MAN’YÔSHÛ (万葉集) -52-

春日山 おして照らせる この月は 妹が庭にも 清けかりけり
かすがやま-おしててらせる-このつきは-いもがにはにも-さやけかりけり

Aquesta lluna que il.lumina els turons de Kasuga també ho fa al jardí de ma estimada.

Nota : En altres edicions la transcripció en “kana” és :
かすがやま-おしててらせる-このつきは-いもがにはにも-さやけくありけり
Poema nº 1074

Autor : Anònim.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -80-

淡路島かよふ千鳥のなく声に幾夜寝ざめぬ須磨の関守 [78]
Awaji shima-kayou chidori no-naku koe ni-iku yo nezamenu-Suma no sekimori

Quantes nits t´han desvetllat, guardià de la barrera de Suma, la piuladissa dels estornells volant cap a l´illa d´Awaji ?

Nota : Poema al.lusiu al capítol “Suma” (須磨), capítol/llibre no. 12) del Genji Monogatari (源氏物語) :
Genji, exiliat a les ribes del Suma, una nit d´hivern, no pot dormir i sent la cridòria dels estornells:
.....とひとりごちたまひて、例のまどろまれぬ暁の空に、千鳥いとあはれに鳴く。
　「友千鳥諸声に鳴く暁は
　　ひとり寝覚の床も頼もし」
　また起きたる人もなければ、返す返すひとりごちて臥したまへり.......

A Suma hi havia uns burots en el camí de Kioto cap a les províncies occidentals..

KIN´YÔSHÛ no. 288. Hivern. 金葉集 / 冬
Autor : Minamoto no Kanemasa ( 源兼昌, ¿-? ).
Va viure entre el final del segle XI i principis del XII, però no hi ha dades precises.
Va participar molt activament en els cercles poètics durant l´època de l´exemperador Horikawa (堀河天皇, 1079-1107).
No té cap antologia personal llevat d´alguns poemes en els reculls imperials.

NTCJ 03

賀茂
Kamo

Obra de Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar: 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura), i la que encapçala aquest article.

El títol antic era 矢立鴨 (Yatate Kamo), aquí per “kamo” s'utilitza el mateix caràcter homòfon per designar l'ànec salvatge. En altres textos apareix com 加茂 , amb la mateixa pronunciació.

Argument : Un monjo xintoïsta comença el seu viatge cap a la capital i de passada vol visitar els dos santuaris xintoïstes de Kamo. Un cap allà, a la vora del riu, veu una fletxa amb unes aletes blanques dintre d'un senzill entramat de joncs. Llavors apareixen dues dones que amb unes galledes agafen l'aigua sagrada del riu. Parlen sobre el lloc i el monjo els hi pregunta el significat de la fletxa. Li expliquen que una vegada allà hi vivia una dona molt devota que sempre oferia als déus l'aigua del riu. Un dia va veure una fletxa surant a l'aigua, la va recollir i se la va emportar a casa seva. Poc després va descobrir que estava embarassada tot i ser encara verge. Va parir un nen i quan aquest tenia tres anys, en una reunió de gent a casa, va preguntar que qui era el seu pare i va assenyalar la fletxa. Llavors va ressonar un tro eixordador i tothom va creure que era fill del déu del tro i el nen va esdevenir-ne una deïtat. Se li va atribuir també a la mare la categoria de deessa, i com a tals eren venerats a Kamo. A continuació tot és un panegíric a la bondat d'aquestes deïtats i a la seva protecció.


賀茂 és una localitat al nord de Kioto, famosa pels seus dos grans santuaris. Un és Shimo Kamo (下賀茂), dedicat a la deïtat Tamayori Hime (玉依姫), també coneguda com a Mioya (御祖), i l'altre dedicat a Wake Ikazuki (別雷), fill de 御祖.
L'emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806) va escollir aquestes deïtats com a protectores de la seva nova capital Heian-Kyô (平安京), l'actual Kyoto.

Uns versos del Man'yôshû (万葉集) ill.lustren les primeres escenes, exactament el poema no. 375, (Príncep Yuhara – 湯原王, ¿-?) i que trobarem posteriorment en el Shinkokinshû no. 654 (新古今集 – 巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

A la llacuna del riu de Natsumi que passa per Yoshino criden els ànecs salvatges a l'ombra de les muntanyes.


Altres referències / fonts :

- Shingosenshû (新後撰集) : “Nou recull posterior de poesia japonesa”
Autor : Fujiwara (o Nijô) Tameto ( 藤 / 二条 為世, 1251-1338). Consta de 20 volums i 1606 poemes, i no té cap pròleg.


- Kagakushū (下学集): “Col.lecció d'afers mundans” , també es llegeix Gegakushū. És un diccionari japonès de caràcters xinesos, amb data del 1444. Està distribuït en encapçalaments semàntics. El seu títol va referència a unes paraules de Confuci que es descriu a si mateix com “de pocs estudis però de gran penetració”. Cita que apareix en la seva obra “Lunyu” (下学而上達).
Va ser un dels primers diccionaris que podríem qualificar de populars, a diferència d'altres que eren adreçats exclusivament a la gent culta de la cort imperial.

- Shûishû (拾遺和歌集) “Collita de poesia japonesa”. Té 20 llibres i 1351 poemes. La recopilació va ser entre el 1005 i el 1011.

Llibre : 卷第二. 夏
Autor : Minamoto no Kintada Ason (源公忠朝臣 – 889-948):

行きやらで山路くらしつ時鳥今ひと聲のきかまほしさに
Amb la incertesa de seguir he restat a la muntanya, amb l'esperança de sentir una vegada més la veu del cucut .

- Kamo no Chômei (鴨長明) també hi és representat amb un dels seus poemes del Shinkokinshû (新古今集) :
石川やせみの小川のきよければ月もながれを尋ねてぞすむ

A Ishikawa el rierol de Semi is tan clar que fins i tot la lluna hi flueix i s'hi allotja.

En altres edicions hi ha un “kana” diferent després de 石川 / いしかは :
いしかはのせみのをがはのきよければ月もながれをたづねてぞす む

Tot i això el sentit resta el mateix.

També ens trobem amb una referència a la seva obra magna “Hôjôki” (方丈記), concretament el seu esplèndid començament :
行く川のながれは絶えずして、しかも本の水にあらず。よどみに浮ぶうたかたは、かつえかつ結びて久しくとゞまることなし。世の中にある人とすみかと、またかくの如し

“Incessant flueix l’aigua del riu i mai no és la mateixa. Damunt de l’aigua embassada la bromera es fa i es desfà i aviat desapareix. Així és la vida de l’home i de les seves estances en aquest món......”

Això es refereix a unes frases de la peça teatral en que es parla de l'aigua del riu que sempre és constant i per això mateix mai no és la mateixa.

- Kokinshû (古今集) – Poema no. 928
Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, 898-920) :
落ちたぎつ 滝の水上 年つもり 老いにけらしな 黒き筋なし
L'aigua de la cascada que es precipita avall, curulla d'anys, sembla un vell canós sense ni un cabell negre.

Més referències d'altres antologies imperials : Goshûiwakashû (後拾遺和歌集) i Shinkokinshû (新古今集).

- El Heike Monogatari (平家物語) hi és present amb una referència al poder benefactor de les deïtats sobre el món dels humans i amb la seva influència a favor de la pau entre els homes :
卷第二
康頼祝言
...............上一人より下萬民に至るまで、或は現世安穩のため、或は後生善所のために朝には淨水を掬で、煩惱の垢を濯ぎ、夕には深山に向て寶號を唱ふるに、感應怠ることなし........................

Novetats de textos clàssics japonesos.

Acaba de publicar-se una nova traducció a l'anglès del clàssic Ogura Hyakunin Isshu (百人一首 ), l'autor és Peter McMillan i l'edició de Columbia University Press (Spring 2008), dintre de la col.lecció “Translations from the Asian Classics”. Té un pròleg a cura de Donald Keene i un epíleg d'Eileen Kato.
Aquesta traducció ha guanyat el premi Donald Keene Center Special Prize 2008.
S'en prepara un edició en japonès.

NOTES A L'ATZAR

Una nova versió moderna del Genji Monogatari

Fa uns mesos es va presentar una nova versió moderna del G.M. feta per una monja budista, Setouchi Jakucho (瀬戸内 寂聴), també escritora I activista coneguda com a Setouchi Harumi (瀬戸内 晴美).
Es va graduar a la Tokyo Women's Christian University on va estudiar I graduar en literatura japonesa. Va guanyar el Premi Literari Femení I el Premi Tanizaki la va consolidar con escritora, el reconeixement literari més important del Japó. L'any 1973 va prendre els vots budistes I es va ver monja del temple Chusonji, a Hiraizumi, I va adoptar el nom de Jakucho. El Premi Noma també va ser seu l'any 2001 per una obra dedicada a Bashô.
Es va decidir a fer una nova versió del G.M. en japonès modern perquè molts estudiants tant dels institut com de les universitats no poden llegir el japonès clàssic de l'obra de Murasaki Shikibu. Va dedicar quatre anys a la recerca i uns sis en escriure el text. El seu intent d'apropar el gran clàssic als lectors actuals va tenir molta acceptació ja que s'han venut gairebé tres mil.lions d'ejemplars.
La seva no és la primera versió moderna ja que anteriorment Yosano Akiko (与謝野 晶子, 1878-1942), Tanizaki Junichirô (谷崎 潤一郎 , 1886-1965) I Enchi Fumiko (円地文子, 1905-1986) també ho havien fet. El mateix Kawabata Yasunari (川端 康成1899-1972 ) havia començat a fer la seva, però va morir abans de completar-la.

L'u de novembre ha estat declarat “Dia dels Clàssics” sent-ne el Genji el primer a encetar aquesta diada per tal de celebrar el mil.leni de l'obra de la Murasaki.






 

  KOKINSHÛ (古今集) -45-

  はるのうたとてよめる 
  Compost com un poema de primavera.

花の色はかすみにこめて見せずともかをだにぬすめ春の山かぜ 

はなのいろはーかすみにこめてーみせずともーかをだにぬすめーはるのやまかぜ

Els colors de les flors s'amaguen en la boirina i no les puc veure..... roba-lis el menys la seva la fragància, vent de primavera de la muntanya.

Poema no. 91

Autor : Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890)
 Nét de l'emperador Kammu (桓武天皇, 737-806). Va ser camarlenc de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) i quan aquest va morir es va fer monjo amb el nom de Henjo (遍昭 o遍照).
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

  OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -79-

瀬をはやみ岩にせかるる滝川のわれても末に逢はむとぞ思ふ [77]

se wo hayami-iwa ni sekaruru-takigawa no-warete mo sue ni-awamu to zo omou

Encara que les aigües del torrent vinguin a esberlar-se contra les roques, al cap d´avall es retroben novament.

Nota : És considerat com un dels millors poemes d´amor de la poesia clàssica japonesa. Malgrat el seu convencionalisme, el seu to melangiós el fa destacar de la munió de poemes més tòpics sobre aquest mateix tema.

SHIKASHÛ no. 228. Amor. 詞花集 / 恋

Autor :Sutoku In / L´ex-emperador Sutoku 崇徳院,1119 – 1164)
També es pot llegir “Shutoku”.
El seu pare, Toba (鳥羽天皇, 1103-1156), el va obligar a abdicar a favor del seu germà petit, Konoe (近衛 ), de dos anys d´edat. Konoe va morir als disset anys i Toba va intentar que un altre dels seus fills ocupés el tron però Sutoku, amb l´ajut de Fujiwara no Yorinaga (藤原頼長, 1120-1156) va intentar recuperar el poder, fet que va motivar una guerra civil (sota el nom de Hôgen,保元の乱) l´any 1156. Els partidaris de Sutoku van ser derrotats i ell va ser exiliat a Sanuki (讃岐国), i allà va morir, als quarant-sis anys.