16 de febrer del 2013

KOKINSHÛ (古今集) -231-


手もふれで月日へにけるしらま弓おきふしよるはいこそねられね

てもふれでーつきひへにけるーしらまゆみーおきふしよるはーいこそねられね

Mesos i dies han passat sense tocar l'arc de sàndal blanc; ara llevat, estirat, sens dormir passo les nits.


Nota - Joc de paraules força remarcable :

しらま弓 : és una al.lusió a la persona estimada.
おき(起きる) : llevar-se, despertar-se.
ふし( 伏す) : estirar-se, abaixar (l'arc).
い (寝ぬ) : dormir.
い (射る) : disparar (una fletxa)

Poema no. 605

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -230-

月影にわが身をかふる物ならばつれなき人もあはれとや見む

つきかげにーわがみをかうるーものならばーつれなきひともーあわれとやみむ

Si aquest mon cos per la claror de lluna pogués canviar ella tan indiferent em miraria amb plany.


Poema no. 602


Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

9 de febrer del 2013

雨月物語 19
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



もし其人や在すかと心躁しく。門に立よりて咳すれば。内にも速く聞 とりて。誰と咎む。いたうねびたれど正しく妻の聲なるを聞て。夢かと胸のみさわがれて。我こそ帰りまゐりたり。かはらで独自淺茅が原に住つることの不思議 さよといふを。聞しりたればやがて戸を明るに。いといたう黒く垢づきて。眼はおち入たるやうに。結たる髪も脊にかゝりて。故の人とも思はれず。夫見て物を もいはで潛然となく。勝四郎も心くらみてしばし物をも聞えざりしが。やゝしていふは。今までかくおはすと思ひなば。なと年月を過すべき。去ぬる年京にあり つる日。鎌倉の兵乱を聞。御所の師潰しかば。総州に避て禦ぎ給ふ。管領これを責る事急なりといふ。其明雀部にわかれて。八月のはじめ京を立て。木曽路を來 るに。山賊あまたに取こめられ。衣服金銀殘りなく掠められ。命ばかりを辛労じて助かりぬ。且里人のかたるを聞ば。東海東山の道はすべて新関を居て人を駐む るよし。又きのふ京より節刀使もくだり給ひて。上杉に与し。総州の陣に向はせ給ふ。本國の邊りは疾に焼はらはれ。馬の蹄尺地も間なしとかたるによりて。今 は灰塵とやなり給ひけん。海にや沈み給ひけんとひたすらに思ひとゞめて。又京にのぼりぬるより。人に餬口て七とせは過しけり。近曽すゞろに物のなつかしく ありしかば。せめて其跡をも見たきまゝに帰りぬれど。かくて世におはせんとは努々思はざりしなり。巫山の雲漢宮の幻にもあらざるやとくりことはてしぞなき。


I si era ella? Li bategava el cor. Des de la porta estant estossegà per cridar l'atenció i immediatament de dintre se senti una veu que preguntà :
-Qui hi ha?
Era sens dubte la veu de la dona, emperò, revellida. Era un somni? Ple d'angoixa digué :
Sóc jo, que ja he tornat! És increïble que visquis tu sola, com si res no hagués passat en aquest canyar!
Ennegrida i llardosa, els ulls enfonsats (125), els cabells nuats que li queien per l'esquena..... No podia creure que fos la persona d'antany.
Al veure l'espòs i sens dir res li arrencà el plor.
Katsushirô, trasbalsat, restà una estona sens poder parlar, i poc després digué:
Si hagués sabut que havies restat ací fins avui no hauria pas trigat tant de temps. L'any de ma partença, quan era a la capital, sentí parlar de les lluites de Kamakura, que Shigeuji havia patit una forta desfeta, i que s'havia replegat a Shimôsa per a defensar-se, i que Uesugi continuà atacant. L'endemà em separí de Sasabe i a primers de la vuitena lluna sortí de la capital. Pel camí de Kiso una colla de bandits (126) m'atacà. Em prengueren la roba i els diners, em deixaren sens res, en prou feina en sortí viu. A més, sentí dir pels voltants que a les rutes cap a l'est, la de les muntanyes i la de la mar, s'havien aixecat barreres arreu per aturar els viatgers. Encara el jorn abans Tô no Tsuneyori havia vingut de la capital, i juntament amb Uesugi s'enfrontà a l'exèrcit replegat a Shimôsa. Es deia que els voltants d'aquella contrada havien estat devastats pel foc, ni un bocinet de terra no havia estat petjat pels cavalls, i en aquells moments creguí de debò (127) que potser eres ja cendra o engolida per la mar..... i me'n torní a la capital on hi passí set anys depenent d'altri. Aquell temps sentí molt enyor, i desitjant veure al menys tes petges he tornat, emperò, que fossis encara en aquest món no m'ho hauria mai imaginat. No serà el núvol de Fusan o l'espectre de l'emperador Han? (128)
I no parava de repetir-ho.

- - - - - -


125 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no.1266, llibre 7 :
大船を荒海に漕ぎ出でや船たけ我が見し子らがまみはしるしも
126 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Kenkô Yoshida (吉田 兼好, 1283-1352, dates aprox.), capítol no. 87 :
.....山だち有り」とのゝしりければ、里人おこりていであへば .......
127 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 2 : Hahakigi (帚木).
128 - Referència a Song Yu (宋玉, segle III aC), poeta xinès, que en una de les seves obres parla d'una dona que se li va aparèixer a un rei en somnis i li va dir que era l'esperit de la muntanya de Wu (en japonès : Fu), i que als matins esdevenia un núvol i era pluja al vespre.
També esmenta que l'emperador Wu de la dinastia Han va perdre la dona, Li, i va organitzar un ritual per tornar a estar junts. Li va aparèixer, però quan ell la va intentar abraçar la dona va desaparèixer.
o0o

2 de febrer del 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 08
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【八】


監の命婦のもとに中務宮おはしましかよひけるを方のふたかれはこよひはえなむまうてぬとのたまへりけれはその御かへしことに
逢ことのかたはさのみそふたからん一夜めくりのきみとなれゝは
とありけれは方ふたかりたりけれとおはしましてなんおほとのこもりにけるかくて又ひさしくをともし給はさりけるにさかのゐんにかりすとてなん久しくせうそこなともゝのせさりけるいかにおほつかなく思つらんなとのたまへりける御返に
大沢の池の水くき絶ぬとも何かうらみむさかのつらさは
御返しはこれにやをとりけん人わすれにけり


Quan el príncep (23) cap d'afers interns visitava Na Gen no Myôbu, li féu arribar avís : Com la direcció a ca vostra m'és vedada (24), no puc venir aquest vespre. (24)
I ella li respongué :

---Potser és sempre que la direcció on sóc us és vedada, sou com la divinitat que de nit vagareja.

Quan ell ho hagué, tot i que la direcció era vedada, hi anà i s'hi estigué.
Així doncs, després d'un temps sens dir res, ell li féu saber :
He estat de cacera al palau de Saga (25), i durant un temps no us he fet arribar noves meves. De segur que us heu amoïnat!
I ella respongué :
---Si bé de l'estany d'Ôsawa no han brollat les noves de vós, per què haig de fer retrets si de natura cruel.
La resposta d'ell no fou de cert a l'alçada i hom l'ha oblidada.

- - - - -

23 - Príncep Tsuneakira (式明親王, 906-966), fill de l'emperador era Daigo (醍醐天皇, 885-930).
24 – Creença basada en els principis del “Ying-Yang” que els japonesos havien adoptat de la Xina, segons la qual viatjar en uns determinats dies era de malaverany si coincidia en la direcció en que una de les divinitats es movia en aquell moment. Per prevenir qualsevol desgràcia s'havia de començar en una direcció diferent i prosseguir més endavant cap al destí previst.
25 – Era el palau on s'havia retirat l'emperador Saga (嵯峨天皇, 785-842).

o0o

26 de gener del 2013

KOKINSHÛ (古今集) -229-


風ふけば峯にわかるる白雲のたえてつれなき君が心か

かぜふけばーみねにわかるるーしらくものーたえてつれなきーきみがこころか

Quan bufa el vent els núvols blancs s'esquincen passant dalt del cim, així de despietat ha esdevingut ton cor.

Poema no. 601


Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)
La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei (Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -228-


白玉と見えし涙も年ふればから紅にうつろひにけり

しらたまとーみえしなみだもーとしふればーからくれないにーうつろいにけり

Semblaven d'argent les llàgrimes vessades, ara amb el temps i els anys que han passat de porpra són tornades.

Nota : Segons la tradició xinesa el color vermell de les llàgrimes significa el plany d'un gran dolor.

Poema no. 599

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

19 de gener del 2013

雨月物語 18
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


寛正二年。畿内河内の國に畠山が同根の争ひ果さゞ れば。京ぢかくも騒がしきに。春の頃より瘟疫さかんに行はれて。屍は衢に畳。人の心も今や一劫の尽るならんと。はかなきかぎりを悲しみける。勝四郎熟思ふ に。かく落魄てなす事もなき身の何をたのみとて遠き國に逗まり。由縁なき人の恵みをうけて。いつまて生べき命なるぞ。古郷に捨し人の消息をだにしらで。萱 草おひぬる野方に長々しき年月を過しけるは。信なき己が心なりける物を。たとへ泉下の人となりて。ありつる世にはあらずとも。其あとをももとめて壟をも築 べけれと。人々に志を告て。五月雨のはれ間に手をわかちて。十日あまりを經て古郷に帰り着ぬ。此時日ははや西に沈みて。雨雲はおちかゝるばかりに闇けれ ど。舊しく住なれし里なれば迷ふべうもあらじと。夏野わけ行に。いにしへの継橋も川瀬におちたれば。げに駒の足音もせぬに。田畑は荒たきまゝにすさみて舊 の道もわからず。ありつる人居もなし。たま/\こゝかしこに殘る家に人の住とは見ゆるもあれど。昔には似つゝもあらね。いづれか我住し家ぞと立惑ふに。 こゝ二十歩ばかりを去て。雷に摧れし松の聳えて立るが。雲間の星のひかりに見えたるを。げに我軒の標こそ見えつると。先喜しきこゝちしてあゆむに。家は故 にかはらであり。人も住と見えて。古戸の間より燈火の影もれて輝々とするに。他人や住。

El segon any de Kanshô (119), a Kinai, província de Kawachi, la disputa entre els dos germans Hatakeyama (120) no s'acabava mai i s'escampà a tocar de la mateixa capital. Aquella primavera es propagà una epidèmia que deixà piles de cadàvers als carrers. Hom cregué que era la fí i la gent es planyia de la fragilitat de l'existència humana. Katsushirô pensà molt en son empobriment, desvagat, errant sens esperança en contrades llunyanes, dependent d'una persona que no li era parent, fins quan havia de viure d'aquella manera? Ni res no sabia de qui havia deixat al poble, molt de temps havia passat en terres on “creix l'herba de l'oblit” (121), home de cor infidel! Encara que ella fos un ésser de l'avern, fora d'aquest món, cercaria sa petja i li faria un túmul. Explicà a la gent ses intencions, aprofità un interval de bon temps durant la lluna de les pluges i uns deu jorns després fou arribat al poble.
Era l'hora de ponent, fosc sota uns núvols a punt de vessar de pluja, emperò, era un poble on hi havia viscut molt de temps i no s'hi podia perdre. Mentre avançava pels camps d'estiu el pont que s'havia adobat (122) jeia esfondrat sobre el riu, no hi ressonaven pas les peülles dels cavalls. Els camps abandonats eren erms i no s'hi veien el camins, les cases d'aquells que hi havien estat ja no hi eren. Ací i allà en unes poques cases que havien restat semblaven habitades, emperò, no eren pas com antany (123). Restà palplantat allà, perplex, quina seria la casa on havia viscut? A unes vint passes d'allà veié que s'alçava, esberlat per un llamp, un pi a la claror dels estels que s'escolava pels núvols, signe evident que era la casa (124). Sa primera reacció fou de joia i s'avançà cap allà. No havia canviat gens i semblava viure-hi algú. Per les feses de la vella porta s'entrellucava tremolosa la claror d'un llum, hi viuria un estrany?
- - - - - -

119 – Any 1461.
120 - Hatakeyama Yoshinari (畠山 義就, 1437?-1491) i Hatakeyama Masanaga (畠山 政長, 1442-1493) eren cosins però germans per adopció. Yoshinari era fill de Hatakeyama Mochikuni (畠山懐国, 1398-1455). Es disputaven el títol de governador general de Kyoto.
121 - Referència al poema no.917 del Kokinwakashû (古今和歌集) :
すみよしとあまはつぐともながゐすな人忘草おふといふなり.
122 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 3387, llibre 14 :
足の音せず行かむ駒もが葛飾の真間の継橋やまず通はむ.
123 - Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
124 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Yomogiu (蓬生).



o0o