堤中納言物語 -08-
TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI
HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU
Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14.
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.
三
蟲愛づる姫君
LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES
蝶愛づる姫君の住み給ふ傍に、按察使の大納言の御(おん)女、心にくくなべてならぬさまに、親たち侍(かしづ)き給ふ事限りなし。
この姫君の宣ふ事、
「人々の、花や蝶やと賞づるこそ、はかなうあやしけれ。人は實あり。本地尋ねたるこそ、心ばへをかしけれ。」
とて、萬の蟲の恐しげなるを取りあつめて、「これが成らむさまを見む。」とて、さま〴〵なる籠・箱どもに入れさせ給ふ。中にも、
「鳥毛蟲(かはむし)の心深き樣したるこそ心憎けれ。」
とて、明暮は耳挾みをして、掌(て)のうらにそへ伏せてまぼり給ふ。若き人々は怖ぢ惑ひければ、男(を)の童の物怖ぢせず、いふかひなきを召し寄せて、箱の蟲ども取らせ、名を問ひ聞き、今新しきには名をつけて興(けう)じ給ふ。
「人はすべて粧(つくろ)ふ所あるは惡(わろ)し。」
とて、眉更に拔き給はず。齒黑(はぐろめ)更に「うるさし。穢し。」とてつけ給はず。いと白らかに笑みつゝ、この蟲どもを朝夕(あしたゆふべ)に愛し給ふ。
人々怖ぢ侘びて逃ぐれば、その御方は、いと怪しくなむ詈りける。かく怖づる人をば、
「けしからず放俗(はうぞく)なり。」
とて、いと眉黑(まゆくろ)にてなむ睨み給ひけるに、いとゞ心地なむ惑ひける。
親たちは、「いと怪しく樣異におはするこそ。」と思しけれど、「思し取りたる事ぞあらむや。怪しき事ぞ。」と思ひて、「聞ゆる事は、深くさはらへ給へば、いとぞかしこきや。」と、これをもいと恥しと思したり。
「さはありとも、音聞きあやしや。人はみめをかしき事をこそ好むなれ、『むくつけげなる鳥毛蟲を興ずなる。』と、世の人の聞かむも、いと怪し。」
と聞え給へば、
「苦しからず。萬の事どもを尋ねて、末を見ればこそ事はゆゑあれ。いとをさなき事なり。鳥毛蟲の蝶とはなるなり。」
そのさまのなり出づるを、取り出でて見せ給へり。
「衣とて人の著るもの、蠶(かひこ)のまだ羽つかぬにしいだし、蝶になりぬれば、いとも袖にて、あだになりぬるをや。」
と宣ふに、言ひ返すべうもあらず、あさまし。
Prop d'on vivia una damisel·la que estimava les papallones hi havia la filla de l'inspector gran conseller,
Els pares de la damisel·la l'havien vetllat molt acuradament i ella esdevingué una persona de distinció incomparable.
Aquesta damisel·la deia :
-- L'estimació de la gent per les flors i les papallones és estranya i incomprensible. Qui vol la veritat i cerca l'origen de les coses és de mentalitat interessant.
Ella col·leccionava nombrosos insectes de formes i aparences esglaiadores i les posava en capsetes enreixadaes per a mirar com creixien.
-- D'entre tots ells són les erugues les que més m'intriguen. Són fascinants.
I des del matí fins al vespre, amb el cabell recollir rere les orelles, les portava a les mans amb tota cura,
Com les dones a son servei eren aterrides aplegà un grup d'atrevits noiets plebeus i els feia agafar les capses amb els insectes preguntant-lis llurs noms i de posar-ne a aquells que no li eren familiars, i així s'entretenia.
--La gent en general s'empolaina i fa malament.
Deia ella i mai no es depilava les celles ni s'ennegria les dents perquè era molest i brut i lluïa ses blanquíssimies dents, tota somrient, amb ses estimats insectes matí, tarda i nit.
Quan la gent en fugia aterrida la damisel·la els escridassava amb veu molt estranya i amb la gent així atemorida els deia “Vergonya! Vulgars! “ mentre els fitava des de ses negres celles deixant-los ben esmaperduts.
Ses pares pensaven que era ben extravagant i eren afligits.
– Què en lluca de tot això? Nosaltres creiem que és estrany i li ho diem, llavors ella ens replica amb vivor i ens fa sentir molt malament.
–
Tot allò els tenia molt avergonyits.
-- Potser és així, emperò, et dona mala reputació. A la gent li abelleixen les coses maques. Si hom sent que t'entretens amb erugues fastigoses els hi semblarà molt estrany.
-- Açò no m'amoïna gens. Quan us encerca moltes coses fins al final només llavors se'n troba la raó. Açò és molt infantil perquè de les erugues en surten les papallones.
I en tragué algunes que eren en transformació.
-- Llur seda vesteix la gent que surt dels cucs quan encara no els hi han sortit ales, i quan han esdevingut papallones són abandonats perque són inútils.
No hi tenien resposta i restaven desconcertats.
- - - - - -
1 - (376 – 18) Ohaguro (お歯黒). Fins a l'era Meij (明治時代, 1868-1912) era costum entre les famílies aristocràtiques d'ennegrir-se les dents (també n'era tradició al sud-est de la Xina, països del sud-est asiàtic i algunes illes del Pacífic). Era més habitual en dones casades, però en altres èpoques també s'aplicava a menors d'edat o quan s'arribava a l'edat adulta. A vegades també ho feien els homes.
o0o
