KOKINSHÛ (古今集) -305-
あひ見まく 星は数なく ありながら 人に月なみ 惑ひこそすれ
あいみまくーほしはかずなくーありながらーひとにつきなみーまどいこそすれ
Els meus desficis per tornar-te a veure són tan infinits com les estrelles del cel mes sens lluna sóc perdut.
Nota : Algunes versions son diferents tot i que el significat és el mateix:
あひ見まく 星は数なく ありながら 人に月なみ 惑ひこそすれ
Poema no. 1029
Autor : Ki no Aritomo ( 紀有朋, ¿ - ?).
Pare de Ki no Tomonori (紀友則 , 850-904/907).
o0o
14 de febrer del 2015
7 de febrer del 2015
AMATO MONOGATARI (大和物語) 85
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【八十五】
おなし右近もゝそのゝ宰相のきみなんすみ給ふなといひのゝしりけれとそらことなりけれはかのきみによみてたてまつりける
よし思へあまのひろはぬうつせ貝むなしき名をはたつへしや君
となん有ける
La mateixa Ukon, quan corria la brama de sa relació amb el conseller del Jardí dels Presseguers (143), la qual cosa era una falòrnia, féu aquest poema per a ell :
---Penseu-hi de ferm com closca rebutjada per la gent de mar és per cas sens cap sentit la brama escampada?
- - - - - -
143 – Fujiwara no Morouji (藤原師氏, 913-970).
o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 84
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【八十四】
おなし女おとこの忘れしとよろつの事をかけてちかひけれとわすれにける後にいひやりける
忘らるゝ身をは思はす誓てし人の命のおしくも有かな
かへしはえきかす
La mateixa dona, a un home que li havia jurat una i altra vegada que no l'oblidaria, després que l'oblidés :
---Que m'oblidéssiu poc pot ja importar-me, per vostra vida és la temença que tinc per tots vostres juraments. (142)
Res no sabem de la resposta.
- - - - - -
142 – Poema no. 870, llibre 14, Shûiwakashû (拾遺和歌集).
o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 83
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【八十三】
おなし女内のさうしにすみける時忍ひてかよひ給人有けり頭なりけれは殿上につねに有けり雨のふる夜さうしのしとみのつらに立より給へりけるもしらて雨のもりけれはむしろをひきかへすとて
思ふ人雨と降くる物ならはわかもるとこはかへさゝらまし
となんうちいひけれはあはれときゝ給てふとはい入給にけり
La mateixa dona, quan vivia en una cambra a palau, tenia un home que la visitava en secret. Era el cap dels cancellers i era al palau del sòlit.
Una nit de pluja, sens saber que ell hi era, dret a l'enreixat, ella féu per capgirar les estores car la pluja regalimava :
---Si qui estimo fos esdevingut pluja que vessa del cel i mullés ma flassada no la capgiraria.
Això digué a la impensada, ell ho sentí commòs i entrà promptament.
o0o
31 de gener del 2015
雨月物語 53
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)
- - - - - -
荘主頭を畳に摺て。御僧この事をなし給はゞ。此國の人は浄土にうま れ出たるがごとしと。涙を流してよろこびけり。山里のやどり貝鐘も聞えず。廿日あまりの月も出て。古戸の間に洩たるに。夜の深きをもしりて。いざ休ませ給 へとておのれも臥戸に入りぬ山院人とゝまらねば。楼門はうばらおひかゝり。經閣もむなしく苔蒸ぬ。蜘網をむすびて諸佛を繋ぎ。燕子の糞護摩の牀をうづみ。 方丈廊房すべて物すざましく荒はてぬ。日の影申にかたふく比。快庵禅師寺に入て錫を鳴し給ひ。遍参の僧今夜ばかりの宿をかし給へと。あまたたび叫どもさら に應なし。眠蔵より痩槁たる僧の漸／＼とあゆみ出。咳たる聲して。御僧は何地へ通るとこゝに來るや。此寺はさる由縁ありてかく荒はて。人も住ぬ野らとなり しかば。一粒の斎糧もなく。一宿をかすべきはかりこともなしはやく里に出よといふ。禅師いふ。これは美濃の國を出て。みちの奥へいぬる旅なるが。この麓の 里を過るに。山の霊水の流のおもしろさにおもはずもこゝにまうづ。日も斜なれば里にくだらんもはるけし。ひたすら一宿をかし給へ。あるじの僧云。かく野ら なる所はよからぬ事もあなり。強とゞめがたし。強てゆけとにもあらず。僧のこゝろにまかせよとて復び物をもいはず。こなたよりも一言を問はで。あるじのか たはらに座をしむる。看／＼日は入果て。宵闇の夜のいとくらきに。燈を點ざればまのあたりさへわかぬに。只澗水の音ぞちかく聞ゆ。あるじの僧も又眠蔵に入 て音なし。
L'amo s'inclinà fins a tocar l'estora.
- Si el reverend bonze fes açò, per la gent d'aquesta contrada seria com renéixer al paradís!
I plorava de joia.
En l'allotjament d'aquell poble de muntanya no es sentien ni cargoles ni campanes (230). Feia vint jorns de la sortida de la lluna que brillava per les feses de la vella porta, l'amo s'adonà de que ja era fosca nit i digué :
- Bé, que descanseu.
I es retirà a sa cambra.
Al santuari de la muntanya no hi vivia ningú. Les bardisses encerclaven la portalada, al pavelló dels textos sagrats, buit, hi creixia la molsa. Les teranyines s'escampaven entrellaçant totes les estàtues, les fentes de les orenetes cobrien el terra de l'altar on es cremaven les invocacions, la cel·la de l'abat, les altres i els corredors eren d'una desolació esfereïdora. Quan el sol declinava cap a l'hora del Mico (231) Kaian entrà al temple i picà amb son bastó.
- Doneu acull per aquesta nit a un bonze itinerant!
Cridà unes quantes vegades, mes sens cap resposta.
Des del dormitori sortí un monjo escardalenc caminant amb decaïment, i digué amb veu rogallosa :
- Reverend bonze, cap a on aneu que sou vingut ací? Per algunes raons, aquest temple és desolat. Com ha esdevingut una terra on no hi viu gent no hi ha ni un gra per a menjar. No puc, doncs, acollir-vos per una nit. Torneu-vos-en de pressa al poble!
El Mestre Zen digué :
- Vinc de la contrada de Mino i vaig cap a Michinoku. He passat el poble al peu de la muntanya i m'han captivat el paratge i els dolls d'aigua, i sens ni adonar-me'n sóc arribat ací. El sol es pon i és llarg el camí de baixada al poble. Us prego acolliment de tot cor.
El monjo del lloc digué :
- En un lloc desolat com aquest no hi passen coses bones, no us puc forçà a restar-hi ni a fer-vos anar, feu doncs com us plagui!
Kaian tampoc no preguntà més i s'assegué al costat de son hoste.
El sol es pongué en un moment i en la fosca nit sens lluna amb cap llum encès no s'hi veia res més enllà dels ulls, només es sentia, propera, la remor de l'aigua de la vall. El monjo havia anat a sa cambra sens fer cap soroll.
231 – Hora del Mico (申 - Saru), període de temps entre les 16-18 hores
o0o
24 de gener del 2015
落窪物語 -10-
Ochikubo Monogatari
Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
今宵は時々御いらへしたまふ。いと世になう、あるまじうおぼえたまひて、よろづに語らひたまふほどに、夜も明けぬ。
「御車率いて参りたり」と申せば、「今雨やめて。しばし待て」とて臥したまへれば、あこき、御手水、粥いかで参らむと思ひて、御厨子にや語らはましと思へど、大方にもおはしまさねば、御粥もよにせじと思へど、行きて語らふ。「帯刀の友だちなむ、昨夜もの言はむとて来たりしを、雨にとまりてまだ帰らぬに、粥食はせむと思ふをなむ、なくて。土器少し賜へ。さては引干などや残りたる。少し賜へ」と言へば、「あないとほし。心いそぎを、かうしてしたまふがいとほしさ。帰らせたまはむ料に、今少しあらむ」と言へば、「帰りたまはむには、御としみをぞしたまはむ」とて、けしきよろしと見て、かたはらなる瓶子をあけて、ただ取りに取るを、「少しは残したまへ」と言へば、「さよさよ」と言ひて、紙に取り分けて、炭とりに入れて、ひき隠して持て行きて、つゆに「御粥いとよくして持て来よ」とて、をかしげなる御台求め歩く。御手水参らむと求め歩きて、「御方には、いづくの半插、盥かあらむ。三の御方のを取り持て来て御前に参らむ」とて、頭かいくだしなどしてゐたり。
女君は、わりなう苦しと思ひ臥したまへり。あこき、いと清げに装束きて、いと清げにさうぞくして、帯ゆるるかにかけて参る後姿、髪丈に三尺ばかり余りて、いとをかしげなりと、帯刀も見送る。「この御格子は参らでやあらむずる」と、ひとりごとして参るを、少将の君もゆかしうて、「『いと暗し。上げよ』と宣ふめり」と宣へば、物踏み立てて上げつ。男君起きたまひて、御装束したまひて、「車はありや」と問ひたまふ。「御門に侍り」と申せば、出でたまひなむとするに、いと清げにて御粥参りたり。御手水取り具して参りたり。「あやしう。便なしと聞きしほどよりは」と思す。女君は、「いとあやしう、いかで」と思ひたまへり。
雨少しよろしうなれば、人騒がしうあらねば、やをら出でたまひなむとす。女君の御方を見たまへば、まめやかにいと美しければ、いとど限りなく思ほしまさりて、いとあはれと思す。粥など少し参りて, ゐりて臥し給／ひぬ。 。
Aquell vespre, Ochikubo, respongué, de quan en quan, ses preguntes. El Shôshô pensà que no hi havia al món cap altra dona com ella. Passaren la nit parlant de moltes coses.
Quan cridaren que el carruatge era a punt, el Shôshô, ajagut, digué que esperessin a que deixés de ploure.
Akogi pensà en què hauria de servir aigua per a rentar-se i unes farinetes d'arròs. No hi havia gairebé ningú a la cuina a qui demanar de preparar les farinetes, mes i anà.
- Aquest vespre ha vingut un amic de Tachihaki, i degut a la pluja no se'n pot tornar. Havia pensat en oferir-li unes farinetes, mes no n'hi ha. Que em podríeu donar una mica de “sake”. I si hi ha unes algues sobreres......me'n donaríeu una mica?
- Ah, quina pena que no puguem oferir-li res! El poc que hi ha de menjar és per a la gent quan torni del pelegrinatge. A la tornada hom voldrà menjar una mica després de dejunar.
Akogi, veient-la en bona disposició, obrí una ampolla de “sake” que era allà al costat i se'n serví a doll.
Deixeu-me'n una mica...... - digué la cuinera.
- Sí, és clar.
Agafà un bocí de paper, hi embolicà unes trossos de carbó, s'ho amagà, i sortí.
Li digué a Tsuyu que preparés unes molt bones farinetes mentre ella anava a cercar una bonica safata.
- Com no sóc certa d'on és l'atuell per a vessar l'aigua al rentamans a sa cambra aniré doncs a agafar-ne un a la de la tercera damisel·la – pensà Akogi mentre es deixava anar els cabells.
Duia una vestit preciós, tota endreçada, l'obi (24) poc cenyit, els cabells llargs de tres peus, lluïa esplèndida als ulls de Tachihaki que la mirava mentre anava cap a la cambra de la damisel·la que jeia en desfici.
- No seria millor obrir la ventalla? - digué Akogi quan fou dintre.
El Shôshô digué complagut :
- La damisel·la deia d'obrir que és molt fosc.
Akogi es pujà a un escambell i obrí.
El Shôshô es llevà, es vestí i preguntà on era el carruatge.
- És a l'entrada.
A punt de sortir arribaren les farinetes ben agençades i l'aigua per a rentar-se.
- Que estrany! - pensà el Shôshô, no era allò que havia sentit dir de les circumstàncies d'Ochikubo.
La mateixa Ochikubo n'era també molt estranyada, pensà que què era tot allò.
Com ja no plovia tant i no hi havia ningú, el Shôshô s'apressà a sortir. Mirà Ochikubo. La trobà bellíssima i sentí per ella un amor infinit i molta pena.
Ochikubo menjà una mica i s'allità.
- - - - - -
24 - Obi (帯) : mena de faixa que cenyeix el vestit de la dona.
o0o
Subscriure's a:
Missatges (Atom)