西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集

-23- 恋 / Amor はるかなる岩のはざまに独りゐて人目おもはで物思はばや はるかなる－いはのはざまに－ひとりゐて－ひとめおもはで－ものおもはばや Harukanaru-iwa no hazama ni-hitori ite-hitome omowade-mono omowaba ya Sóc ben allunyat en l'esquerda d'un cingle lla solitari indolent als ulls d'altri només amb ma pensada Poema no. 1099 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -22-

羈旅 / Viatges 月見はと契をきてしふるさとの人もやこよひ袖ぬ つきみばと－ちぎりていてし－ふるさとの－ひともやこよひ－そでぬらすらむ Tsuki miba to-chigiri okite shi-furusato no-hito mo ya koyoi-sode nurasuramu Mirant la lluna férem nostra promesa ella al poble i potser haurà també les mànigues mullades Poema no. 938 o0o

堤中納言物語 -03- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

一 花櫻折る少將 「かの見つる處尋ねばや。」とおぼす。 夕方、殿（＊父大臣の邸）にまうで給ひて、暮れ行くほどの空、いたう霞み罩こめて、花のいとおもしろく散り亂るゝ夕ばえを、御簾捲き上げて眺め出で給へる御おん容貌、言はむかたなく光滿ちて、花の匂ひも無下にけおさるゝ心地ぞする。琵琶を黄鐘調わうしきてうに調べて、いとのどやかに、をかしく彈き給ふ御手つきなど、限りなき女も斯くはえあらじと見ゆ。この方の人々召し出でて、さま＼〃／うち合せつゝ遊び給ふ。みつすゑ（＊前出「すゑみつ」。中将の腹心か。）、 「いかゞ女のめで奉らざらむ。近衞の御門わたりにてこそ、めでたくひく人あれ、（＊わが御方は）何事にもいとゆゑづきてぞ見ゆる。」 と、おのがどち言ふを聞き給ひて、 「いづれ、この櫻多くて、荒れたる宿（＊原文「やと」。近衛の御門＝皇居東面の陽明門の付近の邸宅を指すか）、わらは（＊「われは」か。）いかでか見し。我に聞かせよ。」 と宣へば、 「猶便りありて、罷りたりしになむ。」 と申せば、 「さる所は見しぞ。細かに語れ。」 とのたまふ。（＊「みつすゑ」は）かの見し童に物いふなりけり。 「故源中納言の女になむ。實にをかしげにぞ侍るなる。かの御おん伯父の大將なむ、『迎へて内裏に奉らむ。』と申すなる。」 と申せば、 「さらば、さらぬ先に。猶誑たばかれ。」 と宣ふ。 「さ思ひ侍はんべれど、いかでか。」 とて立ちぬ。 El lloctinent pensava en visitar la casa que havia vist aquell matí. Al vespre anà a la casa pairal. El cel del capvespre era molt emboirat, amb les flors esplèndidament escampades arreu sota la lluna. Quan enrotllà la cortina de llistons i mirà cap a enfora veié una escena a vessar d'una lluor indescriptible i el perfum de les flors l'aclaparà. Temprà el llaüt, ses dits tocaren exquisidament de manera assossegada que semblava inclús fora de l'abast d'una dona. Féu cridar altra gent com ell amb coneixements musicals i plegats s'entretingueren . Sentí Mitsusue (6) que deia : --Com no l'admiraria una dona! Prop de la portalada de la Guàrdia hi ha una dona que toca esplèndidament; de fet, excel·leix en tot allò que fa. --On rau aquesta casa? És mig enderrocada i plena de cirerers? Com l'has trobada? Digues-me. --Hi vaig d'escaiença. --Jo he vist aquest lloc! Explica'm què en saps. I resultà que el jove festejava la noia que era al servei de la damisel·la. --És la filla del fou conseller del Mig Minamoto, tota una bellesa! Es diu que son avi (7), el general, la presentarà segurament ell mateix a la cort. --Arrangeu alguna cosa per a mi abans que açò passi. --Ja voldria, mes com fer-ho? I s'acomiadà. - - - - - - 6 - (370 - 06) Mitsusue (みつすゑ). Es tracta potser d’una altra persona o és la mateixa de la nota no. 03? 7 – (370 – 13) De fet, hauria de ser l’avi (祖父) no pas l’oncle (伯父) com indica el text. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -21-

離別 / Separació さりともとなを逢ふことをたのむかな死出の山路をこえぬ別れは さりともと－なほあふことを－たのむかな－しでのやまぢを－こえぬわかれは Saritomo to-nao au koto o-tanomu kana-shide no yamaji o-koenu wakare wa És de ben segur que tornarem a veure'ns aconsoleu-vos anant-me'n no petjaré els camins mortals del puig Poema no. 887

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -20-

哀傷 / 無常のこゝろを Aflicció / Sobre la impermanència. いつ歎きいつ思うふべきことなれば後の世しらで人のすむらむ いつなげき－いつおもふべき－ことなれば－のちのよしらで－ひとのすむらむ Itsu nageki-itsu omoubeki-koto nareba-nochi no yo shirade-hito no sumuramu Quan entristir-se quan hauríem de sentir les emocions crec que vivim ignorants del món que ha de venir Poema no. 831 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -19-

冬 / Hivern 昔おもふ庭にうき木をつみをきて見し世にもにぬ年の暮かな むかしおもふ－にはにうきぎを－つみおきて－みしよにもにぬ－としのくれかな Mukashi omou-niwa no ukigi o-tshumiokite-mishi yo ni ninu-toshi no kure kana Recorda el passat el jardí on apilo fusta de la mar res no sembla el cap d'any del món que he conegut Poema no. 697 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. 00o

堤中納言物語 -02- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

一 花櫻折る少將 日ざしあがるほどに起き給ひて、昨夜よべの所に（＊昨晩泊まった女の許に）文書き給ふ。 「いみじう深う（＊夜深く）侍りつるも、道理ことわりなるべき御おん氣色に出で侍りぬるは、辛さも如何ばかり。」 など、青き薄樣に柳につけて、 さらざりし古よりも青柳のいとゞぞ今朝はおもひみだるゝ さらざりし　いにしへよりも　あをやぎの　いとどぞけさは　おもひみだるる とて遣り給へり。 返り事めやすく見ゆ。 かけざりしかたにぞはひし絲なれば解くと見し間にまた亂れつゝ かけざりし　かたにぞはひし　いとなれば　とくとみしまに　またみだれつつ とあるを見給ふほどに、源中將・兵衞佐、小弓持たせておはしたり。 「昨夜よべは何所いづくに隱れ給へりしぞ。内裏に御おん遊びありて召ししかども、見つけ奉らでこそ。」 と宣へば、 「此所にこそ侍りしか。怪しかりけることかな。」 と宣ふ。花の木どもの咲き亂れたる、いと多く散るを見て、 飽かで散る花見る折はひたみちに あかでちる　はなみるをりは　ひたみちに とあれば、佐、 我が身に（＊「我が身も」か。）かつはよわりにしかな わがみにかつは　よわりにしかな とのたまふ。中將の君、 「さらば甲斐なくや。」 とて、 散る花を惜しみ留めても（＊風葉集（1271）〔春下〕詞書「花のちるころ、人のまうできたりけるに」）君なくば誰にか見せむ宿の櫻を ちるはなを　をしみとめても　きみなくば　たれにかみせむ　やどのさくらを とのたまふ。戲たはぶれつゝ諸共に出づ。 Es llevà quan el sol era ben amunt i escriví una lletra al lloc on havia estat la nit passada : – Anar-me'n en la foscor de la nit fou allò que considerí adient, i que dolençós que fou! Açò posà en un paper finíssim color verdós al qual lligà un brot de salze i un poema : Sóc en confusió aquest matí com els fils del salze verdós molt més que no pas abans de fer-vos coneixença. La resposta d'ella fou convencional : Foren aquests fils inesperats cap a mi semblen deslligats emperò són com abans encara ben embullats. Mentre s'ho llegia, el capità Minamoto i l'adjunt a la comandància de la Guàrdia vingueren amb servidors que carregaven amb llurs arcs. -- On us amagàreu anit? Éreu convidat a palau, mes no us trobàrem. -- Era ací. És ben estrany que no em trobéssiu. I tot mirant com s'escampaven les nombroses fulles florides dels cirerers el capità féu : Cauen i cauen i tot mirant les fulles és endebades I l'adjunt : Si pogués canviar-m'hi marciria jo també. --No serviria de massa. - Digué el lloctinent, i féu (5) : Prou de complanta per les fulles caigudes si no hi fossin amb qui compartiria els cirerers de casa? I tot fent plasenteries sortiren plegats. - - - - - - 5 – (369 – 27) Tot i que el text indica que l’autor és el capità (Minamoto) és clar, segons el contingut del poema, que és del lloctinent, l’amo de la casa. o0o