20 de juliol del 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 22
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十二】

良少将たちの緒にすへきかはをもとめけれは監命婦なんわかもとにありといひて久しくいたささりけれは

あた人のたのめわたりしそめかはの色の深さをみてやゝみなん

といへりけれは監命婦めてくつかへりてもとめてやりけり
 
Quan Ryô, el capità, cercava cuir per al fermall de l'espasa, Gen no Myôbu li digué que ella n'havia, emperò, com el temps passava i no li ho enviava :

---Era refiat d'una persona vana i del cuir tintat tonalitat pregona no la contemplaré pas. (50) (51)

Això digué, i Gen no Myôbu, esbalaïda, ho cercà i li envià.

- - - - - -
50 – Somekawa (そめかわ) és també el nom d'un riu, la qual cosa lliga amb “fukasa” (深さ/ふかさ) : profund, pregon.
51 – Poema atribuït erròniament a Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890) segons el Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 16.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 21
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【二十一】

良少将兵衛佐なりける比監の命婦になむすみける女のもとより

かしは木のもりのした草老ぬとも身をいたつらになさすもあらなん

返し

柏木の杜の下草老のよにかゝる思ひはあらしとそおもふ

となんいひける

Quan Ryô (48) era assistent de capità de la Divisió de la Guàrdia de palau visitava Gen no Myôbu, i un jorn rebé de sa residència :

---Ni envellida com l'herba del sotabosc a la roureda us prego de no fer-me menysteniment per això.

I la resposta :

---Tot i que passi temps l'herba del sotabosc a la roureda no li haig de tenir pas distant de ma pensada. (49)

- - - - - -
48 - Yoshimine no Yoshikata (良岑義方, 915-957).
49 - Aquests dos poemes són al Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 12. El primer és de Gen no Myôbu (源の命婦, ¿-?), però el segon, atribuït al monjo Henjô (遍昭), de laic Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890), no és correcte; en altres antologies els versos són atribuïts a Yoshimine no Nakatsura (良岑仲連, ¿-?).

o0o

13 de juliol del 2013

KOKINSHÛ (古今集) -245-


うつつにはさもこそあらめ夢にさへ人めをもると見るがわびしさ

うつつにはーさもこそあらめーゆめにさえーひとめをもるとーみるがわびしさ

En realitat sé que ha d'ésser així, mes quina pena que inclús en el somni t'amaguis als ulls d'altri!

Nota : La versió digital de la UVA (Universitat de Virginia – Text Iniciative) té よく. N'he consultat d'altres i もる és la correcta.

Poema no. 656

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).

La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -244-


玉匣あけば君がなたちぬべみ夜ふかくこしを人見けむかも

たまくしげーあけばきみがなーたちぬべみーよふかくこしをーひとみけむかも

Si l'alba s'obre com un valuós cofre la gent parlarà per això surto de nit per la pena d'ésser vist.

Poema no. 642

Autor : Anònim.

o0o

8 de juliol del 2013

雨月物語 27
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


旅硯とり出て御燈の光に書つけ。今一聲もかなと耳を倚るに。思ひがけずも遠く寺院の方より。前を追ふ聲の厳敷聞えて。やゝ近づき來たり。何人の夜深 て詣給ふやと。異しくも恐しく。親子顔を見あはせて息をつめ。そなたをのみまもり居るに。はや前駆の若侍橋板をあらゝかに踏てこゝに來る。おどろきて堂の 右に潜みかくるゝを。武士はやく見つけて。何者なるぞ。殿下のわたらせ給ふ。疾下りよといふに。あはたゝしく簀子をくだり。土に俯して跪まる。程なく多く の足音聞ゆる中に。沓音高く響て。烏帽子直衣めしたる貴人堂に上り給へば。従者の武士四五人ばかり左右に座をまうく。かの貴人人々に向ひて。誰/\はなど 來らざると課せらるゝに。やがてぞ参りつらめと奏す。又一群の足音して。威儀ある武士。頭まろけたる入道等うち交りて。禮たてまつりて堂に昇る。貴人只今 來りし武士にむかひて。常陸は何とておそく参りたるぞとあれば。かの武士いふ。白江熊谷の両士。公に大御酒すゝめたてまつるとて実やかなるに。臣も鮮き物 一種調じまいらせんため。御従に後れたてまつりぬと奏す。はやくさかなをつらねてすゝめまいらすれば。万作酌まゐれとぞ課せらる。恐まりて。美相の若士膝 行よりて瓶子を捧ぐ。かなたこなたに杯をめぐらしていと興ありげなり。貴人又日はく。絶て紹巴が説話を聞ず。召せとの給ふに。

Tragué l'adreç d'escriure i el copià a la claror de les llanternes del santuari. Parà l'orella esperant tornar a sentir el cant de l'ocell, emperò, inesperadament, de lluny, de la banda dels temples, sentiren unes veus imperioses cridant que es deixés el camí lliure, que s'apropaven mica en mica. Qui visitaria el santuari tan tard a la nit? Intrigats i torbats pare i fill miraren sens gosar ni respirar i sotjaren d'on vivien les veus. Un jove capdavanter marxant amb estrèpit pel pont arribà al lloc. Temorencs, amagats a la dreta del santuari, foren ràpidament descoberts pel guerrer.
Qui sou? Sa Senyoria és a passar! Baixeu ara mateix!
Baixaren esvalotats de la galeria i es prostraren. Poc després entre el soroll d'una munió de peus es sentí el ressò de sabates i un noble, amb capell i indument de la cort, pujà cap al temple. Uns quatre o cinc guerrers s'assegueren a dreta i esquerra. El noble tombant-se cap als homes preguntà :
Per què no han vingut els altres?
Contestaren :
Seran ací d'immediat.
Més soroll de passes. Un guerrer amb posat solemne i uns monjos amb els caps afaitats entraren tots junts, s'inclinaren amb respecte i pujaren al temple.
El noble es tombà cap al guerrer tot just acabat d'arribar.
Hitachi (162), per què sou en retard?
El guerrer digué :
Shirae (163) i Kumagae (164), tots dos, feien els aparells per oferir-vos vi, i vostre servidor també volia da sa part preparar-vos un plat de peix fresc, per això nostra tardança.
Disposaren el vi i el peix que arribaren tot seguit i li ho foren oferts.
Mansaku (165), serveix el vi!
Respectuosament, un patge de bella aparença, s'avançà de genolls amb un flascó. Es passaren les copes i hagué molta gatzara.
El noble tornà a parlar:
Fa temps que no he sentit cap història de Jôha (166), crideu-lo!

- - - - - -

162 - Kimura Hitachi-no-suke (木村常陸, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
163 - Shirae Bingo-no-kami (白江備後守, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
164 - Kumagae Daizennosuke (熊谷大膳亮, ?-1595). Vassall de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595). Suicidi.
165 – Fuwa Mansaku (不破万作, ¿-1595). Patge de Toyotomo Hidetsugu (豊臣秀次, 1568-1595) que el va precedir en la mort.
166 – Satomura Jôha (里村紹巴, 1524-1602).
o0o

29 de juny del 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 21
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


 

 
【二十一】

良少将兵衛佐なりける比監の命婦になむすみける女のもとより

かしは木のもりのした草老ぬとも身をいたつらになさすもあらなん

返し

柏木の杜の下草老のよにかゝる思ひはあらしとそおもふ

となんいひける

Quan Ryô (48) era assistent de capità de la Divisió de la Guàrdia de palau visitava Gen no Myôbu, i un jorn rebé de sa residència :

---Ni envellida com l'herba del sotabosc a la roureda us prego de no fer-me menysteniment per això.
I la resposta :

---Tot i que passi temps l'herba del sotabosc a la roureda no li haig de tenir pas distant de ma pensada. (49)

- - - - - -
48 - Yoshimine no Yoshikata (良岑義方, 915-957).
49 - Aquests dos poemes són al Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre 12. El primer és de Gen no Myôbu (源の命婦, ¿-?), però el segon, atribuït al monjo Henjô (遍昭), de laic Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890), no és correcte; en altres antologies els versos són atribuïts a Yoshimine no Nakatsura (良岑仲連, ¿-?).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 20
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
 
【二十】

故式部卿宮をかつらのみこせちによはひ給ひけれとおはしまさゝりける時月のいとおもしろかりける夜御ふみ奉り給へりけるに
久堅の空なる月のみなりせはゆくとも見えて君はみてまし
となんありける
 
La princesa de Katsura (47) era enamorada del difunt príncep cap de cerimònies de la cort, qui, emperò, no la visitava. Durant una nit esplèndida de lluna, li envià una lletra :

---Si aquest mon cos fos com lluna incessant penjada al cel cap a vós aniria per veure-us sens blasme.

Això digué.
- - - - - -

47 - Era la princesa Fushi (孚子内親王, ? - 954), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).

o0o