おらが春 -14-
LA MEVA PRIMAVERA
小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)
二十七日晴
坊守り朝とく起て飯を焚ける折から、東隣の園右衞門といふ者の餅搗なれば、例の通り來たるべし、冷てはあしかりなん、ほか／＼湯けぶりのたつうち賞翫せよといふからに、今や／＼と待にまちて、飯は氷りのごとく冷えて、餅はつひに來ずなりぬ
我門へ來さうにしたり配餅 一茶
他力信心／＼と一向に他力にちからを入れて頼み込み候輩は、つひに他力繩に縛れて、自力地獄の炎の中へほたんとおち入候、其次に、かゝるきたなき土 凡夫をうつくしき黄金の膚になしくだされと、阿彌陀佛におし誂へに誂ばなしにしておいて、はや五體は佛染み成りたるやうに惡るすましなるも、自力の張本人 たるべく候。
問ていはく、いか樣に心得たらんには、御流儀に叶ひ侍りなん。答ていはく、別に小むづかしき子細は不存候、たゞ自力他力何のかのいふ芥もくた を、さらりとちくらが沖へ流して、さて後生の一大事は、其身を如來の御前に投出して、地獄なりとも、極樂なりとも、あなたさまの御はからひ次第あそばされ くださりませと、御頼み申ばかりなり。如斯決定しての上には、なむあみだ佛といふ口の下より、慾の網をはるの野に、手長蜘の行ひして、人の目を霞め、世渡 る雁のかりそめにも、我田へ水を引く盗み心をゆめ／＼持べからず、しかる時は、あながち作り聲して念佛申に不及、ねがはずとも佛は守り玉ふべし、是則、當 流の安心とは申なり、穴かしこ
五十七齡
ともかくもあなた任せのとしのくれ 一茶
文政二年十二月廿九日.
Fins i tot hi havia gent que jurava de no travessar mai el riu Kamo. Jo descendí al fons de mon recer a la muntanya deixant mes cabells blancs al vent cap a llocs de fama i honor.
Soc avergonyit
m'agafo un altre any
i cap a Edo.
Aquestes senyals
foragiten dimonis
les veus dels infants. (114)
La gent petita en lleure no fa res de bo.
Al recer d'hivern
a menges gens gustoses
en soc avesat.
Vint-i-unè jorn , la fi de l'hivern.
Només amb un crit
i els dimonis del món
són ja ben fugits.
Des d'avui mateix
amb el nou any arribat
és color de blat.
Substituint els amulets.
Una prunera
i porta a l'esquena
caixa d'amulets.
Vint-i-setè jorns, bon temps.
La dona s'ha llevat ben d'hora aquest matí i s'ha posat a coure l'arròs. El nostre veí del costat de llevant, en Sonoemon, ha de venir com de sòlit amb ses pastissets d'arròs. Ens diguérem que de bons serien tots ben calentonets directament del forn, i esperàrem frisosos. L'arròs que havíem cuit era ja fred com el glaç i els pastissets no arribaren pas.
I ja semblava
que a casa veníeu
pastissets d'arròs.
Aquells que demanen amb vehemència la salvació mitjançà l'ajut d'altri són presos en els lligams d'aquesta creença i cauen al mig de les flames de llur prop infern. A continuació demanen arrogants que l'infecte món de la gent vulgar sigui embolcallat amb la preciosa pell daurada del Buda. Creuen insensats que ells mateixos han esdevingut Buda, i ells mateixos són els causants de la creença en la salvació per llur pròpia confiança. Si els hi preguntéssim com hem d'entendre la doctrina de la secta de la Terra Pura (115) i seguir-la, la resposta seria que les raons no són particularment difícils, només cal llençar a mar perquè són brossa les creences en la salvació per un mateix i la salvació per altri. Així doncs, allò que és important per a la vida futura és de llençar-nos davant del Buda, sigui infern o paradís, que Ell en disposi a son grat. Aquesta seria ma demanda.
Així, aquells que prenen la decisió de salvar-se amb la pregària de Buda vessant de llurs llavis només fan que estendre la filada de llur cobejança per els camps de primavera com aranyes rapinyaires, enterbolint els ulls dels altres. I mai més, ni per un instant tan breu com el vol de les oques salvatges, faràs per a robar d'altri l'aigua per al teu hort. Així, no cal que t'esquerrassis a invocar Buda amb veu artificiosa car sens ni demanar-ho Ell et protegeix. Açò és allò que anomenen la serenor de la nostra secta.
Amen.
Sigui com sigui
en Vós jo hi confio
és la fi de l'any.
Issa, cinquanta-set anys.
Vint-i-novè jorn de la segona lluna de l'any segon de l'era Bunsei. (116)
- - - - - -
115 – “Secta de la Terra Pura” (Jōdo Shinshū (浄土真宗), també amb el nom de “Budisme Shin”. Fundada pel monjo Shinran (親鸞, 1173-1263). Considerada la branca del budisme més popular al Japó
116 – Bunsei (文政) : any 1818.
終り
