堤中納言物語 -47- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (01)

人の侍(かしづ)く女(むすめ)を、ゆゑだつ僧、忍びて語らひけるほどに、年の果てに山寺に籠るとて、 「旅の具に、筵・疊・盥・■(はんざふ)（匚＋也:い::大漢和2598）（＊湯水を注ぐ器）、貸せ。」 と言ひたりければ、女、長筵（＊畳表などに使う長い筵）何やかや供養したりける。それを女の師にしける僧の聞きて、「我ももの借りにやらむ。」とて、書きてやりける文の詞のをかしさに、書き寫して侍るなり。世づかず（＊世間並みでなく）、あさましきことなり。 「唐土・新羅に住む人、さては常世の國にある人、我が國にはやまかつしなつくの戀まろ（＊「品尽くの乞ひ麿」で、擬人的戯称であるという。）などや、かゝる詞は聞ゆべき。それだにも、すだれあみの翁はかくたいしの女に、名立ち（＊逸話未詳）、賤しき中にも、心のおひさき侍(はんべ)りけるになむ。『それにも劣りたりける心かな。』とは思すとも、理(わり)なき事の侍りてなむ。 世の中の心細く悲しうて、見る人・聞く人は、朝の霜と消え、（＊火葬の煙は）夕の雲とまがひて、いと哀れなる事がちにて、『あるは少(すくな)く、なきは數添ふ世の中。（＊榮華、見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」）』と見え侍れば、『我が世や近く。（＊正三位知家の歌に「そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲。」）（＊『続古今集』雑下・藤原知家）』とながめ暮すも、心地つくし（＊「心づくし」か）、くだく（＊「思ひ砕く」）事がちにて、「猶世こそ電光(いなびかり)よりもほどなく、風の前の火よりも消え易きものなれ。」とも（＊原文「…ものなれども」）、うらがなしく思ひつゞけられ侍れば、『吉野の山のあなたに家もがな。世の憂き時の隱家(かくれが)に。（＊「古今集十八「み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ。」）』と、際高く（＊きっぱりと）思ひ立ちて侍るを、『いづこに籠り侍らまし。 Un monjo de condició que tenia relacions en secret amb la filla d’una familia que s’havia esmerçat en son educación, decidí cap a finals d’any d’anar en retir a un temple a la muntanya i li demanà : - Deixem coses pel viatge: una estora de palla petita i una de gran, un gibrell i una gerra. Ella li donà una tira d’estora i qualques altres coses. Quan un monjo que ella considerava com son mentor se n’assabentà d’açò pensà “Jo també podria demanar-li qualques coses per a mi mateix”, i li envià una lletra tan entretinguda per son llenguatge que l’he copiada, És desmesurada i extravagant. “Sabeu d’habitants de la Xina o de Silla, d’aquells que viuen en terres llunyanes o al nostre país , d’un seductor pobletà, que us ho demani amb aquestes paraules? Tot i així, segurament, el vell que afaiçonava persianes de bambú i que féu escàndol en relació a la filla del “gran mestre banyut” (1), que àdhuc d’humil extracció en covava expectatives. Pensareu que mon cor és força inferior al d’aquell ancià, emperò, és inevitable. En les tribulacions i tristors del món, aquells que coneixem de vista i aquells de qui sentim parlar desapareixen com el gebre del matí, acoblats als núvols (2) del capvespre, i sóc procliu al sofriment amb l’aparença d’un món on els vius s’escurcen i creix el nombre d’aquells que no hi són (3). Sóc també en sofrença preguntant-me si “la fi és propera” (4) i mes esforços són balders puig que en aquest món tot és efímer com un llampec, tot s’esvaeix com una flama al vent, i quan encaparrat per la tristor prenc la decisió de “Si allà al Yoshino hi tingués llar! Quan m’arribés la sofrença del món m’hi faria amagatall” (5), emperò, on seria a recer? - - - - - - 01 – (426 – 15) La referència és desconeguda. Es creu que el pare de la dona era Ryōgen (良源, 912 - 985), que va ser abat del del temple d’Enryaku-ji. Ryôgen és conegut generalment amb els noms de Ganzan Daishi o Tsuno Daishi : el banyut gran mestre, que feia exorcismes amb la disfressa d’un dimoni amb banyes per apaivagar els mals esperits i combatre plagues i calamitats. Es posaven aquestes imatges a les portes de les cases per espantar els dimonis. També era conegut com Mayoke Daishi (魔除大師) i Gôma Daishi (降魔大師) : Mestre que espaventa dimonis. 02 – (426 – 25) Es refereix al fum dels crematoris. 03 – (426 – 26) És un poema de l’ “Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”. Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga. Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials. Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora. El poema , sota el títol de “somnis inacabats” : 見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」 04 – (426 – 27) Referència a un poema del Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre no.19 : そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲. 05 – (427 -31) Referència al poema no. 950 del Kokinwakashû (古今和歌集), llibre no. 28 : み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ. o 0 o

堤中納言物語 -46- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (06)

此の男、いと引切りなりける心にて、 　「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、 　「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、 　「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、 　「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、 　「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、 　「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。 　女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、 　「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、 　「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、 　「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、 　「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。 　「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、 　「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、 　「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、 　「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 Aquell home era molt arrauxat. - Torno prest. Digué i cap a migjorn anà a casa d’aquella dona. Quan el veieren arribar cridaren d’un plegat : - El senyor és ací! La dona, desprevinguda, es posà molt nerviosa. - On és la capsa? On és? Agafà la capsa de les pintes tot pensant en posar-se pólvores a la cara, emperò, per equivocació prengué un paquet de negre de fum (4) i sens ni mirar-se al mirall s’ho escampà amb una mocador de paper. - Que s’esperi allà una mica. Que no entri! Mentre s’empolvorava la cara sens adonar-se d’allò que feia l’home digué : - Hi ha pressa per a evitar-me, no? I quan entrà tot alçant la persiana ella amagà el mocador i, alterada, es tapa la boca amb una màniga. Creient-se que ja agençada era en el crepuscle que s’encetava amb les ditades escampades per la cara amb els ulls esbatanats i parpellejant. L’home la mirà astorat, preguntant-se què era allò tan estrany. Feia tanta basarda que no sabia què fer, i sens ni apropar-s’hi digué : - Bé......., tornaré dintre d’una estona. Tot i només mirar-la un instant era tan esfereïdor que marxà. Els pares de la dona anaren a sa cambra al saber que l’home havia vingut. Quan els digueren que ja se n’havia anat foren molt sorpresos. - I sens ni acomiadar-se......... Quin poc cor! Quan veieren la cara de la damisel·la era tan esfereïdor que àdhuc ells caigueren a terra esparverats. La noia preguntà : - Per què tot açò? - Què t’ha passat a la cara? – feren amb un fil de veu. - És estrany. Per què dieu açò? I quan es mirà al mirall ella també en fou d’esparverada i llençà el mirall tot esclatant en plors. - Què m’ha passat? Què m’ha passat? Tota la casa fou un desgavell. - Segurament a casa d’aquell home fan tot el possible per a allunyar-lo de la damisel·la. Açò que li ha passat a la cara! En el desori cridaren un endevinaire. Tot veient que les parts de la cara on havien caigut les llàgrimes tenien el color normal de la pell, la dida li fregà la cara amb un tros de paper i la pell fou la de sempre. Realment, és divertit tan d’enrenou per quelcom tan fútil. - - - - - - 04 – Es feia servir per pintar-se les celles. o 0 o

堤中納言物語 -45- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (05)

　此の男、いと引切りなりける心にて、 　「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、 　「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、 　「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、 　「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、 　「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、 　「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。 　女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、 　「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、 　「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、 　「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、 　「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。 　「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、 　「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、 　「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、 　「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 La casa certament era molt petita i rònega. Veure-la l’entristí. Quan trucà, la dona, que des que havia arribat encara plorava prostrada, féu que algú anés a demanar qui era. Desconec on és Aquest riu de llàgrimes Passo i passo I un corrent ferotge Ací m’ha fet arribar. Al sentir açò per la veu de l’home, desconcertada, pensà molt sorpresa que era igual que la veu de son home. - Obriu! – digué l’home. Tot i no entendre què hi feia allà obriren i el permeteren entrar. Ell anà on jeia la dona i es disculpà entre plors, emperò, ella no podia contestar de tant com plorava. - Ara mateix no puc continuar parlant. No hauria pogut mai imaginar que quan et digué de sortir fos cap a un lloc com aquest. Per contra, has estat tu a amoïnar-me i fer-me sentir malament. Parlarem de tot amb més calma. Tornem abans que sigui més clar. I prenent-la en braços la pujà al cavall i marxaren. La dona era molt trasbalsada sens entendre què li passava a l’home, i en el desori arribaren a casa. L’ajudà a descavalcar i anaren a jeure. Ell la reconfortà del tot. - No tornaré mai més allà. I pensar que açò et fa sentir malament! Ell l’estima més que mai, i envià missatge a la dona que havia volgut traslladar allà. - Hi ha algú malalt a casa, i ara és un mal moment, no seria adient. Un cop hagi passat vindré a trobar-vos. I com ell només estava a casa, els pares de la dona restaren afligits. La muller de l’home se sentí feliç com si fos un somni. o0o

堤中納言物語 -44- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (04)

この女は、いまだ夜中ならぬさきに往きつきぬ。見れば、いと小き家なり。この童、 　「いかに、斯かる所にはおはしまさむずる。」 と言ひて、「いと心苦し。」と見居たり。女は、 　「はや馬率て參りね。待ち給ふらむ。」 と言へば、 　「『何處(いづこ)にかとまらせ給ひぬる。』など仰せ候はば、いかゞ申さむずる。」 と言へば、泣く〳〵、 　「斯樣に申せ。とて、 　いづこにか送りはせしと人問はば心は行かぬなみだ川まで といふを聽きて、童も泣く〳〵馬に打乘りて、程もなく來著きぬ。 　男うちおどろきて見れば、月もやう〳〵山の端近くなりにたり。「怪しく、遲く歸るものかな。遠き所に往(い)きけるにこそ。」と思ふも、いとあはれなれば、 　住み馴れし宿を見捨てて行く月の影におほせて戀ふるわざかな といふにぞ、童ばかり歸りたる。 　「いと怪し。など遲くは歸りつるぞ。何處(いづく)なりつる所ぞ。」 と問へば、ありつる歌を語るに、男もいと悲しくてうち泣かれぬ。 　「此處にて泣かざりつるは、つれなしを作りけるにこそ。」 と、あはれなれば、 　「往きて迎へ返してむ。」 と思ひて、童に言ふやう、 　「さまでゆゝしき所へ往くらむとこそ思はざりつれ、いとさる所にては、身もいたづらになりなむ。猶『迎へ返してむ。』とこそ思へ。」 と言へば、 　「道すがら小止(をや)みなくなむ泣かせ給へ。あたら御さまを。」 といへば、男、「明けぬさきに。」とて、この童供にて、いと疾く往き著きぬ La dona arribà abans de la mitjanit. Trobà la casa molt petita. - Com podreu viure en un lloc com aquest? Digué el patge mentre s’ho mirava pesarós. - Vés i torna el cavall de seguida. L’amo l’està esperant. - Què li haig de dir si em pregunta on us esteu? - Digues-li açò – féu tota plorosa. A on m’has portat Si algú t’ho pregunta Digues fins al riu De llàgrimes on el cor No vol pas escampar-se. (3) Al sentir-ho també el patge esclatà en plors. Muntà i arribà a la casa poca estona després. L’home es despertà. Mirà al voltant i veié que la lluna poc a poc havia arribat prop del cim de les muntanyes. - És estrany que trigui tan a tornar! Han hagut d’anar lluny doncs! I consirós exclamà : Deixant la casa On sempre hi ha viscut Ella ha marxat Evocat per la lluna Tot mon amor que li tinc. El patge havia tornat. - És molt estrany. Has trigat a tornar! On rau el lloc? Quan el patge li digué el poema aclaparat de tristor també l’home esclafí el plor. Allà ella no havia pas plorat, havia fet veure que no l’afectava! Allò el commogué i pensà en anar i tornar-la a casa. Digué al patge : - No hauria pas imaginat que anés a un lloc tan terrible! Es marcirà allà! Penso de debò anar a cercar-la i portar-la a casa! - La mestressa no parà de plorar tot el camí. És una situació lamentosa! - Hem d’esser allà abans de l’alba. I acompanyat pel patge hi arribà ràpidament. - - - - - - 03 – (422-11) Referència a un poema, del volum no. 13, secció “Amor - 03”, de Fûyôwakashû (風葉和歌集 - Antologia de fulles al vent) : をとこのこと女むかへんとしけるをみて、山ざとなるところへまかりけるにおくりのもののいずくにとまりぬるとかいふべきといひければ。 Obra compilada l'any 1271. o 0 o

中納言物語 -43- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (03)

今の人明日なむ渡さむとすれば、この男に知らすべくもあらず。「車なども誰にか借らむ。『送れ。』とこそは言はめ。」と思ふも、をこがましけれど、言ひ遣る。 　「『今宵なむ物へ渡らむ。』と思ふに、車暫し。」 となむ言ひやりたれば、男、「あはれ、何方(いづち)にとか思ふらむ。往かむさまをだに見む。」と思ひて、今此處へ忍びて來ぬ。女待つとて端に居たり。月の明きに、泣く事限りなし。 　我が身かくかけ離れむと思ひきや月だに宿をすみ果つる世に と言ひて泣く程に、來れば、さりげなくて、うちそばむきて居たり。 　「車は牛たがひて、馬なむ侍る。」 といへば、 　「唯近き所なれば、車は所狹し。さらばその馬にても、夜の更けぬ前(さき)に。」 と急げば、「いとあはれ。」と思へど、彼處には皆「朝に。」とおもひためれば、遁るべうもなければ、心苦しう思ひ〳〵、 馬牽き出させて、簀子に寄せたれば、乘らむとて立ち出でたるを見れば、月のいと明きかげに、有樣いとさゝやかにて、髪はつやゝかにて、いともいと美しげに て、丈ばかりなり。男、手づから乘せて、此處彼處ひきつくらふに、いみじく心憂けれど、念じて物も言はず。馬に乘りたる姿・頭つき、いみじくをかしげなる を、「哀れ。」と思ひて、 　「送りに我も參らむ。」といふ。 　「唯こゝもとなる所なれば、敢へなむ。馬は只今返し奉らむ。その程は此處におはせ。見苦しき所なれば、人に見すべき所にも侍らず。」 といへば、「さもあらむ。」と思ひて、とまりて尻うち懸けて居たり。この人は、供に人多くは無くて、昔より見馴れたる小舍人童一人を具して往ぬ。男 の見つる程こそかくして念じつれ、門ひき出づるより、いみじく泣きて行くに、この童いみじくあはれに思ひて、このつかふ女をしるべにて、はる〴〵とさして行けば、 　「『唯こゝもと。』と仰せられて、人も具せさせ給はで、かく遠くはいかに。」 といふ。山里にて人も歩かねば、いと心細く思ひて泣き行くを、男も、あばれたる家に、唯一人ながめて、いとをかしげなりつる女ざまの、いと戀しく覺 ゆれば、人やりならず、「いかに思ひ居つらむ。」と思ひ居たるに、やゝ久しくなり行けば、簀子に、足しもにさし下しながら寄り臥したり。 Com l’home era enfeinat amb el trasllat d’aquella nova dona a casa per a l’endemà, ella no li féu saber res de tot allò. - A qui podria demanar que em deixessin un carruatge? L’hi hauria de dir que m’acompanyés. Es preguntà tot i que seria absurd demanar-li-ho . Li envià una nota : - Voldria anar a un lloc una mica lluny. Si pogués haver el carruatge per un temps.... Quan ell ho llegí pensà : - Ai las! On pensa anar? Per poc hauria de veure-la quan se’n vagi. I anà on era ella d’amagat. La dona era a la galeria tot esperant el carruatge. A la llum de lluna no feia sinó plorar. Om pensaria Que seria lluny d’ací Quan fins la lluna En aquesta llar de nit Sempre hi torna? Deia açò tota plorosa quan ell arribà. Ella féu com si no passés res, asseguda mirant cap a un costat. - En lloc del carruatge haureu un cavall. - Com és a prop, amb el carruatge seria excessiu. El cavall m’està bé. Me n’haig d’anar abans que es faci fosc. Sa veu apressada l’entristí molt, emperò, com tothom de l’altra casa l’esperava al matí, no podia defugir-ho. Pesarós, féu sortir el cavall i l’aproparen a la galeria. Quan ella eixí per a muntar, ell, a la radiant llum de la lluna, veié com n’era de menuda i com de lluent i preciós era son cabell, tan llarg com ella mateixa. Ell mateix l’ajudà a muntar i revisà que tot fos en ordre. Ella es sentí molt malaurada, emperò, es contingué i no digué res. Sa figura dalt del cavall amb el cap inclinat era preciosa, i ell tot commogut digué : - Vindré amb tu per a acompanyar-te. - És a prop, ja està bé. Faré tornar el cavall de seguida; mentrestant, resta ací. El lloc és tan rònec que no vull pas que el vegis. Ell decidí fer-ho així i restà assegut a la galeria. La dona no tenia molta gent amb ella. Per tot acompanyament hi havia un jove patge que des d’antany era amb ella. Mentre encara era sota l’esguard de l’home ella féu per a amagar les llàgrimes, emperò, tan prompte travessà la portalada plorà amb desconsol i el patge era trasbalsat. La serventa els guià pel camí mentre s’allunyaven. - Havíeu dit que hi arribaríem tot seguit. Com és que ningú no us acompanya tan lluny? Era un poble de muntanya i no hi havia ningú. Ella anava plorant molt afligida. L’home, a casa, inquiet, sol i ple de melangia, pensava amb tot l’afecte en aquella preciosa dona per a qui tenia tota la consideració. Es preguntà en què estaria pensant mentre marxava, i mica en mica, després d’una bona estona, s’estirà a la galeria amb les cames penjant. o 0 o

堤中納言物語 -42- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (02)

見れば、あてに こゝしき人の、日ごろ物を思ひければ、少し面瘠せていとあはれげなり。うち恥ぢしらひて、例のやうに物言はで、しめりたるを、いと心苦しう思へど、然(さ)言ひつれば、言ふやう、 　「志ばかりは變らねど、親にも知らせで、斯樣に罷りそめてしかば、いとほしさに通ひはべるを、つらしと思すらむかしと思へば、何とせしわざぞと、 今なむ悔しければ、今もえかき絶ゆまじうなむ。彼處につちをらすべきを、『此處に渡せ。』となむいふを、いかゞ思す。外へや往なむと思す。何かは苦しから む。かくながら端つ方におはせよかし。忍びて忽ちに何方(いづち)かはおはせむ。」 など言へば、女、「此處に迎へむとていふなめり。これは親などあれば、此處に住まずともありなむかし。年ごろ行く方もなしとみる〳〵、斯く言ふよ。」と、「心憂し。」と思へど、つれなく答ふ。 　「さるべき事にこそ。はや渡し給へ。何方も〳〵往なむ。今までかくてつれなく、憂き世を知らぬ氣色こそ。」 といふ。いとほしきを、男、 　「など斯う宣ふらむや。今にてはあらず、唯暫しの事なり。歸りなば、又迎へ奉らむ。」 と、言ひ置きて出でぬる後、女、つかふ者とさし向ひて泣き暮す。 　「心憂きものは世なりけり。いかにせまし。おり立ちて來むには、いとかすかにて出で見えむもいと見苦し。いみじげに怪しうこそはあらめ。かの大原のいまこが家へ往かむ。かれより外に知りたる人なし。」 かくいふは、もとつかふ人なるべし。 　「それは片時(かたとき)おはしますべくも侍らざりしかども、さるべき所の出で來むまでは、まづおはせ。」 など語らひて、家の内清げに掃かせなどする。心地もいと悲しければ、泣く〳〵恥しげなる物燒かせなどする。 Quan la veié, elegant i gentil, ara quelcom demacrada pel temps que portava consirosa, en fou pesarós. Li encongia el cor veure-la tan apocada, incapaç de parlar-li com d’usança de tan torbada que era, emperò, com s’havia compromès a dir-li-ho, ho féu : - Mon esguard per tu no ha canviat, mes he començat a visitar-la d’amagat de ses pares, i he seguit fent-ho per llàstima. Quan penso com de dolorós és per a tu, em pregunto per què ho he fet, i m’ho retrec. Mes ara no sé pas com deixar-ho. Em diuen que la porti ací perquè han de “profanar la terra” (01) allà. Què et sembla? Has pensat en anar-te’n a algun lloc? Com t’adoloria d’ésser ací? Podries continuar-hi en una altra banda de la casa. On aniries si marxessis de sobte d’amagat? Ella pensà “Sembla dir-me que la rebrà ací. Si té pares, per què ha de voler viure ací? Que parli així quan sap molt bé que durant anys no he tingut enlloc on a anar! Que n’és de dolorós!” Emperò, ella contestà fredament : - Bé, es natural. Porta-la de seguida. Jo me n’aniré a qualsevol lloc. Fins ara he viscut sens cabòries ni saber res de les preocupacions d’aquest món efímer. - Per què dius açò? No sé pas quant de temps serà, mes no per molt. Quan ella se’n torni tu seràs ací altra vegada. Després que l’home hagués eixit, ella es passà tot el temps plorant amb sa serventa. - Món malaventurat! I què faré ara? Quan aquesta dona arribi ací imposada açò seria humiliant i em sentiré desgraciada, una dissort . Segurament serà un lloc miserable, mes aniré a ca la Imako, a Ôhara, llevat d’ella no conec ningú més. La Imako seria una antiga serventa. (02) - No crec que sigui un lloc on poguéssiu restar ni un moment. Tot i així, és un indret on anar ara i estar-s’hi un temps. Açò es digueren entre elles, i la pena que sentí al veure-la netejant i escombrant la casa la féu plorar i plorar impotent mentre li feia cremar ses lletres personals. - - - - - 01 – (419-27) Profanació de la terra (土犯 – Tsuchi okasu). Una de les creences importades de la Xina basades en el concepte “ying-yang”. En aquest cas es tracta del déu de la terra, guardià de la llar. Quan s’havia de fer qualsevol canvi o reparació de la casa s’havia d’estar fora del lloc i no tornar-hi fins que s’havia acabat. 02 – (420-02) Imako (いまこ). Aquesta nota és un afegitó posterior. o 0 o

堤中納言物語 -41- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (01)

　下わたりに、品賤しからぬ人の子ども、叶はぬ人をにくからず思ひて、年ごろ經るほどに、親しき人の許へ往き通ひける程に、女を思ひかけて、みそかに通ひありきけり。珍しければにや、初めの人よりは志深く覺えて、人目もつゝまず通ひければ、親聞きつけて、 　「年ごろの人をもち給へれども、いかゞせむ。」 とて許して住ます。もとの人聞きつけて、 　「今はかぎりなめり。通はせてなどもよもあらせじ。」 と思ひわたる。「往くべきところもがな。つらくなり果てぬ前(さき)に離れなむ。」と思ふ。されど、さるべき所もなし。 　今の人の親などは、おし立ちて言ふやう、 　「妻(め)などもなき人の切に言ひしに婚(あは)すべきものを、かく本意にもあらでおはしそめてしこそ口惜しけれど、いふかひなければ、かくてあらせ奉るを、世の人々は、『「妻居(す)ゑ給へる人を思ふ。」と、さいふも、家に居ゑたる人こそ、やごとなく思ふにはあらめ。』などいふもやすからず。實(げ)にさる事に侍る。」 と言ひければ、男、 　「人數(ひとかず)にこそはべらねど、志ばかりは勝る人侍らじと思ふ。彼處には渡し奉らぬを、おろかに思さば、只今も渡し奉らむ、いと異樣になむ侍る。」 といへば、親、 　「さらにあらせたまへ。」 と押し立ちていへば、男、「あはれ、かれも何方(いづち)遣 らまし。」と覺えて、心の中悲しけれども、「『今のがやごとなければ、かく。』など言ひて、氣色も見む。」と思ひて、もとの人のがりいぬ。 A la part baixa de la ciutat, un home de no pas humil condició, feia anys que tenia una relació amorosa amb una dona que no anava com ell voldria, s’encaterinà amb la filla d’uns amics que sovintejava i la visitava d’amagat. Com era una nova sensació sentia per ella una consideració més pregona que no pas per sa muller. Com no tenia esguard que el veiessin quan la visitava els pares d’ella se n’assabentaren. - Fa anys que té esposa, mes com podem aturar-ho? Es digueren i ho permeteren. Sa muller ho sabé. - Açò sembla ara el final. Segurament ells o en tindran prou amb que la visiti. I s’hi capficà. - Voldria que hi hagués un lloc on anar. Haig de fer-ho abans que esdevingui insuportable. Emperò, no hi havia cap lloc on anar. Els pares de la nova dona digueren a l’home amb obligança : - Hi havia un home que no tenia esposa, n’era desitjós d’ella, i nosaltres l’hauríem d’haver maridada. Així doncs, no érem d’acord que vós comencéssiu a sovintejar-la. És lamentable, mes com ja no s’hi podia fer res ho hem permès. És amoïnador que la gent en vagi parlant : “Un home que té muller! Tot i que diu que s’estima la noia, la dona que té a casa haurà més consideració”. I realment és així! - No sóc més que la majoria de la gent, mes, ningú no li tindrà més esguard. Si penseu que és descurós per ma part perquè no l’he portada a casa, ho faré ara mateix. Açò que dieu és certament greujós. - És almenys que podeu fer per ella – digueren ells porfidiosos. “Ai las! On la podria enviar?!” Es digué tot dolençós, emperò, la dona d’ara era més important per a ell. Penà en dir-ho a sa muller i veure com s’ho prenia. Amb aquesta pensada tornà a casa. o 0 o