雨月物語
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA 01

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


CONTES DE PLUJA I LLUNA

序
羅子撰水滸。而三世生唖児。紫媛著源語。而一旦堕悪趣者。蓋為業所偪耳。然而観其文。各々奮奇態。揜哢逼真。低昂宛転。令読者心気洞越也。可見鑑事実于千 古焉。余適有鼓腹之閑話。衝口吐出。雉雊竜戦。自以為杜撰。則摘読之者。固当不謂信也。豈可求醜脣平鼻之報哉。明和戊子晩春。雨霽月朦朧之夜。窓下編成。 以畀梓氏。題曰雨月物語。云。剪枝畸人書。

巻之一
白峯
あふ坂の関守にゆるされてより。秋こし山の黄葉見過しがたく。濱千鳥の跡ふみつくる鳴海がた。不盡の高嶺の煙。浮嶋がはら。清見が関。大礒小いその 浦々。むらさき艶ふ武藏野の原塩竈の和たる朝げしき。象潟の蜑が苫や。佐野の舟梁。木曽の桟橋。心のとゞまらぬかたぞなきに。猶西の國の哥枕見まほしと て。仁安三年の秋は。葭がちる難波を經て。須磨明石の浦ふく風を身にしめつも。行々讃岐の真尾坂の林といふにしばらくつゑを植む。草枕はるけき旅路の勞に もあらで。観念修業の便せし庵なりけり。


PRÒLEG
El mestre Lou (1) composà “Vora l'aigua” (2) i durant tres generacions infantà fills sord-muts, Na Murasaki (3) escriví el Genji i fou, de sobte, enviada a l'avern, i foren punits per llurs fets. Nogensmenys, considereu llurs escrits, tots d'una vigoria insòlita que expressa la veracitat de l'existència humana, la bellesa del to exalta els sentiments de qui ho llegeix, i davant dels ulls s'emmiralla la realitat dels anys passats. Casualment, eixiren de mes llavis unes intranscendents tafaneries : el faisà cridà i el drac lluità (4). Jo mateix les considero unes bajanades; així doncs, qui hi doni una ullada, des del principi no s'ho ha de creure gens. No desitjo pas ésser punit amb llavis de llebre i nas aixafat! L'any cinquè de l'era de Meiwa (5), a finals de primavera, cap a l'hora del Rat (6), quan deixà de ploure i la lluna brillava emboirada, prop de la finestra, ho composí i ho lliurí a l'editor, amb el títol de “Contes de pluja i lluna”.
Senshi Kijin L'esguerrat de dits contrafets (7)

SHIRAMIDE
Amb el permís per passar la barrera d'Ôsaka és difícil de no apercebre els aurons de la muntanya a la tardor, la badia de Narumi on hi ha les petges dels estornells a la platja, la fumera de l'alt cim del Fuji, la plana d'Ukishima, la barrera de Kiyomi i les cales d'Ôiso i de Koiso, l'herba porpra que envernissa les garrigues de Musashino, l'encalmat paratge de la matinada a Shiogama, les cabanes de jonc dels pescadors de Kisagata, el pont de barques de Sano, el pont penjat de Kiso...... tot allò l'havia impressionat, emperò, més desitjós encara de veure les contrades de l'oest cantades pels poetes (8), la tardor de l'any tres de Nin'an (9), passà Naniwa de les canyes caigudes, patí les ventades de les cales de Suma i Akashi, i caminà i caminà, i als boscos de Miozaka, a Sanuki, per un temps hi plantà son bastó. No fou pas pels fatics d'un llarg viatge amb coixins d'herba, sinó perquè hi havia una ermita per a meditar i l'ascetisme.
- - - - - -
01 - Luo Guanzhong (羅貫中, 1330 ? -1400), també Luo Ben i també anomenat Huhai Sanren (湖海散人), que significa : El desvagat dels llacs i les mars.
02 - L'obra esmentada és “Vora l'aigua” (水滸傳 Shuǐhǔ Zhuàn) . També s'ha traduït com “Història dels aiguamolls”.
Normalment en la seva autoria també s'indica el nom de Shi Nai'an (施耐庵, 1296? - 1372). Pràcticament no se'n sap res d'ambdós personatges i algunes fonts precisen que, de fet, van ser-ne l'editor i el compilador respectivament.
03 - Murasaki Shikibu (紫式部; 973 ?–1014/1025), l'autora del Genji Monogatari (源氏物語).
Aquesta llegenda sobre el seu “pecat” per haver escrit aquest llibre és a l'Ima Monogatari (今物語), una col.lecció d'anècdotes budistes i narracions del segle XIII. Podria ser obra de Fujiwara no Nobuzane (藤原信実, 1175 ? - 1266), però no hi ha massa dades que ho confirmin.
També hi ha un Nô (能): el Genji Kuyô (源氏供養), text del segle XV, que recull la condemna de l'Ima Monogatari, però al final de l'obra Murasaki resulta ser la deessa Kannon, la deïtat budista de la compassió, que aparegué en aquest món per escriure el Genji Monogatari.
04 – Referència al Shu Jing / Shu Ching (書經) : El Clàssic de la Història, obra xinesa del segle VII aC. Malgrat el seu títol no es tracta d'un llibre de història. És un recull de documents sobre la història xinesa i llegendes des de l'any 2357 fins al 631 aC, però molts de textos són espuris i de dates molt posteriors.
Mateixa referència a l'I Ching / Yi Jing (易經) : El Llibre dels Canvis. Un dels grans clàssics xinesos. Obra d'entre els segles IV i III aC.
05 - Any 1768
06 - Hora del Rat : de 23 a 01.
07- Un pseudònim d'Ueda. Degut a la verola que va patir als cinc anys el dit del mig de la mà dreta se li va deformar I li va quedar arronsat com el dit petit.

08 – Itinerari i paisatges esmentats en el “Senjûshô” (撰集抄). Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima, però havia estat atribuïda a Saigyô (西行, 1118-1190).

09 – Nin'an/Ninnan (仁安) : any 1168.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 34

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

越後路

酒田の余波日を重て、北陸道の 雲に望、遥〃のおもひ胸をいた ましめて加賀の府まで百卅里 と聞。鼠の関をこゆれば、越後 の地に歩行を改て、越中の 国一ぶりの関に到る。此間九日、 暑湿の労に神をなやまし、 病おこりて事をしるさず。
文月や六日も常の夜には似ず
荒海や佐渡によこたふ天河

CAMÍ D'ECHIGO

Passàrem uns jorns planyent-nos del comiat a Sakata, veiérem les nuvolades sobre el camí a Hakuroku, i el pensament d'un altre llarg viatge se'm feia feixuc, es deia que hi havia cent trenta llegües a la capital de Kaga.
Passada la barrera de Nezu seguírem per terra d'Echigo i arribàrem a la barrera d'Ichibuki, a la província d'Etchû. Ho férem en nou jornades, la calor i la humitat m'havien esgotat i tinguí un brot de ma dolença (127).

---És del sisé jorn de la setena lluna, nit sens parangó. (128)

---La maregassa, escampat sobre Sado és el riu del cel.

- - - - - -
127 - Veure nota 51.
128 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 33

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

象潟

江山水陸の風光数を尽して 今象潟に方寸を責。酒田の湊 より東北の方、山を越、礒を伝ひ、 いさごをふみて、其際十里、日影 やゝかたぶく比、汐風真砂を吹上、 雨朦朧として鳥海の山かくる。 闇中に莫作して、雨も又奇也と せば、雨後の晴色又頼母敷と、蜑 の苫屋に膝をいれて雨の晴 を待。其朝、天能霽て、朝日花 やかにさし出る程に、象潟に舟を うかぶ。先能因嶋に舟をよせて、 三年幽居の跡をとぶらひ、むかふの 岸に舟をあがれば、花の上こぐと よまれし桜の老木、西行法師 の記念をのこす。江上に御陵 あり。神功后宮の御墓と云。寺 を干満珠寺と云。比處に行幸 ありし事いまだ聞ず。いかなる 事にや。此寺の方丈に座して 簾を捲ば、風景一眼の中に 尽て、南に鳥海天をさゝえ、 其陰うつりて江にあり。西はむやむや の関路をかぎり、東に堤を築て 秋田にかよふ道遥に、海北にかま えて浪打入る所を汐こしと 云。江の縦横一里ばかり、俤松嶋に かよひて又異なり。松嶋は笑ふが 如く、象潟はうらむがごとし。寂し さに悲しみをくはえて、地勢魂 をなやますに似たり。
象潟や雨に西施がねぶの花
汐越や鶴はぎぬれて海涼し
祭礼
象潟や料理何くふ神祭
曾良
みのゝ国の商人低耳
蜑の家や戸板を敷て夕涼
岩上に雎鳩の巣をみる
波こえぬ契ありてやみさごの巣
曾良

KISAGATA

Després de rius i muntanyes, terra i mar, ara em delia per veure Kisagata. Des del moll de Sakata anàrem nord-est, passàrem muntanyes, seguírem la costa trepitjant la sorra de les platges i després de deu llegües començava a pondre's el sol, la marinada aixecava la sorra i bromada de pluja celava la muntanya de Chôkai. Tot i talpejant en la foscor ben segur que el paratge sota la pluja seria esplendorós, més encara amb el cel esbandit. Ens arraulírem en una caseta de pescadors esperant que escampés.
L'endemà amb el cel net el sol del matí resplendia i embarcàrem cap a Kisagata. Anàrem primer a Nôinjima i visitàrem el lloc on Nôin (122) s'havia reclòs durant tres anys. Quan desembarcàrem a la costa del davant veiérem el vell cirerer en memòria de Saigyô (123) que li dedicà els versos “...bogant sobre tes flors....” A la cala hi havia un mausoleu imperial, es diu que era el de l'emperadriu Jingû (124), i un temple dit Kanmanjuji. No havia sentit mai de cap viatge imperial a aquells paratges. Què hi hauria de cert?
Quan assegut en una cel.la del temple enrotllí la persiana aparegué tot el paisatge davant meu. Al sud la muntanya de Chôkai, alta fins a aguantar el cel, l'ombra reflectida en la cala. La barrera de Muyamuya limitava a l'oest, una escullera a l'est amb la llarga ruta cap a Akita. La mar del nord batia un lloc de nom Shiogoshi. La cala faria un llegua de llargada i d'amplada. Sa forma recordava Matsushima, diferent, emperò. Matsushima sembla riallera, Kisagata ressentida. S'hi afegia una desolada tristor que angoixava.

---Cala de Kisa, sota la pluja Seiji (125), flor de mimosa.

---A Shiogoshi grua amb potes molles, fredor de la mar.


Al festival (126).

---Cala de Kisa, quina serà la menja dels jorns de festa? (Sora)

---Cau de pescadors, ben ajaguts al llindar al vespre frescós.

Tot veient un niu d'àguiles marines a l'espadat.

---Promesa feien de no passar les ones, niu d'aguilons. (Sora)

- - - - - -
122 - Veure nota 34.
123 - Referència a un poema de Saigyô (西行, 1118-1190) :
象潟の桜は波に埋れて花の上漕ぐ海士の釣り舟
Cirerer de Kisagata, les barques boguen sobre tes flors que colguen les ones.
124 - Emperadriu Jingû (神功天皇, es creu que va viure entre 169-269). No obstant això, els historiadors la consideren un personatge de llegenda.
125 – Xi Shi (西施, +- 506 aC) considerada una de les quatre belleses de la Xina.
Es diu que era tan bella que quan s'atansava a mirar els peixos dels estanys aquests quedaven tan enlluernats per la seva bellesa que s'oblidaven de nedar i s'enfonsaven....
126 - Festival de Kumano (熊野神社祭礼) que celebrava un Gongen (権現) : creença en la manifestació d'una deïtat japonesa que representava l'avatar d'un buda arribat al Japó com a guia i salvador.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 32

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

酒田

羽黒を立て、鶴が岡の城下、長山 氏重行と云物のふの家にむかへ られて、誹諧一巻有。左吉も共に 送りぬ。川舟に乗て酒田の湊 に下る。淵庵不玉と云医師の許 を宿とす。
あつみ山や吹浦かけて夕すゞみ
暑き日を海にいれたり最上川

SAKATA

Sortírem de Haguro cap a la ciutat-castell de Tsurugaoka on ens trobàrem amb un samurai de nom Nagayama Shigeyuki (119), i a ca seva férem un seguit de versos. Sakuchi (120) que ens havia acompanyat era amb nós.
Anàrem amb barca fins al moll de Sakata. Ens hostatjàrem cal metge Enan Fugyôku (121).

---Del mont Atsumi a la cala de Fuku fredor de vespre.

---Sol abrusador penetrant cap a la mar, riu de Mogami.

- - - - - -

119 - Nagayama Shigeyuki (長山 氏重行. ¿-?) Deixeble de Bashô.
120 - Zushi Sakichi (淵庵不玉). Veure nota 107.
121 - Enan Fugyôku (淵庵不玉, ¿-1698). Metge i deixeble de Bashô.

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 115 -

百十五段

むかし、みちの国にて、おとこ女すみけり。おとこ、「宮こへいなん」といふ。この女いと悲しうて、馬のはなむけをだにせむとて、おきのゐて、都島といふ所にて、酒飲ませてよめる。

をきのゐて身を焼くよりも悲しきは宮こしまべの別れなりけり



Una vegada, un home i una dona convivien a la província de Michi. L'home digué “Hauria d'anar a la capital”. La dona s'entristí molt i digué de fer una festa de comiat, i a Okinoite Miyakojima (1) li serví sake, i composà :

---Més dolorós que abrusar-me el cos amb brases és la separació vora Miyakojima.(2)(3)

- - - - - -

(1) Topònim desconegut.
(2) Poema d'Ono no Komachi (小野 小町, 825-900). KKS no. 1104.
(3) Els versos incorporen el topònim esmentat, fent un joc de paraules amb “oki” (をき): brases, i “ite” (ゐて): enganxar.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 114 -

百十四段

むかし、仁和の帝、芹河に行幸したまひける時、今はさること似げなく思けれど、もとつきにける事なれば、大鷹の鷹飼にてさぶらはせたまひける。摺狩衣の袂に書きつけける。

翁さび人なとがめそ狩衣けふばかりとぞ鶴も鳴くなる

おほやけの御気色あしかりけり。をのが齢を思けれど、若からぬ人は聞きおひけりとや。



Una vegada, quan l'emperador Ninna (1) visitava Sekikawa, on home gran (2), pensant que el present ja no era adient, el servia com a falconer major, perquè així ho havia fet antany. Sobre la butxaca d'una de les mànigues de son vestit de cacera estampat escriví :

---No blasmeu l'home de vella aparença! Del vestit la grua sembla plorar per l'avui que li resta. (3)

L'emperador en fou desplagut. L'home pensava en ell mateix, però l'emperador es preguntà si es referia a ell (4).

- - - - - -


(1) Era l'emperador Kôkô (光孝天皇, 830-887).
(2) Altres versions de l'Ise porten “生翁" (nama okina) : un home gran ( en contrast de només “okina” que indica un ancià), abans de “今は....” (ima wa).
No és aquest el cas en la versió origen d'aquest treball, per això ho aclareixo.
(3) Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1076, o no. 1077 en altres edicions. Aquí s'indica que “l'home gran” és Ariwara no Yukihira, i que a la butxaca d'una de les mànigues duia una grua estampada.
(4) L'emperador tenia llavors 57 anys, i moriria poc després.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 113 -

百十三段

昔、おとこ、やもめにてゐて、

ながからぬ命のほどに忘るゝはいかに短き心なるらん



Una vegada, un home a qui una dona havia deixat (1) :

---Oblidar-me en la brevetat de la vida, no és de poc cor?

- - - - - -

(1) També es podria interpretar que la seva esposa havia traspassat.




o0o