-1-
Periòdicament aniré publicat la meva traducció d'aquesta obra que vaig fer l'any 1999, amb revisions posteriors. Consta d'un estudi de l'antologia, biografia del recopilador, traducció dels cent poemes, comentaris, autors, precedents literaris, dades biogràfiques, en alguns casos absolutament mínimes, dels poetes, descripció de les antologies on van aparèixer els poemes, etc.
Hyakunin Isshu significa "Un poema de cent poetes".
L´Ogura Hyakunin Isshu, abreujat Hyakunin Isshu, és una antologia de cent poemes de cent poetes. Els poemes estan tots escrits en la forma “waka”, 和歌, (actualment anomenada “tanka”, 短歌) i consisteix en un poema de cinc versos amb un total de 31 síl.labes, distribuïts en 5 –7 – 5 – 7 – 7 síl.labes.
Els “waka” que figuren en aquesta antologia eren la poesia de la cort japonesa que va emprar gairebé de forma exclusiva des del principi de la poesia del Japó fins que el “haiku”, 俳句, de 17 síl.labes, va imposar-se al segle XVII.
El Hyakunin Isshu va ser recopilat pel famós crític i poeta del segle XIII Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162 -1241) també conegut con Sadaie, tot i que també el seu fill, Fujiwara no Tameie (藤原為家, 1198-1275) hi hauria participat en la revisió dels poemes. Teika va editar també una altra antologia de “waka” : Hyakunin Shuka, 百人一首秀歌 (Grans poemes de cent poetes), la qual incorpora molts dels poemes apareguts en l´Ogura Hyakunin Isshu.
Aquests cent poemes no segueixen estrictament un ordre cronològic i corresponen al període comprés entre els segles VII al XIII. Hi estan representats, però, els poetes més famosos del final de l´època Heian (794-1186).
Aquestes antologies eren molt populars a la cort japonesa. Molts poetes en feien la seva pròpia o, com és el cas de l´Ogura, feien una selecció d´altres poetes, ja per iniciativa personal o bé encarregada per algú (majoritàriament pels emperadors), i Teika va ser segurament el més prolífic recopilador d´antologies imperials.
Llegir poesia clàssica japonesa requereix molta informació sobre la història i la literatura d´aquell temps, tant japonesa com xinesa. Molts poemes fan referència a altres obres o a moments històrics del passat sense la qual cosa el seu significat resta incomplet i inclús incomprensible. Naturalment, tots els autors formaven part d´una cultura basada en les mateixes fonts i tots havien estudiat la història i la llengua xineses. A tot això cal afegir les nombroses antologies a l´abast d´aquella societat que utilitzava la poesia com gairebé un mitjà de comunicació tan en situacions sentimentals com socials i polítiques, perfectament estructurat i amb unes classificacions rígides assumides per tothom. Sempre hi havia un motiu per enviar una nota a algú i, evidentment, la poesia era la forma preferida i més practicada.
Les antologies dividien els poemes escollits en tòpics o temes, entre els quals els més populars eren l´amor, els viatges, les estacions de l´any, la natura, i després una mena de temes diversos on tot hi cabia.
L´Ogura, com totes les antologies del seu temps, és un recull de poemes que ja havien aparegut en altres antologies i on el criteri del recopilador era predominant, encara que també hi podia afegir poemes nous d´altres poetes o inclús d´ell mateix. Per aquest motiu al final de cada comentari de cadascun dels poemes d´aquesta antologia s´indica el nom de la col.lecció on van aparèixer, no necessàriament per primera vegada, i s´hi especifica la secció on eren classificats dintre dels seus reculls respectius. Se n´ha preparat un glossari amb un breu resum per situar el poema i facilitar futures lectures i consultes. Una de les característiques relacionades amb la popularització i difusió d´aquesta obra és la representació visual de cada poema per medi d´un dibuix en les edicions de l´època Edo (1615 – 1868), la qual cosa ens demostra la gran fama que sempre ha tingut l´Ogura Hyakunin Isshu. Uns són el retrat (imaginari) de cada poeta i els altres intenten descriure´n el tema poètic.
Cap al segle XI hi havia un joc que consistia en barrejar un nombre indeterminat de valves de petxina separades que després s´havien d'ajuntar basant-se en els seus dibuixos i formes. Era un joc de grup i aviat va estar de moda a la cort imperial encara que d´una manera més sofisticada. Posteriorment, els dibuixos de les petxines van ser substituïts per els versos d´un mateix poema. Fins el segle XVII només les dones de l´aristocràcia van continuar practicant aquest joc en les seves diverses variants, passant després a incorporar-se a la cultura popular, coincidint amb l´evolució dels centres urbans. La seva innovació definitiva va ser la substitució de les petxines per un objecte d´origen estranger: les cartes de joc, evidentment, més pràctic, procedents de Portugal cap a la fi del segle XVI. A partir de llavors es va començar a imprimir imatges o poemes sobre uns rectangles de paper amb el nom de “karuta” (del portugués “carta”) donant nom al joc : Uta-karuta (Uta : poema/cançó) i la seva popularitat encara dura actualment.
Teika menciona en el seu diari “Diari de la lluna brillant”, (Meigetsuki 明月記), que el seu fill Tame’ie li va demanar que escollís cent poemes, que els copiés en uns petits fulls rectangulars, coneguts com “shikishi” (色紙), “papers de colors”, de manera que poguessin ser utilitzats com a decoració per les portes interiors de la mansió que el sogre de Tame’ie, Utsunomiya Yoritsuna, tenia prop de la muntanya Ogura, als afores de Kioto. Hi ha una versió alternativa que diu que va ser el sogre qui va fer la selecció i que Teikai en va fer només la transcripció. El diari va rebre el títol de “Meigetsuki” després de la seva mort.
El topònim “Ogura” , 小倉,va ser així doncs afegit al títol genèric de Hyakunin Isshu per diferenciar-lo d’altres antologies, però el prestigi que va assolir va ser tan gran que quan es parla de Hyakunin Isshu en general es refereix sempre a l’Ogura Hyakunin Isshu, 小倉百人一首.
