徒然草 – 06 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-06- 我が身のやんごとなからむにも、まして數ならざらむにも、子といふもの無くてありなむ。前中書王〔中書は中務卿の唐の官名、兼明親王、醍醐帝の皇子〕、九條太政大臣〔藤原伊通、宗通の子〕、花園左大臣〔源有仁、輔仁親王の子〕、皆族（ぞう）絶えむ事を願ひ給へり。染殿大臣〔藤原良房、冬嗣の子〕も子孫おはせぬぞよく侍る。末の後れ給へる〔子孫の劣れる〕は、わろき事なりとぞ、世繼の翁の物語（＊大鏡）にはいへる。聖徳太子の御（み）墓を、かねて築（つ）かせ給ひける時も、「こゝをきれ、かしこを斷て。子孫あらせじと思ふなり。」と侍りけるとかや. Que els nobles i més encara aquells que són inferiors, pel que fa a fills no n’haurien d’haver. Saki no Chûshôo (7), Kujô no Ôkiotodo (8), i Hanazono no Sadaijin (9), tots desitjaven que llurs llinatges acabessin amb ells. Somedono no Otodo (10), com es diu al Yotsugi no ôkina no monogatari : - És millor no haver descendència. Quina desgràcia que els fills fossin inferiors als pares! Quan el príncep Shôtoku (11) es féu construir una tomba en vida es diu que disposà : - Talleu per ací i escurceu per allà. No en vull de descendència! - - - - - - 07 – (24 – 04) Saki no Chūshoō (前中書王) : l’anterior cap principal de palau. Era el príncep imperial Kaneakira (兼明親王) (914–987). Fill de l’emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). 08 – (24 - 05) Kujô no Ôkiotodo (九條太政大臣 – El Gran Ministre Kujô) era Fujiwara no Koremichi (藤原伊通, 1093-1165). 09 – (24 – 06) Hanazono no Sadaijin (花園左大臣) era Minamoto no Arihito (源 有仁 , 1103-1149). Mort als quaranta-cinc anys. 10 – (24 – 07) Somedono no Otodo. (染殿大臣) era Fujiwara no Yoshifusa (藤原 良房, 804-872). Tot i que l’autor diu que la frase és del Yotsugi no ôkina no monogatari (世継の翁の物語) : històries del vell Yotsugi (un nom alternatiu per Ôkagami -大鏡-), aquest és el nom més emprat, : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025. La frase no apareix en aquesta obra. 11 – (24 – 09) Príncep Shotoku (聖徳太子, 573-621), també conegut com príncep Umayado (厩戸皇子) i príncep Kamitsumiya (上宮皇子). o0o

徒然草 – 05 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-05- 不幸に憂へに沈める人の、頭おろしなど、ふつゝかに〔拙乏に淺薄に〕思ひとりたるにはあらで、有るか無きかに門さしこめて、待つこともなく明し暮らしたる、さるかたにあらまほし。顯基（あきもと）中納言〔源顯基、大納言俊賢の子〕のいひけむ、「配所〔流罪の地〕の月、罪なくて見む。」こと、さもおぼえぬべし。 És desitjable que aquell que enfonsat en el desesper per una desgràcia tanqui la porta de casa perquè ningú no sàpiga si hi és o no, i que visqui dia i nit sens esperar res abans que, eixelebrat, s’afaiti el cap. Es diu que el Conseller del Centre Akimoto (6) digué de contemplar la lluna en l’exili puix que no era culpable de cap crim, i certament és així! - - - - - - 06 – (23 – 07) Akimoto Chûnagon (顯基中納言) era Minamoto no Akimoto (源顯基, ¿-?). Quan l’emperador Go- Ichijô ((後一条天皇,1008-1036) va morir, Akimoto, un noble de la cort que llavors tenia trenta-set anys, va entrar en religió i va anar a viure a la muntanya d’Ôhara. o0o

徒然草 – 04 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-04- 後の世のこと心に忘れず、佛の道うとからぬ、心にくし。 Admirable aquell que en son cor no oblida la vida futura i no s’allunya del camí de Buda. o0o

徒然草 – 03 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -03-

よろづにいみじくとも、色好まざらむ男（をのこ）は、いとさう＼〃／しく〔寂しく慊らず〕、玉の巵（さかづき）の底なき心地ぞすべき。露霜にしほたれて、所さだめず惑ひ歩（あり）き、親のいさめ、世のそしりをつゝむに、心のいとまなく、合ふさ離（き）るさ〔一方よければ一方うまくゆかぬこと〕に思ひ亂れ、さるは獨り寢がちに、まどろむ夜なきこそ、をかしけれ。さりとて一向（ひたすら）たはれたる方にはあらで、女にたやすからず〔與し易くなく〕おもはれむこそ、あらまほしかるべき業なれ。 Un home pot excel·lir en tot, emperò, si no ho fa en ses relacions amoroses seria tan desagradós com una copa de vi sens fons. És ben plaent un home amb la roba molla de gebrada, vagarejant sens lloc on anar, aclaparat sens assossec pels retrets dels pares i les maldiences de la gent, amb la dèria de com sortint-se’n, i al cap i a la fi, bo per a dormir sol, sens nits de son. Tot i així, no deixar-se emportar massa per la luxúria i que les dones no el tinguin per massa fàcil; açò seria el millor. o0o

徒然草 – 02 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

-02- いにしへの聖の御代の政をも忘れ、民の憂へ、國のそこなはるゝをも知らず、萬にきよら〔華麗〕を盡して、いみじと思ひ、所狹きさましたる人こそ、うたて、思ふところなく見ゆれ。「衣冠より馬車（うまくるま）に至るまで、あるに隨ひてもちひよ。美麗を求むることなかれ。」とぞ九條殿〔右大臣藤原師輔、忠平の子〕の遺誡（ゆゐかい）にもはべる。順徳院の、禁中の事ども書かせ給へる〔順徳院の御著禁秘抄〕にも、「おほやけの奉物（たてまつりもの）はおろそかなるをもてよしとす。」とこそ侍れ。 Aquells que obliden la forma de governar dels savis emperadors de l’antigor, que no pensen en l’aflicció de la gent i en els greuges de la nació, que es lliuren absolutament a la magnificència considerant-ho important, que fan com si el món els hi fos petit , són homes desassenyats. El comte Kyô (4) deixà escrit en ses darreres voluntats: - Feu amb les coses que tingueu, des dels vestits de la cort fins als cavalls i els carruatges! No cerqueu l’aparença! També en el llibre de l’emperador retirat Junkoku (5), sobre els cerimonials de la cort, es diu : - Seria adient que l’abillament de l’emperador fos senzill. - - - - - - 04 – (21 – 05) Kujō-dono (九條殿) era Fujiwara no Morosuke (藤原 師輔, 909-960). Va ser ministre de la Dreta 05 – (21 – 06) Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kinpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”. La nota que figura al 徒然草 és del capítol no. 03. La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. o 0 o

徒然草 – 01 - Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

つれづれなるまゝに〔退屈なので〕、日ぐらし〔終日〕硯に向ひて、心に移り行くよしなしごと〔つまらぬ事、らちもない事〕を、そこはかとなく〔とりとめもなく〕書きつくれば、怪しうこそ物狂ほしけれ。 Al capvespre, quan en hores desvagades, davant del tinter, esborrallo les bajanades que en passen pel cap, me n’adono que n’és d’estrany tantes nicieses. -01- いでや〔偖、之は前の節と續く心持と見たい〕、この世に生れては、願はしかるべきことこそ多かめれ。帝の御（おん）位はいともかしこし。竹の園生〔皇族〕の末葉まで、人間の種ならぬぞやんごとなき〔特に貴い〕。一の人〔攝政關白〕の御ありさまはさらなり、唯人（たゞうど）も、舎人〔朝廷より許された護衞隨身〕などたまはる際は、ゆゝし〔すてきである〕と見ゆ。その子、孫（うまご）までは、はふれにたれど〔零落したけれども〕、なほなまめかし。それより下つ方は、ほどにつけつゝ、時に逢ひ、したり顔なるも、みづからはいみじと思ふらめど、いと口惜し。法師ばかり羨しからぬものはあらじ、「人には木の端のやうに思はるゝよ。」と、清少納言が書けるも、げにさることぞかし。勢猛にのゝしりたるにつけて、いみじとは見えず。増賀聖のいひけむやうに、名聞ぐるしく、佛の御教（みをしへ）に違ふらむとぞ覺ゆる。ひたぶるの世すて人は、なか＼／あらまほしき方もありなむ。人はかたち有樣の勝れたらむこそ、あらまほしかるべけれ。物うち言ひたる、聞きにくからず、愛敬ありて、詞多からぬこそ、飽かず對（むか）はまほしけれ。めでたしと見る人の、心劣りせらるゝ本性（ほんじゃう）見えむこそ、口をしかるべけれ。人品（しな）容貌こそ生れつきたらめ、心はなどか、賢きより賢きにも、うつさば移らざらむ。かたち心ざまよき人も、才なくなりぬれば、人品くだり、顔憎さげなる人にも立ちまじりて、かけずけおさるゝ〔わけもなく壓倒される〕こそ、本意なきわざなれ。ありたきことは、まことしき文の道〔質實な學問、修身齊家の道〕、作文、和歌、管絃の道、また有職〔朝廷武家などの典禮に通ずる事〕に公事のかた〔朝廷の政事儀式の方面〕、人の鑑ならむこそいみじかるべけれ。手など拙からずはしりがき、聲をかしくて拍子（はうし）とり、いたましうするものから〔酒をすゝめられて恐縮したやうにはして居るものの〕、下戸ならぬこそ男（をのこ）はよけれ。 Bé, sembla que hem vingut a aquest món tots ben plens de desitjos. El tron de l’imperi ens és massa excels. Aquells nascuts al “Jardí dels bambús” (1), fins a les darreres fulles, no són de la llavor dels humans, són sagrats. Els cancellers, naturalment, els nobles sens càrrecs oficials i els que serveixen a la cort, són esplèndids, fins i tot llurs fills i néts, tot i en decadència, són refinats. Aquells de classe inferior que són afortunats de conservar llurs posicions i ho fan amb arrogància, considerant-se importants, és molt lamentós. Res no és menys envejable que un religiós. Sei Shônagon (2) escriví que “Per a la gent els religiosos són com trossos de fusta”, i és ben cert! Tot i que llurs cridòries siguin vehements, ningú no els considerarà admirables. Com el virtuós Soga (3) digué, el renom és pertorbador i no s’adiu gens amb els preceptes de Buda. Aquell que desitgi retirar-se del món ho hauria de fer de debò. Aquells que destaquen per llurs bones aparences són d’enveja, emperò, que allò que digueren no fos pas de mal sentir, agradable, mes poc parlador, llavors un no se’n cansaria pas. És deplorable quan algú que un considera admirable ens mostra sa vera naturalesa inferior. El caràcter i l’aparença ens venen de naixement, emperò, no podria nostre cor anar d’allò que és bo a allò que és millor? Aquell que sigui d’aparença i de bon cor, si no té seny es barrejarà amb gent vulgar i d’aparença desagradosa, certament llastimós. Allò desitjós és tenir bons fonaments de literatura, escriure en prosa, fer poesia en la nostra llengua i compondre música, i encara coneixements dels usos i costums de la cort on la gent s’hi pogués emmirallar. Escriure amb mà gens matussera, cantar amb aptesa i ritme, i tot i poc prest a beure no ser abstemi, açò és un bon home. - - - - - - 01 – (18 – 01) 竹の園生 (Take no sonô) :Jardí de bambú. Aquí representa la família imperial. Té origen en un jardí que va fer Liu Wu (劉武, 168-144 a.e.c.) que va rebre el nom pòstum de príncep Xiao de Liang (梁孝王). També se’l coneix com a “rei” Xiao de Liang. 02 – (18 – 06) Sei Shōnagon (清少納言, 966-1017/1025), autora del Makura no Sôshi (枕草子). Filla de Kiyohara no Motosuke (清原 元輔, 908-990). 03 - (18 – 08) Sôga (増賀, 917-1003), monjo de la secta budista Tendai (天台宗). Mort al 87 anys. o0o

堤中納言物語 -50- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (04)

侘しき事なれど、露の命絶えぬ限りは食物(くひもの)も用侍る。めうこくからし（＊未詳）の信濃梨（＊信濃国名産の梨）・斑鳩山（＊丹波国何鹿郡の山という。）の枝栗・三方の郡（＊若狭国三方郡）の若狹椎（＊「新猿楽記」にあるという。）・天の橋立の丹後和布(たこめ)（＊「たンごめ」か。若狭湾の海藻。）・出雲の浦の甘海苔（＊海苔の類）・みのはし（＊三(さん)の橋）のかもまがり（＊賀茂の■（米偏＋環の旁：かん：：大漢和27154）（まがり）餅（もちひ）＝米・麦の粉を環状に練って揚げた菓子、という。）・若江の郡（＊河内国若江郡）の河内蕪と、野洲・栗太(くるもと)（＊共に近江国の郡名）の近江餅(もちひ)（＊近江国の名産）・小松が本の伊賀乾瓜(ほしうり)（＊天日に干した塩漬け瓜。伊賀国の名産か。）・掛田が峯(ね)（＊未詳）の松の實・みちくの島（＊未詳）の郁子山女(うべあけび)（＊ムベ＝アケビ）・ひこ山（＊未詳）の柑子橘（＊蜜柑）、これ侍らずは、やもめの邊(わたり)の熬豆(いりまめ)（＊「豆」には女陰の意味があり、寡婦だから熬豆としたという。）などやうの物賜はせよ。 いでや、いるべき物どもいと多く侍る。せめては、たゞ足鍋（＊足のついている鍋）一・なが筵一つら・盥一なむ要るべき。もしこれら貸し給はば、心なからむ人（＊女の許に通い、山寺に籠ると言って諸物を要求した僧を指すか。）にな賜ひそ。ここに仕ふ童、おほそう（＊「おほぞうなり」〔＝いい加減〕を掛けるか。）のかけろ二（＊「かげろふ」という。または、「二」は排行ともいう。）・うみ水のあわといふ二人の童(わらはべ)に賜へ。出で立つ所は、科戸(しなど)の原（＊「科戸の風」の神の宮居という意か。）の上(かみ)の方に、天の川の邊(ほとり)近く、鵲の橋づめ（＊天の川に懸かる烏鵲橋の袂）に侍る。そこに必ず贈らせ給へ。此等侍らずば、え罷りのぼるまじきなめり。世の中に物のあはれ（＊人情の機微）知りたまふらむ人は、これらを求めて賜へ。猶「世を憂し。」と思ひ入りたるを、諸心に（＊ご同心・ご協力を賜って）いそがし（＊せき立てる）給へ。かゝる文など人に見せさせ給ひそ。福つけたりける（＊幸運を身につける、の意か。「ふくづく」〔＝欲張る〕の意か。）ものかなと見る人もぞ侍る。御返りはこゝによ。ゆめゆめ（＊「人にな見せ給ひそ」）。 徒然に侍るまゝに、よしなし事ども（＊題名の由来。）書きつくるなり。（＊噂を）聞く事のありしに、いかにいかにぞや（＊さていかがなものかと）、おぼえしかば、風のおと・鳥のさへづり・蟲の音・浪のうち寄せし聲に、たゞそへ侍りしぞ（＊お耳汚しまで、の意か）。」 Tot i el desconhort, mentre duri questa rosada que és la vida, em calen aliments. Flairoses peres en saó de Shinano, rams de castanyes de la muntanya d’Ikakuga, glans dolços de la demarcació de Mikata, algues Tango d’Amanohasgidate, algues propres de les costes d’Izumo, pastissets d’arròs de Minohashi, naps Kôchi de la demarcació de Wakae, pastissets d’arròs Ômi de Yasu i Kuromoto, meló assecat Iga de Komatsu i Kamoto, pinyons del cim de Kaketa, akebies de Michikunoshima, mandarines de Kotama. Si d’açò no en teniu pas, doneu-me mongetes seques i coses semblants, de les que es troben prop de les vídues (10). Bé, de fet, hi ha moltes coses de les que tindré necessitat. Almenys, una cassola amb peus, una estora llarga i un gibrell de terrissa. Si ho teniu i m’ho podeu deixar, no ho doneu a ningú amb qui no tingueu relació. Doneu açò als dos noiets a mon servei, Ôsô no Kagerô i Umi no Mizu no Araso. Mon punt de sortida és a l’extrem del pont de les garses prop de la Via Làctia (11), sobre la prada d’Aplec de Ventades. Feu, si-us-plau, allò que calgui per a enviar-ho allà. Si no tingués açò, no podria pas pujar-hi. Com a persona que sabeu de les dolences del món, procureu-me aquestes coses. Tot considerant les misèries d’aquest món, amb nos cors a la plegada, afanyem-nos-hi. No mostreu pas aquesta lletra a ningú! La gent que ho llegeixi em creuria cobejós! Poseu vostre resposta al dors. Tingueu-ho present. Quan sóc ensopit gargotejo foteses. Quan sentí d’aquest afer, em preguntí què era tot açò i llavors afegí aquesta nota per a acompanyar la brufada del vent, la piuladissa dels ocells, el xeric dels insectes, la remor de les ones que s’apropen......” - - - - - - 10 – (429 – 55) Ame (豆) té aquí el significat popular dels genitals femenins. 11 - (429 – 63) Referència a una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 終わり