KOKINSHÛ (古今集) -48-

うりむゐんのみこのもとに、花見にきた山のほとり にまかれりける時によめる

Compost pels voltants de Kitayama tot contemplant les flors, en una visita al príncep a Urin-In (veure nota Kokinshû -35-)

いざけふは春の山辺にまじりなむくれなばなげの花のかげかは
いざきょうはーはるのやまべにーまじりなむーくれなばなげのーはなのかげかは

Anem per les muntanyes de primavera, i quan es faci fosc, ens acollirà l'ombra de les flors?

Poema no. 95

Autor : Sosei / Monjo budista (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897)
Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.
 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).
 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), captítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
 És un dels “Trenta-sis poetes Immortals”, com el seu pare.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -54-

旅人の宿りせむ野に霜降らば我が子羽ぐくめ天の鶴群
たびひとの-やどりせむのに-しもふらば-あがこはぐくめ-あめのたづむら

Si el gel colga els camps per on viatja el meu fill, aixoplugeu-lo sota les vostres ales, grues del cel!

Poema nº 1791

Autoria : La mare d’un home que viatjava des de Naniwa formant part d’una embaixada cap a la Xina l’any 733 (遣唐使母).

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -82-

長からむ心も知らず黒髪のみだれて今朝はものをこそ思へ [80]
nagakaramu-kokoro mo shirazu-kuro kami no-midarete kesa wa-mono o koso omoe
Durarà per sempre? Ningú no ho pot saber. Els meus pensaments són al matí tan embullats com els meus cabells.

SENZAISHÛ no. 802. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Taikenmon In no Horikawa / Horikawa, dama d'honor de Taikenmon In(待賢門院堀河, ¿-?)
Va estar al servei de l´emperadriu Taikenmon.In (待賢門院), esposa de Toba (鳥羽天皇, 1103-1156) i mare de Sutoku (崇徳天皇, 1119-1164).

NTCJ 06

嵐山
Arashiyama

Autor : Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolific i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.
Entre la seva producció dramàtica cal destacar 芭蕉 (Bashô), 雨月 (Amezuki), 玉葛 (Tamakazura) i 賀茂 (Kamo – veure NTCJ 03).
Obra de l'any 1524.

Arashiyama és una muntanya situada a la província de Kyoto.

Argument : Un missatger de l'emperador de Saga es ordenat que vagi a esbrinar si ja han florit els cirerers d'Arashiyama. Allà es troba amb els “guardians de les flors”, les deïtats protectores, un matrimoni d'ancians que tenen cura del lloc i que li mostren la bellesa de la flors dels cirerers. Tot és un reguitzell de lloances a les flors, a la natura en general, i a la doctrina budista..


No està clar de quin emperador es parla.
Saga (嵯峨) és un poble a l'oest de Kyoto, i l'emperador d'aquest mateix nom (嵯峨天皇) s'hi va construir un palau quan es va retirar l'any 823.

Els cirerers d'Arashiyama van ser trasplantats des de Yoshino, Yoshino era, i és, un lloc molt famós per tots els seus cirerers, referència poètica gairebé obligada, fins i tot Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945) en el seu pròleg “japonès”, en va fer un altre en xinès, del Kokinshû (古今集) en fa esment :.....als matins de primavera, les flors dels cirerers de Yoshino només eren com núvols per l'esperit de Hitomaro........ (...春のあしたよしのの山のさくらは人まろが心にはくもかとのみなむおぼえけ る...). Va ser un emperador, també amb el nom de Saga, en aquest cas, però, és l'emperador Gosaga (後嵯峨天皇 , 1220-1272), qui va ordenar, a l'era Kenchô (建長 – 1249), trasplantar cirerers de Yoshino a la seva residència de la muntanya de Kame (亀山 - Kameyama), on es va retirar quan va abdicar. Kameyama es al davant d'Arashiyama.

El “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar” torna a aparèixer, aquí sobre el vent de primavera, fent una referència budista a un fragment de l'obra que parla del vent diví que “neteja” el cor de l'home dels enganys del món:

和漢朗詠集（下）風
春（はる）の風（かぜ）暗（あん）に庭前（ていぜん）の樹（き）を剪（き）り、
夜（よる）の雨（あめ）は偸（ひそ）かに石上（せきじやう）の苔（こけ）を穿（うが）つ、
春風暗剪庭前樹。夜雨偸穿石上苔。
春日山居　輔昭

Tot el darrer acte és ple de reflexions budistes sobre l'il.lusori món dels humans, els seus lligams als instints, tot amanit amb lloes a Buda i als bodhisattves.

KOKINSHÛ (古今集) -47-

はるのうたとてよめる
Compost com un poema de primavera.

みわ山をしかもかくすか春霞人にしられぬ花やさくらむ
みわやまをーしかもかくすかーはるかすみーひとにしられぬーはなやさくらむ
Per què amagues la muntanya de Miwa, boirina de la primavera? Potser ha florit una flor desconeguda pels humans?

Poema no. 94
Basat en el Man'yôshû, Poema no. 18 :
三輪山をしかも隠すか雲だにも心あらなも隠さふべしや
みわやまをーしかもかくすかーくもだにもーこころあらなもーかくさふべしや
Està amagada la muntanya de Miwa? Si els núvols tinguessin cor no l'amagarien.
Autor : Princesa Nukata (額田王, 630-690)

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -53-

落ちたぎち流るる水の岩に触れ淀める淀に月の影見ゆ
おちたぎち-ながるるみづの-いはにふれ-よどめるよどに-つきのかげみゆ
L’aigua que vessa per les roques fa bassals on veig la imatge de la lluna.

Poema nº 1714

Autor : Anònim.

Notes a l'atzar

Gran problemes, paraules petites

L'articulista d'un diari japonès parlava de la dificultat dels estrangers que viuen al Japó i que encara no tenen prou domini de la llengua per d'entendre les notificacions que fan els mitjans de comunicació en cas de desastres naturals, com els terratrèmols.
L'article diu que actualment hi ha a terres nipones uns 2,1 milions de forans, i que ells són precisament els que es poden veure més afectats pels accidents d'aquesta mena. El govern japonès prefereix en aquests casos fer habitualment les comunicacions en anglès i altres llengües en lloc de fer-ho en japonès senzill, però el problema rau en què les ràdios locals quan avisen de terratrèmols i de llocs o centres d'evacuació ho fan només en japonès.
Un exemple d'això va passar durant el gran terratrèmol de Hanshin el 1995. Hi va haver estrangers que només van poder restar a les seves llars damnificades a esperar que els seus amics els trobessin, i inclús aquells que van fugir cap als parcs un cop allà no sabien què havien de fer ja que no sabien llegir la informació escrita en japonès. En els casos de desastres naturals inclús els japonesos tenen manca d'informació, es pràcticament impossible pel govern o els mitjans de proveir els estrangers amb missatges amb les seves pròpies llengües , i amb l'increment de població estrangera amb la consequent profusió d'idiomes el pais té un problema cara a informació d'emergència.
L'article continua amb una serie d'exemples des d'el punt de vista lingüístic força interessant.
Casualment, aquell mateix vespre vaig veure una pel.lícula japonesa. L'acció passava a les acaballes de la guerra del Pacífic en un poble al sud del Japó. Unes camperoles carregades de queviures passen pel centre de la població i veuen un grup de gent escoltant un missatge pels altaveus connectats a una ràdio. Pregunten què passa i un home els hi diu que qui parla és l'emperador i que creu que parla de la guerra però no acaba de saber de què es tracta. Les noies paren l'orella i tampoc no entenen res, llavors van cap a casa. Un cop allà fan preparatius per evacuar el lloc que uns dies abans havia estat bombardejat i volen anar a les muntanyes per buscar aixopluc. Poc després s'anuncia per tot el poble que la guerra s'ha acabat, l'emperador ha confirmat la rendició incondicional de l'exercit nipó.
Això en va fer recordar que aquest cas no va ser aïllat. Vaig llegir molt del Japó de la postguerra i aquesta era una de les queixes de molts japonesos: el llenguatge arcaic, gairebé críptic de la casa imperial va provocar el desconcert en molts ciutadans. Posteriorment moltes veus van demanar que les comunicacions imperials empressin el llenguatge corrent de la seva gent, no pas unes formes clàssiques periclitades que provocaven l'estupefacció general.