - - - - - - - - 125 – (118 – 01) Okamoto no kampaku (岡本關白殿) era Fujiwara no Iehira (藤原家平, 1282 - 1324). Va ser canceller (kampaku) des del 1312 al 1315. - - - 126 – (119 -22) Referència a un poema de la narració no. 94 de l’Ise Monogatari (伊勢物語): - - - 昔、おほきおほいうちぎみと聞ゆるおはしけり。仕うまつるおとこ、九月許に、梅のつくり枝に雉をつけて奉るとて、 わがたのむ君がためにとおる花は時しもわかぬ物にぞ有ける - - - とよみて奉りたりければ、いとかしこくおかしがり給て、使に禄給へりけり。- - - Fou una vegada un home dit el Primer Ministre (1). Cap a la novena lluna un home que era al seu servei li oferí un faisà fermat a una branca artificial amb flors de prunera : - - - ---En vós confio i per açò són les flors que us he collit i de les estacions ben cert que res no saben. (2) (3) - - - L'oferiment amb els versos li fou plaent i recompensà el missatger. - - - - - - - - - (1) Era Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872). - - - (2) Poema anònim. KKS no. 866, amb alguna diferència. - - - (3) 時し (toki shi) : joc de paraules amb 雉 (kiji) : faisà. - - - De la meva traducció en aquest mateix blog. - - - o0o

徒然草 - 65 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -65- - - -

「このごろの冠（かぶり）は、昔よりは遙かに高くなりたるなり。」とぞ、ある人おほせられし。古代の冠桶〔冠の入物〕を持ちたる人は、端（はた）をつぎて今は用ふるなり。 - - - Avui els capells dels nobles de la cort són força més alts que abans. - - - La gent que tingui les capses antigues haurà d’afegir-hi alçada per a fer-les servir. - - - o0o

徒然草 - 64 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -64- - - -

「車の五緒（いつゝを）〔車の簾の縁と編目の絲を被ふ革との間に同じ革で風帶二筋を垂れたもの〕は必ず人によらず、ほどにつけて極むる官位に至りぬれば乘るものなり。」とぞ、ある人おほせられし。 - - - Algú explicà : - - - - Un carruatge amb cinc corretges per a agafar-se no és, de fet, d’una classe social determinada. Qui hagi assolit la posició més alta dintre de son rang pot usar-lo. - - - o0o

徒然草 - 63 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -63- - - -

後七日〔朝廷で行はるゝ正月八日から七日間の佛會〕の阿闍梨、武者を集むる事、いつとかや盜人に逢ひにけるより、宿直人とてかくこと＼〃／しくなりにけり。一とせの相は、この修中に有樣にこそ見ゆなれば、兵を用ひむこと穩かならぬ事なり。- - - Des de quan s’apleguen soldats per a vetllar pel monjo gran mestre en els ritus de la Segona Setmana (123) és des que aparegueren uns lladres (124). Aquests soldats eren coneguts amb el nom parençós de “Guàrdia de nit”. - - - La benaurança de tot l’any és en aquests rituals i l’ús de soldats és d’amoïnament. - - - - - - - - - 123 – (116 – 01) 後七日. Eren unes cerimònies que es celebraven durant set dies començant des del dia vuitè de la primera lluna per demanar prosperitat pel país. - - - 124 – (116 – 04) Referència al Shiki Monogatari (四季物語), obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155 – 1216) on s’indica que això va passar l’any 1127. - - - o0o

徒然草 - 62 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -62- - - -

延政門院〔悦子内親王、後嵯峨帝の女〕幼（いときな）くおはしましける時、院へ參る人に、御ことづてとて申させ給ひける御歌、 - - - ふたつ文字〔こ字〕牛の角文字〔い字〕直な文字〔し字〕ゆがみもじ〔く字〕とぞ君はおぼゆる - - - こひしく思ひまゐらせ給ふとなり。- - - Quan la princesa Ensei (121) era infant demanà a algú que anava al palau de l’emperador retirat que li lliurés aquest poema : - - - Mot amb dos traços - - - Mot amb les banyes d’un bou - - - Mot amb un sol traç - - - Mot amb bona traçada - - - Mon estima per a vós. (122) - - - I així deia com enyorava son pare. - - - - - - 121 - (115 – 01) La princesa Ensei (延政門院, 1259 – 1332) era filla de l’emperador Go-Saga (后嵯峨天皇, 1220 -1272). El seu nom laic era Esshi o Etsuko. Ensei era el seu nom budista. - - - 122 – (115 – 04) El poema és un acròstic. Les síl·labes inicials dels primers quatre versos són : ko-i-shi-ku (こ-ひ-し-く), que fan “estimat, enyorat, etc.” - - - o0o

徒然草 - 61 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -61- - - -

御産の時、甑〔蒸籠、飯をむす器具〕落す事は、定まれることにはあらず。御胞衣（えな）〔胎兒を包める膜、子が敷くため子敷と甑と同音で禁厭に用ゐたのだ。次の大原も大腹と通じ安産を望む心持だ〕滯る時の呪なり。滯らせ給はねばこの事なし。下ざまより事おこりて、させる本説〔正しき確かな據り所〕なし。大原の里の甑をめすなり。ふるき寳藏の繪に、賤しき人の子産みたる所に、甑おとしたるを書きたり。- - - El costum de llençar una topina (119) des de la teulada de palau al naixement d’una princesa no és una pràctica regulada. És una mena d’encanteri per a quan hi ha alguna dificultat per a gitar la placenta. Llevat d’aquests casos no es fa. - - - Aquest costum prové de les classes humils i no té cap fonament contrastat. - - - Aquestes topines es fan enviar des del poble d’Ôhara (129). - - - En una pintura conservada en una tresoreria antiga hi ha un home de classe humil llençant una topina durant el naixement d’un infant. - - - - - - - - - 119 – (113 – 02) Koshiki (甑) : topina per coure arròs al vapor. L’expressió “koshikiotosu” (甑落す) està relacionada amb el caràcter homòfon “koshi” (腰) : maluc, i amb el verb “otosu” (落す): deixar caure; és a dir : parir. - - - Algun traductor anglosaxó ha preferit no traduir aquesta narració tot indicant que el capítol “no és adient per a una traducció anglesa” . - - - N’hi ha hagut d’altres que en preferit traduir textos amb referències sexuals i a certes funcions fisiològiques en llatí. - - - 120 – (114 – 06) Ôhara (大原) aquí un topònim i homòfon amb “ôhara” (大腹) : panxa grossa. - - - o0o

徒然草 - 60 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -60- -

- - 眞乘院〔仁和寺内の一坊、門主の隱居所〕に、盛親僧都とてやんごとなき智者ありけり。芋頭〔里芋の親〕といふものを好みて多く食ひけり。談義の座にても、大きなる鉢にうづたかく盛りて、膝もとにおきつゝ、食ひながら書をも讀みけり。煩ふ事あるには、七日（なぬか）二七日（ふたなぬか）など療治とて籠り居て、思ふやうによき芋頭をえらびて、ことに多く食ひて、萬の病をいやしけり。人に食はすることなし、たゞ一人のみぞ食ひける。極めて貧しかりけるに、師匠死にざまに錢二百貫〔一貫は一千文〕と坊ひとつを讓りたりけるを、坊を百貫に賣りて、かれこれ三萬疋〔一疋は十文、一貫は百疋と云ふ、三百萬疋（＊ママ）は三百貫。〕を芋頭の錢（あし）と定めて、京なる人に預けおきて、十貫づゝ取りよせて、芋頭を乏しからずめしけるほどに、また他用（ことよう）に用ふる事なくて、その錢（あし）皆になりにけり。「三百貫のものを貧しき身にまうけて、かく計らひける、誠にあり難き道心者（だうしんじゃ）なり。」とぞ人申しける。この僧都、ある法師を見て、しろうるり〔語調が何となく滑稽に聞え坊主らしく聞える出鱈目の綽號、語意を考證する必要はない。〕といふ名をつけたりけり。「とは何ものぞ。」と人の問ひければ、「さるものを我も知らず。もしあらましかば、この僧の顔に似てむ。」とぞいひける。この僧都、みめよく、力つよく、大食（たいしょく）にて、能書、學匠、辯説人にすぐれて、宗の法燈〔一宗の光明たる中心人物〕なれば、寺中にも重く思はれたりけれども、世を輕く思ひたる曲者〔こゝでは變物、ひねくれ者〕にて、よろづ自由にして、大かた人に隨ふといふ事なし。出仕して饗膳などにつく時も、皆人の前すゑわたすを待たず、我が前にすゑぬれば、やがて獨りうち食ひて、歸りたければ、ひとりついたちて行きけり。時非時〔僧は一日一食正午に食する、夫以外に晩食などするをかく云ふ。〕も人にひとしく定めて食はず、我が食ひたき時、夜中にも曉にも食ひて、ねぶたければ晝もかけ籠りて、いかなる大事あれども、人のいふこと聽き入れず。目覺めぬれば、幾夜もいねず。心をすまして嘯き〔こゝでは飄然として居る形容である、空うそぶく有樣。〕歩きなど、世の常ならぬさまなれども、人にいとはれず、よろづ許されけり。徳のいたれりけるにや。 - - - Al monestir de Shinô hi havia un abat de nom Jôshin el qual era molt sabent. Li agradaven molt els nyams i en menjava grans quantitats. Inclús durant ses lliçons sobre les escriptures religioses en tenia un topí ben ple al costat i se’ls menjava mentre llegia els textos sagrats. Quan queia malalt es recollia a la cel.la per a guarir-se durant una o dues setmanes i en menjava moltíssims, i així s’ho curava tot. No en donava mai a ningú, tots se’ls menjava ell sol. - - - Sempre havia estat molt pobre i al morir son mestre aquest li deixà dos-cents “kan” (117) i sa residència. Jôshin se la vengué per cent “kan”, i tots els tres-cents se’ls gastà en nyams. Els deixà en custòdia ca un amic de la capital el qual els hi enviava en lots de cent cada vegada, i d’aquesta manera no li’n mancaven mai. No es gastà els diner en cap altra cosa i així se li acabaren. - - - La gent digué : . . . - Un home pobre que rep tres-cents “kan” i en disposa d’aquesta manera ha d’ésser certament algú amb molta fe. - - - Una vegada, aquest abat veié un bonze i li posà el nom de “Shiroururi” (118). Quan li preguntaren què volia dir aquell nom ell contestà : - - - - No ho sé ni jo mateix. Mes, si això existís s’assemblaria a la cara d’aquest bonze! - - - L’abat era de bona parença, de forta constitució, gran menjaire, excel·lia en cal·ligrafia, en estudis religiosos i en retòrica. Al monestir se’l tenia en gran consideració, una llumenera de la secta, emperò, també com un excèntric, despreocupat dels afers del món, un esperit lliure que no obeïa res ni ningú. Àdhuc a l’hora de dinar després d’un servei religiós, seia a taula sens esperar ningú. Quan era servit començava a menjar tot seguit i quan volia tornar-se’n tot just s’alçava i sortia. No seguia els horaris dels àpats com els altres. Menjava quan li abellia, tan de nit com de matinada. Quan volia dormir es recloïa a la cel.la i encara que fós un afer important no escoltava res d’allò que li deien. Una vegada despert podia estar-se nits sens dormir, anava serè tot indiferent mentre cantava. - - - Era un home diferent, emperò, no era desagradós a ningú i li permetien tot. Potser perquè excel·lia en virtut? - - - - - - - - - 117 – (110 - ) Kan (貫). Un “kan” de monedes de coure (銭 – zeni) equivalia a uns 1000 “monme (匁) amb un pes de 3,75 grs. Les monedes tenien un forat quadrat al centre i se’n feien lligats de 100 o 1000 monedes.- - - 118 – (112 - 13 ) Shiroururi (しろうるり). De fet, es desconeix el seu significat. Shiro (白) vol dir “color blanc” i potser té alguna relació amb el color de la pell de la persona de la qual es parla. També podria estar relacionat amb “shirouri” (白瓜 ) : meló blanc. - - - o0o