KOKINSHÛ (古今集) -56-

山ぶきはあやななさきそ花見むとうゑけむ君がこよひこなくに

やまぶきはーあやななさきそーはなみむとーうえけむきみがーこよいこなくに

No t'obris, rosa del bosc! Qui t'ha plantat per admirar-te no vindrà aquest vespre.

Poema no. 123

Autor : Anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -62-

家思ふと心進むな風まもり好くしていませ荒しその道

いへもふと,こころすすむな,かぜまもり,よくしていませ,あらしそのみち

No tinguis pressa tot i que enyoris la llar. Guaita el vent que aspre és el camí.

Poema no. 381

Autor : Kojima (兒嶋, ?-¿), una jove de Tsukushi (筑紫娘子)

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -90-

難波江の蘆のかりねのひとよゆゑみをつくしてや恋ひわたるべき [88]
Naniwae no-ashi no karine no-hitoyo yue-mi wo tsukushite yakoi- wataru beki

Per una nit, breu com el tel dels joncs de les ribes de Naniwa, haig de donar la vida per aquest amor?

Nota del poema : 攝政、右大臣の時の家の歌合に旅宿逢戀といへる心をよめる
Concurs celebrat a la residència del Regent (Fujiwara no Kanezane), quan era ministre de la Dreta, sobre el tema : trobada d´amor en un hostal durant un viatge.

S´observarà la semblança amb la “brevetat” dels joncs de Naniwa que té aquest poema amb el nº 19 de la dama Ise.
El text japonès d´ambdós poemes té unes diferències sobre el jonc, matisant-les molt, però el significat és pràcticament el mateix. La traducció s´ha ajustat a aquests matisos.

SENZAISHÛ no. 806. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Kôkamon In no Bettô / Dama d´honor de l´emperadriu Kôka (皇嘉門院別当, ¿ - ¿ - segle XII).
Filla de Minamoto no Toshitaka i casada amb Sutoku (Veure Ogura, poema nº 77).
També és coneguda com la dama Bettô.

NTCJ 14

清経
Kiyotsune

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 (Zeami Motokiyo - 世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Tracta del suicidi de Taira no Kiyotsune que es va ofegar a Yanagiga-ura després de la seva derrota en aquest indret. Comença l'obra amb l'arribada del seu servidor Awazu no Saburô camí cap a la casa de la vídua del guerrer. Li porta un floc dels seus cabells que es va trobar a la barca des de la qual es va llançar a les aigües del riu. i que tothom interpreta com un record per a la seva esposa que espera el seu retorn de la batalla. El servidor li explica la desfeta dels Taira i la mort del seu espòs. Diu que va preferir la mort al deshonor de ser mort de retorn a casa per les bandes de soldats sense bandera que omplien els camins cap a la capital. Al vespre la vídua afligida per la seva pèrdua queda mig endormiscada i llavors l'espectre de Kiyotsune se li apareix en un somni i li retreu que hagi dipositat el seu floc de cabell en el santuari d'Usa Hachimangu. Ella s'hi torna amb el seu retret per haver renunciat a la vida quan ell li havia promès que tornaria i estarien junts per sempre.
Kiyotsune descriu la batalla en la que els Taira van ser derrotats i la seva mort.
Desapareix després d'explicar-li que degut a le seves darreres pregàries a Buda va poder salvar-se de l'infern.


Referències :
Trobem tres poemes del Kokinshû (古今集) :

No. 161

郭公 声も聞こえず 山彦は ほかになく音を 答へやはせぬ
No se sent la veu del cucut, l'eco d'un so llunyà no tornarà a nosaltres?

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒 , act. lit. entre el 898 i el 922 , mort el 925)
Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels recopiladors del Kokinshû. És un dels poetes més importants del seu temps. Té més de 193 poemes a les antologies oficials, a més de la seva pròpia antologia : Mitsune Shû (躬恒集 ). És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

No. 746　　

形見こそ 今はあたなれ これなくは 忘るる時も あらましものを
El seu record ha esdevingut el meu enemic, si no hi fos tindria temps per oblidar la persona......
(読人知らず -Autor desconegut).

No. 29

をちこちの たづきも知らぬ 山なかに おぼつかなくも 呼子鳥かな
Ací o allà no se sap com anar per la muntanya on incert canta el cucut.
(読人知らず - Autor desconegut).

Nota : sobre quin ocell era el 呼子鳥 (yobukodori) no hi ha res clar, actualment, però, consta en els diccionaris com el cucut corrent. Literalment significa “l'ocell que crida al fill”.
Aquest ocell formava part de l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 : Estudi i ensenyament del Kokinshû). Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.

No podien faltar les referències al Heike Monogatari :

平家物語 卷第八　太宰府落 : La retirada de Dazaifu.
平家物語 灌頂　 六道の沙汰 : El Llibre de les aspergions, el capitol "Sobre las six
vies".
平家物語 卷第七 聖主臨幸 : Les visites de l'emperador .


Inevitable és també el “Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Narració de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

“Musô” ( 夢窓, 1275-1351). Monjo Zen, conseller polític i poeta, entre altres activitats. Va ser molt popular especialment en els cercles polititzats de la cort imperial. Autor del “Musôkokushigoroku” (夢窓国師語録), “Cròniques del mestre nacional Musô”, compilació de la seva obra breu. La seva poesia està escampada per nombroses antologies.


També hi surten algunes antologies imperials, com :

“Senzai Wakashû” (千載和歌集).
“Goshûi Wakashû” (後拾遺和歌集).

KOKINSHÛ (古今集) -55-


ちる花をなにかうらみむ世中にわが身もともにあらむ物かは

ちるはなをーなにかうらみむーよのなかにーわがみもともにーあらむものかわ

Per què entristir-se per les flors que cauen? En aquest món tampoc jo, com elles, no sóc permanent.

Poema no.112

Autor : Anònim.

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -61-


世間を何に譬へむ朝開き漕ぎ去にし船の跡なきごとし

よのなかを,なににたとへむ,あさびらき,こぎいにしふねの,あとなきごとし

A què puc comparar la meva vida? És com la barca que surt a trenc d'alba i desapareix sense deixar petja.

Poema no. 351

Autor : -Shami- Manzei(-沙弥-満誓 , primera meitat del segle VII).
沙弥 significa “acòlit”. El seu nom laic era Takamaro (笠麻呂)
Va ser nomenat governador de la província de Mino l'any 706. La seva tasca durant la construcció de la Gran Via de Kiso el 714 va ser molt reconeguda i va ser promocionat. L'any 715 va ser governador d'Owai sent molt valorada la seva tasca com a administrador. Inspector-General de tres províncies el 719: Owai, Mikawa i Shitano.
Es va fer monjo budista el 721 amb el nom de 満誓, i va ser el responsable de la construcció del temple Kwanzeon-ji, a Kyushu, l'any 723.

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -89-

村雨の露もまだひぬまきの葉に霧立ちのぼる秋の夕暮
[87]
murasame no-tsuyu mo mada hinu-maki no ha ni-kiri tachinoboru-aki no yûgure

Per entre les fulles de l´avet, amarades encara pel sobtat xàfec, la boirina apareix en el capvespre de tardor.


Encapçalament del poema a l'antologia : 五十首哥たてまつりし時.
“Dedicant 50 poemes a l´emperador”. Fórmula convencional que implica que el poema es va presentar a un concurs de poesia, en aquest cas va ser l´any 1201.

SHINKOKINSHÛ no. 491. Tardor. 新古今集 / 秋

Autor : Jakuren Hôshi / El monjo Jakuren (寂蓮法師, 1139 ? – 1202 ?).
Nebot de Go Tokudaiji no Sadaijin / El ministre de l´esquerra del Tokudaiji
(後徳大寺左大臣, 1139-1191) : Fujiwara no Sanesada (藤原実定), que el va adoptar com a fill.
Va servir uns tres anys a palau entrant en religió el 1172, abans, però, ja havia destacat com a poeta.
Va viatjar molt i va participar en un dels concursos poètics més importants del seu temps : Roppyakuban Uta-awase (六百番歌合. El concurs dels 600 torns) l´any 1193.