3 de gener del 2015

雨月物語 52
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)


近曽は國中へも聞えて。人の往來さへなくなり侍るなり。さるゆゑのありてこそ客僧をも過りつるなりとかたる。快庵この物が たりを聞せ給ふて。世には不可思議の事もあるものかな。凡人とうまれて。佛菩薩の教の廣大なるをもしらず。愚なるまゝ。慳しきまゝに世を終るものは。其愛 慾邪念の業障に攬れて。或は故の形をあらはして恚を報ひ。或は鬼となり蠎となりて祟りをなすためし。住古より今にいたるまで算ふるに盡しがたし。又人活な がらにして鬼に化するもあり。楚王の宮人は蛇となり。王含が母は夜叉となり。呉生が妻は蛾となる。又いにしへある僧卑しき家に旅寝せしに。其夜雨風はげし く。燈さへなきわびしさにいも寝られぬを。夜ふけて羊の鳴こゑの聞えけるが。頃刻して僧のねふりをうかゞひてしきりにかぐものあり。僧異しと見て。枕にお きたる禅杖をもてつよく撃ければ。大きに叫んでそこにたをる。この音に主の嫗なるもの燈を照し來るに見れば。若き女の打たをれてぞありける。嫗泣/\命を 乞。いかゞせん。捨て其家を出しが。其のち又たよりにつきて其里を過しに。田中に人多く集ひてものを見る。僧も立よりて何なるぞと尋ねしに。里人いふ。鬼 に化したる女を捉へて。今土にうづむなりとかたりしとなり。されどこれらは皆女子にて男たるものゝかゝるためしを聞ず。凡女の性の慳しきには。さる淺まし き鬼にも化するなり。又男子にも隋の煬帝の臣家に麻叔謀といふもの。小児の肉を嗜好て。潜に民の小児を偸み。これを蒸て喫ひしもあなれど。是は淺ましき夷 心にて。主のかたり給ふとは異なり。さるにてもかの僧の鬼になりつるこそ。過去の因縁にてぞあらめ。そも平生の行徳のかしこかりしは。佛につかふる事に志 誠を盡せしなれば。其童子をやしなはざらましかば。あはれよき法師なるべきものを。一たび愛慾の迷路に入て。無明の業火の熾なるより鬼と化したるも。ひと へに直くたくましき性のなす所なるぞかし。心放せば妖魔となり。收むる則は仏果を得るとは。此法師がためしなりける。老訥もしこの鬼を教化して本源の心に かへらしめなば。こよひの饗の報ひともなりなんかしと。たふときこゝろざしを發し給ふ。


Kaian ho escoltà i digué :

- Hi ha coses ben increïbles en aquest món! Generalment, els éssers que neixen en forma humana ignoren la grandesa dels ensenyaments de Buda i dels bodhisattves i acaben en aquest món en l'estultícia i la perversitat, presos en els entrebancs de llurs passions i malícies, manifestant-se en llurs aparences en vides anteriors i redimeixen llur despit transformant-se en dimonis, en serps monstruoses o invocant malediccions. Des de l'antigor fins avui innombrables en són els exemples. Hi ha aquells que inclús vius es transformen en dimonis. Una dama de la cort del rei de Ch'u (227) esdevingué una serp. La mare de Wang Han esdevingué una diablessa i la muller de Wu Sheng una arna. També antany, un monjo passà la nit en una miserable cabana, hi hagué una forta tempesta de pluja i vent, i en aquella desolació sens ni un llum no pogué dormir. En el cor de la nit sentí un l'esbiec d'un xai, poc després per a comprovar si el monjo dormia el flairà repetidament, el monjo, recelós, amb el bastó de la meditació zen (228) que tenia al costat del coixí li clavà un cop i allò caigué estès a terra amb un gran xiscle. Al sentir el soroll la vella mestressa de la casa arribà amb un llum i veieren que hi havia una noia a terra. La vella, plorant, li pregà de no llevar-li la vida. Què havia de fer? El monjo ho deixà i sortí d'allà. Més endavant, aprofità per a passar novament per aquell poble i veié molta gent aplegada al mig d'un camp. S'hi apropà i preguntà què passava. Els vilatans li explicaren “Hem agafat una noia que s'havia transformat en un dimoni i ara anem a colgar-la”. En tots aquests casos es tracta de dones, no he sentit mai d'homes. En general, és per la malícia de llur naturalesa que es transformen en dimonis repulsius. També entre els homes, emperò, hi hagué un tal Ma Shû-Môu, vassal de l'emperador Yang de Sui (229) a qui agradava la carn dels infants; els segrestava d'amagat, els feia coure i els devorava, emperò, açò fou un fet repulsiu i bàrbar, diferent d'açò que m'heu explicat vós. De qualsevol manera, el fet que aquest bonze de qui em parleu hagi esdevingut un dimoni ha d'ésser degut als fets de son passat. Així, dedicat habitualment a ses pràctiques d'austeritats, devot fervent al servei de Buda, si no s'hagués fet càrrec d'aquell noiet hagués pogut esdevenir un bon religiós. Un cop endinsat en la via capciosa de les passions, de les flames de l'infern per actes en les tenebres s'ha transformat en dimoni, causa certament d'una naturalesa porfidiosa i arrogant. Hi ha la dita “Menat per les passions s'esdevé un monstre, si dominades s'esdevé un buda”, i aquest bonze n'és un exemple. Si puc exhortar-lo i fer tornar son cor a son tarannà original us compensaré per vostre acull d'aquesta nit.

Així expressà son noble propòsit.
- - - - - -

227 – Rei xinès del període Shunjû (春秋時代) : 722-481 aC.
228 – Canya amb la qual es fuetejaven els monjos zen per mantenir-se desperts durant les meditacions.
229 - Dinastia xinesa Sui entre els anys 581-618 dC.

o0o

28 de desembre del 2014


落窪物語 -09-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -


 今はおはしぬらむとて、「かたじけなくとも、まだいたう身にも馴れはべらず。いとほしう、昨夜をだに、さて見えたてまつりたまひけむを」とて、おのが袴の、ニたびばかり着て、いと清げなる宿直物一つを持たりけるを、いと忍びて奉るとても、「いと馴れ馴れしうはべれども、また見知る人の侍らばこそあらめ。いかがはせむ」と言へば、かつは、恥づかしけれど、今宵さへ同じやうにて見えむことを、わりなく思ひつるに、あはれにて、着たまひつ。「薫物は、この御裳着に賜はせたりしも、ゆめばかり包み置きてはべり」とて、いとかうばしう薫きにほはす。三尺の御几帳一つはいるべかめる、いかがせむ、誰に借らまし、御宿直物もいと薄きを、思ひまはして、叔母の殿ばら、宮仕へしけるが、今は和泉の守の妻にてゐたりけるがり、文やる。「とみなることにて、とどめはべりぬ。恥づかしき人の、方違へに曹司にものしたまふべきに、几帳一つ、さては宿直物に、人かうものする、便なきはえ出だしはべらじと思ひはべりてなむ。さるべきや侍る。賜はせてむや。折々は、あやしきことなれど、とみにてなむ」と、はしり書きてやりたれば、「音づれたまはぬこそ、いと心憂く思ひたまふれ。何も何も、なほ宣はむと宣へれば、よろづとどめつ。いとあやしけれど、おのが着むとて、したりつるなり。さはしも、ものしたまふらむ。几帳奉る」とて、紫苑色の張綿など、おこせたり。いとうれしきこと限りなし。取り出でて見せたてまつる。
 几帳の紐とこおろすほどに、君おはしたれば、入れたてまつりぬ。女、臥したるが、うたておぼゆれば、起くれば、「苦しうおぼえたまはむに、何か起きたまふや」とて、とく臥したまひぬ。
今宵は袴も単衣もあれば例の人心ちし給ひて男もつつましからずふし給ひぬ。


Com el Shôshô no tornaria a venir, Akogi li digué a Ochikubo :

- Potser ho considerareu, mes aquest vestit l'he portat molt poc. És una llàstima que no el portéssiu aquesta nit.

El vestit l'havia portat dues vegades i era molt bonic. Akogi continuà amb veu baixa :

- No us amoïneu, no hi ha ningú que sigui a l'aguait, per què no portar-lo doncs?

Per una banda Ochikubo era avergonyida, emperò, quan pensà consternada que el Shôshô podia veure-la amb la mateixa roba de la nit passada se'l posà agraïda.

- El perfum és encens. De quan la cerimònia de “la posada de la primera faldilla”de la tercera damisel·la me'n restà una mica.

La fragància era molt intensa.

Qui li podria deixar una cortina d'uns tres peus que li calia i la roba de llit, la que hi havia era molt prima? Akogi pensà en sa tieta que havia estat al servei de la cort, ara l'esposa del governador de la província d'Azumi, i li envià una lletra :

"Una persona important ha de passar la nit ací degut a una direcció prohibida (22) i restarà a ma cambra. Em caldria una cortina i també roba de llit; no tinc res adient per algú de sa categoria. Que m'ho podríeu deixar? Sovint us demano coses insòlites, mes és un afer urgent".

Escriví tota apressada.

"Em sap molt de greu rebre tan poques noves de tu. Pots demanar-me el que et calgui. Sí que és insòlita ta demanda, mes és roba que m'he fet fer per a mi, em tinc moltes d'aquestes coses. També t'envio el paravent".

La roba enviada era de cotó, color àster (23), i Akogi en fou encantada. La hi ensenyà a Ochikubo. Mentre descordava el paravent arribà el Shôshô i el féu passar. Ochikubo jeia encara i pensant que no era correcte rebre'l d'aital faiçó es llevà.

- Per què us lleveu si no us sentiu bé? No ho feu, us ho prego!

I jagué doncs.

Aquell vespre, amb aquella roba, ben vestida, Ochikubo se sentí com una persona normal, i ell també, sens cap constrenyiment, s'allità.

- - - - - -

22 – Creença basada en els principis del “Ying-Yang” que els japonesos havien adoptat de la Xina, segons la qual viatjar en uns determinats dies era de malaverany, prohibida doncs, si coincidia en la direcció en què una de les divinitats es movia en aquell moment. Per prevenir qualsevol desgràcia s'havia de començar en una direcció diferent i prosseguir més endavant cap al destí previst.
23 - Vestit amb un color lila per fora i verd pàl·lid per dintre.

o0o

20 de desembre del 2014

KOKINSHÛ (古今集) -300-


ならへまかりける時に、あれたる家に女の琴ひきけ るをききてよみていれたりける

Compost i enviat a una casa en ruïnes des d'on se sentia una dona que tocava el “koto” quan el poeta es dirigia a Nara.


わび人の 住むべき宿と 見るなへに 嘆きくははる 琴の音ぞする

わびびとのーすむべきやどとーみるなえにーなげきくわわるーことのねぞする

És el casalot d'algú que és afligit i mentre miro la música del koto fa més punyent la tristor.


Nota : “Koto” (琴), instrument semblant a una lira o cítara que es toca en horitzontal sobre el terra.


Poema no. 985


Autor : Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890).
El seu nom religiós era Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭).
Va servir l´emperador Ninmyô  (仁明天皇, 810-850) com a capità de la guàrdia i quan aquest va morir va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut. Va tenir dos fills que també van ser monjos, un d'ells també va ser poeta: Sosei Hôshi, 素性法師. (Veure Kokinshû -46-)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -299-


むねをかのおほよりがこしよりまうできたりける時 に、雪のふりけるを見て、おのがおもひはこのゆきのごとくなむつもれるといひけるを りによめる

Compost quan Muneoka no Ôyori, procedent de les regions del nord, tot veient la neu que havia caigut, digué : “Mes pensament per tu són pregons com aquesta neu”.


君が思ひ 雪とつもらば たのまれず 春よりのちは あらじと思へば

きみがおもいーゆきとつもらばーたのまれずーはるよりのちはーあらじとあもえば

Jo no ho sé pas si són els teus pensaments pregons com la neu crec que per primavera seran ja tots esvaïts.


Poema no. 978


Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -298-


物思ひける時、いときなきこを見てよめる

Compost tot veient un infant quan l'autor era consirós.


今さらに なにおひいづらむ 竹の子の うき節しげき 世とは知らずや

いまさらにーなにおいいずらむーたけのこのーうきふししげきーよとはしらずや

Per què néixer-hi? No sabem que aquest món és ple de dolor com els nusos que marquen el brostatge del bambú?


Poema no. 957


Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act. lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d'Izumi i d'Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -297-



おなじもじなきうた

Poema on no es repeteix cap caràcter.


世のうきめ 見えぬ山ぢへ 入らむには 思ふ人こそ ほだしなりけれ

よのうきめーみえぬやまじえーいらむにはーおもうひとこそーほだしなりけれ

Voldria anar per camins de muntanya lluny de la pena d'aquest món mes estimo algú que és mon lligam.


Poema no. 955


Autor : Mononobe no Yoshina (もののべのよしな, ?-¿)

No hi ha dades.

o0o

13 de desembre del 2014

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 79

 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X).


【七十九】

又おなしみこにおなし女
こりすまの浦にかつかんうきみるは浪さはかしく有こそはせめ

Encara al mateix príncep a la mateixa dona :

---Si en un descuit l'alga del golf de Suma cedeix a l'ona que agitada brama serà cert engolida.

o0o