徒然草 – 03 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -03-

よろづにいみじくとも、色好まざらむ男（をのこ）は、いとさう＼〃／しく〔寂しく慊らず〕、玉の巵（さかづき）の底なき心地ぞすべき。露霜にしほたれて、所さだめず惑ひ歩（あり）き、親のいさめ、世のそしりをつゝむに、心のいとまなく、合ふさ離（き）るさ〔一方よければ一方うまくゆかぬこと〕に思ひ亂れ、さるは獨り寢がちに、まどろむ夜なきこそ、をかしけれ。さりとて一向（ひたすら）たはれたる方にはあらで、女にたやすからず〔與し易くなく〕おもはれむこそ、あらまほしかるべき業なれ。 Un home pot excel·lir en tot, emperò, si no ho fa en ses relacions amoroses seria tan desagradós com una copa de vi sens fons. És ben plaent un home amb la roba molla de gebrada, vagarejant sens lloc on anar, aclaparat sens assossec pels retrets dels pares i les maldiences de la gent, amb la dèria de com sortint-se’n, i al cap i a la fi, bo per a dormir sol, sens nits de son. Tot i així, no deixar-se emportar massa per la luxúria i que les dones no el tinguin per massa fàcil; açò seria el millor. o0o

徒然草 – 02 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-02- いにしへの聖の御代の政をも忘れ、民の憂へ、國のそこなはるゝをも知らず、萬にきよら〔華麗〕を盡して、いみじと思ひ、所狹きさましたる人こそ、うたて、思ふところなく見ゆれ。「衣冠より馬車（うまくるま）に至るまで、あるに隨ひてもちひよ。美麗を求むることなかれ。」とぞ九條殿〔右大臣藤原師輔、忠平の子〕の遺誡（ゆゐかい）にもはべる。順徳院の、禁中の事ども書かせ給へる〔順徳院の御著禁秘抄〕にも、「おほやけの奉物（たてまつりもの）はおろそかなるをもてよしとす。」とこそ侍れ。 Aquells que obliden la forma de governar dels savis emperadors de l’antigor, que no pensen en l’aflicció de la gent i en els greuges de la nació, que es lliuren absolutament a la magnificència considerant-ho important, que fan com si el món els hi fos petit , són homes desassenyats. El comte Kyô (4) deixà escrit en ses darreres voluntats: - Feu amb les coses que tingueu, des dels vestits de la cort fins als cavalls i els carruatges! No cerqueu l’aparença! També en el llibre de l’emperador retirat Junkoku (5), sobre els cerimonials de la cort, es diu : - Seria adient que l’abillament de l’emperador fos senzill. - - - - - - 04 – (21 – 05) Kujō-dono (九條殿) era Fujiwara no Morosuke (藤原 師輔, 909-960). Va ser ministre de la Dreta 05 – (21 – 06) Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kinpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”. La nota que figura al 徒然草 és del capítol no. 03. La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. o 0 o

徒然草 – 01 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

つれづれなるまゝに〔退屈なので〕、日ぐらし〔終日〕硯に向ひて、心に移り行くよしなしごと〔つまらぬ事、らちもない事〕を、そこはかとなく〔とりとめもなく〕書きつくれば、怪しうこそ物狂ほしけれ。 Al capvespre, quan en hores desvagades, davant del tinter, esborrallo les bajanades que en passen pel cap, me n’adono que n’és d’estrany tantes nicieses. -01- いでや〔偖、之は前の節と續く心持と見たい〕、この世に生れては、願はしかるべきことこそ多かめれ。帝の御（おん）位はいともかしこし。竹の園生〔皇族〕の末葉まで、人間の種ならぬぞやんごとなき〔特に貴い〕。一の人〔攝政關白〕の御ありさまはさらなり、唯人（たゞうど）も、舎人〔朝廷より許された護衞隨身〕などたまはる際は、ゆゝし〔すてきである〕と見ゆ。その子、孫（うまご）までは、はふれにたれど〔零落したけれども〕、なほなまめかし。それより下つ方は、ほどにつけつゝ、時に逢ひ、したり顔なるも、みづからはいみじと思ふらめど、いと口惜し。法師ばかり羨しからぬものはあらじ、「人には木の端のやうに思はるゝよ。」と、清少納言が書けるも、げにさることぞかし。勢猛にのゝしりたるにつけて、いみじとは見えず。増賀聖のいひけむやうに、名聞ぐるしく、佛の御教（みをしへ）に違ふらむとぞ覺ゆる。ひたぶるの世すて人は、なか＼／あらまほしき方もありなむ。人はかたち有樣の勝れたらむこそ、あらまほしかるべけれ。物うち言ひたる、聞きにくからず、愛敬ありて、詞多からぬこそ、飽かず對（むか）はまほしけれ。めでたしと見る人の、心劣りせらるゝ本性（ほんじゃう）見えむこそ、口をしかるべけれ。人品（しな）容貌こそ生れつきたらめ、心はなどか、賢きより賢きにも、うつさば移らざらむ。かたち心ざまよき人も、才なくなりぬれば、人品くだり、顔憎さげなる人にも立ちまじりて、かけずけおさるゝ〔わけもなく壓倒される〕こそ、本意なきわざなれ。ありたきことは、まことしき文の道〔質實な學問、修身齊家の道〕、作文、和歌、管絃の道、また有職〔朝廷武家などの典禮に通ずる事〕に公事のかた〔朝廷の政事儀式の方面〕、人の鑑ならむこそいみじかるべけれ。手など拙からずはしりがき、聲をかしくて拍子（はうし）とり、いたましうするものから〔酒をすゝめられて恐縮したやうにはして居るものの〕、下戸ならぬこそ男（をのこ）はよけれ。 Bé, sembla que hem vingut a aquest món tots ben plens de desitjos. El tron de l’imperi ens és massa excels. Aquells nascuts al “Jardí dels bambús” (1), fins a les darreres fulles, no són de la llavor dels humans, són sagrats. Els cancellers, naturalment, els nobles sens càrrecs oficials i els que serveixen a la cort, són esplèndids, fins i tot llurs fills i néts, tot i en decadència, són refinats. Aquells de classe inferior que són afortunats de conservar llurs posicions i ho fan amb arrogància, considerant-se importants, és molt lamentós. Res no és menys envejable que un religiós. Sei Shônagon (2) escriví que “Per a la gent els religiosos són com trossos de fusta”, i és ben cert! Tot i que llurs cridòries siguin vehements, ningú no els considerarà admirables. Com el virtuós Soga (3) digué, el renom és pertorbador i no s’adiu gens amb els preceptes de Buda. Aquell que desitgi retirar-se del món ho hauria de fer de debò. Aquells que destaquen per llurs bones aparences són d’enveja, emperò, que allò que digueren no fos pas de mal sentir, agradable, mes poc parlador, llavors un no se’n cansaria pas. És deplorable quan algú que un considera admirable ens mostra sa vera naturalesa inferior. El caràcter i l’aparença ens venen de naixement, emperò, no podria nostre cor anar d’allò que és bo a allò que és millor? Aquell que sigui d’aparença i de bon cor, si no té seny es barrejarà amb gent vulgar i d’aparença desagradosa, certament llastimós. Allò desitjós és tenir bons fonaments de literatura, escriure en prosa, fer poesia en la nostra llengua i compondre música, i encara coneixements dels usos i costums de la cort on la gent s’hi pogués emmirallar. Escriure amb mà gens matussera, cantar amb aptesa i ritme, i tot i poc prest a beure no ser abstemi, açò és un bon home. - - - - - - 01 – (18 – 01) 竹の園生 (Take no sonô) :Jardí de bambú. Aquí representa la família imperial. Té origen en un jardí que va fer Liu Wu (劉武, 168-144 a.e.c.) que va rebre el nom pòstum de príncep Xiao de Liang (梁孝王). També se’l coneix com a “rei” Xiao de Liang. 02 – (18 – 06) Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025), autora del Makura no Sôshi (枕草子). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 03 - (18 – 08) Sôga (増賀, 917-1003), monjo de la secta budista Tendai (天台宗). Mort al 87 anys. o0o

堤中納言物語 -50- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (04)

侘しき事なれど、露の命絶えぬ限りは食物(くひもの)も用侍る。めうこくからし（＊未詳）の信濃梨（＊信濃国名産の梨）・斑鳩山（＊丹波国何鹿郡の山という。）の枝栗・三方の郡（＊若狭国三方郡）の若狹椎（＊「新猿楽記」にあるという。）・天の橋立の丹後和布(たこめ)（＊「たンごめ」か。若狭湾の海藻。）・出雲の浦の甘海苔（＊海苔の類）・みのはし（＊三(さん)の橋）のかもまがり（＊賀茂の■（米偏＋環の旁：かん：：大漢和27154）（まがり）餅（もちひ）＝米・麦の粉を環状に練って揚げた菓子、という。）・若江の郡（＊河内国若江郡）の河内蕪と、野洲・栗太(くるもと)（＊共に近江国の郡名）の近江餅(もちひ)（＊近江国の名産）・小松が本の伊賀乾瓜(ほしうり)（＊天日に干した塩漬け瓜。伊賀国の名産か。）・掛田が峯(ね)（＊未詳）の松の實・みちくの島（＊未詳）の郁子山女(うべあけび)（＊ムベ＝アケビ）・ひこ山（＊未詳）の柑子橘（＊蜜柑）、これ侍らずは、やもめの邊(わたり)の熬豆(いりまめ)（＊「豆」には女陰の意味があり、寡婦だから熬豆としたという。）などやうの物賜はせよ。 いでや、いるべき物どもいと多く侍る。せめては、たゞ足鍋（＊足のついている鍋）一・なが筵一つら・盥一なむ要るべき。もしこれら貸し給はば、心なからむ人（＊女の許に通い、山寺に籠ると言って諸物を要求した僧を指すか。）にな賜ひそ。ここに仕ふ童、おほそう（＊「おほぞうなり」〔＝いい加減〕を掛けるか。）のかけろ二（＊「かげろふ」という。または、「二」は排行ともいう。）・うみ水のあわといふ二人の童(わらはべ)に賜へ。出で立つ所は、科戸(しなど)の原（＊「科戸の風」の神の宮居という意か。）の上(かみ)の方に、天の川の邊(ほとり)近く、鵲の橋づめ（＊天の川に懸かる烏鵲橋の袂）に侍る。そこに必ず贈らせ給へ。此等侍らずば、え罷りのぼるまじきなめり。世の中に物のあはれ（＊人情の機微）知りたまふらむ人は、これらを求めて賜へ。猶「世を憂し。」と思ひ入りたるを、諸心に（＊ご同心・ご協力を賜って）いそがし（＊せき立てる）給へ。かゝる文など人に見せさせ給ひそ。福つけたりける（＊幸運を身につける、の意か。「ふくづく」〔＝欲張る〕の意か。）ものかなと見る人もぞ侍る。御返りはこゝによ。ゆめゆめ（＊「人にな見せ給ひそ」）。 徒然に侍るまゝに、よしなし事ども（＊題名の由来。）書きつくるなり。（＊噂を）聞く事のありしに、いかにいかにぞや（＊さていかがなものかと）、おぼえしかば、風のおと・鳥のさへづり・蟲の音・浪のうち寄せし聲に、たゞそへ侍りしぞ（＊お耳汚しまで、の意か）。」 Tot i el desconhort, mentre duri questa rosada que és la vida, em calen aliments. Flairoses peres en saó de Shinano, rams de castanyes de la muntanya d’Ikakuga, glans dolços de la demarcació de Mikata, algues Tango d’Amanohasgidate, algues propres de les costes d’Izumo, pastissets d’arròs de Minohashi, naps Kôchi de la demarcació de Wakae, pastissets d’arròs Ômi de Yasu i Kuromoto, meló assecat Iga de Komatsu i Kamoto, pinyons del cim de Kaketa, akebies de Michikunoshima, mandarines de Kotama. Si d’açò no en teniu pas, doneu-me mongetes seques i coses semblants, de les que es troben prop de les vídues (10). Bé, de fet, hi ha moltes coses de les que tindré necessitat. Almenys, una cassola amb peus, una estora llarga i un gibrell de terrissa. Si ho teniu i m’ho podeu deixar, no ho doneu a ningú amb qui no tingueu relació. Doneu açò als dos noiets a mon servei, Ôsô no Kagerô i Umi no Mizu no Araso. Mon punt de sortida és a l’extrem del pont de les garses prop de la Via Làctia (11), sobre la prada d’Aplec de Ventades. Feu, si-us-plau, allò que calgui per a enviar-ho allà. Si no tingués açò, no podria pas pujar-hi. Com a persona que sabeu de les dolences del món, procureu-me aquestes coses. Tot considerant les misèries d’aquest món, amb nos cors a la plegada, afanyem-nos-hi. No mostreu pas aquesta lletra a ningú! La gent que ho llegeixi em creuria cobejós! Poseu vostre resposta al dors. Tingueu-ho present. Quan sóc ensopit gargotejo foteses. Quan sentí d’aquest afer, em preguntí què era tot açò i llavors afegí aquesta nota per a acompanyar la brufada del vent, la piuladissa dels ocells, el xeric dels insectes, la remor de les ones que s’apropen......” - - - - - - 10 – (429 – 55) Ame (豆) té aquí el significat popular dels genitals femenins. 11 - (429 – 63) Referència a una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 終わり

堤中納言物語 -49- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (03)

まづ要るべき物どもよな。雲の上にひらきのぼらむ料（＊用品）に、天羽衣一、いと料にはべる。求めて給へ。それならでは、袙・衾（＊綿入れの布団。襟・袖のついたものもあった。）、せめてはならば、布の破襖(やれあを)（＊裏地をつけ、綿などを入れた上着。袷。）にても、又は十餘間(けん)の檜皮屋一・廊・寢殿・大殿(おほいどの)（＊大臣の邸）・車宿(くるまやどり)も用(よう)（＊必要）侍れど、遠き程は、所狹かるべし。唯腰に結ひつけて罷るばかりの料に、やかた（＊牛車の車箱〔車体〕）一・疊などや侍る。錦端(にしきばし)・高麗端（＊高麗縁）・繧繝(うげん)（＊繧繝縁）・紫端の疊、それならずは布縁(ぬのべり)さしたらむ破疊(やれだゝみ)にてまれ貸し給へ。瓊江(たまえ)に刈る真菰（＊攝津三島郡にあり、「玉江の眞菰かりにだにとはで程ふる五月雨の空」の歌が新敕撰集にある。）にまれ、逢ふことの交野の原（＊逢ふこと難しをかけてある。）にある菅薦(すがごも)にまれ、唯あらむを貸し給へ。十符(とふ)の菅薦（＊陸奥の名産。）な給ひそ。筵は荒磯海の浦にうつるなる出雲筵（＊「出づ・藻」の連想から「荒磯海の…」を受ける。）にまれ、いきの松原（＊筑前博多の附近にあり。）の邊に出來なる筑紫筵にまれ、みなをが浦（＊上總國君津郡法木村にあり。和名抄に「周匝郡三直郷」とある。）に刈るなる三總(みつふさ)筵（＊未詳）にまれ、底いる入江に刈るなる田竝(たなみ)筵（＊紀伊國西牟婁（＊郡か。）田竝浦より産す。）にまれ、七條のなは筵にまれ、侍らむを貸させ給へ。又それなくば破筵にても貸させ給へ。 屏風も用侍る。唐繪・大和繪・布屏風にても、唐土の黄金を縁に磨きたるにてもあれ、新羅の玉を釘に打ちたるにまれ、これらなくば網代屏風（＊網代を張った屏風）の破れたるにもあれ、貸し給へ。盥や侍る。丸盥(まろだらひ)にまれ、うち盥（＊金属板を槌で打った盥）にもあれ、貸し給へ。それなくば、かけ盥（＊欠け盥）にまれ貸し給へ。けぶりが崎（＊未詳）に鑄るなる能登鼎にてもあれ、待乳河原（＊未詳）に作るなる讚岐釜にもあれ、石上にあなる大和鍋にてもあれ、筑摩(つくま)の祭に重ぬる近江鍋（＊伊勢物語に「近江なる筑摩の祭とくせなむつれなき人の鍋の數見に」などとある。）にてもあれ、楠葉の御牧（＊交野の御料地。「楠葉の御牧の土器(どき)作り、土器は作れど娘の貌ぞよき。あな美しやな。…」〔『梁塵秘抄』巻２・376〕）に作るなる河内(かふち)鍋にまれ、いちかと（＊市門か。）にうつなるまがり（＊「さがり」〔＝吊り下げ釜〕という。）にまれ、とむ（＊地名か。）・片岡に鑄るなる鐵鍋(かななべ)にもあれ、飴鍋（＊飴を煮る鍋）にもあれ、貸し給へ。邑久(おほく)（＊備前国邑久郡）につくるなる火桶・折敷もいるべし。信樂（＊近江国甲賀郡）の大笠、あめのしたの連(つが)り簑（＊背と腰の部分がつながっている簑）もたいせちなり。伊豫手箱（＊新猿樂記「四郎君は」の條に諸國の産物をあげた中に「伊豫手箱」の語がある。）・筑紫皮籠もほしく侍る。せめては浦島の子が皮籠にまれ、そての皮袋にまれ、貸し給へ。 Què em caldria en primer lloc? Proveïments per a enlairar-me per damunt dels núvols : un vestit celestial de plomes, molt esencial. Açò em cal, si no en teniu, roba interior senzilla, un cobrellit o, almenys, un kimono de cotó atrotinat. A més, un habitatge amb teulada de xiprer de divuit o més metres amb passadís, casa principal, una cuina, lloc per a deixar el carruatge, emperò, com vaig lluny segurament seria una nosa. Quelcom senzill com un bres per a dur lligat a la cintura i portar coses. Per a fer d’estora al terra, tindríeu quelcom amb vores de brocat, d’estil coreà, virolades o porpres? Si res d’açò teniu, em podríeu deixar una estora gastada amb vores de cànem. Una estora d’arròs salvatge tallat a la cala de Tamae ja faria o una estora d’herbes de Katano, lloc difícil on trobar-nos (8); senzillament, allò que tingueu. Emperò, no pas una d’herbes de deu nusos! D’estores, una d’Izumo, d’aquelles que es trenen a la badia rocallosa de la mar, deixeu-me-la. Una de Tsukushi, de les que es veuen als voltants d’Ikinomatsubara, faria també. Una de Mitsufusa, de joncs que es tallen a la badia de Mino. Deixeu-me’n una de Tanami, amb els joncs tallats a les cales pregones de la mar. Una de corda de Shichisô, deixeu-me qualque que tinguéssiu, encara que no sencera, faria amb una d’esquinçada. Necessitaria un paravent plegable també, amb pintures de Catai, de Yamato, àdhuc un de tela o un de la Xina, amb vores brunyides amb or, faria. Un amb gemmes de Silla clavades, deixeu-m’ho. Si res d’açò no teniu, podria haver un de vímet amb estrips. Tindríeu una gibrella? Una de rodona o de metall batut també m’aniria. Si no n’hi ha cap, deixeu-me’n una de trencada, que ja faria. Un tupí de Noto, d’aquells que es fonen al cap de Keburigasaki, o també una perola de Sanuki, d’aquells que es fan a Matsuchigahara, o una cassola de Yamato que són d’Isonokami, ja faria. Una cassola d’Ômi, d’aquelles que s’apilen al festival de Tsukuma (9), faria també. Una cassola de Kôchi, de les fetes a la reserva de cria de cavalls del govern a Kusuha, podríeu deixar-me-la. Un pot dels que es pengen forjats a Ichikado, serviria. Una cassola de ferro de les que es fonen a Tomu i Kataoka, també faria, i una cassola per a fer caramel, deixeu-me també, si-us-plau. També em caldria un braser i una plàtera dels fets a Ôku. També seria important una umbrel.la gran i una capa en dues peces per a dur sota la pluja. Voldria també una capsa amb coses d’endreç personal d’Iyo i un cistell de Tsukushi. Almenys, el cistell d’Urashima ja faria, o un de pell de marta grisa, deixeu-m’ho. - - - - - - 08 – (428 – 08) Referència a un poema, llibre 14, del Shûchûshô (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210). El poema : みちのくのとふのすがものななふには君をし寝してみふにわれ寝む . 09 – (428 – 26) Referència a un poema de l’Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 120 : 近江なる筑摩の祭とくせなむつれなき人の鍋の數見に. Les dones que participaven en aquest festival portaven cassoles al cap, una per cada home de la seva vida. o 0 o

堤中納言物語 -48- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (02)

富士の嶺(たけ)と淺間の峯との峽(はざま)ならずば（＊高山の比喩）、竃山(かまどやま)と日の御崎（＊阿波の國由幾泊といふ所に竃のみ崎あり。海を隔てて紀伊の日高御崎（日の御崎）に向ふ。）（＊「日」と「火」を掛ける。）との絶間にまれ（＊「谷にまれ」か）、さらずば、白山(しろやま)と立山(たちやま)とのいきあひの（＊出会う辺りの）谷にまれ、又愛宕と比叡の山との中あひ（＊中間）にもあれ、人のたはやすく通ふまじからむ所に、跡を絶えて籠り居なむ。』と思ひ侍るなり。 『此の國は猶近し。唐土の五臺山、新羅の峯にまれ、それも猶けぢかし、天竺の山、鷄(にはとり)の峯（＊鷄足山をいふ。西域記にあり。）の石屋(いはや)にまれ、 籠り侍らむ。それも猶地(つち)近し。雲の上にひらき（＊雲を押し分けて、の意か。）登りて、月日の中にまじり、霞の中に飛び住まばや。』と思ひたちて、このごろ出で立ち侍るを、何方(いづち)まかるとも身をすてぬものなれば、要るべきものども多く侍る。誰にかは聞えさせむ。年頃も御覽じて久しくなりぬ。情ある御心とは聞き渡りて侍れば、かゝる折だに聞えむとてなむ。旅の具にしつべき物ども（＊原文「しつべきき物ども」は衍字。）や侍(はんべ)る。貸させたまへ。 Si no ho són els congosts entre el cim de la muntanya de Fuji i el cim de la d’Asama, llavors ho són els esvorancs entre la muntanya de Kamado i el cap de Hi. Altrament, les valls on conflueixen les muntanyes de Shirotachi ho serán o també entre les muntanyes d’Atago i de Hiei ho serien. Qualsevol indret no sovintejat fàcilment pels humans on reclourem sens deixar petja. Aquest país és massa proper. La muntanya de Wu-T’ai (6) de la Xina o els cims de Silla farien. Emperò, són també massa propers. Podria reclourem en una muntanya de l’Índia o en una cova al cim Del Gall (7), emperò, encara massa properes a la terra. Tan de bo pogués alçar-me per damunt dels núvols, barrejar-me amb la lluna i el sol, viure amb ales al cor de la boirada, açò desitjo. Fa temps que apresto ma sortida, emperò, a qualsevulla lloc on vagi no puc negligir mon cos i hi ha un munt de coses que haig de menester. A qui ho hauria de demanar? Durant aquests anys m’heu apercebut moltes vegades. Sempre us he sentit parlar com una persona de gran cor, i he cregut que en una ocasió com aquesta us podria demanar totes aquestes coses per a mon viatge. Si ho teniu, deixeu-m’ho, us ho prego. - - - - - - 06 – (427 – 41) La muntanya Wu-t’ai, a la Xina (五台山/五臺山 -Wǔtái shān-). Muntanya dels cinc pics. Lloc sagrat del budisme. És al nord-est de la província de Shanxi. Hi ha uns cinquanta-tres monestirs i temples , els més importants del país. 07 – (427 – 3) Niwatori no mine (鷄の峯) : el cim del gall. Es refereix a la muntanya coneguda en xino-japonès amb el nom de “Keisokusen” (鷄足山) : Muntanya de la pota de gall, que té l’origen en el nom sànscrit de Kukkutapada, nom antic d’un turó a la part oriental de la ciutat de Gaya, Bihar, a l’Índia, on es creu que un deixeble de Buda, Mahakassyapa, s’hi va retirar tot esperant l’arribada del Buda del futur (Maitreya). o 0 o

堤中納言物語 -47- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (01)

人の侍(かしづ)く女(むすめ)を、ゆゑだつ僧、忍びて語らひけるほどに、年の果てに山寺に籠るとて、 「旅の具に、筵・疊・盥・■(はんざふ)（匚＋也:い::大漢和2598）（＊湯水を注ぐ器）、貸せ。」 と言ひたりければ、女、長筵（＊畳表などに使う長い筵）何やかや供養したりける。それを女の師にしける僧の聞きて、「我ももの借りにやらむ。」とて、書きてやりける文の詞のをかしさに、書き寫して侍るなり。世づかず（＊世間並みでなく）、あさましきことなり。 「唐土・新羅に住む人、さては常世の國にある人、我が國にはやまかつしなつくの戀まろ（＊「品尽くの乞ひ麿」で、擬人的戯称であるという。）などや、かゝる詞は聞ゆべき。それだにも、すだれあみの翁はかくたいしの女に、名立ち（＊逸話未詳）、賤しき中にも、心のおひさき侍(はんべ)りけるになむ。『それにも劣りたりける心かな。』とは思すとも、理(わり)なき事の侍りてなむ。 世の中の心細く悲しうて、見る人・聞く人は、朝の霜と消え、（＊火葬の煙は）夕の雲とまがひて、いと哀れなる事がちにて、『あるは少(すくな)く、なきは數添ふ世の中。（＊榮華、見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」）』と見え侍れば、『我が世や近く。（＊正三位知家の歌に「そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲。」）（＊『続古今集』雑下・藤原知家）』とながめ暮すも、心地つくし（＊「心づくし」か）、くだく（＊「思ひ砕く」）事がちにて、「猶世こそ電光(いなびかり)よりもほどなく、風の前の火よりも消え易きものなれ。」とも（＊原文「…ものなれども」）、うらがなしく思ひつゞけられ侍れば、『吉野の山のあなたに家もがな。世の憂き時の隱家(かくれが)に。（＊「古今集十八「み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ。」）』と、際高く（＊きっぱりと）思ひ立ちて侍るを、『いづこに籠り侍らまし。 Un monjo de condició que tenia relacions en secret amb la filla d’una familia que s’havia esmerçat en son educación, decidí cap a finals d’any d’anar en retir a un temple a la muntanya i li demanà : - Deixem coses pel viatge: una estora de palla petita i una de gran, un gibrell i una gerra. Ella li donà una tira d’estora i qualques altres coses. Quan un monjo que ella considerava com son mentor se n’assabentà d’açò pensà “Jo també podria demanar-li qualques coses per a mi mateix”, i li envià una lletra tan entretinguda per son llenguatge que l’he copiada, És desmesurada i extravagant. “Sabeu d’habitants de la Xina o de Silla, d’aquells que viuen en terres llunyanes o al nostre país , d’un seductor pobletà, que us ho demani amb aquestes paraules? Tot i així, segurament, el vell que afaiçonava persianes de bambú i que féu escàndol en relació a la filla del “gran mestre banyut” (1), que àdhuc d’humil extracció en covava expectatives. Pensareu que mon cor és força inferior al d’aquell ancià, emperò, és inevitable. En les tribulacions i tristors del món, aquells que coneixem de vista i aquells de qui sentim parlar desapareixen com el gebre del matí, acoblats als núvols (2) del capvespre, i sóc procliu al sofriment amb l’aparença d’un món on els vius s’escurcen i creix el nombre d’aquells que no hi són (3). Sóc també en sofrença preguntant-me si “la fi és propera” (4) i mes esforços són balders puig que en aquest món tot és efímer com un llampec, tot s’esvaeix com una flama al vent, i quan encaparrat per la tristor prenc la decisió de “Si allà al Yoshino hi tingués llar! Quan m’arribés la sofrença del món m’hi faria amagatall” (5), emperò, on seria a recer? - - - - - - 01 – (426 – 15) La referència és desconeguda. Es creu que el pare de la dona era Ryōgen (良源, 912 - 985), que va ser abat del del temple d’Enryaku-ji. Ryôgen és conegut generalment amb els noms de Ganzan Daishi o Tsuno Daishi : el banyut gran mestre, que feia exorcismes amb la disfressa d’un dimoni amb banyes per apaivagar els mals esperits i combatre plagues i calamitats. Es posaven aquestes imatges a les portes de les cases per espantar els dimonis. També era conegut com Mayoke Daishi (魔除大師) i Gôma Daishi (降魔大師) : Mestre que espaventa dimonis. 02 – (426 – 25) Es refereix al fum dels crematoris. 03 – (426 – 26) És un poema de l’ “Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”. Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga. Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials. Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora. El poema , sota el títol de “somnis inacabats” : 見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」 04 – (426 – 27) Referència a un poema del Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre no.19 : そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲. 05 – (427 -31) Referència al poema no. 950 del Kokinwakashû (古今和歌集), llibre no. 28 : み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ. o 0 o