NOTES SOBRE ELTEATRE CLÀSSIC JAPONÈS
--------------------------------------------------------------------

Avui enceto una secció dedicada al teatre clàssic japonès (NTCJ), en primer lloc el
Nô (能).
Potser no serà tan periòdica com la de les traduccions de poesia clàssica japonesa degut a que tot just acabo de començar a treballar els textos de teatre (segons l'edició de 小学館　ー　謡曲集). Hi aniré afegint tot allò que consideri interessant des d'un punt de vista lingüístic, literari, històric i religiós/ritual, a més d'altres més generals que puguin interessar a qualsevol persona que estudiï japonès o només llegir les traduccions.
Crec que les obres del teatre Nô són interessants des de la perspectiva que he esmentat anteriorment més que no pas pels seus elements dramàtics. La seva representació en escena amb la combinació de cant, música i dansa, conjuntament amb la bellesa de la indumentària i les màscares, transforma uns textos esquemàtics , amb el seu llenguatge arcaic, simbòlic, ple de referències literàries i budistes, tradicions antigues, etc., en un espectacle que per un públic no avesat pot ser poc més que incomprensible, llavors el que pretenc és acostar les obres de teatre des dels seus textos ja que és un teatre que només es pot veure al Japó i en comptades ocasions, tot i que hi hagut un ressorgiment després d'anys de declivi o simplement desinterès, causat, en part, per la mateixa dificultat dels textos que han allunyat possibles espectadors gens acostumats a aquesta mena d'espectacles.
Així doncs, les meves notes potser seran considerades massa especialitzades i, en certa manera, ho són, però com que he dit abans poden també interessar a algú que com jo s'ha endinsat en la llengua i la literatura japoneses i cada dia en vol saber una mica més. Per això, tot allò que escrigui aquí estarà dintre de la línia esmentada.

NÔ (能)

El Nô, com en parlo en l'article sobre Zeami (世阿弥), publicat el 12.02.07, és una combinació de dansa, cant i música sobre una estructura literària dramática. El mateix Zeami ens diu en els seus escrits que el text només s'ha d'adequar a algunes regles elementals perquè flueixin el cant i la música.
Històricament és a finals de l'era Namboku (南北線, 1336-1392), principis de la de Muromachi (室町, 1392-1573) que el Nô comença a fusionar les pantomimes populars, cançons, danses i alguns elements literaris que ja existien de manera disgregada en moltes parts del pais, principalment a les zones de Kyoto i Yamato.



Començaré, com és preceptiu, amb l'Okina, “El vell”, (翁). De fet, es tracta d'un conjunt de danses que es remonten al segle X. És el prototip religiós i ritual del Nô i només es representa en determinades celebracions especials.

翁 apareix com una amalgama de tots els elements populars que van cristal.litzar en una mena de danses amb diàlegs. Està relacionat amb les festivitats de l'Any Nou i mica en mica va acabar per esdevenir la cerimònia ritual d'aquelles festes.
翁 representa un déu benevolent i la seva arribada (l'Any Nou) és font de benaurança per a tothom. Tant Kan.ami (観阿弥) com Zeami el van presentar com un Nô clàssic, tot conservant-ne el seu caire religiós.

翁 arrenca amb un seguit d'onomatopeies, conjuntament amb l'orquestra, (囃子の擬声) que evidencien la necessitat d'un coneixement previ del text ja que representen el so de l'aigua d'una cascada, que ens fa pensar que potser originalment l'escenari era a prop d'un corrent d'aigua:

翁 : とうとうたらりたらり　たらりあがりららりとう。。。。(tôtôtarari tarariagarirararitou.....)

Seguit pel

地謡 (Jiuta) : ちりやたらりたらり。。。。。 (chiriyatararitarari.....)

地謡 és cor del Nô que expressa les paraules o els pensaments de l'actor principal, el “shite” (シテ).
Ell és qui canta, balla i es mou per tot l'escenari amb la seva esplèndida indumentària. El seu nom és una forma verbal del verb “suru” : fer, i en aquest cas significa “el que fa/actua”. Per contrast hi ha el “waki” (ワキ), que podríem dir que és l'actor segon/secundari però, de fet, no deixa de ser un “auxiliar”, i el seu nom significa “el del costat”. Ambdós poden estar acompanyats pels “tsure” (ツレ), “els següents”, o pels “tomo” (トモ), “companys”. De fet aquests darrers no tenen cap entitat dramàtica, només complementen els cants dels actors.

Referent a aquestes onomatopeies (no cal dir que el japonès és una de les llengües més onomatopeiques del món) i altres parts del text en general hi ha diverses versions o variacions en els llibres emprats per diverses escoles o grups de Nô :

上掛 (Kamigakari) : grups/escoles que residien a la zona de Kioto.
観世 (Kanze)
宝生 (Hôshû)

下掛 (Shimogakari) : grups/escoles de la zona de Nara)
金春 (Konpaku)
金剛 (Kongô)

Tot el començament de l' Ôkina està dedicat als desitjos de longevitat i fa esment de dos dels animals més emblemàtics del Japó :

鶴 (Tsuru) : Grua
亀 (Kame) : Tortuga

I aquest tema és bàsicament l'argument de l'obra.

Sobre el tema de la llarga vida hi ha una referència a una obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179, es tracta de Ryôjin Hishô (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de la qual només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoïstes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
Hi ha una cançó, la no. 324, que és sobre els poders màgics dels xamans amb una campaneta (鈴, suzu), estri molt utilitzat en aquesta obra, i amb la campaneta s'acaba l'Okina.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -65-

今はただ思ひ絶えなむとばかりを人づてならでいふよしもがな [63/]

ima wa tada-omoi taenamu-to bakari wo hito-zute nara de-iu yoshi mo gana

Ara mateix haig de renunciar a tu. Tan de bo pogués expressar-t´ho jo personalment!

Nota : El Goshûishû explica d´on procedeix el poema:

伊勢の齋宮わたりよりまかり上りて侍りける人に忍びて通ひける事をおほやけもきこしめしてまもりめなどつけさせ給ひて忍びにも通はずなりにければよみ侍りける.....

Tornava ell de trobar-se en secret amb algú que havia estat la Gran Sacerdotessa d´Ise. Escrit quan Sa Majestat va assabentar-se´n i la va fer vigilar per tal d´impedir-ne més de visites.

GOSHÛISHÛ no. 750. Amor. 後拾遺集 / 恋

Autor : Sakyô no Daibu Michimasa / El prefecte de la part esquerra de la ciutat Michimasa ((左京大夫道雅,992-1054)

Era Fujiwara no Michimasa (藤原道雅).

Director de les obres de la capital (平安京- Heian-Kyô).

Va tenir una aventura amorosa amb la princesa Tôshi, antiga sacerdotessa d´Ise, la qual cosa li va comportar l´enemistat de l´emperador Sanjô (三条天皇, 976-1017).

KOKINSHÛ (古今集) -38-

心地そこなひてわづらひける時に、風にあたらじと ておろしこめてのみ侍りけるあひだに、をれるさくらのちりがたになれりけるを見てよ める

Compost tot veient unes flors de cirerer a punt de caure del gerro mentre l'autora estava malalta i s'estava amb les cortines tancades per protegir-se del vent.

たれこめて春のゆくへもしらぬまにまちし桜もうつろひにけり

たれこめてーはるのゆくえもーしらぬまにーまちしさくらもーうつろいにけり

Rere les cortines tancades desconec el trànsit de la primavera mentre l'esperada flor del cirerer es marceix.

Poema no. 80

Autor : La molt noble Fujiwara no Yoruka / Fujiwara no Yoruka no Ason (藤原よるかの朝臣, ¿-?)

Cap a l'any 871 va ser nomenada Vice-Primera Dama de la cort.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -44-

我が里に大雪降れり大原の古りにし里に降らまくは後

わがさとに-おほゆきふれり-おほはらの-ふりにしさとに-ふらまくはのち

Ha nevat força aquí, al poble. Nevarà, potser, a Ôhara, el vell poble on t’estàs?

Poema nº 103

Autor : Emperador Tenmu (天武天皇, 631? - 686).

Príncep Oama (大海人皇子), fill petit de l’emperador Jomei (舒明天皇, 593-641) I l’emperadriu Saimei (皇極天皇, 594-661), germà petit de l’emperador Tenji (天智天皇, 626-672 ).

Durant el regnat del seu germà es va veure obligat a casar-se amb diverses germanes de l’emperador perquè Tenji va considerar que això l’ajudaria a enfortir els lligams politics entre els dos germans, entre elles la seva neboda la princesa Unonosarara que esdevindria l’emperadriu Jitô (持統天皇,, 645-702 ), i altres dones de famílies molt influents.

Quan Tenji va pujar al tron Tenmu va ser nomenat príncep hereu perquè Tenji no tenia cap hereu adient entre els seus fills i cap de les seves mares no era de prou rang per aconseguir el suport polític que li calia. Tenji temia que amb el temps Tenmu podria ser prou ambiciós com per disputar-li el tron i d’aquesta manera enfortia la seva pròpia posició política.

Tenmu va entendre el perill de la seva posición en aquelles circumstàncies i el 671 va decidir renunciar al seu títol de príncep hereu i va fer-se monjo. Va recloure’s a Yoshino amb els seus fills i una de les seves esposes, la princesa Unonosarara, deixant les altres dones a la capital, Ômikyô.

Tenji va morir l’any 672, i el seu fill, el príncep Ôtomo , l’emperador Kôbun (弘文天皇,, 648-672) el va succeir. Tenmu va veure la seva oportunitat per regnar i va aplegar un exèrcit per atacar la capital. Els dos exèrcits es van enfrontar a Mino, les tropes imperials van ser vençudes i el jove emperador es va suicidar.

El seu regnat es va caracteritzar per les nombroses reformes que va fer i la bona administració.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -64-

夜をこめて鳥のそら音ははかるともよに逢坂の関はゆるさじ [62]

yo wo komete-tori no sorane wa-hakaru tomo-yo ni Osaka no-seki wa yurusaji

Durant la nit el fals cant del gall és enganyós, però no pas pel burot de la Porta d´Ôsaka.

Nota :Aquest poema pertany a l´obra de l´autora “Makura Sôshi”, capítol 136, amb aquest comentari :

頭辨の職にまゐり給ひて、物語などし給ふに、夜いと更けぬ。「明日御物忌なるにこもるべければ、丑になりなば惡しかりなん」とてまゐり給ひぬ。つとめて、藏人所の紙屋紙ひ きかさねて、「後のあしたは殘り多かる心地なんする。夜を通して昔物語も聞え明さんとせしを、鷄の聲に催されて」と、いといみじう清げに、裏表に事多く書き給へる、いとめでたし。御返に、「いと夜深く侍りける鷄のこゑは、孟嘗君のにや」ときこえたれば、たちかへり、「孟嘗君の鷄は、函谷關を開きて、三千の客僅にされりといふは、逢阪の關の事なり」とあれば.......

Un vespre el gran conseller Yukinari va anar a la cambra de l´emperadriu i va estar-s´hi fins a la nit. Al sortir va dir que demà era una jornada “d´abstinència imperial” i que romandria a palau tot el dia, per això li calia tornar abans de “l´hora del bou” (període de temps comprès entre la una i les tres del matí). Al dia següent un missatger va lliurar-me uns fulls de paper de Kôya, que fan servir els camarlencs del Departament Privat imperial, en el qual es podia llegir :” Tinc molt viu el record de la nostra trobada d´ahir al vespre. Pensava restar-hi fins al matí i explicar-te coses del passat, però el cant del gall em va obligar a anar-me´n”. I jo vaig contestar : “Potser va ser el cant del gall que va salvar Meng-ch´ang”.

Ell va replicar : “ Diuen que el cant del gall va fer obrir la barrera de Han-ku i així va permetre Meng-ch´ang de fugir i escapar amb els seus homes. Però nosaltres parlem d´una barrera molt més a prop, la d´Ôsaka (La Porta del Retrobament)......”

- Meng-ch’ang (孟嘗)

El seu nom era Tian Wen (田文)

Va néixer cap al segle IV a.e.c. Era fill d’una familia molt important de Qi (齊), provincia de Shandong.

Va ser ministre del rei Zhao (秦昭王) a Xue (薛), i com a recompensa pels seus serveis va ser promocionat a primer ministre i traslladat a Qin. Allà, per motius no massa clars, va ser engarjolat pero va poder escapar-se amb l’ajut de dos servents seus, un d’ells era un lladre i l’altre podía imitar a la perfecció el cant del gall.

El comentari que figura en el Goshûishû fa un resum d´aquest episodi.:

大納言行成物語などし侍りけるに内の御物忌にこもればとていそぎ歸りてつとめて鳥の聲にもよほされてといひおこせて侍りければ、夜深かりける鳥の聲は函谷關のことにやといひ遣はしたりけるを立ち歸り是は逢坂の關に侍るとあればよみ侍りける

GOSHÛISHÛ no. 939. Temes diversos. 後拾遺集 / 雑

Autor : Sei Shônagon (清少納言 ,966?-1025?)

La seva data de naixement és incerta però es situa cap al 966 i l´última referència que hi ha sobre ella és cap al 1017, no obstant això, altres fonts daten la seva mort cap al 1025.

Va ser contemporània de les altres dues grans dames de la literatura del seu temps : Murasaki Shikibu i Izumi Shikibu, formant amb elles un trio únic en la història de la literatura japonesa.

Ens ha arribat poca poesia seva, uns 50 poemes, però la seva obra magna és el “Makura no Sôshi” (枕草紙), un llibre impossible de catalogar però un gran clàssic, el qual és encara avui una peça clau per entendre la societat del seu temps.

KOKINSHÛ (古今集) -37-

あひしれりける人のまうできてかへりにけるのちに よみて花にさしてつかはしける

Compost i enviat amb una flor a una persona estimada després de la seva visita.

ひとめ見し君もやくると桜花けふはまち見てちらばちらなむ

ひとめみしーきみもやくるとーさくらばなーきょうはまちみてーちらばちらなむ

Potser la veuràs encara que sigui un instant, flor del cirerer, avui esperem veure-la i cau després.

Poema no. 78

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta.. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.

El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.
Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -63-

いにしへの奈良の都の八重桜けふ九重ににほひぬるかな [61]

inishie no-Nara no miyako no-yaezakura-kyô kokonoe ni-nioi nuru kana

La doble flor del cirerer de l´antiga capital de Nara guarneix avui el nostre palau amb la seva fragància..

Nota : 一條院の御時ならの八重櫻を人の奉りけるを其折御前に侍りければその花を題にて歌よめとおほせごとありければ.

Durant el regnat de l´emperador Ichijô (980-1011) algú va oferir un pom de flors de doble fulla de cirerer, procedents de Nara. L´autora era allà de servei i li va demanar de compondre un poema sobre les flors.

Els caràcters per “九重” signifiquen literalment : nou circumferències, recintes, clos, etc. Com és una expressió molt formal i sinònim alhora de palau he preferit traduir-ho així.

SHIKASHÛ no. 29. Primavera. 詞花集 / 春

Autor : Ise no Ôsuke (伊勢大輔, 877? – 940?)

Va ser companya d´Izumi Shikibu i Murasaki Shikibu al palau de l´emperadriu Shôshi, a qui va servir com a dama.

Encara que se li han atribuït altres obres és coneguda principalment pels que figuren en el Kokinshû.