落窪物語 -04-
Ochikubo Monogatari
• Història d'Ochikubo
• (Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
- - - - - -
あこきは三の御方人にて、いとニなくさうぞかせて率ておはするに、おのが君のただひとりおはするに、いみじく思ひて、「にはかに、けがれはべりぬ」と申して、とまれば、「よにさもあらじ。かの落窪の君のひとりおはするを思ひて、言ふなめり」と腹立てば、「いとわりなきことも。よくはべなり。さぶらへとあらば参らむ。かくをかしきことを、見じと思ふ人はありなむや。おんなだに慕ひ参る道にこそあめれ」と言へば、げにさや思ひけむ、はした童のあるにさうぞきかへさせて、とどめたまふ。
ののしりて出でたまひぬれば、かいすみて心ぼそげなれど、わが君とうち語らひてゐたるほどに、帯刀がもとより、「御供に参りたまはずと聞くは、まことか。さらば参らむ」と言ひたれば、「御方のなやましげにおはして、とどまらせたまひぬれば、何しにかは。いとつれづれなるをなむ慰めつべくておはせ。ありと宣ひし絵、かならず持ておはせ」と言ひたるは、「女御殿の御方にこそ、いみじく多くさぶらへ。君おはし通はば見たまひてむかし」と言へるなりけり。帯刀、この文をやがて少将の君に見たてまつれば、「これや惟成が妻の手。いたうこそ書きたれ。よき折にこそはありけれ。行きてたばかれ」と宣ふ。「絵一巻おろしたまはらむ」と申せば、君の「かの言ひけむやうならむ折こそ見せめ」と宣へば、「さも侍りぬべき折こそは侍るめれ」と申す。うち笑ひたまひて、御方におはして、白き色紙に、小指さして口すくめたるかたを書きたまひて、「召しつれば、
つれなきを憂しと思へる人はよにゑみせじとこそ思ひ顔なれ
をさな」と書いたまへれば、出づとて、親に、「をかしきさまなるくだもの一餌袋して置いたまへれ。今ただ今取りに奉らむ」と言ひおきて往ぬ。
あこき呼び出でたれば、「いづこ、絵は」と言へば、「くは、この御文見せたてまつりたまへ」、「いで、そらごとにこそあらめ」と言へど、取りて往ぬ。君いとつれづれなる折にて、見たまうて、「絵や聞えつる」と宣へば、「帯刀がもとに、しかじか言ひてはべりつるを、御覧じつけけるにこそはべるめれ」と言へば、「うたて、心無しと見しられたるやうにこそ。人に知られぬ人は無心なるこそよけれ」とて、ものしげに思ほしたり。
帯刀呼べば、出でぬ。物語して、「誰々かとまりたまへる」と、さりげなくて案内問ふ。「いとさうざうしうや。をんなどもの御許に、くだもの取りにやらむ」とて、「何もあらむ物賜へ」と、言ひにやりたれば、餌袋ニつして、をかしきさまにして入れたり。今一つの大きやかなるには、さまざまのくだもの、いろいろの餅、薄き濃き入れて、紙隔てて焼米入れて、「ここにてだにあやしく、あわただしき口つきなれば、旅にてさへいかに見たまふらむ。恥づかしう。この焼米はつゆといふらむ人にものしたまへ」と言へり。さうざうしげなるけしきを見て、いかではかなき志を見せむと思ひて、したるなりけり。女見て、「いで、あやし。まめくだものや。けしからず。そこにしたまへるにこそあめれ」と怨ずれば、帯刀うち笑ひて、「知らず。まろはかやうに見苦しげにはしてむや。をんなどものさかしらなめり。つゆ、これ取り隠してよ」とて、やりつ。
Akogi, com a serventa de la tercera dama, l'acompanyava, i se li donà un esplèndid vestit. Molt amoïnada perquè Ochikubo restava sola a casa, digué per a quedar-s'hi :
- Sóc en impuresa. (16)
- No ets en avinentesa! - exclamà la Kita no Kata – Ho dius perquè la damisel·la Ochikubo serà sola a casa.
- Açò no és cert. Si se'm demana de servir-vos ho faré. Qui no voldria anar-hi en parell esdeveniment? Àdhuc la majordoma més gran desitja anar-hi.
La Kita no Kata semblà convençuda. Se li féu donar aquell esplèndid vestit a una de les minyones i la hi permeté de restar. Hom marxà amb gran enrenou.
Akogi, sola, en aquella quietud, conversava amb la damisel·la quan li arribà un missatge de Tachihaki :
“He sentit que no has anat amb ells. És cert? Si és així, vindré!”
“La damisel·la és molt decebuda per haver de restar a casa, com podia jo anar-hi! Estem molt ensopides, vine i ens entretens. Porta sens falta les pintures esmentades l'altre jorn.”
Tachihaki li havia dit que la germana del Shôshô en tenia moltes de pintures i que la damisel·la les podria contemplar quan el Shôshô la visités.
Quan el Shôshô mirà el missatge d'Akogi que Tachihaki li mostrà digué :
- És l'escriptura de ta muller? Escriu molt bé. Ara és una bona ocasió. Ves-hi i arranja-ho.
- Em deixareu unes pintures?
- Les veurà quan sigui el moment.
- Ara n'és el moment.
El Shôshô féu mitja rialla i anà a l'estança. Sobre un tros de paper blanc esbossà una cara boca-rugada amb un dit petit als llavis :
“Com heu demanat :
---És l'expressió d'algú que està patint cert vostra fredor i que no podria pas haver mai un somriure.
Un infant.”
Açò escriví. Li ho donà a Tachihaki, el qual, de sortida, li digué a sa mare :
Prepara una bossa amb uns bons dolços (17). Adés enviaré algú a recollir-ho.
Anà al lloc on era Ochikubo i cridà Akogi, qui li demanà d'on eren les pintures.
- Ací. Mostra aquesta lletra a la damisel·la.
- Ah! Falòrnies, del cert!
La prengué i sortí.
La damisel·la era desenfeinada i la llegí.
- Que li digueres res de les pintures?
- Ho esmentava en la lletra que envií a Tachihaki, i el Shôshô l'haurà llegida.
- Açò no m'agrada! És com si algú copsés que hi ha en mon cor. És millor que ningú no ho sàpiga i que pensi que no en tinc de cor.
Tachihaki cridà Akogi, qui sortí, i parlaren.
- Qui ha restat a casa? - preguntà Tachihaki, com si no ho sabés ja - Estareu ben soles, no? Enviaré algú a ca la mare que porti uns dolços.
I envià algú que portés allò que fos preparat.
La mare envià dues bosses exquisidament agençades. Dintre hi havia una varietat de fruites i diversos pastissets d'arròs de diferents colors, i separats per un full de paper hi havia arròs torrat. La mare hi havia afegit una lletra.
- Àdhuc entre nosaltres és rar oferir aquestes menges, per les ganyotes que es fan amb la boca al mastegar l'arròs torrat. Què en pensaria la gent de palau si ho veiés? Me n'avergonyeixo, potser millor donar-ho a aquella dita Tsuyu (18)........
Envià açò amb la intenció de mostrar ses sentiments vers aquelles circumstàncies malaurades.
Quan Akogi ho veié preguntà enutjada a Tachihaki :
Açò és molt estrany! És de debò?. No és pas adient. Que hi tens res a veure tu?
Tachikahi féu mitja rialleta :
- Jo no en sé res. Sóc jo persona de fer cosa parella? Serà obra de la mare. Tsuyu, té, agafa açò.
I li'n donà.
- - - - - -
16 – Es refereix a que té la menstruació. Aquest estat implicava una impuresa que no permetia la dona assistir a cap cerimònia o ritual religiosos.
17 – El text indica “kudamono” (果物) : fruita, però els diccionaris clàssics esmenten com a “kudamono” també 菓子 (japonès modern “kashi”), amb l'accepció de “dolços”.
18 – Tsuyu (つゆ/露). Podria tractar-se de la minyona al servei d'Akogi.
o0o
- - - - - -
16 – Es refereix a que té la menstruació. Aquest estat implicava una impuresa que no permetia la dona assistir a cap cerimònia o ritual religiosos.
17 – El text indica “kudamono” (果物) : fruita, però els diccionaris clàssics esmenten com a “kudamono” també 菓子 (japonès modern “kashi”), amb l'accepció de “dolços”.
18 – Tsuyu (つゆ/露). Podria tractar-se de la minyona al servei d'Akogi.
o0o
