KOKINSHÛ (古今集) -187-


篝火にあらぬわが身のなぞもかく涙の河にうきてもゆらむ

かがりびにーあらぬわがみのーなぞもかくーなみだのかわにーうきてもゆらむ

No sóc el foc de la barca dels pescadors, per què doncs cremo en el riu de les llàgrimes?

Poema no.529

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -186-

涙河枕ながるるうきねには夢もさだかに見えずぞありける

なみだがわーまくらながるるーうきねにはーゆめのさだかにーみえずぞありける

Dormo neguitós mentre en el riu de les llàgrimes sura el coixí, però ni en somnis no put veure't.

Poema no.527

Autor : Anònim.
o0o

雨月物語 05
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

西行いよゝ恐るゝ色もなく座を すゝみて。君が告せ給ふ所は。人道のことわりをかりて慾塵をのがれ給はず。遠く辰旦をいふまでもあらず。皇朝の昔誉田の天皇。兄の皇子大鷦鷯の王をおき て。李の皇子菟道の王を日嗣の太子となし給ふ。天皇崩御給ひては。兄弟相譲りて位に昇り給はず。三とせをわたりても猶果べくもあらぬを。菟道の王深く憂給 ひて。豈久しく生て天が下を煩しめんやとて。みづから寳算を断せ給ふものから。罷事なくて兄の皇子御位に即せ給ふ。是天業を重んじ孝悌をまもり。忠をつく して人慾なし。尭舜の道といふなるべし。本朝に儒教を尊みて専王道の輔とするは。莵道の王。百済の王仁を召て。斈ばせ給ふをはじめなれば。此兄弟の王の御 心ぞ。即漢土の聖の御心ともいふべし。又周の創。武王一たび怒りて天下の民を安くす。臣として君を弑すといふべからず。仁を賊み義を賊む。一夫の紂を誅す るなりといふ事。孟子という書にありと人の傳へに聞侍る。されば漢土の書は經典史策詩文にいたるまで渡さゞるはなきに。かの孟子の書ばかりいまだ日本に來 らず。此書を積て來たる舩は。必しも暴風にあひて沈没よしをいへり。それをいかなる故ぞととふに。我國は天照すおほん神の開闢しろしめしゝより。日嗣の大 王絶る事なきを。かく口賢しきをしへを傳へなば。末の世に神孫を奪ふて罪なしといふ敵も出べしと。八百よろづの神の惡ませ給ふて。神風を起して舩を覆し給 ふと聞。されば他國の聖の教も。こゝの國土にふさはしからぬことすくなからず。且詩にもいはざるや。兄弟牆に鬩ぐとも外の悔りを禦げよと。さるを骨肉の愛 をわすれ給ひ。あまさへ一院崩御給ひて。殯の宮に肌膚もいまだ寒させたまはぬに。御旗なびかせ弓末ふり立て宝祚をあらそひ給ふは。不孝の罪これより劇しき はあらじ。天下は神器なり。人のわたくしをもて奪ふとも得べからぬことわりなるを。たとへ重仁王の即位は民の仰ぎ望む所なりとも。徳を布和を施し給はで。 道ならぬみわざをもて代を乱し給ふ則は。きのふまで君を慕ひしも。けふは忽怨敵となりて。本意をも遂たまはで。いにしへより例なき刑を得給ひて。かゝる鄙 の國の土とならせ給ふなり。たゞ／＼舊き讐をわすれ給ふて。浄土にかへらせ給はんこそ願ましき叡慮なれと。はゞかることなく奏ける

Saigyô sens manifestar cap temença tot assegut s'hi atansà.
- Expressant-vos així féu apologia de la Via dels homes, emperò, no us escapoliu del desig. No cal esmentar la Xina llunyana. Antany, a la cort imperial, l'emperador Honda (37), sens considerar el fill gran, el príncep Ôsasagi-no-Kimi, féu de son fill petit, el príncep Uji, l'hereu al tron. Traspassà l'emperador i els dos germans es cediren mútuament el tron, i cap d'ells no hi accedí. Passaren tres anys i la situació es perllongà, llavors el príncep Uji, molt amoïnat, exclamà “Com puc viure tant de temps i perjudicar el país”. I estroncà ses anys, i així sens poder fer altrament el fill gran accedí al tron imperial. Respectà, així, els desigs del cel i honorà la pietat filial i son deute fraternal, amb tota sinceritat i net de cobejança. Això és allò que s'anomena la Via de Yao i de Shun. El príncep Uji que en aquesta terra nostrada reverencià els ensenyaments de Confuci i els féu presents en la Via reial, féu venir Wani (38) de Kudara i de principi en rebé ensenyament; es pot dir que aquests prínceps germans tenien la divina naturalesa dels savis de la Xina. A més, el fundador de la dinastia Zhou, el rei Wei (39), revoltat una vegada portà pau a la gent de l'imperi. No se'l podria considerar com un vassall que hauria matat son sobirà. Condemnà a mort un home, Zhong, que ultratjà la humanitat i ultratjà la justícia. Això és segons diu la tradició en el llibre del dit Menci, així ho he sentit dir. Encara que dels llibres de la Xina, clàssics, històrics i poemes, cap no ha deixat de travessar la mar, aquest d'en Menci és l'únic que encara no ha arribat al Japó. Les naus que el carregaven han patit invariablement tempestes i han sotsobrat, es diu. Per quina raó ha succeït això? Es dirà que és així perquè en el nostre país, després de la fundació per la deessa que il.lumina el sol, el regne dels grans sobirans no ha estat mai interromput, si aquests ensenyaments capciosos es difonguessin vindrà un jorn un malvolent que desposseirà el llinatge de la deessa, i això no seria un crim. Les vuit-centes miríades de déus manifestarien llur abominació i així, es diu, aixecaren els vents divins i feren sotsobrar les naus. Així doncs, d'entre els ensenyaments dels savis d'aquell país és un d'els que no ens és adient. Doncs, no és pas en els poemes (40) que es diu “Germans, encara que portes en dintre us disputeu, rebutgeu els insults de defora”?. Vos heu oblidat, així, vostre afecte (41) als pares i germans, a més, traspassat l'emperador retirat (42), vostre pare, no pas fred encara son cos en la sala provisional de les exèquies, que ja fèieu voleiar banderes i brandàveu arcs, i heu disputat el tron imperial. És el pitjor crim contra la pietat filial! L'imperi és el receptacle dels déus (43). És de justícia que l'egoístic que faci per arrabassar-ho no l'aconseguexi. Encara que l'adveniment del príncep Shigehito hagués respectat els desigs del poble, si no hagués impartit virtut i concòrdia (44), quan actuant contra els principis morals heu contorbat l'imperi aquells que fins ahir us seguiren avui us són de sobte enemics, i lluny d'atènyer vos designis heu sofert un càstig sens precedents des d'antany, i heu esdevingut pols amb la terra d'aital contrada remota. Oblideu absolutament velles rancúnies i tingueu la lucidesa que us farà desitjable el retorn al paradís de Buda.
Així digué amb respecte i determinació.
- - - - - -

37 – Es tracta de l'emperador Ôjin (応神天皇, va regnar entre els anys 270-310.
també conegut com Homutawake o Hondawake (誉田別).

38 – Wani (王仁, ¿-?). Kudara (百済) nom japonès per el regne coreà de Paekche. Referència al Kojiki (古事記) i al Nihon Shoki (日本書紀), respectivament.

39 – Referència als escrits de Menci, veure nota no. 18.

40 – Referència al Shi Jing / Shih Ching (詩經) “El Clàssic de la Poesia”, obra xinesa.

41 – Referència al Li Ch'i / Li Gi o Li Ji (禮記) : El Clàssic dels Rituals, o Annal dels Rituals. És un dels cinc clàssics xinesos del cànon confucià. Recopilació de les cerimònies rituals del govern i sistema social de la dinastia Chou (周朝, 1046-256 aC). Es creu que va ser el mateix Confuci (K'ung-tzu 孔夫子, 551-479 aC) ) qui en va fer la compilació.

42 – 一院 (Ichi-In) és l'emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156), així es esmentat al Hôgen Monogatari” (保元物語). Veure nota no. 25.

43 – Referència al Daodejing, també Tao Te Ching, Tao o Wu Wei (道德經) de Laozi/Lao Tzu/Lao Tse/Lao Tu/Lao Zi (老子, segles IV/V aC). Hi ha molts dubtes històrics sobre ell; per alguns és uns personatge llegendari, una síntesi d'heroi i savi popular, i per altres algú que va viure cap el segle IV/V aC:
將欲取天下而為之，吾見其不得已。天下神器，不可為也，為者敗之，執者失之。故物或行或隨；或歔或吹；或強或羸；或挫或隳。是以聖人去甚，去奢，去泰

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 41

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

全昌寺

大聖持の城外、全昌寺といふ 寺にとまる。猶加賀の地也。 曾良も前の夜此寺に泊て、
終宵秋風聞やうらの山
と残す。一夜の隔、千里に同じ。 吾も秋風を聞て衆寮に 臥ば、明ぼのゝ空近う読経 声すむまゝに、鐘板鳴て 食堂に入。けふは越前の国 へと心早卒にして、堂下に 下るを若き僧ども紙硯を かゝえ、階のもとまで追来る。 折節庭中の柳散れば、
庭掃て出るや寺に散柳
とりあへぬさまして草鞋な がら書捨つ。
越前の境、吉崎 の入江を舟に棹して汐 越の松を尋ぬ。
終宵嵐に波をはこばせて 月をたれたる汐越の松
西行
此一首にて数景尽たり。もし 一辧を加るものは、無用の指を 立るがごとし。


EL TEMPLE DE ZENJÔ


M'aturí al temple de Zenshôji, fora de la ciutat-castell de Daishôji. Era encara la província de Kaga. Sora s'hi havia hostatjat també la nit anterior i hi havia deixat un poema :

---La nit sencera sentint el vent de tardor rere els turons.

Una nit separats com si fossin mil llegües. M'allití jo també escoltant el vent de la tardor; a trenc d'alba sentí clares les veus cantant els sutres i amb el toc de campanes entrí al refetor.
Esperonat per l'afany d'ésser a la contrada d'Echizen aquell jorn i quan baixava al propileu un joves novicis vingueren rere meu fins a l'escala amb paper i tinta. Les fulles dels salzes del jardí s'havien escampat.

---Escombro i surto, el temple ple de fulles de les salzedes.

Escriguí tot apressant-me amb les espardenyes.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 40

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

山中

温泉に浴す。其功有明に次と 云。
山中や菊はたおらぬ湯の匂
あるじとする物は久米之助とて いまだ小童也。かれが父誹諧を 好み、洛の貞室若輩のむかし 爰に来りし比、風雅に辱し められて、洛に帰て貞徳の門人 となつて世にしらる。功名の 後、此一村判詞の料を請ずと 云。今更むかし語とはなりぬ。
曾良は腹を病て、伊勢の 国長嶋と云所にゆかりあれば、 先立て行に、
行行てたふれ伏とも萩の原
曾良
と書置たり。行ものゝ悲しみ 残ものゝうらみ隻鳧のわかれて 雲にまよふがごとし。予も又
今日よりや書付消さん笠の露

YAMANAKA

Ens banyàrem a les termes. Es deia que només les d'Ariake (137) les excel.lien.

---A Yamanaka no cal collir crisantems, perfum de l'aigua.

El propietari, encara jovencell, es diu Kumenosuke (138). Son pare era un apassionat de la poesia i humilià el poeta Teishitsu (139) quan de jove vingué de Kyoto, se'n tornà, esdevingué deixeble de Teitoku (140) i fou poeta de renom. Després d'això es diu que mai no acceptà pagament per corregir versos de la gent d'ací.
Sora tingué dolences d'estómac i s'avançà cap a Nagashima, a la contrada d'Ise, on hi tenia parents i em deixà de comiat :

---Ja sóc de camí, si mentre m'haig de caure sia als trèvols.

El dolor de qui se'n va i la tristor d'aquell qui resta és com dues ales que es separen i s'esgarrien entre els núvols.
Jo també fiu :

---A partir d'avui la rosada llevarà l'escrit del capell.

- - - - - -
137 – De fet, el topònim hauria de ser Arima (有間), no pas Ariake (有明). Es podria tractar d'una errada del mateix Bashô o del copista.
138 – Kumenosuke (久米之助, 1676-1751). El seu nom era Izumiya Matahei (泉屋又兵衛), Kumenosuke era un nom d'infantesa. Sembla que tenia uns catorze anys durant la visita de Bashô.
139 - Yasuhara Teishitsu (安原貞室, 1610-1673). De nom Masaakira (正明). Formava part del grup Teimon de set poetes de “haiku” ( 貞門七俳人).
140 – Matsunaga Teitoku (松永 貞徳, 1571-1653).

o0o

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -23-

かゝる程に、宵うち過ぎて、子の時ばかりに、家のあたり昼の明さにも過ぎて光りわたり、 望月の明さを十あはせたるば

かりにて、ある人の毛の穴さへ見ゆるほどなり。大空より人、雲に乘りて下り來て、土より五尺ばかり上りたる程に、立ち列ねた り。これを見て、内外なる人の心ども、ものにおそはるゝやうにて、あひ戰はん心もなかりけり。からうじて思ひ起して、弓矢をとり立てんとすれども、手に力 もなくなりて、萎えかゝりたり。中に心さかしき者、念じて射んとすれども、外ざまへ行きければ、あれも戰はで、心地たゞ痴れに痴れて、まもり合へり。立て る人どもは、裝束の清らなること、物にも似ず。飛車一つ具したり。羅蓋さしたり。その中に王とおぼしき人、家に「造麻呂、まうで來」と言ふに、猛く思ひつ る造麻呂も、物に酔ひたる心地して、うつ伏しに伏せり。いはく、「汝、をさなき人、いさゝかなる功徳を翁つくりけるによりて、汝が助けにとて、かた時のほ どとて下しゝを、そこらの年頃、そこらの金給て、身をかへたるがごとなりにたり。かぐや姫は、罪をつくり給へりければ、かく賤しきおのれがもとに、しばし おはしつるなり。罪の限り果てぬればかく迎ふるを、翁は泣き嘆く。能はぬ事なり。はや出したてまつれ」と言ふ。
翁答へて申、「かぐや姫を養ひたてまつること二十余年になりぬ。かた時とのたまふに、あ やしくなり侍りぬ。又異所に、かぐや姫と申人ぞおはすらん」と言ふ。「こゝにおはするかぐや姫は、重き病をし給へば、え出でおはしますまじ」と申せば、そ の返事はなくて、屋の上に飛車を寄せて、「いざ、かぐや姫。穢き所にいかでか久しくおはせん」と言ふ。立て籠めたるところの戸、すなはち、たゞ開きに開き ぬ。格子どもゝ、人はなくして開きぬ。女抱きてゐたるかぐや姫、外に出ぬ。え止むまじければ、たゞさし仰ぎて泣きをり。竹取心惑ひて泣き伏せる所に寄り て、かぐや姫言ふ、「こゝにも心にもあらでかくまかるに、昇らんをだに見おくり給へ」と言へども、「なにしに、悲しきに見おくりたてまつらん。我をいかに せよとて、捨てゝは昇り給ふぞ。具して率ておはせね」と泣きて伏せれば、心惑ひぬ。「文を書きおきてまからん。恋しからむをりをり、とり出でて見給へ」と て、うち泣きて書く言葉は、「この国に生まれぬるとならば、嘆かせたてまつらぬほどまで侍らで、過ぎ別れぬる事、返すがへす本意なくこそおぼえ侍れ。脱ぎ おく衣を形見と見給へ。月の出でたらむ夜は、見おこせ給へ。見捨てたてまつりてまかる、空よりも落ちぬべき心地する」と書きおく。


Enfosquia i cap a l'hora del Rat (24) els voltants de la casa s'il.luminaren amb una lluor més intensa que la del migdia, com l'esclat de deu llunes, àdhuc si podien distingir els porus de la pell de la gent d'allà.
Cavalcant els núvols del firmament baixaren homes que restaren palplantats a cinc peus de terra. Veient això, tothom de dintre i defora la casa restaren com acovardits, sens esma de lluitar. Amb molt d'esforç uns dreçaren llurs arcs i sagetes, emperò, llurs braços, erts, no tenien puixança. Els més coratjosos llançaren sagetes, emperò, no arribaven enlloc, i impotents per lluitar restaren tot just com uns beneits fitant-se entre ells.
Aquells éssers palplantats vestien robes d'esplendor imparella. Portaven un carruatge volador, un para-sol de seda s'alçava al damunt. Des de dintre algú que semblava ésser el rei digué :
-Miyatsukomaro, sortiu!
I Mityatsukomaro, que es considerava ben ferm, com embruixat, es prostrà.
El rei continuà :
-Tu, simple mortal! Per una insignificant bona acció t'enviàrem aquesta noia per aidar-te durant un breu temps, i durant tots aquests anys t'hem omplert d'or i has esdevingut una altra persona. Kaguyahime, degut a son mal capteniment, s'ha estat per un temps en aquesta ta mísera casa. Ja ha expiat sa falta i som vinguts a emportar-nos-la i per molt que ploris i gemeguis no hi podràs fer res! Reverteix-nos-la tantost!
El vell respongué :
-He tingut cura de Kaguyahime durant més de vint anys. És ben estrany que vos parleu d'un breu temps. Potser parleu d'algú altre que es diu Kaguyahime. La Kahuyahime que viu ací és molt malalta i no pot eixir.
Sens respondre'l el carruatge volador s'apropà al teulat i el rei cridà :
-Kaguyahume! Per què has restat tant de temps en aquest lloc miseriós?
La porta de l'estança on s'havia reclòs s'obrí promptament. També les cloendes s'obriren sens que ningú no les toqués. Kaguyahime a qui la vella tenia entre ses braços eixí i no pogué aturar-la. La vella només feia que mirar cap amunt i plorar.
Kaguyahime s'apropà al vell del bambú que amb el cor trencat plorava prostrat, i li digué :
-També jo amb el cor trencat me n'haig d'anar d'ací. Veniu encara que només sigui per acomiadar-me.
-Com put veure angoixat que te'n vas? Què serà de mi quan m'abandonis amb ton ascensió? Pren-me amb tu! - exclamà prostrat.
Kaguyahime consirosa digué :
-Us deixaré una lletra abans d'anar-me'n. Quan m'enyoreu llegiu-la.
I tot plorosa escriví
“Si fos nata en aquesta terra us serviria i no us causaria cap neguit, emperò, hora és de ma partença i ho faig certament a contracor. Us deixo aquest mon vestit com a record. En nits de lluna esguardeu cap amunt. Ara que us deixo tinc la sensació de caure del cel.

- - - - - -

24 – 子の時 : període entre les 23-01 hores.

o0o

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -22-

この事を御門きこしめして、竹取が家に御使つかはさせ給ふ。御使に竹取出会ひて、泣く事 かぎりなし。此事をなげくに、髪も白く、腰もかゞまり、目もたゞれにけり。翁、今年は五十ばかりなりけれども、物思ふには、かた時になむ老になりにけると 見ゆ。御使、仰事とて翁にいはく、「いと心苦しく物思ふなるは、まことか」と仰せ給ふ。竹取泣く泣く申す。「この十五日になん、月の都より、かぐや姫の迎 へにまうで来なる。たふとく問はせ給ふ。この十五日は、人々賜はりて、月の宮この人まうで来ば捕へさせん」と申す。御使帰りまゐりて、翁の有樣申して、奏 しつる事ども申すを、きこしめして、の給、「一目見たまひし御心にだに忘れ給はぬに、明暮見なれたるかぐや姫をやりては、いかゞ思ふべき」
かの十五日、司々に仰せて、勅使少將高野のおほくにといふ人をさして、六衞の司あはせて 二千人の人を、竹取が家に遣す。家にまかりて、築地の上に千人、屋の上に千人、家の人々いと多かりけるに合はせて、空ける隙もなく守らす。この守る人々も 弓矢を帶して、母屋の内には、女どもを番にをりて守らす。女、塗籠の内に、かぐや姫を抱へてをり。翁、塗籠の戸をさして、戸口にをり。翁のいはく、「かば かり守る所に、天の人にも負けむや」と言ひて、屋の上にをる人々にいはく、「つゆも、物空にかけらば、ふと射殺し給へ」。守る人々のいはく、「かばかりし て守る所に、蚊ばかり一だにあらば、まづ射殺して、外に曝さんと思ひ侍る」と言ふ。翁これを聞きて頼もしがりけり。これを聞きてかぐや姫は、「さし籠め て、守り戦ふべきしたくみをしたりとも、あの国の人を、え戦はぬなり。弓矢して射られじ。かくさし籠めてありとも、かの国の人来ば、みな開きなむとす。あ ひ戦はんとすとも、かの国の人来なば、猛き心つかふ人も、よもあらじ」。
翁の言ふやう、「御迎へに来む人をば、長き爪して、眼をつかみ潰さん。さが髪をとりて、 かなぐり落とさむ。さが尻をかき出でゝ、こゝらの公人に見せて、恥を見せん」と腹立ちをる。かぐや姫いはく、「声高に、なのたまひそ。屋の上にをる人ども の聞くに、いとまさなし。いますかりつる心ざしどもを思ひも知らで、まかりなむずる事の口惜しう侍りけり。長き契りのなかりければ、程なくまかりぬべきな めりと思ふが、悲しく侍るなり。親達の顧をいさゝかだに仕うまつらで、まからむ道も安くもあるまじき。日頃も出でゐて、今年ばかりの暇を申しつれど、さら に許されぬによりてなむ、かく思ひ嘆き侍る。み心をのみ惑はして去りなむことの、悲しく耐へがたく侍るなり。かの都の人は、いとけうらに、老をせずなん。 思ふ事もなく侍るなり。さる所へまからむずるも、いみじくも侍らず。老い衰へ給へるさまを見たてまつらざらむこそ、恋しからめ」と言ひて、翁、「胸痛き 事、なしたまひそ。うるはしき姿したる使にも障らじ」と、ねたみをり。


Això arribà a l'emperador i envià un missatger a la casa.
El vell del bambú sortí a rebre'l, tot plorós. El dolor de tot allò li havia emblanquinat els cabells, vinclat el cos i emboirat els ulls. Tot i que el vell havia fet just cinquanta anys (22) el patiment de la situació l'havia envellit de cop.
El missatger li transmeté les paraules de l'emperador :
-És cert que teniu aquest patiment?
I ell tot plorós respongué :
-Segurament el quinzè jorn vindran de la capital de la Lluna a emportar-se la Kaguyahime. M'honoreu interessant-vos-hi. Envieu, us ho prego, homes que captivin si ve aquesta gent de la capital de la Lluna!
El missatger tornà i informà de com estava el vell i d'allò que li havia dit.
L'emperador digué :
-Tot i haver-la vist només una vegada mon cor no pot oblidar-la, imagino, doncs, els sentiments de perdre-la d'aquells que la veuen matí ni nit.
El quinzè jorn l'emperador donà ordres a la Guàrdia de palau i nomenà general a Takano no Ôkuni perquè comandés els sis cossos de la Guàrdia, dos mil homes, que envià a cal vell del bambú.
Un cop allà es distribuïren mil homes al voltant de la casa i altres mil al teulat, a més d'aplegar tothom de la casa, i no restà ni una escletxa escarida. També ells portaven arcs i sagetes. Dintre de la casa es posaren les dones a l'aguait. La vella era a la cambra principal amb Kaguyahime entre ses braços. El vell n'havia tancat la porta i era vigilant l'entrada, i digué :
-En un lloc tan protegit ni éssers celestials no podrien vèncer-nos.
Cridà als homes que eren dalt del teulat :
-Si hi ha res que passi pel cel, per petit que sigui, l'abateu prest amb les sagetes.
I els homes respongueren :
-En un lloc així protegit àdhuc un moscard (23) seria abatut perquè ho vegi tothom.
Sentint això el vell en fou molt content.
Quan ho sabé Kaguyahime digué :
-Tot i reclosa i encara que lluiteu amb destresa no podreu lluitar contra la gent d'aquell país. Ni arcs ni sagetes no faran res. Encara que amagada, quan aquesta gent arribi tot s'obrirà davant d'ells. Encara que vulgueu combatre'ls, quan la gent d'aquell país arribi ja no hi haurà més coratge en vos cors.
El vell digué enfurismat :
-A aquesta gent que vindrà a prendre't els hi trauré els ulls amb mes ungles, els arrossegaré pels cabells, els deixaré amb el cul enlaire per a riota de tothom!
Kaguyahime digué :
-No digueu això amb veu alta. No està bé que us senti la gent de dalt del teulat. M'afligeix haver d'anar-me'n sens poder demostrar-vos mon afecte, m'afligeix no haver estat pas llarg nostre lligam, i m'entristeix haver d'anar-me'n aviat. No podré tenir cura de mes pares i em serà feixuc mon camí de tornada. Quan eixia per contemplar la lluna demanava de restar ací un any més, emperò, m'ho han refusat i en sóc ben consirosa. El dolor d'anar-me'n em desconhorta. La gent de la capital de la Lluna són plens de bellesa i no envelleixen mai. A més no tenen ànsies. Tot i que me'n vaig a aital lloc no m'és plaent. Sentiré molt no poder tenir cura de vosaltres mentre envelliu.
I plorava.
El vell digué vindicatiu :
-No parlis així que em trenques el cor. Ni la bellor d'aquesta gent no m'aturarà.

- - - - - -

22 - Al capítol 03 se'ns diu que té més de setanta anys.
23 – Això varia en altres versions :
針 (hari) : agulla
蝙蝠 (kômori)

: ratpenat


o0o