Ise Monogatari (伊勢物語)

- 87-

八十七段

むかし、おとこ、津の国、菟原の郡、蘆屋の里にしるよしして、いきて住みけり。むかしの歌に、

蘆の屋の灘の塩焼いとまなみ黄楊の小櫛もさゝず来にけり

とよみけるぞ、この里をよみける。こゝをなむ蘆屋の灘とはいひける。このおとこなま宮仕へしければ、それを便りにて、ゑうの佐ども集り来にけり。このおとこのこのかみも衛府督なりけり。その家の前の海のほとりに遊びありきて、「いざ、この山の上にありといふ布引の滝見にのぼらん」といひて、のぼりて見るに、その滝、物よりこと也。長さ二十丈、広さ五丈許なる石のおもて、白絹に岩をつゝめらんやうになむありける。さる滝の上に、わらうだの大きさして、さし出でたる石あり。その石のうへに走りかゝる水は、小柑子、栗の大きさにてこぼれ落つ。そこなる人にみな滝の歌よます。かの衛府督まづよむ。

わが世をばけふかあすかと待つかひの涙の滝といづれ高けん

あるじ、次によむ。

ぬき乱る人こそあるらし白玉のまなくも散るか袖のせばきに

とよめりければ、かたへの人、笑ふことにや有けん、この歌にめでてやみにけり。

帰りくる道とをくて、亡せにし宮内卿もちよしが家の前来るに、日暮れぬ。やどりの方を見やれば、海人の漁火多く見ゆるに、かのあるじのおとこよむ。

晴るゝ夜の星か河辺の蛍かもわが住むかたの海人のたく火か

とよみて、家に帰り来ぬ。その夜、南の風吹きて、浪いと高し。つとめて、その家の女の子ども出でて、浮海松の浪によせられたる拾ひて、いゑの内に持て来ぬ。女がたより、その海松を高坏にもりて、柏をおほひて出したる、柏に書けり。

渡つ海のかざしにさすといはふ藻も君がためにはおしまざりけり


田舎人の歌にては、あまれりや、足らずや。



Una vegada, un home que tenia propietats al poble d'Ashiya, terme de Mubara , província de Settsu, hi anà i hi visqué.
Com diu un antic poema :

--Sens lleure cremant sal als baixos d'Ashinoya han arribat fins a ni posar-se pintes de boix. (1)

Es refereix a aquest poble, per això aquí s'anomena Ashiyanonada.

Com aquest home era novell en el seu càrrec a la cort, i era una bona oportunitat, els oficials de la Guàrdia Imperial el visitaren. El germà gran (2) d'aquest home era també comandant de la Guàrdia.
Tot passejant per la platja davant d'aquella casa digueren “Vinga, pugem a veure la cascada de Nunohiki que diuen és al cim d'aquesta muntanya”.
Pujaren i al mirar aquella cascada era diferent a qualsevol altra. Una pedra amb una superfície d'uns seixanta metres de llargada per quinze d'amplada semblava com si la roca hagués estat embolcallada amb seda blanca.. Així, de dalt de la cascada hi sortien unes pedres grans com coixins de palla. L'aigua que s'escorria per sobre la pedra queia amb gotes grosses com mandarines i castanyes. Tots els presents composaren poemes sobre la cascada.
El comandant de la Guàrdia fou el primer en recitar :

--És debades esperar en ma vida avui o demà, és més alta la cascada o mes llàgrimes? (3)

L'hoste recità a continuació :

--Sembla que algú ha esfilegat i escampat les blanques perles que cauen sobre mes mànigues estretes. (4) (5)

Havent recitat així la gent del voltant es posà a riure, i admirats no feren més poemes.

El camí de tornada era llarg, i quan arribaren davant de la casa del Ministre de la Casa Imperial, Mochiyoshi (6), que havia traspassat, es ponia el sol. Al mirar cap a la casa d'Ashiya es veieren molts focs dels pescadors i l'hoste recità :

--Són estels en clara nit o llumenetes de vora el riu? Són els focs dels pescadors d'allà on visc? (7)

I tornaren a casa. Bufava migjorn i hi havia onades.
Al matí les minyones de la casa eixiren, recolliren les algues arrossegades per les onades i les portaren dintre. Les dones serviren les algues en tauletes i sobre fulles de roure. Una d'elles escriví sobre una fulla :

--Inclús les algues que el déu de la mar preua per als seus cabells no li requen per a vós. (8)

Essent versos d'una camperola, eren bons o dolents?



- - - - - -


(1) Poema d'Ariwara no Narihira segons el SKKS no. 1588, és el 1590 en altres edicions; és anònim segons el KKRJ no. 3148. El poema és una adaptació del no. 278 del MNY, on el topònim allà és Shika en lloc d'Ashiya.
(2) Era Ariwara no Yukihira, germà gran de Narihira.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 1649, però 1651 en altres edicions.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 923, amb algunes diferències.
(5) Aquí 袖のせばき (...sode no sebaki...) es refereix a que no pot recollir-les totes, i, a més, indica que qui les porta no és d'alta condició social.
(6) もちよし (Mochiyoshi) sembla ser un personatge fictici.
(7) Poema anònim. SKKS 1591.
(8) Poema anònim. KKRJ no. 2293, amb algunes diferències.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 86 -


八十六段

昔、いと若きおとこ、若き女をあひ言へりけり。をのをの親ありければ、つゝみていひさしてやみにけり。年ごろ経て、女のもとに、猶心ざし果さむとや思けむ、おとこ、歌をよみてやれりけり。

今までに忘れぬ人は世にもあらじをのがさまざま年の経ぬれば

とてやみにけり。おとこも女も、あひ離れぬ宮仕へになん出でにける。



Una vegada, un home molt jove es comprometé amb una noia. Com tenien pares i ho havien amagat decidiren trencar.
Anys després, l´home, pensant que la noia volia assolir allò del passat (1) composà un poema i l'hi envià :

--Fins avui no hi ha ningú que no hagi oblidat, el temps ha passat i nosaltres som diferents. (2)

I amb això s'acabà. Tant l'home com la dona havien anat a servir al mateix palau.


- - - - - -


(1) Els comentaristes coincideixen en que aquest punt no és gens clar.
(2) Poema anònim. SKKS no. 1365, és el 1366 en altres edicions, i KKRJ no. 2885.





o0o

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -04-


　日暮るるほど、例の集まりぬ。あるいは笛を吹き、あるいは歌をうたひ、あるいは唱歌を し、あるいはうそぶき、扇を鳴らしなどするに、翁出でていはく、「かたじけなく、きたなげなる所に年月をへて物し給ふこと、極まりたるかしこまり」と申 す。「『翁の命、今日明日とも知らぬを、かくのたまふ君逹にも、よく思ひ定めて仕うまつれ』と申すもことわりなり。『いづれも劣り優りおはしまさねば、御 心ざしの程は見ゆべし。仕うまつらん事は、それになむ定むべき』と言へば。これよき事なり。人の御恨みもあるまじ」と言ふ。五人の人々も「よき事なり」と 言へば、翁入りて言ふ。かぐや姫「石つくりの皇子には、仏の御石の鉢といふ物あり。それをとりてたまへ」と言ふ。「くらもちの皇子には、東の海に蓬莱とい ふ山あるなり。それに銀を根とし、金を茎とし、白き玉を実として立てる木あり。それ一枝をりて賜はらん」と言ふ。「今ひとりには、唐土にある火鼠のかはぎ ぬを賜へ。大伴の大納言には、龍の首に五色に光る玉あり、それを取りて給へ。いそのかみの中納言には、燕の持たる子安の貝、ひとつとりて賜へ」と言ふ。 翁、「かたき事どもにこそあなれ。この国にある物にもあらず。かく難き事をば、いかに申さむ」と言ふ。かぐや姫、「何か、難からん」と言へば、翁、「とま れかくまれ申さむ」とて、出て、「かくなむ。聞ゆるやうに見せ給へ」と言へば、皇子逹・上逹部聞きて、「おいらかに、あたりよりだにな歩きそ、とやはのた まはぬ」と言ひて、倦んじて皆帰りぬ。



Al capvespre els joves s'aplegaren com de costum, tocaren flautes i llaüts, cantaren, recitaren i marcaren els ritmes amb llurs ventall. El vell sortí i digué :
--Us heu dignat passar mesos i anys en aquesta nostra mísera casa i em sento molt honorat.

I explicà :

--No es pot saber si la vida d'un vell arribarà a demà, així doncs, li he suggerit que s'ho pensi bé i decideixi amb qui es casarà. Kaguyahime ha dit “No hi ha ningú inferior a l'altre, em caldrà veure la magnitud de llurs sentiments. Em casaré amb aquell que em porti allò que desitjo.” Jo crec que és una bona pensada, així no hi haurà recances.

Els cinc homes digueren :

--Som d'acord.

El vell entrà amb la resposta.

Kahuyahime digué :

El príncep Ishitsukuri : hi ha una cosa anomenada “el bol de pedra de Buda”, que me'l porti.
El príncep Kuramochi : en la mar oriental hi ha una muntanya de nom Hôrai (7). Allà hi creix un arbre amb arrels d'argent, tronc d'or i joies blanques per fruita. Que me'n porti una branca.
El següent que em porti la pell de la Rata de Foc que és a la Xina.
El Gran Conseller Ôtomo que em porti una joia que llueix amb cinc colors i que es troba en el coll d'un drac.
El Conseller del Centre Isonokami que em porti la conquilla “que ajuda l'infantament” de les orenetes.

El vell digué :

--Són proves certament difícils, coses que ni es troben aquí. Com pots demanar tasques tan difícils?

Kaguyahime contestà :

--Què hi ha de tan difícil?

--Sigui com sigui, els hi ho diré.

Contestà el vell i sortí.

--Això és el que ha dit. Porteu-li el que us ha demanat.

Tot sentint allò els prínceps i els altres digueren :

--Hauria estat més senzill dir-nos de no voltar més per ací
I se'n tornaren desplaguts.

- - - - - -

7 - ...... una muntanya de nom Hôrai (蓬莱とい ふ山...) : lloc mític de la Xina on vivien els immortals. Relacionat amb “l'elixir de la immortalitat”.

o0o

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -03-


この人々、ある時は竹取を呼び出て「娘を吾にた べ」と、ふし拝み、手をすりのたまへど「おのがなさぬ子なれば、心にも従はずなんある。」と言ひて、月日すぐす。かかれば、この人々、家に帰りて物を思 ひ、祈をし、願を立つ。思ひやむべくもあらず。「さりとも、つひに男あはせざらむやは」と思ひて、頼みをかけたり。あながちに心ざし見えありく。

　これを見つけて、翁、かぐや姫に言ふやう「我子の仏、変化の人と申しながら、ここら大 きさまで養ひたてまつる志おろかならず。翁の申さん事は聞き給ひてむや」と言へば、かぐや姫「なにごとをか、のたまはん事は、うけたまはらざらむ。変化の 物にて侍りけん身とも知らず、親とこそ思ひたてまつれ」と言ふ。翁「うれしくも、のたまふものかな」と言ふ。

　「翁、年七十に余りぬ。今日とも明日とも知らず。この世の人は、をとこは女にあふこと をす、女は男にあふ事をす。その後なむ門ひろくもなり侍る。いかでか、さることなくてはおはせん。」かぐや姫のいはく「なんでふ、さることか、し侍らん」 と言へば、「変化の人といふとも、女の身持ち給へり。翁のあらむ限りは、かくてもいますかりなむかし。この人々の年月をへて、かうのみいましつつのたまふ ことを、思ひ定めて、一人一人にあひたてまつり給ひね」と言へば、かぐや姫のいはく、「よくもあらぬかたちを、深き心も知らで、あだ心つきなば、後くやし き事もあるべきを、と思ふばかりなり。世のかしこき人なりとも、深き心ざしを知らでは、あひがたしと思」と言ふ。

　翁いはく、「思ひのごとくも、のたまふものかな。そもそもいかやうなる心ざしあらん人 にか、あはむとおぼす。かばかり心ざしおろかならぬ人々にこそあるめれ」。かぐや姫のいはく、「なにばかりの深きをか見んと言はむ。いささかの事なり。人 の心ざし等しかるなり。いかでか、中に劣り優りは知らむ。五人の中に、ゆかしきものを見せ給へらんに、御心ざしまさりたりとて仕うまつらんと、そのおはす らん人々に申し給へ」と言ふ。「よき事なり」と承けつ。


Un jorn aquests homes digueren al vell que sortís :
--Concediu-nos vostra filla!
De genolls i amb les mans li pregaren, emperò, ell digué :
--No m'és filla natural, no puc decidir-ho jo.
I passaren mesos i jorns. Els homes capficats se'n tornaren a casa, feren invocacions i pregàries, emperò, no pogueren oblidar. “Un jorn l'hauran de maridar”, pensaven i refiant-se d'això tornaven a manifestar llurs sentiments.
Veient això el vell digué a Kaguyahime :
--Estimadíssima filla, encara que ets un ésser sobrenatural en forma humana, ja t'has fet gran i fins ara t'hem educat com millor podíem, escolta allò que t'ha de dir aquell vell.
Kaguyahime féu :
--Què em podeu dir que no escolti? No sé si mon cos és sobrenatural, emperò, us considero mon pare.
El vell digué :
--M'omple de joia sentir-ho. Aquest vell té ja més de setanta anys i no sé què passarà avui o demà. Els homes d'aquest món s'uneixen amb les dones i les dones s'uneixen amb els homes. Després d'això, les famílies creixen i esdevenen pròsperes. Per què no pots fer-ho també tu?
Kaguyahime contestà :
--Com puc fer aital cosa?
El vell digué :
--Encara que ets un ésser sobrenatural tens cos de dona. Mentre jo hi sigui pots continuar així. Pensa en allò que han dit aquests homes en tots els mesos i anys de llurs visites, pren una decisió i casa't amb un d'ells.
Kaguyahime contestà :
--Jo no sóc una gran bellesa, emperò, sens conèixer el fons del cor d'algú em causaria molt dolor si després son afecte no fos constant. Encara que fos l'home més noble del món no m'hi podria casar sens conèixer ses veritables sentiments.
Ell vell digué :
--Jo també ho penso això. Quins haurien d'ésser els sentiments de l'home amb qui et casaries?
Kaguyahime respongué :
--Per conèixer la mesura de llurs sentiments em cal poca cosa. Llur passió és la mateixa. Com esbrinar qui és millor o pitjor? Digueu als cinc homes que aquell que em porti l'objecte que desitjo ses sentiments seran els millors i que jo el serviré.
--És una bona pensada.
El vell hi consentí.

o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 10

Kamo no Chômei (鴨長明)



　こゝに、六十の露消えがたに及びて、更に末葉のやどりを結べる事あり。いはば旅人の一夜の宿りをつくり、老いたる蠶（かいこ）のまゆを營むがごとし。こ れを中ごろのすみかに並ぶれば、また百分が一に及ばず。とかくいふほどに、齡は年々（としどしに）かたぶき、住家は折々にせばし。その家のありさま、世の 常にも似ず。廣さは僅に方丈、高さは七尺が内なり。

處をおもひ定めざるが故に、地をしめて造らず。土居（つちい）を組み、うちおほひを葺きて、つぎめごとにかけがねをかけたり。もし、心にかなはぬことあら ば、やすく外に移さむがためなり。その改め造る時、いくばくのわづらひかある。積むところ、わづかに二兩。車の力をむくゆる外は、更に他の用途いらず。

　いま、日野山の奧に跡をかくして後、東に三尺余りのひさしをさして、芝を折りくぶるよすがとす。南に竹の簀子（すのこ）を敷き、その西に閼伽棚（あかだ な）を作り、北によせて、障子をへだてて、阿彌陀の畫像を安置し、そばに普賢をかけ、前に法花経を置けり。東のきはに、蕨（わらび）のほどろを敷いて、夜 の床とす。西南に、竹の吊り棚をかまへて、黑き皮籠（かわご）三合を置けり。すなはち和歌・管絃・往生要集ごときの抄物を入れたり。傍（かたわら）に、 箏・琵琶、おのおの一張を立つ。いはゆるをり箏、つぎ琵琶これなり。


Ací, ara que minva la rosada de mes seixanta anys, m'hi he fet un recer per als meus darrers jorns. Diria que sóc un viatger que es fa un aixopluc per passar-hi la nit, un cuc de seda que acaba sa vida filant son capoll.
Comparat amb ma llar d'antany aquesta no n'és ni una centèsima part. Podria dir que a mesura que mes anys creixen mes habitacles s'escurcen.
No és un habitatge gens corrent. Té una amplada d'uns tres metres quadrats i una alçada de poc més de dos. Com no vull lligar-me al lloc no l'he construïda amb l'afany de posseir el terreny. Sobre la terra un sostre senzill i les juntes engrapades. Si no m'hi trobo a gust puc traslladar-me fàcilment arreu. Cap tràfec per muntar-ho de nou. Tot just un parell de carretades i llevat la paga del carreter cap altra despesa.
Ara, després d'amagar mes petjades al cor de les muntanyes de Hino, cap a l'est, he allargat un metre els ràfecs de la teulada i allà hi puc guardar la llenya. Al sud he aixecat un mirador de bambú, a l'oest he fet una lleixa per a les ofrenes; cap al nord, separat per un paravent, he posat una icona d'Amida, a sa vora una imatge de Fugen (40), i davant d'ells he plaçat el “sutra” del Lotus. A la banda oriental una estesa de falguera que em fa de jaç. Al sud-oest un prestatge de bambú on hi he posat tres capses de cuir negre on hi tinc diversos escrits escollits sobre poesia, música, i entre d'altres l'Ojôyôshû (41). Al costat, drets un “koto” i un “biwa” (42), que es poden desmuntar i plegar,
Així és ma transitòria estança.
- - - - - -
40.- El bodhisattva de la compassió (Samantabhadra, en sànscrit). Protector dels seguidors del “sutra” del Lotus. Aquest text va tenir una influència decisiva en la devoció popular, com el de la Terra Pura. Aquestes escriptures budistes van esdevenir les formes més populars entre la gent ja que ensenya senzilles maneres de recitar el nom de Buda amb el propòsit de renéixer en el Paradís Occidental (laTerra Pura).
Fugen apareix sovint al costat del buda històric (Sakyamuni), dalt d'un elefant blanc.
41.- Veure la nota no. 26.
42.- Instruments de corda tradicionals. El “koto” s’assembla a un arpa horitzontal i el “biwa” és una mena de llaüt.


o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 09

Kamo no Chômei (鴨長明)

我が身、父方の祖母の家を傳へて、久しく彼の處に住む。その後、縁かけて、身おとろへ、しのぶ方々しげかりしかど、遂に跡とむることを得ず。三十（みそ じ）餘りにして、更に我が心と一つの庵（いおり）を結ぶ。これをありしすまひにならぶるに、十分が一なり。居屋ばかりをかまへて、はかばかしく屋をつくる に及ばず。わづかに築地をつけりといへども、門たつるたづきなし。竹を柱として、車をやどせり。

雪ふり風吹くごとに、危うからずしもあらず。處、河原近ければ、水の難も深く、白波の恐れもさわがし。すべて、あられぬ世を念じ過しつゝ、心をなやませる こと、三十餘年なり。その間、折々のたがひめに、おのづから短き運を悟りぬ。すなはち、五十の春をむかへて家を出で、世をそむけり。もとより、妻子なけれ ば、捨てがたきよすがもなし。身に官祿あらず。何につけてか、執をとどめむ。空しく大原山の雲に伏して、いくそばくの春秋をなん經（へ）にける。


Referent a mi, heretí la casa de l'àvia paterna i hi visquí força temps. Després, emperò, les relacions es deterioraren, empobrí, tot i els grans records que hi tenia no poguí continuar vivint-hi.
Amb trenta anys fets, de bon ànim, em fiu una cabana. Comparada amb la casa d'abans n'era una dècima part. L'havia fet just per viure-hi car no podia fer-me res de millor. Amb prou feina fiu un clos, sens mitjans, emperò, per posar-hi una porta. Sota un cobert de bambú hi posí el carretó. Quan nevava o bufava el vent no m'hi sentia massa segur. Era un lloc prop del riu, gran era el perill d'inundacions, i també la temença de bandits m'amoïnava. Així, en aquest món conflictiu m'hi haguí d'avenir i hi visquí amb mes neguits. Més de trenta anys, un temps on sovintejaren les contrarietats que em féu capir mon fat malaurat.
Així doncs, passades cinquanta primaveres deixí la llar i girí l'esquena al món.
Sens ni dona ni fills no em fou massa difícil de renunciar-hi; sens ofici ni benefici, què em podia lligar?
Endebades, al cor de les muntanyes d'Ôhara cinc vegades hi passí primaveres i tardors.

o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 08

Kamo no Chômei (鴨長明)

　また、同じころかとよ。おびただしき大地震（おおない）ふること侍りき。そのさま世の常ならず。山崩れて、川を埋（うず）み、海はかたぶきて、陸地（く がち）をひたせり。土さけて、水湧き出で、巖（いはお）割れて、谷にまろび入る。渚こぐ船は、浪にたゞよひ、道行く馬は、足の立處をまどはす。

都の邊（ほとり）には、在々所々、堂舍塔廟、一つとして全からず。或は崩れ、或は倒れぬ。塵・灰立ち上りて、盛んなる煙の如し。地の動き、家の破るゝ音、 雷に異ならず。家の中に居れば、忽ちにひしげなんとす。走り出づれば、地割れ裂く。羽なければ、空をも飛ぶべからず。龍ならばや、雲にも登らむ。おそれの 中に、おそるべかりけるは、たゞ地震（ない）なりけりとこそ覺え侍りしか。

　かくおびただしくふる事は、暫（しば）しにて、止みにしかども、その餘波（なごり）しばしは絶えず。世の常に驚くほどの地震（ない）、ニ・三十度ふらぬ 日はなし。十日・二十日過ぎにしかば、やうやう間遠になりて、或は四・五度、ニ・三度、もしは一日交ぜ（ひとひまぜ）、ニ・三日に一度など、大方その餘 波、三月許りや侍りけむ。

四大種（しだいしゅ）の中に、水・火・風は、常に害をなせど、大地に至りては、殊なる變をなさず。「昔、齊衡の頃とか、大地震ふりて、東大寺の佛の御頭 （みぐし）落ちなど、いみじき事ども侍りけれど、猶（なお）この度には如かず」とぞ。すなはち、人皆あぢきなき事を述べて、聊（いささ）か、心の濁りも薄 らぐと見えしかど、月日重なり、年経にし後は、言葉にかけていひ出づる人だになし。

　すべて世の中のありにくく、わが身とすみかとの、はかなくあだなる樣、又かくのごとし。いはんや、處により、身のほどに隨ひつつ、心をなやますことは、あげて數ふべからず。

もし、おのづから身かなはずして、權門のかたはらに居る者は、深く悦ぶことはあれども、大いにたのしぶにあたはず。歎きある時も、聲をあげて泣くことな し。進退やすからず。立ち居につけて、恐れをのゝく。たとへば、雀の鷹の巣に近づけるがごとし。もし貧しくして、富める家の鄰に居るものは、朝夕すぼき姿 を恥ぢて、諂ひつゝ出で入る。妻子・童僕の羨めるさまを見るにも、富める家のないがしろなるけしきを聞くにも、心念々にうごきて、時として安からず。

若し、狹き地に居れば、近く炎上ある時、その災いを遁るゝことなし。もし、邊地にあれば、往反わづらひ多く、盜賊の難はなはだし。また、いきほひある者は 貪慾深く、ひとり身なる者は人に輕めらる。寶あれば恐れ多く、貧しければ恨み切なり。人を頼めば、身他の有（ゆう）なり。人をはぐくめば、心恩愛につかは る。世にしたがへば、身くるし。したがはねば、狂せるに似たり。いづれの處をしめて、いかなるわざをしてか、暫（しば）しもこの身をやどし、玉ゆらも、心 をやすむむべき。



Més o menys cap a la mateixa època (37) la terra patí unes convulsions terribles que no semblaven gens normals. Les muntanyes s'esfondraren colgant els rius i la mar inundà la terra ferma. L'aigua brollà de la terra esberlada, caieren les roques envaint les valls, les barques que vogaven pel riu foren arrossegades per la corrent, els cavalls que marxaven pels camins no trobaren on petjar. Als voltants de la capital, arreu, ni temples ni pagodes restaren intactes, uns ensorrats, altres destruïts. La pols i la cendra eren una fumera espessa. El cruixit de la terra i l'estrèpit de les cases a l'esfondrar-se eren com trons. Si un era dintre de casa corria el perill d'ésser esclafat en un instant, si se'n sortia la terra es fendia. Sens ales no podem volar pel cel. Si fóssim dracs i poguéssim cavalcar els núvols! Vaig aprendre que el pitjor de tot són els terratrèmols.
Les violentes convulsions pararen poc després, emperò, les sacsejades continuaren una mica encara.. De tremolors que normalment eren prou esfereïdors n'hi hagué vint o trenta al jorn, només després de deu i vint jorns començaren a disminuir. Ara quatre o cinc, després dos o tres, un en jorns alternatius, fins a haver-n'hi un cada dos o tres, emperò, tot durà més de tres mesos.
Dels quatre grans elements (38) l'aigua, el foc i el vent són els que habitualment causen més calamitats, emperò, la terra no sembla pas que provoqui tant desori.
Antany, potser a l'era Saikô (39), un terratrèmol molt fort féu caure el cap del gran Buda del temple de Tôdai, entre d'altres terribles accidents, emperò, no pas com els d'aquesta vegada.
Durant un temps hom parlà sobre la vanitat del món i semblà que les impureses dels cors s'haguessin esvaït quelcom. Tanmateix, passaren els mesos i els jorns, l'any s'escolà i ningú no tornà a parlar-ne.
Així de difícil és la vida en aquest món, d'incerts i precaris nos cossos i estances. Què podem dir de les innombrables angoixes que ens aclaparen segons els llocs i els càrrecs socials........ Aquell si humil viu prop del ric quan li arriba gran joia no gosa massa fer-ho palès, durant la pena clama sa veu i estronca el plor. Insegures ses accions, tremolós, com el pardal prop del niu del falcó. Aquell si pobre i veí de casa pròspera matí i nit serà vergonyós de sa aparença espellifada, i entrarà i sortirà de sa llar amb servilisme. Veurà l'enveja de sa muller, ses fills i dels servents, sentirà el comportament de menyspreu del ric, serà sempre neguitós i inquiet. Si viu en un lloc molt poblat i es declara un incendi a prop no escaparà pas de l'infortuni. Si és allunyat ses anades i vingudes li seran molt enutjoses i amb perill de lladres. El poderós és ple de cobejança, el desvalgut cull menyspreus. Si té riqueses tindrà pors, si pobre amargors. Si depèn d'algú altre li'n serà esclau, si te cura d'algú es buidarà d'afectes. Si es sotmet al món patirà, i si no ho fa semblarà un foll.
On i com viure, reposar per un instant el cos, per un moment amb la pau al cor?
- - - - - -

37.- Exactament el nou de la sisena lluna, any dos de l’era Genryaku (1185).
38.- En el budisme la terra, l’aigua, el foc i el vent són els quatre elements que formen l’univers.
39.- Anys 854-857, durant el regnat de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858)
Hi ha constància d’un gran terratrèmol a la capital i en el qual va caure el cap de la gran estàtua de Buda a Nara. Construïda el 752 va ser destruïda i refeta diverses vegades. L’estàtua actual és una còpia feta a l'era Edo (1603-1868).
o0o