KOKINSHÛ (古今集) -139-

からはぎ / Karawagi

Lespedeza Cinese

空蝉のからは木ごとにとどむれどたまのゆくへを見ぬぞかなしき

うつせみのーからはきごとにーとどむれどーたまのゆくえをーみぬぞかなしき

Resta a l'arbre la closca abandonada de la cigala, però quina tristor no saber on va l'ànima........

Poema no. 448

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -138-

しのぶぐさ / Shinobugusa

Varietat de la falguera.

山たかみつねに嵐の吹くさとはにほひもあへず花ぞちりける

やまたかみーつねにあらしのーふくさとはーにおいもあえずーはなぞちりける

En aquest llogaret on sempre bufa la tempesta a l'alta muntanya, les flors cauen abans de llur fragància.

Poema no. 446

Autor : Ki no Toshisada (紀利貞, ? - 881)
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -137-

二条の后春宮のみやすん所と申しける時に、めどに けづり花させりけるをよませたまひける

Compost per ordre de l'emperadriu quan era coneguda com a Consort Imperial, mare del príncep hereu, sobre el tema d'un ram de “medo” on s'hi havien posat unes flors artificials.

めど (Medo).

És una flor però no està clar de quina classe o família.

花の木にあらざらめどもさきにけりふりにしこのみなるときもがな

はなのきに-あらざらめども-さきにけり-ふりにしこのみ-なるときもがな

Sembla un arbre sens fulles, però el ram és florit. Arribarà el temps de la floridura inclús per algú marcit com jo!

Poema no. 445

Autor : Fun´ya no Yasuhide (文屋康秀, act. lit. aprox. 858-888)
No hi ha dades sobre la seva vida. Sabem que va ocupar càrrecs oficials menors i té alguns poemes en les antologies imperials.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -136-

けにごし / Kenigoshi

Flor de la maravella (varietat).

うちつけにこしとや花の色を見むおく白露のそむるばかりを

うちつけにーこしとやはなのーいろをみむーおくしらつゆのーそむるばかりを

Al primer cop d'ull el color de la flor és intens; és només la blancor de la gebrada que el revifa.

Poema no. 444

Autor : Yatabe no Nazane (やたべの名実, ?-900)
Diplomat a l'Institut d'Estudis Superiors de la Cort (大学寮 - Daigakuryô) l'any 884, i Conseller d'Afers Imperials (大内記 – Dainaiki).

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 90 -


九十段

むかし、つれなき人をいかでと思わたりければ、あはれとや思けん、「さらば、明日物越しにても」といへりけるを、限りなくうれしく、又うたがはしかりければ、おもしろかりける桜につけて、

桜花今日こそかくもにほふともあな頼みがた明日の夜のこと

といふ心ばへもあるべし。


Una vegada, un home (1) desitjava trobar-se d'una manera o altra amb una dona insensible de qui n'era enamorat. Ella, compadida, i si de debò l'estimava, digué “Trobem-nos demà, separats, emperò, per una cortina (2)”. Ell en fou gojós, i com també dubtós, lligat a una preciosa branca florida de cirerer li envià :

--La flor del cirerer és avui esplendorosa, ah, emperò, és difícil de fiar per demà vespre. (3)

Ella també n'era d'aital condició.


- - - - - -


(1) En aquesta edició no hi consta el subjecte “otoko” (home) que, invariablement, apareix en la majoria de narracions, sí que hi és, però, en d'altres.
(2) 物越し (monogoshi) vol dir “amb alguna cosa entremig”. Hi ha una il.lustració clàssica d'aquest capítol en la primera edició impresa de l'IM, l'any 1608, d'una mà anònima de l'escola Tosa, on es pot veure una mena de persiana o cortina. Com parlar rere cortines era molt normal en aquell temps per això ho he traduït així.
(3) La flor del cirerer es marceix ràpidament.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 89-


八十九段

昔、いやしからぬおとこ、我よりはまさりたる人を思かけて、年経ける。

人知れず我恋ひ死なばあぢきなくいづれの神になき名おほせん




Una vegada, un home de no baixa condició estimava una dona de condició més alta, i després d'uns anys :

--Si haig de morir en secret d'amor, debades, quin déu blasmaré per culpa immerescuda? (1)




- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinshokukokinshû” (新続古今和歌集) no. 1157.





o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 88-

八十八段

昔、いと若きにはあらぬ、これかれ友だちども集りて、月を見て、それがなかに一人、

おほかたは月をもめでじこれぞこのつもれば人の老となる物


Una vegada, uns amics, no massa joves, s'aplegaren, contemplaren la lluna, i un d'ells féu :

--En general no lloem la lluna, quan s'apilen l'home envelleix. (1)



- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 879




o0o